The masque was a form of festive courtly entertainment that flourished in 16th- and early 17th-century Europe, though it was developed earlier in Italy, in forms including the intermedio (a public version of the masque was the pageant). A masque involved music and dancing, singing and acting, within an elaborate stage design, in which the architectural framing and costumes might be designed by a renowned architect, to present a deferential allegory flattering to the patron. Professional actors and musicians were hired for the speaking and singing parts. Often the masquers, who did not speak or sing, were courtiers: the English queen Anne of Denmark frequently danced with her ladies in masques between 1603 and 1611, and Henry VIII and Charles I of England performed in the masques at their c

Property Value
dbo:abstract
  • مسرحيات الماسك نوع من المشاهد التمثيلية القصيرة انتشر في القرنين 16 و17 بإنكلترا، ويبدو أنها إيطالية الأصل، وأهم ما يميز الماسك العنصر الرمزي والأسطوري، سواء في القصة أو الشخصيات. وعادة يكون عدد الشخصيات محدودًا، والخلفية مثالية كأن تقع الأحداث في تل المعرفة ومنبع النور. ويصاحب التمثيل الرقص والموسيقى، وغالبا ما تعرض هذه المشاهد التمثيلية الترفيهية في حفلات خاصة للاحتفال بزواج علية القوم كالأمراء والنبلاء، كما تستخدم الملابس البراقة والمشاهد البديعة. استخدم هذا اللون وليم شكسبير، كما في مسرحية العاصفة للاحتفال بزواج ميراندا وفيرديناند، ألق الكاتب الإنجليزي بن جونسون عددا من هذه التمثيليات. (ar)
  • La mascarada, masquerada, ball mascarat o ball masquerat era una forma d'entreteniment cortesana que va florir a Europa durant el segle XVI i primeria del XVIII, encara que amb anterioritat s'havia desenvolupat a Itàlia. Destaca per l'ús de màscares americanes acolorides i adornades amb plomes. Una versió pública de la mascarada són les cavalcades. La mascarada implicava l'ús de la música i la dansa, del cant i de la interpretació, dins elaborada escenografia, en què el marc arquitectònic i el vestuari podien estar dissenyats per un arquitecte famós, per a representar una al·legoria que afalagava el patró. Els actors professionals i els músics es contractaven per als aspectes parlats i cantats de la mascarada. Sovint, els emmascarats que no parlaven ni cantaven eren cortesans: la reina consort de Jaume I d'Anglaterra i Escòcia, Anna de Dinamarca, sovint ballava amb les seves dames en mascarades entre 1603 i 1611, Enric VIII i Carles I van prendre part en mascarades en la seva cort, i les dames de la reina van interpretar la mascarada Florimène a la cort de Carles I el 1642, just abans de l'esclat de la Guerra civil anglesa. En altres ocasions, professionals i aficionats s'unien en la dansa final. En la tradició de la mascarada, Lluís XIV va ballar ballets en el Versalles amb música de Lully. Shakespeare va escriure un interludi de tipus mascarada a La tempesta, que segons els erudits moderns va estar molt influïda pels textos de la mascarada de Ben Jonson i els decorats de Inigo Jones. (ca)
  • Maska představovala formu dvorské zábavy kvetoucí v šestnáctém a na počátku sedmnáctého století v Evropě. Byla vytvořena v Itálii. Maska byla vlastně krátkou divadelní hrou (zpravidla veršovanou), zahrnující hudbu, zpěv, tanec a bohatou , kostýmy atd. Výprava byla zpravidla navrhována výtvarným umělcem, hra sama byla napsána předními skladateli a hudebníky a předváděna předními herci. Herce, hrající němé role, hráli často sami dvořané, někdy i panovníci. Tematika masek byla zpravidla mytologická nebo alegorická. Žánr masky vznikl v Burgundsku v pozdním středověku, většinou se skládaly z kombinace alegorické chvály panovníka a jeho činů, mytologického příběhu a