Manuel Curros Enríquez (September 15, 1851 - February 7, 1908) was a Galician writer and journalist in the Galician language, and is considered to be one of the leading figures of Galician culture and identity.

Property Value
dbo:abstract
  • مانويل كوروس إنريكيث (بالإسبانية: Manuel Curros Enríquez) شاعر إسباني يكتب باللغة الغاليسية، وُلد في ثيلانوفا، بأورينسي بمنطقة غاليسيا في إسبانيا في 15 سبتمبر 1851. أسهم مع كل من روساليا دي كاسترو وإدواردو بوندال الشخصيات الأكثر تعبيرية التي مثلت المرحلة الثقافية في تاريخ غاليسيا، والتي تطورت على مدار القرن التاسع عشر. قرر الهجرة إلى القارة الأمريكية الجنوبية عام 1894. وفي لا هافانا، أسس صحيفة الأرض الغاليسية، وعندما فشل الأمر، اتجه للكتابة في الصحيفة اليومية العائلات، وبعد ذلك في مارينا. من أهم أعماله يأتي كل من رسائل من الشمال فيما بين عامي 1875 و1876 والعذراء من الكريستال عام 1877 والمهزلة الإلهية عام 1888. وتُوفي في هافانا، كوبا في 7 مارس 1908. (ar)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, Ourense 1851 - l'Havana 1908) fou un escriptor gallec en llengua gallega i un dels promotors del Rexurdimento amb Rosalía de Castro i Eduardo Pondal. Fou col·laborador assidu en la premsa liberal i són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina (1875). L'any 1894 emigrà a l'Havana, on col·laborà en el Diario de la Marina, i el 1904 tornà a Espanya. És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies. Escriví en castellà una novel·la (Paniagua y compañía), obres teatrals (El Maestre de Santiago i El padre Feijoo) i nombrosos poemes. La part més significativa de la seva obra correspon, però, a la producció en gallec. La publicació d'Aires da miña Terra (1880) provocà la reacció del bisbe d'Ourense i el segrest de l'edició. Curros fou condemnat a dos anys de presó i multa però, finalment, fou absolt quan apel·là. La condemna es basava en el fet que eren inclosos en el llibre poemes com «Mirando ó chao», «A igrexa fria» i «Pelegrinos a Roma», considerats blasfems. La tendència anticlerical de Curros s'accentuà després del procés, i el 1888 publicà el llarg poema O divino sainete, paròdia de La Divina Comèdia, que prengué com a pretext el pelegrinatge catòlic a Roma amb motiu del jubileu de Lleó XIII. El 1894 marxà a l'Havana, on fundà el diari La Tierra Gallega, suspès sovint per donar suport als autonomistes cubans. Greument malalt, va morir el 1908 i les seves restes foren traslladades a Galícia. La crítica religiosa de Curros se centrà en les fallades de l'Església com a institució, i en aquest sentit la seva obra ha estat valorada recentment, fins i tot des de l'angle catòlic. Malgrat aquest anticlericalisme, fou molt amic del poeta viguès Vesteiro Torres, que fou profundament religiós. El seu llenguatge, més depurat que el de Rosalía de Castro, suposà un avenç considerable en la fixació del gallec com a llengua literària. (ca)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, Orense; 15 de septiembre de 1851 - La Habana, 7 de marzo de 1908​) fue un poeta español en lengua gallega representante del periodo histórico-literario denominado Rexurdimento en la literatura gallega. Su obra se caracteriza por su hondo contenido social.​ (es)
  • Manuel Curros Enríquez (September 15, 1851 - February 7, 1908) was a Galician writer and journalist in the Galician language, and is considered to be one of the leading figures of Galician culture and identity. (en)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, 1851ko irailaren 15a - Habana, 1908ko martxoaren 7a) galiziar idazlea izan zen. Madrilen zuzenbide ikasketak egin eta gero kazetaritza-lanak egin zituen. 1894. urtean Habanara jo zuen, eta bertan Tierra gallega izeneko aldizkaria sortu zuen. Diario de la Marina egunkariko erredakzioan egin zuen lan hil zen arte. Aires da miña terra (1880, Nire lurreko aireak) bilduman aurkeztu zituen poema aipagarrienak. O divino sainete (1888) poeman Elizako ustelkeriak salatu zituen. Gazteleraz eta prosaz argitara eman zituen: Hijos ilustres de Galicia eta Cartas del norte; Paniagua y compañía, agencia de sangre. Azken eleberri hori Euskal Herrian girotua dago, karlistadaren garaian. (eu)
