About: Kula ring

An Entity of Type: Activity100407535, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Kula, also known as the Kula exchange or Kula ring, is a ceremonial exchange system conducted in the Milne Bay Province of Papua New Guinea. The Kula ring was made famous by the father of modern anthropology, Bronisław Malinowski, who used this test case to argue for the universality of rational decision making (even among 'natives'), and for the cultural nature of the object of their effort. Malinowski's path-breaking work, Argonauts of the Western Pacific (1922), directly confronted the question, "why would men risk life and limb to travel across huge expanses of dangerous ocean to give away what appear to be worthless trinkets?" Malinowski carefully traced the network of exchanges of bracelets and necklaces across the Trobriand Islands, and established that they were part of a system of

Property Value
dbo:abstract
  • Kula je rituál kruhové výměny symbolických darů mezi obyvateli Trobriandských ostrovů u západního pobřeží Nové Guineje, poprvé popsaný polským antropologem B. Malinowskim. Významní muži z různých ostrovů se plaví až stovky kilometrů na pevně určené sousední ostrovy a předávají si dva druhy symbolických předmětů, náramky a náhrdelníky z lastur, a to tak, že jedny obíhají po pevně určené trase tím a druhé opačným směrem. Každé předání je příležitostí k různým vyjednáváním a slibům a předchází mu výměny běžných, užitkových darů. Tyto dvě úrovně se přísně odlišují: při směně běžných věcí se vyjednává a smlouvá, kdežto při předávání symbolických darů dává dárce najevo přehnanou skromnost a velkorysost. Celý systém slouží k budování osobní prestiže a udržuje obyvatele rozptýlených ostrovů pohromadě jako jednu společnost. „Dobrý vztah kuly je jako manželství“, cituje Malinowski jednoho z účastníků. Kulu a podobné rituály v různých kulturách, zejména indiánský potlač, soustavně studoval francouzský antropolog Marcel Mauss ve slavné knize . Ukázal, že podobné zvyky se vyskytovaly nebo vyskytují téměř ve všech kulturních oblastech a od moderní obchodní směny se podstatně liší. Zatímco v obchodní směně je smyslem získat to, co člověk potřebuje, v kule jde naopak o vytvoření závazků, které společnost udržují vcelku; samy dary jsou ryze symbolické. Jakkoli platí, že dar se musí přijmout a oplatit, nesmí se to stát ihned, z ruky do ruky, což by vlastně znamenalo odmítnutí. Stopy podobných zvyků lze najít ve staré literatuře řecké, severské i německé a ve folkloru. (cs)
  • El kula, conegut també com a circuit kula o intercanvi kula, és un intercanvi cerimonial que es realitza entre els pobladors de la Nova Guinea. Comprèn divuit comunitats illenques de l'arxipèlag de Massim, incloses les illes , i involucra milers d'individus. Segons les dades ofertes per Bronislaw Malinowski —que va documentar-ne la pràctica a principis del segle XX—, els participants dins el circuit kula havien de viatjar en les seves canoes alguns centenars de quilòmetres en el sentit que ho imposava l'article que s'havia proposat intercanviar amb altres participants del circuit. Els articles que s'intercanvien dins el kula són dos. Els collarets de conquilla que els trobriandesos anomenen o , que circulaven cap al nord a l'interior del circuit, sempre en la direcció de les agulles del rellotge. L'altre element són polseres fetes amb petites conquilles que reben el nom de ; el seu sentit de la circulació és invers. Si l'intercanvi entre dues persones s'iniciava amb un collaret , aquell que el rebia estava obligat a correspondre amb un braçalet . Les condicions de la participació dins el circuit d'intercanvi variaven de regió en regió. Malinowski assenyalava que, a les illes Trobriand, els caps monopolitzaven el kula, mentre que a qualsevol persona podia participar-hi. Els objectes que s'intercanvien del kula són peces sense valor d'ús —encara que en algunes ocasions, assenyalava Malinowski, són emprades com a adorns corporals en