| dbo:abstract
|
- En el camp de la fotografia i la cinematografia, la distorsió de perspectiva és una deformació o transformació d'un objecte i la seva àrea circumdant que difereix significativament de l'aspecte que l'objecte presentaria amb una longitud focal normal, a causa de l'escala relativa dels objectes propers i distants.La distorsió de perspectiva ve determinada per les distàncies relatives a les quals la imatge és capturada i vista, i això és a causa de l'angle de visió de la imatge (mentre aquesta s'obté) resultant més ample o més estret que l'angle de visió amb el que veiem la imatge. Per tant, les distàncies relatives aparents difereixen del resultat esperat. Relacionat a aquest concepte és la magnificació axial -- la profunditat percebuda d'objectes a partir d'una magnificació donada. La distorsió de perspectiva agafa dues formes: distorsió d'extensió i distorsió de compressió, també anomenades distorsió d'angular i distorsió de lent llarga o teleobjectiu, quan parlem sobre imatges amb la mateixa mida de camp. L'extensió o distorsió d'angle ample pot ser vista en les imatges preses de prop utilitzant una lent angular (amb un angle de visió més ample que una lent normal). Els objectes a prop de la lent semblen anormalment grans en relació a objectes més distants, i els objectes distants semblen anormalment petits i per tant més allunyats. Les distàncies aparents són, per tant, majors. La compressió, o distorsió de lent llarga o teleobjectiu, pot ser vista en les imatges preses a llarga distància utilitzant una lent de focus llarg o el més comú teleobjectiu (amb un angle de visió més estret que una lent normal). Els objectes a diferents distàncies semblen tenir aproximadament la mateixa mida, ja que els objectes més propers semblen anormalment petits, i els objectes més distants anormalment grans, i com a conseqüència l'espectador no pot distingir les distàncies relatives entre objectes a diferents distàncies. Per tant, les distàncies són comprimides. Noti's que els canvis de perspectiva lineal són causats per la distància, no per la lent en si – dues fotografies de la mateixa escena des de la mateixa distància exhibiran una geometria de perspectiva idèntica, independentment de les lents utilitzades. Tanmateix, al tenir les lents angulars un camp més ample de vista, són generalment utilitzades de més a prop, mentre que les lents de teleobjectiu ténen un camp més estret de vista i són generalment utilitzades de més lluny. Per exemple, si s'està a certa distància de manera que una lent normal captura la cara d'algú, una fotografia amb una lent angular o teleobjectiu a la mateixa distància mostrarà exactament la mateixa geometria de perspectiva lineal en la cara, encara que la lent d'angle ample pot encabir el cos sencer a la imatge, mentre que el teleobjectiu captarà només el nas. Tot i això, els retalls d'aquestes tres imatges amb la mateixa cobertura mostraran la mateixa distorsió de perspectiva – el nas tindrà les mateixes proporcions a totes tres. Per contra, si les tres lents són utilitzades des de distàncies diferents perquè la cara ompli el camp de visió, l'angular serà utilitzat de més a prop, fent el nas més gran comparat amb la resta de la fotografia, i el teleobjectiu serà utilitzat de més lluny, fent el nas més petit comparat amb la resta de la fotografia. La distorsió per extensió en la fotografia d'exteriors és familiar per a molts a través dels retrovisors laterals i els espiells, encara que aquests sovint utilitzen un objectiu ull de peix, mostrant una distorsió diferent. La distorsió de compressió és més familiar mirant a través de prismàtics o telescopis, i en mires telescòpiques, mentre un efecte similar és vist en la , per exemple una foto finish, on tota captura és paral·lela a la captura, eliminant completament la perspectiva (una vista de costat). (ca)