prostředí. Většinou byly hrány k příležitostem jako je narození dítěte, sňatek, korunovace a podobně, byly hrány zpravidla na konci . Děj byl čerpán z klasické tematiky. Výprava masek byla zpravidla manýristická, hry občas obsahovaly politický , zpravidla podporující politiku panovníka. Podobná maskám je anglická divadelní tradice němohry (dumbshow), alegorického interludia formou pantomimy, zpravidla pohyblivého (tj. průvodu). Podobná interludia se vyskytují například ve Španělské tragédii Thomase Kyda (1590) nebo ve hrách Williama Shakespeara Hamlet (3,2) a Perikles (3,1). Renesanční maska je ze všech renesančních žánrů patrně nejvzdálenější modernímu dramatickému cítění. V Anglii se ale hrály i normální masky s činohrou. Mnoho masek napsal dramatik Ben Jonson, předním anglickým autorem výpravy masek byl Inigo Jones. William Shakespeare s oblibou vsouval do svých her pasáže ve formě masky (“divadlo v divadle”), například parodie na masku o Pyramovi a Thisbe ve Snu noci svatojánské, vážná maska je vsuta například do hry Bouře či Jindřich VIII. Pozdější masky byly velmi zaměřeny na hudbu, neměly daleko k opeře, psali je například básník John Dryden či skladatel Henry Purcell. Výjimečně píší masky i moderní autoři (v roce Ralph Vaughan Williams v masce Job z roku 1930, která má ale blízko spíše k baletu), podobně v masce Summer's Last Will and Testament (Letní závěť a odkaz), což je spíše zhudebnění masky , psané pro arcibiskupa z Canterbury v roce 1592. Obecně se ale dá říci, že modernímu vnímání dramatu je maska velmi vzdálena. (cs)
  • The masque was a form of festive courtly entertainment that flourished in 16th- and early 17th-century Europe, though it was developed earlier in Italy, in forms including the intermedio (a public version of the masque was the pageant). A masque involved music and dancing, singing and acting, within an elaborate stage design, in which the architectural framing and costumes might be designed by a renowned architect, to present a deferential allegory flattering to the patron. Professional actors and musicians were hired for the speaking and singing parts. Often the masquers, who did not speak or sing, were courtiers: the English queen Anne of Denmark frequently danced with her ladies in masques between 1603 and 1611, and Henry VIII and Charles I of England performed in the masques at their courts. In the tradition of masque, Louis XIV of France danced in ballets at Versailles with music by Jean-Baptiste Lully. (en)
  • La mascarada era una forma de entretenimiento cortesano festivo que floreció en Europa entre el siglo XVI y principios del XVIII, aunque con anterioridad se había desarrollado en Italia. Una versión pública de la mascarada son las cabalgatas. La mascarada implicaba el uso de la música y la danza, del canto y de la interpretación, dentro de elaborada escenografía, en la que el marco arquitectónico y el vestuario podían estar diseñados por un arquitecto renombrado, para representar una alegoría diferente que halagara al patrón. Los actores profesionales y los músicos se contrataban para los aspectos hablados y cantados de la mascarada. A menudo, los enmascarados que no hablaban ni cantaban eran cortesanos: la reina consorte de Jacobo I, Ana de Dinamarca, frecuentemente bailaba con sus damas en mascaradas entre 1603 y 1611, Enrique VII y Carlos I tomaron parte en mascaradas en sus cortes, y las damas de la reina interpretaron la mascarada Florimène en la corte de Carlos I en 1642, justo antes del estallido de la Guerra civil inglesa. En otras ocasiones, profesionales y aficionados se unían en la danza final. En la tradición de la mascarada, Luis XIV bailó ballets en Versalles con música de Jean-Baptiste Lully. Shakespeare escribió un interludio tipo mascarada en La tempestad, el cual según los eruditos modernos estuvo muy influida por los textos de mascarada de Ben Jonson y los decorados de Íñigo Jones. (es)
