An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Mathematics during the Golden Age of Islam, especially during the 9th and 10th centuries, was built on Greek mathematics (Euclid, Archimedes, Apollonius) and Indian mathematics (Aryabhata, Brahmagupta). Important progress was made, such as full development of the decimal place-value system to include decimal fractions, the first systematised study of algebra, and advances in geometry and trigonometry. Arabic works played an important role in the transmission of mathematics to Europe during the 10th—12th centuries.

Property Value
dbo:abstract
  • كان لعلماء المسلمين في عصر الحضارة الإسلامية فضل كبير في تقدم علم الرياضيات، فقد أثروه وابتكروا فيه وأضافوا إليه وطوّروه، استفاد العالم أجمع من الإرث الذي تركوه. في البداية، جمع العلماء المسلمون نتاج علماء الأمم السابقة في حقل الرياضيات، ثم ترجموه، ومنه انطلقوا في الاكتشاف والابتكار والإبداع، ويُعد المسلمون أول من اشتغل في علم الجبر وأول من كتب فيه الخوارزمي، وهم الذين أطلقوا عليه اسم «الجبر»، ونتيجة الاهتمام الذي أولوه إليه، فقد كانوا أول من ألَّف فيه بطريقة علمية منظمة. كما توسعوا في حساب المثلثات وبحوث النسبة التي قسموها إلى ثلاثة أقسام: عددية وهندسية وتأليفية، وحلّوا بعض المعادلات الخطية بطريقة حساب الخطأين، والمعادلات التربيعية، وأحلّوا الجيوب محل الأوتار، وجاءوا بنظريات أساسية جديدة لحل مثلثات الأضلاع، وربطوا علم الجبر بالأشكال الهندسية، وإليهم يرجع الفضل في وضع علم المثلثات بشكل علمي منظم مستقل عن علم الفلك، ما دفع الكثيرين إلى اعتباره علماً عربياً خالصاً. أما بالنسبة للأرقام العربية فقد قامت على النظام العشري الذي طوره المسلمون عن الهنود واستخدموه في حساباتهم ومعاملاتهم مبكراً، وباستخدام الأرقام والصفر صار حل المسائل الحسابية وتدوين الكسور العشرية والعادية وبناء المعادلات الرياضية من مختلف الدرجات سهلاً. ومن ناحية أخرى، توصّل الرياضيون المسلمون إلى طرائق ميسّرة لإجراء شتى العمليات الحسابية، فاستخدموا في القسمة والضرب طرائق عدة يكاد بعضها يطابق ما هو مستخدم اليوم. وعلى صعيد المتتاليات الحسابية والهندسية بأنواعها فقد عرفها العلماء المسلمون، فذكروا قوانين خاصة لجمعها، وبنوا قواعد لاستخراج الجذور ولجمع المربعات المتوالية والمكعبات، وبرهنوا على صحتها. (ar)
  • En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan segle xv. La ciència àrab, i en el primer pla, les matemàtiques importades de l'Índia, s'exercien a través dels califats islàmics, establerts al segle viii a l'Orient Mitjà, Àsia Central, el nord d'Àfrica, la Península Ibèrica i al sud de França. Els textos estan escrits en àrab, que era la llengua unificadora del temps en l'imperi. Així anomenem «ciència àrab» i «matemàtiques àrab», independentment de la llengua materna, l'origen ètnic o religió dels erudits. Les matemàtiques àrabs consisteixen en l'assimilació de les matemàtiques gregues o hel·lenístiques, i les matemàtiques índies. També es van veure influïdes per les matemàtiques xineses i babilòniques abans de conèixer un desenvolupament propi. És principalment a través de les seves traduccions àrabs i els comentaris que Europa es va adonar dels treballs dels matemàtics grecs. Investigacions recents han demostrat que moltes idees que pensàvem que van néixer en l'Europa dels segles segle xvi, segle xvii o segle xviii, ja eren presents en les matemàtiques gregues o van ser desenvolupades pels matemàtics àrabs. Però algunes idees no es van desenvolupar, com per exemple el desenvolupament de l'àlgebra, que va quedar disminuït per la manca d'exponents numèrics; però això no va interferir en els treballs d'Omar Khayyam. (ca)