- En el campo de la fotografía y la cinematografía, la distorsión de perspectiva es una deformación o transformación de un objeto y su área circundante que difiere significativamente del aspecto que el objeto presentaría con una longitud focal normal, debido a la escala relativa de los objetos próximos y distantes. La distorsión de perspectiva viene determinada por las distancias relativas a las cuales la imagen es capturada y vista, y esto es debido al ángulo de visión de la imagen (mientras esta se obtiene) resultando más ancho o más estrecho que el ángulo de visión con el que vemos la imagen. Por lo tanto, las distancias relativas aparentes difieren del resultado esperado. Relacionada con este concepto está la magnificación axial -- la profundidad percibida de objetos a partir de una magnificación dada. La distorsión de perspectiva toma dos formas: distorsión de extensión y distorsión de compresión, también llamadas distorsión de angular y distorsión de lente larga o teleobjetivo, cuando hablamos sobre imágenes con la misma medida de campo. La extensión o distorsión de ángulo ancho puede ser vista en las imágenes tomadas de cerca utilizando una lente angular (con un ángulo de visión más ancho que una lente normal). Los objetos cerca de la lente parecen anormalmente grandes en relación con objetos más distantes, y los objetos distantes parecen anormalmente pequeños y por lo tanto más alejados. Las distancias aparentes son, por lo tanto, aumentadas. La compresión, o distorsión de lente larga o teleobjectivo, puede ser vista en las imágenes tomadas a larga distancia utilizando una lente de foco largo o el más común teleobjetivo (con un ángulo de visión más estrechado que una lente normal). Los objetos a diferentes distancias parecen tener aproximadamente la misma medida, puesto que los objetos más próximos parecen anormalmente pequeños, y los objetos más distantes anormalmente grandes, y como consecuencia el espectador no puede distinguir las distancias relativas entre objetos a diferentes distancias. Por lo tanto, las distancias aparentes son comprimidas. Nótese que los cambios de perspectiva lineal son causados por la distancia, no por la lente en si – dos fotografías de la misma escena desde la misma distancia exhibirán una geometría de perspectiva idéntica, independientemente de las lentes utilizadas. Aun así, al tener las lentes angulares un campo más ancho de vista, son generalmente utilizadas de más cerca, mientras que las lentes de teleobjetivo tienen un campo más estrechado de vista y son generalmente utilizadas de más lejos. Por ejemplo, si se está a cierta distancia de forma que una lente normal captura la cara de alguien, una fotografía con una lente angular o teleobjetivo a la misma distancia mostrará exactamente la misma geometría de perspectiva lineal en la cara, aunque la lente de ángulo ancho puede encabir el cuerpo entero en la imagen, mientras que el teleobjetivo captará solo la nariz. Aun así, los recortes de estas tres imágenes con la misma cobertura mostrarán la misma distorsión de perspectiva – la nariz tendrá las mismas proporciones en las tres. Por el contrario, si las tres lentes son utilizadas desde distancias diferentes porque la cara llena el campo de visión, el angular será utilizado de más cerca, haciendo la nariz más grande comparada con el resto de la foto, y el teleobjetivo será utilizado de más lejos, haciendo la nariz más pequeña comparada con el resto de la foto. La distorsión por extensión en la fotografía de exteriores es familiar para muchos a través de los retrovisores laterales y las mirillas, aunque estas a menudo utilizan un objetivo ojo de pez, mostrando una distorsión diferente. La distorsión de compresión es más familiar mirando a través de prismáticos o telescopios, y en miras telescópicas, mientras un efecto similar es visto en la fotografía de tira, por ejemplo una foto finish, donde toda captura es paralela a la captura, eliminando completamente la perspectiva (una vista de lado). (es)