  • Le masque (de l'anglais « masque » issu du français) est une forme de spectacle de cour qui fit son apparition en Angleterre sous le règne d'Elisabeth I (1558-1603). (fr)
  • Per masque (termine usato al maschile nella lingua italiana) s'intende una forma di rappresentazione teatrale di corte che comparve nel XVI e primo XVII secolo in Europa. Sebbene le sue origini risalgano al tardo Medioevo italiano e francese, in forme che includevano l'intermedio (una versione pubblica del masque fu il pageant), il masque conosce la sua fortuna e la sua elaborazione compiuta in Inghilterra, grazie soprattutto al drammaturgo Ben Jonson.Da principio il masque è essenzialmente un corteo di maschere che suonano, ballano e invitano gli astanti a partecipare a danze e giochi. In un secondo momento il corteo viene introdotto da un prologo in versi. Ben Jonson ne fa una vera e propria rappresentazione teatrale, costituita da una serie di situazioni allegoriche con un loro apparato scenografico. Un masque coinvolge musica e danza, canto e recitazione, all'interno di una scenografia elaborata in cui l'inquadratura architettonica ed i costumi potrebbero essere progettati da un rinomato architetto, per rappresentare al Signore un'allegoria deferente e adulatoria. Attori professionisti e musicisti venivano reclutati per le parti sia recitate che cantate. Spesso i masque che non parlavano o cantavano erano cortigiani: Anna di Danimarca, regina consorte del re Giacomo I, spesso ballava con le sue dame nei masque, tra il 1603 e il 1611 ed Enrico VIII e Carlo I si esibivano in masque alle loro corti. Nella tradizione del masque, Luigi XIV danzava in balletti a Versailles con musiche di Jean-Baptiste Lully. (it)
  • 仮面劇(マスク、masque)は、16世紀から17世紀初期のヨーロッパで隆盛をきわめた、宮廷の祝祭の出し物の形式。最初にイタリアで発展した。ちなみに仮面劇の公式のものはページェント(pageant、野外劇、仮装行列)である。仮面劇は音楽、踊り、歌、演技を含み、さらに、飾られた舞台上で演じられた。舞台の設計および衣裳は、パトロンを喜ばせる寓意を恭しく表現するために、高名な建築家によってデザインされることがあった。語りと歌のために雇われたのは、プロの俳優や音楽家たちであった。宮廷の人々が舞台に立つこともよくあったが、彼らは語りも歌いもしなかった。しかし、イングランドでは、ジェームズ1世の王妃アンが1603年から1611年にかけて取り巻きの淑女たちと一緒に仮面劇で踊った他、ヘンリー8世とチャールズ1世はそれぞれの宮廷で仮面劇を演じた。フランスでは、ヴェルサイユ宮殿で、ルイ14世がリュリ作曲の音楽でバレエを踊った。 (ja)
  • Een masque, maskerade of maskerspel is een toneel-, muziek- en dansspektakel dat hoofdzakelijk in de 16e en 17e eeuw in aristocratische kringen populair was. De masque vond zijn oorsprong in Noord-Italië aan de hofhoudingen van adellijke families zoals de Medici en was bedoeld als opluistering voor verscheidene feestelijkheden. Via Frankrijk raakte de masque uiteindelijk vooral in Engeland populair, en ontwikkelde zich er tot een exuberant spektakel, waarvoor vooraanstaande schrijvers en componisten de tekst en muziek leverden. Doorgaans betrof het allegorische onderwerpen die vaak door leden van de aristocratie zelf zingend en dansend ten tonele werden gebracht. Het was de gewoonte dat een vorst met een uitvoerige masque verwelkomd werd. Medio 17e eeuw raakte de masque in de verdrukking door toedoen van de opkomende opera, hetgeen niet wegnam dat de eerste opera's nog vele elementen van de masque bevatten. Een masque bevatte naast muziek en dans ook nog gesproken tekst, en legde sterk de klemtoon op weelderige kostumering en elegante, sierlijke intermezzi. Ben Jonson was vermaard om zijn masques, en componisten als Matthew Locke componeerden nog nadrukkelijk in de masquestijl, zelfs nadat het Protectoraat van Cromwell het culturele leven had stilgelegd. Vanaf de tweede helft van de 17e eeuw begonnen vorstelijke hofhoudingen de voorkeur aan continentale opera (en continentale componisten) te geven. De belangstelling voor masques is in de 20e eeuw hernieuwd in de nasleep van de nieuwe aandacht voor Oude Muziek, maar masques als dusdanig worden niet meer uitgevoerd. (nl)