  • Die Mathematik in der Blütezeit des Islam basierte auf den Erkenntnissen der antiken griechischen und der indischen Mathematik, fügte ihnen in der Zeit zwischen dem 8. und 13. Jahrhundert aber auch zahlreiche Neuerungen und Weiterentwicklungen hinzu. Während gleichzeitig die Werke der Antike im frühmittelalterlichen christlichen Europa fast vergessen waren und dort kaum nennenswerte wissenschaftliche Fortschritte erzielt wurden, bewahrten die Gelehrten in der islamischen Welt die Kontinuität der mathematischen Forschung. Aus diesem Grunde spielen sie für die Geschichte der Mathematik eine wichtige Rolle. Bedeutende Mathematiker in der Blütezeit des Islam waren beispielsweise al-Chwarizmi, Thabit ibn Qurra, al-Battani, Abu l-Wafa, Alhazen und Omar Chayyam. Im Bereich der Arithmetik übernahmen die islamischen Mathematiker von der indischen Mathematik die Dezimalschreibweise, erweiterten sie um Dezimalbrüche und entwickelten Verfahren für das effiziente schriftliche Rechnen in dieser Zahldarstellung. Damit trugen sie wesentlich zur Verbreitung des heute verwendeten dezimalen Stellenwertsystems bei. Die wichtigste Innovation in der Mathematik der islamischen Länder war die Entwicklung der Algebra bis hin zum systematischen Umformen und Lösen von Gleichungen sowie dem Rechnen mit Wurzeltermen, Potenzen und Polynomen. Auch in der Trigonometrie wurden, ausgehend von der aus Indien übernommenen Sinusfunktion, durch die Definition der übrigen trigonometrischen Funktionen große Fortschritte bei der Untersuchung ebener und sphärischer Dreiecke erzielt. Die islamische Mathematik leistete auch Beiträge zu Konstruktionen der euklidischen Geometrie sowie zur Zahlentheorie und zur Kombinatorik. (de)
  • La matemática islámica, también conocida como matemática árabe o matemática musulmana, se enriqueció en forma creciente a medida que los musulmanes conquistaron nuevos territorios. Con rapidez inusitada, el imperio islámico se expandió en todo el territorio que se asienta por las orillas del Mediterráneo, desde Persia (Irán) hasta los Pirineos. El imperio islámico, establecido a lo largo del Oriente Medio, Asia Central, África del Norte, Iberia, y parte de la India, hizo aportes significativos en matemáticas en el siglo octavo. Aunque la mayor parte de los textos islámicos sobre matemáticas fueron escritos en árabe, no todos fueron escritos por árabes, dado que, así como el griego era usado en el mundo helenístico, el árabe era usado como el lenguaje escrito de los intelectuales no árabes a lo largo del mundo islámico en aquella época. Junto con los árabes, muchos otros importantes matemáticos islámicos fueron persas. En el siglo IX, Al-Juarismi escribió varios libros importantes sobre los números arábigos y sobre los métodos de resolución de ecuaciones. Su libro Sobre los cálculos con números arábigos, escrito alrededor del año 825, junto con el trabajo de Al-Kindi, fueron instrumentos para dar a conocer las matemáticas árabes y los números arábigos en Occidente. La palabra algoritmo se deriva de la latinización de su nombre, algoritmi, y la palabra álgebra del título de uno de sus trabajos, Al-Kitāb al-mukhtaṣar fī hīsāb al-ğabr wa’l-muqābala (Compendio de cálculo por compleción y comparación). Al-Juarismi a menudo es apodado "el padre del álgebra", por sus importantes contribuciones a este campo.