certes celebracions religioses dels trobriandesos—, les mateixes que serveixen per a establir relacions socials i adquirir prestigi social. Els costums i tradicions que acompanyen aquest intercanvi de dons està curosament prescrit en el sistema cultural dels pobles que en fan part, especialment en tot el que es refereix a les perllongades relacions que sostenen els companys d'intercanvi —anomenats karayata—. L'acte de regalar, com escrivia Marcel Mauss en el seu Assaig sobre el do, és un dispositiu que engrandeix el donant, un acte en el qual el do és acompanyat de mostres d'exagerada modèstia en què el valor del do és rebaixat visiblement. El do implica unes fortes relacions de correspondència i hospitalitat, protecció i assistències mútues. Una bona relació kula podia interpretar-se com un matrimoni. Per això, com citava Malinowski en Els argonautes del Pacífic occidental, els trobriandesos solen dir que "una vegada dins el kula, sempre dins el kula". Els objectes kula rares vegades romanen per molt de temps en possessió de qui els reben. Han de passar-los a altres companys dins del circuit després d'un cert període, raó per la qual els i els estan en constant circulació dins el sistema d'intercanvi. Malgrat això, la possessió temporal dels objectes kula porta als seus posseïdors cert prestigi; però, és també l'objecte d'intercanvi el que augmenta de valor simbòlic amb les transaccions, tenint cada objecte una història detallada de la seva procedència i els individus que han tingut la possessió d'aquest objecte. Els caps més importants en l'intercanvi poden tenir centenars de companys d'intercanvi, mentre que els individus amb menor pes dins la trama social solen tenir-ne una dotzena o menys, depenent de la grandària de les seves xarxes socials. (ca)
  • El Kula, conocido también como circuito kula o intercambio kula, es un intercambio ceremonial que se realiza entre los pobladores de la provincia neoguineana de Milne Bay. Comprende a dieciocho comunidades isleñas del archipiélago de Massim, incluidas las islas Trobriand, e involucra a miles de individuos. Según los datos ofrecidos por Bronislaw Malinowski —quien documentó la práctica a principios del siglo XX—, los participantes en el kula debían viajar en sus canoas algunos cientos de kilómetros en el sentido en que lo imponía el artículo que se había propuesto intercambiar con otros participantes del circuito. Los artículos que se intercambian en el Kula son dos. Unos eran gargantillas de concha que los trobriandeses llamaban veigun o soulava, los mismos que circulaban hacia el norte en el circuito, en la dirección de las manecillas del reloj. Los otros eran pulseras hechas con pequeñas conchas que recibían el nombre de mwali, cuyo sentido de circulación era inverso. Si el intercambio entre dos personas era abierto con un collar soulava, aquel que lo recibía estaba obligado a corresponder con un brazalete mwalli. Las condiciones de la participación en el circuito de intercambio variaban de región en región. Malinowski señalaba que en las islas Trobriand, los jefes monopolizaban el kula, mientras que en Dobu cualquier hombre podría participar. Los objetos que se intercambian en el Kula son piezas sin valor de uso —aunque en algunas ocasiones, señalaba Malinowski, son empleadas como adornos corporales en ciertas celebraciones religiosas de los Trobriandeses—, las mismas que sirven para establecer relaciones sociales y adquirir prestigio social. Las costumbres y tradiciones que acompañan este intercambio de dones está cuidadosamente preescrito en el sistema cultural de los pueblos que intervienen en él, especialmente en lo que se refiere a las idealmente prolongadas relaciones que sostienen los compañeros en el intercambio —llamados karayata—. El acto de regalar, como escribía Marcel Mauss en su Ensayo sobre el Don, es un dispositivo que engrandece al donante, un acto en el que el don es acompañado de muestras de exagerada modestia donde el valor de lo dado es rebajado visiblemente. Como el compañerismo, el don implica fuertes relaciones de correspondencia y hospitalidad, protección y asistencia mutuas. De acuerdo a los muyuw, una buena relación Kula puede ser entendida como un matrimonio.