| dbo:abstract
|
- Luci Lucceu (en llatí Lucius Lucceius Q. F.) va ser un historiador romà, amic de Ciceró i enemistat amb Tit Pomponi Àtic per motius desconeguts. Trobem el seu nom de forma freqüent en la primera correspondència entre Ciceró i Àtic. Ciceró va intentar reconciliar als dos amics seus, però Lucceu estava tan enfadat amb Àtic que no hi va haver possibilitat de reconciliació. Sembla que Sal·lusti va estar implicat d'alguna manera en l'enemistat. L'any 63 aC va acusar a Catilina quan aquest no va sortir elegit cònsol en els comicis, i la seva oratòria va ser qualificada per Asconi de paratus eruditusque (un erudit molt preparat). L'any 60 aC va ser candidat al consolat junt amb Juli Cèsar que li va donar suport a canvi de què Lucceu, que era molt ric, donés diners als electors en nom dels dos, però va perdre l'elecció pels esforços de l'aristocràcia, que volia evitar l'ascens de Cèsar al poder, a favor de Bíbul. Després d'això sembla que Lucceu es va retirar de la vida pública i es va dedicar només a la literatura. Va compondre una història de Roma començant pel període de la guerra social. L'any 55 aC, quan havia arribat a la descripció de la primera guerra civil, Ciceró, que estava impacient perquè Lucceu narrés les seves accions, no volia esperar que arribés al període del seu consolat, li va demanar en una carta que tanqués el curs narratiu i dediqués una obra separada al període entre la conspiració de Catilina i la seva tornada del desterrament. El mateix Ciceró qualifica aquesta carta de valde bella (extremadament bella), i és una de les més extraordinàries de la seva correspondència. Ciceró li demana a Lucceu que tingui més present la amistat que la veritat, i que parli dels esdeveniments en termes més elevats dels que potser mereixien. I acaba dient que si no li fa cas i no escriu sobre el tema, es veurà obligat a escriure ell mateix aquella història. Lucceu va prometre escriure aquella obra, i encara que va enviar un esborrany a Ciceró, no devia acabar mai la història promesa. L'any 55 aC va anar a Sardenya i el 49 aC, quan va esclatar la Segona guerra civil, va donar suport a Gneu Pompeu, amb el que tenia relacions d'amistat. Pompeu el consultava durant la guerra sobre els assumptes importants. El 48 aC Cèsar el va perdonar i va tornar a Roma on va conservar l'amistat de Ciceró. Quan aquest va perdre la seva filla Tul·liola l'any 45 aC, Lucceu li va enviar una sentida carta de condol.Probablement va morir al cap de poc temps, ja que el seu nom no torna a aparèixer a la correspondència de Ciceró. (ca)
- Lucio Luceyo (en latín, Lucius Lucceius) fue un orador e historiador romano, amigo y corresponsal de Cicerón. Hombre de considerable riqueza y gusto literario, puede compararse con Pomponio Ático. Disgustado ante su fracaso a la hora de convertirse en cónsul en el año 60 a. C., se retiró de la vida pública, y se dedicó a escribir una historia de las guerras Social y civiles. Casi lo acabó, cuando Cicerón insistentemente le pidió que escribiera una historia separada de su consulado (el de Cicerón). Cicerón creyó que un panegírico por parte de Luceyo, que había sentido considerable interés en los asuntos de quel período crítico, tendría gran peso en su campaña para lograr la rehabilitación después del exilio partiendo de su consulado. Cicerón ofreció proporcionar el material, e insinuó que Luceyo no necesitaba sacrificar la alabanza a la exactitud. Luceyo casi se lo prometió, pero no lo ejecutó. En consecuencia, Cicerón tuvo que alabar su propio consulado tanto en griego como en latín, pero nada queda de ninguna de tales obras de su historia. En la guerra civil fue partidario de Pompeyo; pero, habiendo sido perdonado por Julio César, regresó a Roma, donde vivió retirado hasta su muerte. (es)
- Lucius Lucceius, Roman orator and historian, friend and correspondent of Cicero. A man of considerable wealth and literary tastes, he may be compared with Atticus. In 59 BC, Lucius attempted to run for Consul on a joint ticket with Gaius Julius Caesar, and was generally seen as the financier of the campaign and an olive branch to both Cicero and the Optimates, expected to ride in on Caesar's coattails. However, he failed to be elected Consul, with Bibulus, an Optimate, getting the second place spot and becoming Caesar's Co-Consul instead of Lucius. Disgusted at his failure to become consul in 59 BC, he retired from public life, and devoted himself to writing a history of the Social and Civil Wars. This was nearly completed, when Cicero earnestly requested him to write a separate history of his (Cicero's) consulship. Cicero thought that a panegyric by Lucceius, who had taken considerable interest in the affairs of that critical period, would have great weight in his campaign to rehabilitate himself after the exile stemming from his consulship. Cicero offered to supply the material, and hinted that Lucceius need not sacrifice laudation to accuracy. Lucceius almost promised, but did not perform. Subsequently, Cicero had to sing his own praises in both Greek and Latin, but nothing remains of any such work or of his history. In the civil war he took the side of Pompey; but, having been pardoned by Caesar, returned to Rome, where he lived in retirement until his death. (en)