​ Aportó una meticulosa explicación a la solución de ecuaciones de segundo grado con raíces positivas,​ y fue el primero en enseñar el álgebra en sus formas más elementales.​ También introdujo el método fundamental de "reducción" y "balance", refiriéndose a la colocación de los términos restados al otro lado de una ecuación, es decir, la cancelación de términos iguales que se encuentran en lados opuestos de una ecuación. Esta operación fue descrita originariamente por Al-Jarismi como al-jabr.​ Su álgebra no solo consistía "en una serie de problemas sin resolver, sino en una exposición que comienza con las condiciones primitivas que se deben dar en todos los prototipos de ecuaciones posibles mediante una serie de combinaciones, a partir de este momento serán objeto de estudio." El posterior desarrollo del álgebra vino de la mano de Al-Karaji. En su tratado al-Fakhri extiende la metodología para incorporar potencias y raíces de cantidades desconocidas. La primera demostración por inducción matemática de la que se tiene constancia aparece en un libro escrito por Al-Karaji en el 1000 d. C., en el que demuestra el teorema del binomio, el triángulo de Pascal, y la suma de cubos integrales.​ El historiador de las matemáticas, F. Woepcke,​ elogió a Al-Karaji por haber sido "el primero en introducir la teoría del cálculo algebraico." También en el siglo X Abul Wafa tradujo las obras de Diofanto al árabe y desarrolló la función tangente. Ibn al-Haytham fue el primer matemático en deducir la fórmula de la suma de las ecuaciones cuárticas, usando un método que puede generalizarse para determinar la fórmula general de la suma de cualquier potencia entera. Desarrolló una integración para calcular el volumen de un paraboloide y fue capaz de generalizar sus resultados para las integrales de polinomios de más de cuarto grado. Incluso se acercó bastante a la fórmula general de la integral de polinomios, aunque no estaba interesado en polinomios de grado mayor que cuatro.​ En las postrimerías del siglo XI, Omar Khayyam escribió Discusiones sobre las dificultades en Euclides, un libro sobre los defectos en los Elementos de Euclides, especialmente el postulado de las paralelas, y estableció los fundamentos de la geometría analítica y la geometría no euclídea. También fue el primero en encontrar la solución geométrica a la ecuación cúbica e influyó en la .[cita requerida] (es)
  • Dans l'histoire des mathématiques, on désigne par mathématiques arabes les contributions apportées par les mathématiciens du monde musulman jusqu'au milieu du XVe siècle. Les sciences arabes, et en premier plan, les mathématiques, se développent dans les califats établis au Moyen-Orient, en Asie centrale, en Afrique du Nord, en Espagne et, au VIIIe siècle, dans le Sud de la France. Les textes sont écrits en arabe, qui était une des langues des sciences et de la culture à cette époque, d'où l'emploi des termes de « sciences arabes » et de « mathématiques arabes », cela sans considération de la langue maternelle des savants et quelles que puissent être leurs origines ethniques