  • Manuel Curros Enríquez est un poète, écrivain et journaliste galicien né à Celanova (Galice - Espagne), le 15 septembre 1851, il est mort à La Havane (Cuba) le 7 mars 1908. C'est un poète, c'est l'un des intellectuels représentatif de la période dite du "rexurdimento" de la littérature galicienne et de l'éveil du galléguisme. (fr)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, 15 september 1851 – Havana, 7 februari 1908) was een Spaans schrijver en journalist. (nl)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, Galiza, 15 de setembro de 1851 - Havana, 7 de Fevereiro de 1908) é um dos principais representantes do Ressurgimento da literatura galega, junto com Rosalia de Castro e Eduardo Pondal. Curros Enríquez era filho do escrivão José Maria de Curros Vázquez (de Santiso-Melide) e de Petra Enríquez (de ). Casou em 1873 com Modesta Luisa Polonia Vázquez Rodríguez. Assistiu à escola de D. Manoel Rebollo e quando esteve preparado teve que ajudar a seu pai como escrevente. Em 1885 viajou a Madrid, à casa do seu irmão Ricardo, onde fez o Segundo Grau e começou a estudar Direito. Ingressou de escrevente no Concelho de Madrid e visitou os círculos literários. Em 1877 ganhou um certame poético em Ourense com o poema "". Esta vitória o determinou como poeta galego. Curros estabeleceu-se em Ourense e trabalhou na Intervenção da Administração Económica. Em 1880 publicou . Perante esse texto, o bispo de Ourense publicou um edicto condenando o livro de Curros por conter proposições heréticas, blasfemas e escandalosas. O julgado ordenou o sequestro dos exemplares em poder do editor, os moldes foram desfeitos, e Curros foi processado por delito contra o livre exercício dos cultos. Foi condenado em Ourense e absolvido na Corunha. Perdido o posto de trabalho ourensano, voltou a Madrid e ingressou na redacção de El Porvenir, jornal republicano. Em 1894 emigrou para a América. Em Havana dirigiu um jornal, La Tierra Gallega e quando se suspendeu a sua publicação ingressou na redacção de El diario de las Familias e depois na do Diario de la Marina. Em 1904 viajou à Corunha, onde foi agasalhado pelos regionalistas. De volta a Havana, retoma as suas actividades no Diario de la Marina. Encontra-se colaboração da sua autoria na revista A leitura (1894-1896) Curros Enríquez faleceu em 7 de Fevereiro de 1908 e os seus restos mortais foram embarcados para Galiza. (pt)
  • Manuel Curros Enríquez, född 15 september 1851, död 7 februari 1908, var en galicisk poet. Curros Enríquez upplivade gamla legender och cántigas och fick stor popularitet med diktsamlingen Aires d'a minha terra (1886). Han skrev även dikter på spanska, bland annat Orbas. Curros Enríquez var även en betydande journalist i både i Madrid och Havanna, dit han emigrerade 1893. Han förföljdes som liberal, och dömdes till fängelse, men domen upphävdes senare av högre instans. (sv)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3218130 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 4734 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 937812856 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • مانويل كوروس إنريكيث (بالإسبانية: Manuel Curros Enríquez) شاعر إسباني يكتب باللغة الغاليسية، وُلد في ثيلانوفا، بأورينسي بمنطقة غاليسيا في إسبانيا في 15 سبتمبر 1851. أسهم مع كل من روساليا دي كاسترو وإدواردو بوندال الشخصيات الأكثر تعبيرية التي مثلت المرحلة الثقافية في تاريخ غاليسيا، والتي تطورت على مدار القرن التاسع عشر. قرر الهجرة إلى القارة الأمريكية الجنوبية عام 1894. وفي لا هافانا، أسس صحيفة الأرض الغاليسية، وعندما فشل الأمر، اتجه للكتابة في الصحيفة اليومية العائلات، وبعد ذلك في مارينا. من أهم أعماله يأتي كل من رسائل من الشمال فيما بين عامي 1875 و1876 والعذراء من الكريستال عام 1877 والمهزلة الإلهية عام 1888. وتُوفي في هافانا، كوبا في 7 مارس 1908. (ar)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, Orense; 15 de septiembre de 1851 - La Habana, 7 de marzo de 1908​) fue un poeta español en lengua gallega representante del periodo histórico-literario denominado Rexurdimento en la literatura gallega. Su obra se caracteriza por su hondo contenido social.​ (es)