​ Por ello, como citaba Malinowski en Los argonautas del Pacífico Occidental, los trobriandeses suelen decir que una vez en el Kula, siempre en el Kula'.​ Los objetos kula rara vez permanecen por mucho tiempo en posesión de quienes los reciben. Deben pasarlos a otros compañeros en el circuito luego de un cierto período, razón por la cual los mwalli y los soulava están en constante circulación en el intercambio. A pesar de ello, la posesión temporal de los objetos kula trae a sus poseedores cierto prestigio; pero es también el objeto de intercambio el que aumenta de valor simbólico con las transacciones, teniendo cada objeto una historia detallada de su procedencia y los hombres que han estado en posesión de dicho objeto. Los jefes más importantes en el intercambio pueden tener cientos de compañeros en el mismo, en tanto que los hombres con menor peso en la trama social suelen tener una docena o menos de ellos, dependiendo del tamaño de sus redes sociales.​En su obra La gran transformación,Karl Polanyi describe y analiza el intercambio kula como ejemplo de redistribución sin beneficio,como preparación para la exposición de la tesis de que la economía está,hasta la era de la economía de mercado,supeditada a la organización social,nunca al revés. (es)
  • La koula ou kula en anglais, était un circuit traditionnel d'expéditions maritimes reliant sur des centaines de milles les populations qui habitent le Massim, dans l'est de la Papouasie-Nouvelle-Guinée, et parlent des langues austronésiennes non-intercompréhensibles bien qu'elles appartiennent au même groupe des langues de la pointe papoue. La koula était le (en) de colliers contre des bracelets, objets de prestige sans utilité pratique ni valeur marchande, autour desquels toute la société s'organisait. À la différence du (en) des Maori, ces échanges ont structuré une société matrilinéaire en un système non pas de (en) mais de (en). Institution informelle observée dans les îles Trobriand par l'ethnologue Bronislaw Malinowski et décrit en 1922 dans son ouvrage Les Argonautes du Pacifique occidental, la koula, comme la (en) des Papous du centre de la Nouvelle Guinée, illustre une économie fondée moins sur le commerce ou la guerre que sur le contre don, telle que l'a théorisée en 1924 l'anthropologue Marcel Mauss dans son Essai sur le don. (fr)
  • Kula, also known as the Kula exchange or Kula ring, is a ceremonial exchange system conducted in the Milne Bay Province of Papua New Guinea. The Kula ring was made famous by the father of modern anthropology, Bronisław Malinowski, who used this test case to argue for the universality of rational decision making (even among 'natives'), and for the cultural nature of the object of their effort. Malinowski's path-breaking work, Argonauts of the Western Pacific (1922), directly confronted the question, "why would men risk life and limb to travel across huge expanses of dangerous ocean to give away what appear to be worthless trinkets?" Malinowski carefully traced the network of exchanges of bracelets and necklaces across the Trobriand Islands, and established that they were part of a system of exchange (the Kula ring), and that this exchange system was clearly linked to political authority. Malinowski's study became the subject of debate with the French anthropologist, Marcel Mauss, author of The Gift ("Essai sur le don," 1925). Since then, the Kula ring has been central to the continuing anthropological debate on the nature of gift giving, and the existence of gift economies. (en)
  • クラ(Kula)は、パプア・ニューギニアので行われる交易である。トロブリアンド諸島、ルイジアード諸島、、ダントルカストー諸島などの民族によって行われ、クラ交易とも表記される。クラの交易圏は円環状のネットワークであるため、クラ・リングとも呼ばれる。 (ja)