ou leur religion. Les mathématiques arabes se sont constituées par assimilation des mathématiques grecques ainsi que des mathématiques indiennes. Elles ont également été influencées par les mathématiques chinoises et babyloniennes avant de connaître un développement propre. C'est principalement par leurs traductions en arabe et leurs commentaires que l'Europe prit connaissance des ouvrages des mathématiciens grecs. De récentes recherches ont démontré que beaucoup d'idées, qu'on pensait nées dans l'Europe du XVIe, XVIIe ou XVIIIe siècle, étaient déjà présentes dans les mathématiques grecques ou furent développées par des mathématiciens arabes, mais certaines n'eurent pas de suite. (fr)
  • Mathematics during the Golden Age of Islam, especially during the 9th and 10th centuries, was built on Greek mathematics (Euclid, Archimedes, Apollonius) and Indian mathematics (Aryabhata, Brahmagupta). Important progress was made, such as full development of the decimal place-value system to include decimal fractions, the first systematised study of algebra, and advances in geometry and trigonometry. Arabic works played an important role in the transmission of mathematics to Europe during the 10th—12th centuries. (en)
  • Dalam sejarah matematika, matematika Islam abad pertengahan, biasa disebut matematika Islam atau matematika Arab, mencakup kajian matematika yang dilakukan selama perkembangan peradaban Islam kira-kira antara tahun 622 dan 1600. Sains Islam dan matematika Islam berkembang pesat di bawah khilafah Islam yang menguasai Timur Tengah, mulai dari Semenanjung Iberia di barat sampai Lembah Indus di timur dan Dinasti Almoravid dan Kekaisaran Mali di selatan. Dalam buku A History of Mathematics, Victor Katz menulis bahwa: Sejarah matematika Islam abad pertengahan tidak dapat ditulis dengan lengkap, karena banyak manuskrip Arab yang belum dipelajari... Tetap saja, garis besarnya... sudah diketahui. Matematikawan Islam mengembangkan sistem numeralia letak-nilai desimal yang mencakup pecahan desimal, menyusun studi aljabar dan mulai mempertimbangkan hubungan antara aljabar dan geometri, mempelajari dan memajukan teori geometri Yunani yang dicetuskan Euklides, Archimedes, dan Apollonius, dan membuat kemajuan besar dalam geometri bidang dan bola. Penerjemahan dan studi matematika Yunani yang menjadi rute utama distribusi teks-teks tersebut ke Eropa Barat turut memainkan peran penting. Smith menulis bahwa: Dunia berutang besar kepada para ilmuwan Arab karena melindungi dan mengirimkan karya klasik matematika Yunani... mereka lebih banyak mengirimkan [teks], tetapi mereka juga membuat kemajuan besar dalam bidang aljabar dan menunjukkan kejeniusan karya mereka dalam bidang trigonometri. memberi pendapat seputar peran matematika Islam: Matematikawan Islam memiliki pengaruh besar dalam perkembangan ilmu pengetahuan di Eropa dan memperkayanya dengan temuan mereka sendiri dan temuan yang diwariskan oleh bangsa Yunani, India, Suriah, Babilonia, dan lain-lain. (in)
  • アラビア数学(アラビアすうがく、Arabic mathematics)とは、8世紀から15世紀のイスラム世界において、主にアラビア語を用いて行われた数学全般のことである。近年ではイスラム数学 (Islamic mathematics) と称される場合もある。名称は慣例によるものであって、必ずしも明確に対象を表しておらず、アラブ地域外でも行われ、担い手にはアラブ人でない者もイスラム教徒でない者もいた。 (ja)