  • Mascarada era uma forma de entretenimento cortês festivo que floresceu na Europa, sobretudo na Itália, e que alcançou a Inglaterra no século XVI. (pt)
  • Maskspel är en i teaterhistorien vedertagen term, som betecknar en art av lyriskdramatiska , vilken utvecklades under 1500-talet och nådde sin höjdpunkt under 1600-talet, särskilt vid engelska hovet. Ett maskspel var ursprungligen en dansfest, i vilken deltagarna uppträdde maskerade och var omfattat av ett dramatiskt ramverk. Teaterhistoriskt har maskspelet sin största betydelse som föregångare till operan. Genrens ursprung kan på forskningens närvarande ståndpunkt knappast sägas vara till fullo utredd. Sannolikt synes emellertid, att den står i förbindelse med den i Italien allt sedan antikens dagar fortlevande klassiska lustspelstraditionen. Sådant maskspelet framträder, då det börjar göra sig bemärkt inom den tidigmoderna tidens konstutveckling, har det knappast några mera märkliga karakteristika att uppvisa. Det torde knappast vara oriktigt, att med den förste av genrens historieskrivare, , beteckna maskspelet i sin ursprungliga form som intet annat än en maskeradbal, omfattad av ett mer eller mindre betydande dramatiskt ramverk. Att uppdraga några bestämda gränser mellan maskspelen och övriga vid hoven förekommande arter av kostymupptåg och baletter låter sig inte eller åtminstone endast med svårighet göra. I huvudsak synes emellertid maskspelen ha haft sitt egentliga kännemärke däri, att de i densamma deltagande personerna, efter att ha utfört sin första entré, blandade sig med åskådarna och inbjöd dessa att deltaga i dansen. Emellertid förblev maskspelet inte länge på denna primitiva ståndpunkt. I samband med dramatikens allt rikare utveckling ökades kraven på inre sammanhang och organisk komposition även i fråga om maskspelen. De fragmentariska episoder, som ursprungligen bildat motivet till det hela, ersattes av en genomförd handling, som lät det i genren inneboende dramatiska elementet komma till sin fulla rätt, och den yttre utstyrseln, till en början inskränkt till ett minimum, tillgodogjorde sig småningom alla de tekniska konstgrepp, som stod 1600-talets teater till buds. Sin högsta utveckling uppnådde maskspelet med Ben Jonson. Hos honom möter man en i konstnärligt hänseende verkligt fulländad sammansmältning av maskspelets olika beståndsdelar. Dialog, musik, sång och dans binds av en sinnrikt använd fabel samman till en helhet av ofta betagande verkan. Motiven är vanligen hämtade ur den antika mytologin eller historien, även om handlingen i sina detaljer inte sällan utvecklas oberoende av förebilden. I allmänhet är innehållet till sin karaktär allegoriskt, och vanligen förekommer även allusioner på den tilldragelse, som givit anledning till själva festligheten. Vid sidan av Ben Jonson var även flera andra av Englands mera betydande 1600-talsförfattare verksamma på maskspeldiktningens område. Till och med den vid sidan av Shakespeare främste av dem alla, Milton, tangerade genren i sitt berömda sångspel Comus (uppfört 1634). Visserligen företer detta åtskilliga egenskaper, som avviker från de vanliga maskspelen, men överensstämmelserna är trots detta så stora, att man kan inrangera Miltons lyriska mästerverk bland den engelska litteraturens