  • Il kula è uno scambio simbolico di doni effettuato nelle isole Trobriand (nell'Oceano Pacifico) tra le popolazioni di queste isole. Il kula è al centro dell'opera di Bronisław Malinowski Argonauti del Pacifico Occidentale (Argonauts of the Western Pacific) pubblicata nel 1922, una delle più famose monografie etnografiche della storia dell'antropologia. Di conseguenza è divenuto uno dei fenomeni socio-culturali dei quali si è più discusso, non solamente all'interno delle discipline etno-antropologiche. I partecipanti compivano viaggi anche di centinaia di chilometri in canoa per scambiarsi doni che consistono in collane di conchiglie rosse (soulava), scambiate in direzione nord (il viaggio è in cerchio e segue il movimento delle lancette dell'orologio) e braccialetti di conchiglia bianca (mwali), scambiati in direzione sud. Dunque lo scambio può avvenire solo tra oggetti diversi: braccialetti per collane e viceversa. Gli oggetti dovevano circolare in continuazione, restando nelle mani del possessore solo per un periodo limitato di tempo e venivano poi barattati nel corso di visite che gli abitanti delle isole si scambiavano periodicamente. I preparativi per la partenza e gli scambi erano fortemente e rigidamente ritualizzati ma durante il viaggio per gli scambi di tipo kula avveniva anche un commercio meno simbolico con il quale venivano scambiati oggetti ed alimenti di uso comune. Lo scambio rituale infatti ha il compito di instaurare un rapporto di fiducia, base necessaria dello scambio materiale. Gli ornamenti scambiati sono impregnati di significati magici e possiedono, secondo la mitologia e le credenze locali, un grande potere sugli spiriti del mare e delle spiagge.Il kula viene anche definita una "confraternita" di iniziati che diffonde una influenza di carattere, in qualche modo, religioso sul gruppo di isole. Marcel Mauss, partendo dalla ricerca di Malinowski, tratterà del kula in due sue diverse teorie. Nel Saggio sul dono esso è uno degli esempi chiave della teoria della reciprocità, secondo la quale il dono è generalmente un'istituzione sociale non volontaria ma obbligatoria. Nel proporre la teoria dei fatti sociali totali, Mauss prende nuovamente ad esempio il kula come fatto sociale (nella accezione di Émile Durkheim), che determina ed attorno al quale ruota l'intera vita di una società e, di conseguenza, studiando il quale è possibile capire tutto di essa. (it)
  • Kula is een jaarlijks terugkerend magisch ritueel waarbij waardevolle voorwerpen in een wijde ring van eilanden in Zuidoost-Melanesië met de klok mee of tegen de klok in volgens een vaste route worden uitgewisseld. Rode schelpenkettingen worden kloksgewijs geruild, terwijl witte armbanden de andere richting opgaan. Omdat in principe een gesloten ruilcircuit wordt gevormd, komen de meeste voorwerpen uiteindelijk weer bij de oorspronkelijke bezitter terecht. Soms gebeurt dit pas na een aantal jaren. Het ritueel wordt uitgevoerd volgens vaste regels en voorschriften. Afwijken hiervan kan kwalijke gevolgen hebben voor de overtreder. Ook gelden er een aantal taboes. De kula begint met een expeditie van kano's naar een ander eiland. Hier vindt de ceremoniële uitwisseling van de voorwerpen plaats. Bij de uitwisseling worden soms mythische verhalen verteld. Meestal gaat een deelnemer aan de kula een vaste ruilrelatie aan met degene waarmee hij sieraden uitwisselt. Vrijwel elke handeling bij de transactie wordt omgeven door magie. Het doel van dit ritueel is om het eigen prestige te vergroten, de onderlinge banden te versterken, vaste handelspartners te vinden en de vrede te bewaren. In sommige opzichten heeft het veel weg van een spel. Het is uitvoerig beschreven door de Britse antropoloog van Poolse afkomst Bronisław Malinowski in : An Account of Native Enterprise and Adventure in the Archipelagoes of Melanesian New Guinea (1922). (nl)
  • Kula – rytuał polegający na okrężnej wymianie przedmiotów posiadających znaczenie symboliczno-obrzędowe. Bronisław Malinowski opisał tę tradycję w swoim dziele Argonauci zachodniego Pacyfiku. W wymianie biorą udział plemiona z Nowej Gwinei, Luizjad, wyspy Woodlark, Archipelagu Trobrianda, Wyspy d’Entrecasteaux. (pl)