  • 아리비아의 수학은 인도와 그리스를 토대로 하여 전개되었다. 기하학은 그리스의 유클리드의 『기하학 원론』 13권의 번역사업에서 출발하고 높은 차원의 문제의 연구로 발전하였다. 같은 그리스의 수학자 아폴로니오스의 『원추곡선론』 8권 중 3권은 아라비아역(譯)만이 오늘날 남아 있다. 이와 비슷한 예는 이 밖에도 많은데 이는 아라비아 과학의 귀중한 역사적 공적이다. 대수학과 삼각법은 인도와 그리스, 특히 전자를 토대로 하여 아라비아에서 발전하였다. 인도는 산술과 대수학에서 이상한 천분(天分)을 보였는데, 페르시아 태생의 아라비아 최대의 수학자 알 콰리즈미(850년경 사망)는 인도 수학자 브라마굽타(598년 생)의 수학서를 토대로 하여 대수학을 건설하였다. 앨지브러(대수학)라는 명칭은 알 콰리즈미의 대수학서의 긴 아라비아어의 책이름의 일부분인 『알 자브루』에서 유래한다. 이것이 『대수학』이라는 명칭을 사용한 세계 최초의 서적이다. 알 콰리즈미는 또한 아라비아 최초로 삼각표를 만든 사람이기도 하다. 삼각법은 알 콰리즈미 천문학자인 알 바타니(858경-929)와 이븐 유누스(1009년 사망) 등에 의해 그리스와 인도의 그것을 훨씬 앞질렀다. 아라비아 대수학에 중요한 공헌을 한 학자 중에서 오마르 하이얌(1040경-1131경)의 이름을 빠뜨릴 수는 없다. 아라비아 수학의 최고의 업적으로 꼽히는 3차방정식의 기하학적 해법(解法)에 대한 그의 공적은 높이 평가되고 있다. 이 페르시아의 수학자는 또한 천문학자이자 철학자이며, 특히 시인으로서 뛰어났다. 그의 시집 『루바이야트』 (페르시아어로 '4행시'를 의미하는 루바이의 복수형)는 무르익은 페르시아 문화의 휴머니즘을 노래하였고, 경건한 회교상(回敎像)과 기묘한 대조를 이루고 있다. 여기에서 오늘날 우리들이 쓰고 있는 산용수자(算用數字) 이른바 아라비아 숫자의 경우, 이는 본래는 인도 숫자이다. 그것이 8세기 후반에 인도의 천문서와 더불어 아라비아에 들어온 후에 아라비아 과학과 함께 서유럽으로 전하여졌기 때문에 서유럽인은 그것을 아라비아 숫자라고 부른 것이다. 아라비아 숫자와 함께 제로(0)기호를 사용하는10진법의 기수방식(記數方式)이 인도로부터 들어온 것은, 진정 수학 계산법의 세계적 혁명이었다. (ko)
  • La matematica islamica è la branca del sapere scientifico matematico sviluppata nel mondo islamico nel corso del Medioevo islamico, vale a dire tra il VII e il XVI secolo. A parte i relativamente esigui contributi degli Arabi, dei Sabei e dell'elemento siriaco, l'apporto più consistente fu garantito dall'elemento persiano, particolarmente attivo nelle regioni fortemente iranizzate - e in minor misura turchizzate - dell'Asia centrale islamica. (it)
  • A matemática islâmica, durante a Era de Ouro do Islam, principalmente durante os séculos IX e X, foi baseada na matemática grega (Euclides, Arquimedes, etc) e também na matemática indiana (Aryabhata, Brahmagupta). Neste período, foi feito um importante progresso, como o desenvolvimento do sistema posicional decimal, que inclui a ideia de frações, o primeiro estudo sistematizado da álgebra e avanços na geometria e trigonometria. Trabalhos árabes tiveram um papel importante na transmissão da matemática para a Europa durante os séculos X e XII. (pt)
  • Математика Востока, в отличие от древнегреческой математики, всегда носила более практичный характер. Соответственно наибольшее значение имели вычислительные и измерительные аспекты. Основными областями применения математики были торговля, ремесло, строительство, география, астрономия, механика, оптика, наследование. Начиная с эллинистической эпохи, в странах Востока огромным уважением пользовалась персональная астрология, благодаря которой поддерживалась также репутация астрономии и математики. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3304216 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 29100 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124909318 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:class
  • HistTopics (en)
dbp:id
  • Arabic_mathematics (en)
dbp:title
  • Arabic mathematics: forgotten brilliance? (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:year
  • 1999 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Mathematics during the Golden Age of Islam, especially during the 9th and 10th centuries, was built on Greek mathematics (Euclid, Archimedes, Apollonius) and Indian mathematics (Aryabhata, Brahmagupta). Important progress was made, such as full development of the decimal place-value system to include decimal fractions, the first systematised study of algebra, and advances in geometry and trigonometry. Arabic works played an important role in the transmission of mathematics to Europe during the 10th—12th centuries. (en)