- Lucius Lucceius, fils de Quintus Lucceius, est un orateur, un historien de la fin de la République romaine. Homme riche et avec de grands goûts littéraires, Lucius Lucceius est un ami et correspondant de Cicéron, mais reste brouillé pour des raisons que l'on ignore avec Atticus, le principal ami de Cicéron. En 63 av. J.-C., il soutient Cicéron, alors consul, en prononçant des discours contre Catilina, encore connus d'Asconius au siècle suivant. Il se présente aux élections consulaires de 60 av. J.-C., associé à César, qui profite de la fortune de Lucceius pour promettre des largesses aux électeurs. Tandis que César est élu, Lucceius est défait par Marcus Calpurnius Bibulus qui, avec le soutien des conservateurs, promet des largesses égales. Dégoûté, il se retire de la scène politique et rédige une histoire de la guerre sociale, puis Histoire de la Guerre Civile. Mais il ne peut achever cette œuvre car, en 55 av. J.-C., alors qu'il écrit la dernière partie de son livre, Cicéron lui demande de façon pressante de rédiger séparément une histoire de son consulat. Il lui transmet peu après des documents utiles pour cette rédaction. Lucius Lucceius promet de réaliser cette œuvre mais ne le fera jamais. Plus tard, Ciceron doit chanter ses propres éloges en grec et en latin, mais il ne reste rien d'un tel travail. Pendant la guerre civile, il prend le parti de Pompée mais, pardonné à la suite de la défaite et à la mort de ce dernier en 48 av. J.-C., par Jules César, il retourne à Rome qu'il ne quitte pas jusqu'à sa mort. La dernière trace que l'on ait de lui est un courrier de condoléance qu'il adresse à Cicéron, pour la mort de sa fille Tullia en 45 av. J.-C.. Il se peut qu'il soit décédé à la même époque, car son nom n'apparait plus dans les dernières lettres de Cicéron. (fr)
- Лу́ций Лукце́й (лат. Lucius Lucceius; убит, предположительно, в конце 43 года до н. э., Римская республика) — древнеримский государственный деятель из неименитого плебейского рода , занимавший, предположительно, в 67 году до н. э. должность претора по делам иноземцев. Публикан, известный анналист своего времени Лукцей являлся другом Марка Туллия Цицерона. (ru)
- Луцій Лукцей (*Lucius Lucceius, бл. 107 до н. е. — 43 до н. е.) — політичний діяч, красномовець та історик часів Римської республіки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Лу́ций Лукце́й (лат. Lucius Lucceius; убит, предположительно, в конце 43 года до н. э., Римская республика) — древнеримский государственный деятель из неименитого плебейского рода , занимавший, предположительно, в 67 году до н. э. должность претора по делам иноземцев. Публикан, известный анналист своего времени Лукцей являлся другом Марка Туллия Цицерона. (ru)
- Луцій Лукцей (*Lucius Lucceius, бл. 107 до н. е. — 43 до н. е.) — політичний діяч, красномовець та історик часів Римської республіки. (uk)
- Luci Lucceu (en llatí Lucius Lucceius Q. F.) va ser un historiador romà, amic de Ciceró i enemistat amb Tit Pomponi Àtic per motius desconeguts. Trobem el seu nom de forma freqüent en la primera correspondència entre Ciceró i Àtic. Ciceró va intentar reconciliar als dos amics seus, però Lucceu estava tan enfadat amb Àtic que no hi va haver possibilitat de reconciliació. Sembla que Sal·lusti va estar implicat d'alguna manera en l'enemistat. (ca)
- Lucio Luceyo (en latín, Lucius Lucceius) fue un orador e historiador romano, amigo y corresponsal de Cicerón. Hombre de considerable riqueza y gusto literario, puede compararse con Pomponio Ático. Disgustado ante su fracaso a la hora de convertirse en cónsul en el año 60 a. C., se retiró de la vida pública, y se dedicó a escribir una historia de las guerras Social y civiles. Casi lo acabó, cuando Cicerón insistentemente le pidió que escribiera una historia separada de su consulado (el de Cicerón). Cicerón creyó que un panegírico por parte de Luceyo, que había sentido considerable interés en los asuntos de quel período crítico, tendría gran peso en su campaña para lograr la rehabilitación después del exilio partiendo de su consulado. Cicerón ofreció proporcionar el material, e insinuó que L (es)
- Lucius Lucceius, Roman orator and historian, friend and correspondent of Cicero. A man of considerable wealth and literary tastes, he may be compared with Atticus. In 59 BC, Lucius attempted to run for Consul on a joint ticket with Gaius Julius Caesar, and was generally seen as the financier of the campaign and an olive branch to both Cicero and the Optimates, expected to ride in on Caesar's coattails. However, he failed to be elected Consul, with Bibulus, an Optimate, getting the second place spot and becoming Caesar's Co-Consul instead of Lucius. Disgusted at his failure to become consul in 59 BC, he retired from public life, and devoted himself to writing a history of the Social and Civil Wars. This was nearly completed, when Cicero earnestly requested him to write a separate history of (en)
- Lucius Lucceius, fils de Quintus Lucceius, est un orateur, un historien de la fin de la République romaine. Homme riche et avec de grands goûts littéraires, Lucius Lucceius est un ami et correspondant de Cicéron, mais reste brouillé pour des raisons que l'on ignore avec Atticus, le principal ami de Cicéron. En 63 av. J.-C., il soutient Cicéron, alors consul, en prononçant des discours contre Catilina, encore connus d'Asconius au siècle suivant. (fr)
|