  • O Kula, conhecido também como circuito kula ou intercâmbio kula, é uma forma de troca de caráter intertribal praticadas por comunidades localizadas num extenso conjunto de ilhas do norte ao leste e extremo oriental da Nova Guiné descrito pelo antropólogo Bronisław Kasper Malinowski (1884 — 1942) . Tal intercâmbio cerimonial se realiza entre as populações da província Papua-Nova Guiné da de Milne Bay, reunindo milhares de pessoas de dezoito comunidades Massim (Misima), um arquipélago onde se inclui: as ilhas Trobriand; parte das Ilhas D'Entrecasteaux e das envolvendo toda sua população e principalmente as grandes tribos de Dobu (Amphlett), de Kiriwina, Sinaketa e Kitava (Trobriand) e de Vakuta (Ilha Woodlark). Segundo o referido autor Bronislaw Malinowski — que documentou entre 1914 e 1918, essa prática de navegação e encontro ritual por um circuito pré determinado por tradição — os participantes do Kula viajavam centenas de quilômetros de canoa transportando vaigua’a os objetos dessas trocas-dádivas. Os colares de conchas vermelhas chamados souvala vinham no sentido horário desse círculo e na direção oposta (anti-horário) eram transportados os braceletes feitos de conchas brancas chamados mwali encontrando-se em dado momento para realizar o ritual da dádiva. Aquele que recebia un colar soulava, estava obrigado a corresponder com um braçalete mwalli e vice -versa. As condições para a participação no circuito de troca variavam de região para região. Malinowski observou que, o kula das Ilhas Trobriand era reservados aos líderes, enquanto em Dobu qualquer homem poderia participar, sendo que não se limitavam à troca cerimonial de vaigua’a, mas também de mercadorias úteis, recebendo o nome de gimwali. Os principais objetos de transações do Kula – os braceletes de conchas (mawli) feitos com a parte superior e extremidade delgada da concha de um grande caramujo (Conus millepuntactus) e os colares (souvala) feitos do nácar da ostra espinhosa vermelha (spondylus) segundo Malinowski são muito cobiçados por todos os papua – melanésios, ambos usados como enfeites com os trajes de dança mais elaborados nas grandes ocasiões festivas, nas danças cerimoniais e nas grandes reuniões que participam os nativos de várias aldeias. (pt)
  • Круг Кула (Kula ring) — система взаимного церемониального обмена, встречающаяся в провинции Милн-Бей в Папуа — Новой Гвинее. Круг Кула объединяет 18 островных поселений, расположенных на (включая острова Тробриан). Члены общин, участвующих в обмене, время от времени путешествуют между островами на длительные расстояния на своих каноэ с целью обмена ритуальных предметов: * в северном направлении (по часовой стрелке) происходит перемещение красного ожерелья, носящего название веигун (veigun) или сулава (soulava); * в южном направлении (то есть против часовой стрелки) происходит перемещение браслета из белых раковин, или мвали (mwali). Во время перемещения один предмет обменивается на другой (то есть ожерелье обменивается на браслет и наоборот). Процесс участия в Кула варьируется в зависимости от региона. Так, например, на островах Тробрианд в обмене могут участвовать только вожди, в то время как на острове Добу — все представители общины. Все предметы, циркулирующие по кругу Кула, не подлежат личному использованию. Они лишь обмениваются с целью повышения социального статуса и престижа. Сам же процесс обмена, благодаря которому устанавливаются партнёрские отношения (в идеале на всю жизнь) между сторонами обмена, осуществляется в строгом соответствии с различными традициями и обычаями. Процесс передачи предмета является отражением величия дарителя. Поддержание партнёрских отношений включает в себя соблюдение взаимных обязательств, таких как гостеприимство, защиту и взаимопомощь. Согласно представлениям жителей острова Вудларк, отношения Кула должны быть похожи