  • アラビア数学(アラビアすうがく、Arabic mathematics)とは、8世紀から15世紀のイスラム世界において、主にアラビア語を用いて行われた数学全般のことである。近年ではイスラム数学 (Islamic mathematics) と称される場合もある。名称は慣例によるものであって、必ずしも明確に対象を表しておらず、アラブ地域外でも行われ、担い手にはアラブ人でない者もイスラム教徒でない者もいた。 (ja)
  • La matematica islamica è la branca del sapere scientifico matematico sviluppata nel mondo islamico nel corso del Medioevo islamico, vale a dire tra il VII e il XVI secolo. A parte i relativamente esigui contributi degli Arabi, dei Sabei e dell'elemento siriaco, l'apporto più consistente fu garantito dall'elemento persiano, particolarmente attivo nelle regioni fortemente iranizzate - e in minor misura turchizzate - dell'Asia centrale islamica. (it)
  • A matemática islâmica, durante a Era de Ouro do Islam, principalmente durante os séculos IX e X, foi baseada na matemática grega (Euclides, Arquimedes, etc) e também na matemática indiana (Aryabhata, Brahmagupta). Neste período, foi feito um importante progresso, como o desenvolvimento do sistema posicional decimal, que inclui a ideia de frações, o primeiro estudo sistematizado da álgebra e avanços na geometria e trigonometria. Trabalhos árabes tiveram um papel importante na transmissão da matemática para a Europa durante os séculos X e XII. (pt)
  • Математика Востока, в отличие от древнегреческой математики, всегда носила более практичный характер. Соответственно наибольшее значение имели вычислительные и измерительные аспекты. Основными областями применения математики были торговля, ремесло, строительство, география, астрономия, механика, оптика, наследование. Начиная с эллинистической эпохи, в странах Востока огромным уважением пользовалась персональная астрология, благодаря которой поддерживалась также репутация астрономии и математики. (ru)
  • كان لعلماء المسلمين في عصر الحضارة الإسلامية فضل كبير في تقدم علم الرياضيات، فقد أثروه وابتكروا فيه وأضافوا إليه وطوّروه، استفاد العالم أجمع من الإرث الذي تركوه. في البداية، جمع العلماء المسلمون نتاج علماء الأمم السابقة في حقل الرياضيات، ثم ترجموه، ومنه انطلقوا في الاكتشاف والابتكار والإبداع، ويُعد المسلمون أول من اشتغل في علم الجبر وأول من كتب فيه الخوارزمي، وهم الذين أطلقوا عليه اسم «الجبر»، ونتيجة الاهتمام الذي أولوه إليه، فقد كانوا أول من ألَّف فيه بطريقة علمية منظمة. كما توسعوا في حساب المثلثات وبحوث النسبة التي قسموها إلى ثلاثة أقسام: عددية وهندسية وتأليفية، وحلّوا بعض المعادلات الخطية بطريقة حساب الخطأين، والمعادلات التربيعية، وأحلّوا الجيوب محل الأوتار، وجاءوا بنظريات أساسية جديدة لحل مثلثات الأضلاع، وربطوا علم الجبر بالأشكال الهندسية، وإليهم يرجع الفضل في وضع علم المثلثات بشكل علم (ar)
  • En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan segle xv. (ca)
  • Die Mathematik in der Blütezeit des Islam basierte auf den Erkenntnissen der antiken griechischen und der indischen Mathematik, fügte ihnen in der Zeit zwischen dem 8. und 13. Jahrhundert aber auch zahlreiche Neuerungen und Weiterentwicklungen hinzu. Während gleichzeitig die Werke der Antike im frühmittelalterlichen christlichen Europa fast vergessen waren und dort kaum nennenswerte wissenschaftliche Fortschritte erzielt wurden, bewahrten die Gelehrten in der islamischen Welt die Kontinuität der mathematischen Forschung. Aus diesem Grunde spielen sie für die Geschichte der Mathematik eine wichtige Rolle. Bedeutende Mathematiker in der Blütezeit des Islam waren beispielsweise al-Chwarizmi, Thabit ibn Qurra, al-Battani, Abu l-Wafa, Alhazen und Omar Chayyam. (de)