övriga masques and revels. I teaterhistoriskt hänseende har maskspelet sin största betydelse däri, att det utgör en föregångare till operan. Såväl genom sin blandning av lyriska och dramatiska element som genom sin med tiden allt mera utvecklade dekorationsprakt beredde det marken för denna konstform, som skulle bli dess arvtagare både inom hovkretsarna och hos den stora allmänheten. Med operans utveckling förlorade maskspelet sin popularitet och försvann ganska snart från skådebanorna. Under 1700-talet uppehölls dess tradition endast av de stora balettdivertissementen. (sv)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 74909 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 17146 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 979524776 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • مسرحيات الماسك نوع من المشاهد التمثيلية القصيرة انتشر في القرنين 16 و17 بإنكلترا، ويبدو أنها إيطالية الأصل، وأهم ما يميز الماسك العنصر الرمزي والأسطوري، سواء في القصة أو الشخصيات. وعادة يكون عدد الشخصيات محدودًا، والخلفية مثالية كأن تقع الأحداث في تل المعرفة ومنبع النور. ويصاحب التمثيل الرقص والموسيقى، وغالبا ما تعرض هذه المشاهد التمثيلية الترفيهية في حفلات خاصة للاحتفال بزواج علية القوم كالأمراء والنبلاء، كما تستخدم الملابس البراقة والمشاهد البديعة. استخدم هذا اللون وليم شكسبير، كما في مسرحية العاصفة للاحتفال بزواج ميراندا وفيرديناند، ألق الكاتب الإنجليزي بن جونسون عددا من هذه التمثيليات. (ar)
  • Le masque (de l'anglais « masque » issu du français) est une forme de spectacle de cour qui fit son apparition en Angleterre sous le règne d'Elisabeth I (1558-1603). (fr)
  • 仮面劇(マスク、masque)は、16世紀から17世紀初期のヨーロッパで隆盛をきわめた、宮廷の祝祭の出し物の形式。最初にイタリアで発展した。ちなみに仮面劇の公式のものはページェント(pageant、野外劇、仮装行列)である。仮面劇は音楽、踊り、歌、演技を含み、さらに、飾られた舞台上で演じられた。舞台の設計および衣裳は、パトロンを喜ばせる寓意を恭しく表現するために、高名な建築家によってデザインされることがあった。語りと歌のために雇われたのは、プロの俳優や音楽家たちであった。宮廷の人々が舞台に立つこともよくあったが、彼らは語りも歌いもしなかった。しかし、イングランドでは、ジェームズ1世の王妃アンが1603年から1611年にかけて取り巻きの淑女たちと一緒に仮面劇で踊った他、ヘンリー8世とチャールズ1世はそれぞれの宮廷で仮面劇を演じた。フランスでは、ヴェルサイユ宮殿で、ルイ14世がリュリ作曲の音楽でバレエを踊った。 (ja)
  • Mascarada era uma forma de entretenimento cortês festivo que floresceu na Europa, sobretudo na Itália, e que alcançou a Inglaterra no século XVI. (pt)
  • La mascarada, masquerada, ball mascarat o ball masquerat era una forma d'entreteniment cortesana que va florir a Europa durant el segle XVI i primeria del XVIII, encara que amb anterioritat s'havia desenvolupat a Itàlia. Destaca per l'ús de màscares americanes acolorides i adornades amb plomes. Una versió pública de la mascarada són les cavalcades. La mascarada implicava l'ús de la música i la dansa, del cant i de la interpretació, dins elaborada escenografia, en què el marc arquitectònic i el vestuari podien estar dissenyats per un arquitecte famós, per a representar una al·legoria que afalagava el patró. Els actors professionals i els músics es contractaven per als aspectes parlats i cantats de la mascarada. Sovint, els emmascarats que no parlaven ni cantaven eren cortesans: la reina con (ca)
  • Maska představovala formu dvorské zábavy kvetoucí v šestnáctém a na počátku sedmnáctého století v Evropě. Byla vytvořena v Itálii. Maska byla vlastně krátkou divadelní hrou (zpravidla veršovanou), zahrnující hudbu, zpěv, tanec a bohatou , kostýmy atd. Výprava byla zpravidla navrhována výtvarným umělcem, hra sama byla napsána předními skladateli a hudebníky a předváděna předními herci. Herce, hrající němé role, hráli často sami dvořané, někdy i panovníci. Tematika masek byla zpravidla mytologická nebo alegorická. (cs)