на брак. Также правило круга Кула гласит: «Однажды в Кула — навсегда в Кула». Предметы, участвующие в обмене Кула, никогда не находятся длительное время в руках одного и того же человека: через определённый промежуток времени предмет подлежит обязательной передаче другим партнёрам. При этом даже короткое владением этими вещами приносит престиж и статус. Крупные вожди, как правило, имеют сотни партнёров, в то время как менее авторитетные лица — чуть менее десятка. Хотя большинство предметов, которыми участники обмена владеют определённое время, формально не является их собственностью и через промежуток времени они будут переданы другим лицам, среди жителей острова Вудларк, например, эти предметы считаются чей-то китоум (kitoum), то есть находятся в собственности конкретного человека или группы. Человек, владеющий предметом Кула, может распоряжаться им как своей собственностью: он может его удерживать у себя, продать или даже уничтожить. В результате, любой предмет Кула или же его эквивалент должен быть возвращён человеку, который владеет им как китоум. Наиболее авторитетные жители Вудларка, например, владеют от трёх до семи предметов Кула, в то время как другие и вовсе ничем. Тот факт, что по крайней мере в теории все предметы Кула находятся в чей-то собственности, лишь создаёт у получателя дополнительное чувство ответственности за то, как он ими распоряжается, а также является напоминанием о том, что он является лишь распорядителем чужого имущества. Тем не менее сам факт принадлежности предмета другому лицу известен не всем участникам обмена. Предметы Кула могут быть обменены в качестве китоум в результате прямого обмена между двумя партнёрами, при этом права собственности полностью переходят к другому лицу. Право участия в обмене Кула приобретается не автоматически. Человек должен «купить» это право через участие в обмене на более низком уровне. Отношения «даритель—получатель» асимметричны: даритель всегда имеет более высокий статус. Кроме того, предметы обмена Кула имеют различный статус в зависимости от ценности и возраста. Участники обмена всегда борются за получение конкретных предметов (как правило, наиболее ценных), слава владельца которых быстро распространится на весь архипелаг. Состязание за их получение включает в себя покала (то есть различные подношения) и карибуту (подарки) владельцу предмета. Таким образом, его побуждают к участию в обмене желаемым объектом/предметом, а сам круг Кула предполагает процесс вручения различных подарков, который регламентируется местными обычаями. Система обмена основана на доверии, так как возникающие из обмена обязательства необязательны для исполнения в принудительном порядке. Тем не менее существование строгих социальных обязательств и системы культурных ценностей, в которой больше всего превозносится щедрость, а подлость подвергается осуждению, заставляет участников обмена «играть по правилам». Поэтому, если человек длительное время хранит у себя предмет Кула и не передаёт его другому лицу, он вскоре приобретает плохую репутацию. Круг Кула можно рассматривать как процесс по укреплению различий в статусе и авторитете, так как фактически наследственные вожди владеют большинством предметов, подлежащих обмену, и они берут на себя ответственность по организации и управлению морским плаваниями, в ходе которых происходит перевозка предметов Кула. При этом значительная часть предметов обмена находится в собственности ограниченного круга людей, например, на острове Вудларк всего три человека распоряжаются половиной таких предметов. Их движение и установленные взаимоотношения между участниками обмена предопределяют то, с кем жители острова создают политический союз. Сами же отношения Кула отличаются хрупкостью и сопровождаются манипуляциями и обманом. Так например, жители Вудларка считают, что единственное, что может помочь преуспеть в Кула, — это ложь, из-за которой зачастую отношения, установившиеся в результате обмена, рушатся. В целом, круг Кула является классическим