  • La matemática islámica, también conocida como matemática árabe o matemática musulmana, se enriqueció en forma creciente a medida que los musulmanes conquistaron nuevos territorios. Con rapidez inusitada, el imperio islámico se expandió en todo el territorio que se asienta por las orillas del Mediterráneo, desde Persia (Irán) hasta los Pirineos. (es)
  • Dalam sejarah matematika, matematika Islam abad pertengahan, biasa disebut matematika Islam atau matematika Arab, mencakup kajian matematika yang dilakukan selama perkembangan peradaban Islam kira-kira antara tahun 622 dan 1600. Sains Islam dan matematika Islam berkembang pesat di bawah khilafah Islam yang menguasai Timur Tengah, mulai dari Semenanjung Iberia di barat sampai Lembah Indus di timur dan Dinasti Almoravid dan Kekaisaran Mali di selatan. Dalam buku A History of Mathematics, Victor Katz menulis bahwa: memberi pendapat seputar peran matematika Islam: (in)
  • Dans l'histoire des mathématiques, on désigne par mathématiques arabes les contributions apportées par les mathématiciens du monde musulman jusqu'au milieu du XVe siècle. Les sciences arabes, et en premier plan, les mathématiques, se développent dans les califats établis au Moyen-Orient, en Asie centrale, en Afrique du Nord, en Espagne et, au VIIIe siècle, dans le Sud de la France. Les textes sont écrits en arabe, qui était une des langues des sciences et de la culture à cette époque, d'où l'emploi des termes de « sciences arabes » et de « mathématiques arabes », cela sans considération de la langue maternelle des savants et quelles que puissent être leurs origines ethniques ou leur religion. (fr)
  • 아리비아의 수학은 인도와 그리스를 토대로 하여 전개되었다. 기하학은 그리스의 유클리드의 『기하학 원론』 13권의 번역사업에서 출발하고 높은 차원의 문제의 연구로 발전하였다. 같은 그리스의 수학자 아폴로니오스의 『원추곡선론』 8권 중 3권은 아라비아역(譯)만이 오늘날 남아 있다. 이와 비슷한 예는 이 밖에도 많은데 이는 아라비아 과학의 귀중한 역사적 공적이다. 대수학과 삼각법은 인도와 그리스, 특히 전자를 토대로 하여 아라비아에서 발전하였다. 인도는 산술과 대수학에서 이상한 천분(天分)을 보였는데, 페르시아 태생의 아라비아 최대의 수학자 알 콰리즈미(850년경 사망)는 인도 수학자 브라마굽타(598년 생)의 수학서를 토대로 하여 대수학을 건설하였다. 앨지브러(대수학)라는 명칭은 알 콰리즈미의 대수학서의 긴 아라비아어의 책이름의 일부분인 『알 자브루』에서 유래한다. 이것이 『대수학』이라는 명칭을 사용한 세계 최초의 서적이다. 알 콰리즈미는 또한 아라비아 최초로 삼각표를 만든 사람이기도 하다. 삼각법은 알 콰리즈미 천문학자인 알 바타니(858경-929)와 이븐 유누스(1009년 사망) 등에 의해 그리스와 인도의 그것을 훨씬 앞질렀다. 아라비아 대수학에 중요한 공헌을 한 학자 중에서 오마르 하이얌(1040경-1131경)의 이름을 빠뜨릴 수는 없다. 아라비아 수학의 최고의 업적으로 꼽히는 3차방정식의 기하학적 해법(解法)에 대한 그의 공적은 높이 평가되고 있다. 이 페르시아의 수학자는 또한 천문학자이자 철학자이며, 특히 시인으로서 뛰어났다. 그의 시집 『루바이야트』 (페르시아어로 '4행시'를 의미하는 루바이의 복수형) (ko)
rdfs:label
  • Mathematics in the medieval Islamic world (en)
  • الرياضيات في عصر الحضارة الإسلامية (ar)
  • Matemàtiques a l'islam medieval (ca)
  • Mathematik in der Blütezeit des Islam (de)
  • Matemática islámica (es)
  • Matematika Islam abad pertengahan (in)
  • Matematica islamica (it)
  • Mathématiques arabes (fr)
  • アラビア数学 (ja)
  • 아라비아 수학 (ko)
  • Математика исламского Средневековья (ru)
  • Matemática islâmica (pt)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License