  • Manuel Curros Enríquez (September 15, 1851 - February 7, 1908) was a Galician writer and journalist in the Galician language, and is considered to be one of the leading figures of Galician culture and identity. (en)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, 1851ko irailaren 15a - Habana, 1908ko martxoaren 7a) galiziar idazlea izan zen. Madrilen zuzenbide ikasketak egin eta gero kazetaritza-lanak egin zituen. 1894. urtean Habanara jo zuen, eta bertan Tierra gallega izeneko aldizkaria sortu zuen. Diario de la Marina egunkariko erredakzioan egin zuen lan hil zen arte. Aires da miña terra (1880, Nire lurreko aireak) bilduman aurkeztu zituen poema aipagarrienak. O divino sainete (1888) poeman Elizako ustelkeriak salatu zituen. Gazteleraz eta prosaz argitara eman zituen: Hijos ilustres de Galicia eta Cartas del norte; Paniagua y compañía, agencia de sangre. Azken eleberri hori Euskal Herrian girotua dago, karlistadaren garaian. (eu)
  • Manuel Curros Enríquez est un poète, écrivain et journaliste galicien né à Celanova (Galice - Espagne), le 15 septembre 1851, il est mort à La Havane (Cuba) le 7 mars 1908. C'est un poète, c'est l'un des intellectuels représentatif de la période dite du "rexurdimento" de la littérature galicienne et de l'éveil du galléguisme. (fr)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, 15 september 1851 – Havana, 7 februari 1908) was een Spaans schrijver en journalist. (nl)
  • Manuel Curros Enríquez, född 15 september 1851, död 7 februari 1908, var en galicisk poet. Curros Enríquez upplivade gamla legender och cántigas och fick stor popularitet med diktsamlingen Aires d'a minha terra (1886). Han skrev även dikter på spanska, bland annat Orbas. Curros Enríquez var även en betydande journalist i både i Madrid och Havanna, dit han emigrerade 1893. Han förföljdes som liberal, och dömdes till fängelse, men domen upphävdes senare av högre instans. (sv)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, Ourense 1851 - l'Havana 1908) fou un escriptor gallec en llengua gallega i un dels promotors del Rexurdimento amb Rosalía de Castro i Eduardo Pondal. Fou col·laborador assidu en la premsa liberal i són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina (1875). L'any 1894 emigrà a l'Havana, on col·laborà en el Diario de la Marina, i el 1904 tornà a Espanya. És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies. Escriví en castellà una novel·la (Paniagua y compañía), obres teatrals (El Maestre de Santiago i El padre Feijoo) i nombrosos poemes. La part més significativa de la seva obra correspon, però, a la producció en gallec. (ca)
  • Manuel Curros Enríquez (Celanova, Galiza, 15 de setembro de 1851 - Havana, 7 de Fevereiro de 1908) é um dos principais representantes do Ressurgimento da literatura galega, junto com Rosalia de Castro e Eduardo Pondal. Em 1877 ganhou um certame poético em Ourense com o poema "". Esta vitória o determinou como poeta galego. Curros estabeleceu-se em Ourense e trabalhou na Intervenção da Administração Económica. Em 1880 publicou . Encontra-se colaboração da sua autoria na revista A leitura (1894-1896) (pt)
rdfs:label
  • كوروس إنريكيث (ar)
  • Manuel Curros Enríquez (ca)
  • Manuel Curros Enríquez (en)
  • Manuel Curros Enríquez (es)
  • Manuel Curros Enríquez (eu)
  • Manuel Curros Enríquez (fr)
  • Manuel Curros Enríquez (nl)
  • Manuel Curros Enríquez (pt)
  • Manuel Curros Enríquez (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of