примером тех различий, который выделил французский социолог Марсель Мосс между понятиями «подарок» и «товарообмен». Жители Меланезии проводят чёткие различия между обменом подарками (Кула) и рыночным обменом в форме бартера. Всё это отражает существование различных ценностных систем и культурных обычаев. Как писал Мосс, обмен Кула и бартер — это не одно и то же. Кула включает в себя торжественную церемонию обмена, «показ величия», где центральными элементами являются честь и благородство. Бартер, который часто сопровождает процесс Кула, предполагает несправедливую сделку, и он всегда преследует какие-то экономические цели. Предметы обмена Кула являются неотчуждаемыми в том смысле, что рано или поздно они (или их эквиваленты) должны быть возвращены первоначальному владельцу. Тот, кто их получает, может передать эти предметы другому лицу в качестве подарка, однако он не может продать их как в случае с товаром (это может сделать только реальный владелец предмета). (ru)
  • 庫拉環(Kula ring)是美拉尼西亞群島居民的一種交換回報制度,主要流行於巴布亞紐幾內亞的米爾恩灣省。這個制度最早由英國人類學家布朗尼斯勞·馬凌諾斯基於《西太平洋的航海者》(Argonauts of the Western Pacific)一書中記載。在米爾恩灣省的特罗布里恩群岛上,部落裡的居民會交換項鍊、手鐲等禮儀性物品,兩者按不同方向流通,藉交換時的長途旅行和複雜儀式來穩定部落社會,社會身份和威望也由此產生。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1059727 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 18831 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1001822206 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • クラ(Kula)は、パプア・ニューギニアので行われる交易である。トロブリアンド諸島、ルイジアード諸島、、ダントルカストー諸島などの民族によって行われ、クラ交易とも表記される。クラの交易圏は円環状のネットワークであるため、クラ・リングとも呼ばれる。 (ja)
  • Kula – rytuał polegający na okrężnej wymianie przedmiotów posiadających znaczenie symboliczno-obrzędowe. Bronisław Malinowski opisał tę tradycję w swoim dziele Argonauci zachodniego Pacyfiku. W wymianie biorą udział plemiona z Nowej Gwinei, Luizjad, wyspy Woodlark, Archipelagu Trobrianda, Wyspy d’Entrecasteaux. (pl)
  • 庫拉環(Kula ring)是美拉尼西亞群島居民的一種交換回報制度,主要流行於巴布亞紐幾內亞的米爾恩灣省。這個制度最早由英國人類學家布朗尼斯勞·馬凌諾斯基於《西太平洋的航海者》(Argonauts of the Western Pacific)一書中記載。在米爾恩灣省的特罗布里恩群岛上,部落裡的居民會交換項鍊、手鐲等禮儀性物品,兩者按不同方向流通,藉交換時的長途旅行和複雜儀式來穩定部落社會,社會身份和威望也由此產生。 (zh)
  • El kula, conegut també com a circuit kula o intercanvi kula, és un intercanvi cerimonial que es realitza entre els pobladors de la Nova Guinea. Comprèn divuit comunitats illenques de l'arxipèlag de Massim, incloses les illes , i involucra milers d'individus. Segons les dades ofertes per Bronislaw Malinowski —que va documentar-ne la pràctica a principis del segle XX—, els participants dins el circuit kula havien de viatjar en les seves canoes alguns centenars de quilòmetres en el sentit que ho imposava l'article que s'havia proposat intercanviar amb altres participants del circuit. (ca)
  • Kula je rituál kruhové výměny symbolických darů mezi obyvateli Trobriandských ostrovů u západního pobřeží Nové Guineje, poprvé popsaný polským antropologem B. Malinowskim. Významní muži z různých ostrovů se plaví až stovky kilometrů na pevně určené sousední ostrovy a předávají si dva druhy symbolických předmětů, náramky a náhrdelníky z lastur, a to tak, že jedny obíhají po pevně určené trase tím a druhé opačným směrem. Každé předání je příležitostí k různým vyjednáváním a slibům a předchází mu výměny běžných, užitkových darů. Tyto dvě úrovně se přísně odlišují: při směně běžných věcí se vyjednává a smlouvá, kdežto při předávání symbolických darů dává dárce najevo přehnanou skromnost a velkorysost. Celý systém slouží k budování osobní prestiže a udržuje obyvatele rozptýlených ostrovů pohrom (cs)
  • El Kula, conocido también como circuito kula o intercambio kula, es un intercambio ceremonial que se realiza entre los pobladores de la provincia neoguineana de Milne Bay. Comprende a dieciocho comunidades isleñas del archipiélago de Massim, incluidas las islas Trobriand, e involucra a miles de individuos. Según los datos ofrecidos por Bronislaw Malinowski —quien documentó la práctica a principios del siglo XX—, los participantes en el kula debían viajar en sus canoas algunos cientos de kilómetros en el sentido en que lo imponía el artículo que se había propuesto intercambiar con otros participantes del circuito. (es)