- In photography and cinematography, perspective distortion is a warping or transformation of an object and its surrounding area that differs significantly from what the object would look like with a normal focal length, due to the relative scale of nearby and distant features. Perspective distortion is determined by the relative distances at which the image is captured and viewed, and is due to the angle of view of the image (as captured) being either wider or narrower than the angle of view at which the image is viewed, hence the apparent relative distances differing from what is expected. Related to this concept is axial magnification -- the perceived depth of objects at a given magnification. Perspective distortion takes two forms: extension distortion and compression distortion, also called wide-angle distortion and long-lens or telephoto distortion, when talking about images with the same field size. Extension or wide-angle distortion can be seen in images shot from close using a wide-angle lens (with an angle of view wider than a normal lens). Objects close to the lens appear abnormally large relative to more distant objects, and distant objects appear abnormally small and hence farther away – distances are extended. Compression, long-lens, or telephoto distortion can be seen in images shot from a distance using a long focus lens or the more common telephoto sub-type (with an angle of view narrower than a normal lens). Distant objects look approximately the same size – closer objects are abnormally small, and more distant objects are abnormally large, and hence the viewer cannot discern relative distances between distant objects – distances are compressed. Note that linear perspective changes are caused by distance, not by the lens per se – two shots of the same scene from the same distance will exhibit identical perspective geometry, regardless of lens used. However, since wide-angle lenses have a wider field of view, they are generally used from closer, while telephoto lenses have a narrower field of view and are generally used from farther away. For example, if standing at a distance so that a normal lens captures someone's face, a shot with a wide-angle lens or telephoto lens from the same distance will have exactly the same linear perspective geometry on the face, though the wide-angle lens may fit the entire body into the shot, while the telephoto lens captures only the nose. However, crops of these three images with the same coverage will yield the same perspective distortion – the nose will look the same in all three. Conversely, if all three lenses are used from distances such that the face fills the field, the wide-angle will be used from closer, making the nose larger compared to the rest of the photo, and the telephoto will be used from farther, making the nose smaller compared to the rest of the photo. Outside photography, extension distortion is familiar to many through side-view mirrors (see "objects in mirror are closer than they appear") and peepholes, though these often use a fisheye lens, exhibiting different distortion. Compression distortion is most familiar in looking through binoculars or telescopes, as in telescopic sights, while a similar effect is seen in fixed-slit strip photography, notably a photo finish, where all capture is parallel to the capture, completely eliminating perspective (a side view). (en)
- 圧縮効果（あっしゅくこうか）とは、離れている被写体群において遠近感が少なくなる、という効果である。撮影者（観察者）が被写体群から距離（撮影距離）を取ることで効果が強くなる。遠方では観察者から見て、側面が平行に近くなるために起きる。 (ja)
- 在摄影和电影拍摄中，透视变形指的是是一个物体及其周围区域与标准镜头中看到的相比完全不同，由于远近特征的相对比例变化，发生了弯曲或变形。透视变形是由拍摄和观看图像的相对距离决定的，因为成像的视角也许会比观看物体的视角更窄或是更广，这样看上去的相对距离就会与所期待的不一样。与这一概念相关的是轴向放大率——在给定放大率下感受到的景深。 透视变形有两种形式：扩展变形（extension distortion）和压缩变形（compression distortion），在讨论同一成像面积上的图像时也被称作广角失真和长焦失真。扩展变形（广角失真）可以看作是用广角镜头（视角比标准镜头广）近拍得到的图像。离镜头近的物体与远处物体相比显得比正常尺寸大，而远处物体显得比正常尺寸小而且远——所以距离被扩展了。压缩变形（长焦失真）可以看作是用长焦镜头（视角比标准镜头窄）在远处拍摄到的图像。物体无论远近看起来大小大致相同——较近的物体显得比正常尺寸小，而较远的物体显得比正常尺寸大，这样便无法区分远近物体的距离——所以距离被压缩了。 要注意透视变形是由距离引起的，而非镜头——在同一距离拍摄同一场景，无论用什么镜头，拍到的透视变形都是完全相同的。不过，由于广角镜头的视角更宽，所以往往被用于近距离拍摄，而长焦镜头视角较窄所以往往被用于远摄。例如，如果站在标准镜头刚好可以拍到全脸的距离上，用广角镜和长焦镜在这一距离拍脸会有同样的透视，但是广角镜也许会拍下整个身子，而长焦镜只能拍下鼻子。然而将这三张照片拿来裁剪出相同的拍摄区域，它们的透视变形是完全一致的——三张里面的鼻子会是一模一样。相反，如果移动距离使得三个镜头都可以刚好拍下鼻子，那么你会看到明显的透视变形。 (zh)
|