  • The masque was a form of festive courtly entertainment that flourished in 16th- and early 17th-century Europe, though it was developed earlier in Italy, in forms including the intermedio (a public version of the masque was the pageant). A masque involved music and dancing, singing and acting, within an elaborate stage design, in which the architectural framing and costumes might be designed by a renowned architect, to present a deferential allegory flattering to the patron. Professional actors and musicians were hired for the speaking and singing parts. Often the masquers, who did not speak or sing, were courtiers: the English queen Anne of Denmark frequently danced with her ladies in masques between 1603 and 1611, and Henry VIII and Charles I of England performed in the masques at their c (en)
  • La mascarada era una forma de entretenimiento cortesano festivo que floreció en Europa entre el siglo XVI y principios del XVIII, aunque con anterioridad se había desarrollado en Italia. Una versión pública de la mascarada son las cabalgatas. Shakespeare escribió un interludio tipo mascarada en La tempestad, el cual según los eruditos modernos estuvo muy influida por los textos de mascarada de Ben Jonson y los decorados de Íñigo Jones. (es)
  • Per masque (termine usato al maschile nella lingua italiana) s'intende una forma di rappresentazione teatrale di corte che comparve nel XVI e primo XVII secolo in Europa. Sebbene le sue origini risalgano al tardo Medioevo italiano e francese, in forme che includevano l'intermedio (una versione pubblica del masque fu il pageant), il masque conosce la sua fortuna e la sua elaborazione compiuta in Inghilterra, grazie soprattutto al drammaturgo Ben Jonson.Da principio il masque è essenzialmente un corteo di maschere che suonano, ballano e invitano gli astanti a partecipare a danze e giochi. In un secondo momento il corteo viene introdotto da un prologo in versi. Ben Jonson ne fa una vera e propria rappresentazione teatrale, costituita da una serie di situazioni allegoriche con un loro apparato (it)
  • Een masque, maskerade of maskerspel is een toneel-, muziek- en dansspektakel dat hoofdzakelijk in de 16e en 17e eeuw in aristocratische kringen populair was. De masque vond zijn oorsprong in Noord-Italië aan de hofhoudingen van adellijke families zoals de Medici en was bedoeld als opluistering voor verscheidene feestelijkheden. Via Frankrijk raakte de masque uiteindelijk vooral in Engeland populair, en ontwikkelde zich er tot een exuberant spektakel, waarvoor vooraanstaande schrijvers en componisten de tekst en muziek leverden. Doorgaans betrof het allegorische onderwerpen die vaak door leden van de aristocratie zelf zingend en dansend ten tonele werden gebracht. Het was de gewoonte dat een vorst met een uitvoerige masque verwelkomd werd. Medio 17e eeuw raakte de masque in de verdrukking d (nl)
  • Maskspel är en i teaterhistorien vedertagen term, som betecknar en art av lyriskdramatiska , vilken utvecklades under 1500-talet och nådde sin höjdpunkt under 1600-talet, särskilt vid engelska hovet. Ett maskspel var ursprungligen en dansfest, i vilken deltagarna uppträdde maskerade och var omfattat av ett dramatiskt ramverk. Teaterhistoriskt har maskspelet sin största betydelse som föregångare till operan. (sv)
rdfs:label
  • مسرحيات الماسك (ar)
  • Mascarada (ca)
  • Maska (divadelní žánr) (cs)
  • Masque (en)
  • Mascarada (es)
  • Masque (spectacle baroque) (fr)
  • Masque (genere teatrale) (it)
  • 仮面劇 (ja)
  • Masque (nl)
  • Masque (pl)
  • Mascarada (pt)
  • Maskspel (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:associatedBand of
is dbo:associatedMusicalArtist of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:associatedActs of
is foaf:primaryTopic of