  • Kula, also known as the Kula exchange or Kula ring, is a ceremonial exchange system conducted in the Milne Bay Province of Papua New Guinea. The Kula ring was made famous by the father of modern anthropology, Bronisław Malinowski, who used this test case to argue for the universality of rational decision making (even among 'natives'), and for the cultural nature of the object of their effort. Malinowski's path-breaking work, Argonauts of the Western Pacific (1922), directly confronted the question, "why would men risk life and limb to travel across huge expanses of dangerous ocean to give away what appear to be worthless trinkets?" Malinowski carefully traced the network of exchanges of bracelets and necklaces across the Trobriand Islands, and established that they were part of a system of (en)
  • La koula ou kula en anglais, était un circuit traditionnel d'expéditions maritimes reliant sur des centaines de milles les populations qui habitent le Massim, dans l'est de la Papouasie-Nouvelle-Guinée, et parlent des langues austronésiennes non-intercompréhensibles bien qu'elles appartiennent au même groupe des langues de la pointe papoue. La koula était le (en) de colliers contre des bracelets, objets de prestige sans utilité pratique ni valeur marchande, autour desquels toute la société s'organisait. (fr)
  • Il kula è uno scambio simbolico di doni effettuato nelle isole Trobriand (nell'Oceano Pacifico) tra le popolazioni di queste isole. Il kula è al centro dell'opera di Bronisław Malinowski Argonauti del Pacifico Occidentale (Argonauts of the Western Pacific) pubblicata nel 1922, una delle più famose monografie etnografiche della storia dell'antropologia. Di conseguenza è divenuto uno dei fenomeni socio-culturali dei quali si è più discusso, non solamente all'interno delle discipline etno-antropologiche. (it)
  • Kula is een jaarlijks terugkerend magisch ritueel waarbij waardevolle voorwerpen in een wijde ring van eilanden in Zuidoost-Melanesië met de klok mee of tegen de klok in volgens een vaste route worden uitgewisseld. Rode schelpenkettingen worden kloksgewijs geruild, terwijl witte armbanden de andere richting opgaan. Omdat in principe een gesloten ruilcircuit wordt gevormd, komen de meeste voorwerpen uiteindelijk weer bij de oorspronkelijke bezitter terecht. Soms gebeurt dit pas na een aantal jaren. (nl)
  • Круг Кула (Kula ring) — система взаимного церемониального обмена, встречающаяся в провинции Милн-Бей в Папуа — Новой Гвинее. Круг Кула объединяет 18 островных поселений, расположенных на (включая острова Тробриан). Члены общин, участвующих в обмене, время от времени путешествуют между островами на длительные расстояния на своих каноэ с целью обмена ритуальных предметов: (ru)
  • O Kula, conhecido também como circuito kula ou intercâmbio kula, é uma forma de troca de caráter intertribal praticadas por comunidades localizadas num extenso conjunto de ilhas do norte ao leste e extremo oriental da Nova Guiné descrito pelo antropólogo Bronisław Kasper Malinowski (1884 — 1942) . Tal intercâmbio cerimonial se realiza entre as populações da província Papua-Nova Guiné da de Milne Bay, reunindo milhares de pessoas de dezoito comunidades Massim (Misima), um arquipélago onde se inclui: as ilhas Trobriand; parte das Ilhas D'Entrecasteaux e das envolvendo toda sua população e principalmente as grandes tribos de Dobu (Amphlett), de Kiriwina, Sinaketa e Kitava (Trobriand) e de Vakuta (Ilha Woodlark). (pt)
rdfs:label
  • Intercanvi kula (ca)
  • Kula (etnografie) (cs)
  • Kula (Ritual) (de)
  • Kula ring (en)
  • Intercambio kula (es)
  • Kula (Nouvelle-Guinée) (fr)
  • Kula (cerimonia) (it)
  • クラ (交易) (ja)
  • Kula (ritueel) (nl)
  • Kula (rytuał) (pl)
  • Kula (pt)
  • Круг Кула (ru)
  • 庫拉環 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License