An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Abu 'l-Jaysh Khumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn (Arabic: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون; 864 – 18 January 896) was a son of the founder of the Tulunid dynasty, Ahmad ibn Tulun. His father, the autonomous ruler of Egypt and Syria, designated him as his successor. When Ibn Tulun died in May 884, Khumarawayh succeeded him. After defeating an attempt to depose him, in 886 he managed to gain recognition of his rule over Egypt and Syria as a hereditary governor from the Abbasid Caliphate. In 893 the agreement was renewed with the new Abbasid Caliph, al-Mu'tadid, and sealed with the marriage of his daughter Qatr al-Nada to the Caliph.

Property Value
dbo:abstract
  • أبو الجيوش خُمَارُويه بن أحمد بن طولون (250 هـ - 282 هـ) هو الحاكم الطولوني لِمِصر وسوريا في الفترة بَين 884- 896. تولى خُمارويه إمارة مصر بعد وفاة أبيه أحمد بن طولون سنة 270 هـ - 884 م، وقد ازدهرت الدولة الطولونية في عهده، وعُرِف عنه ترفه وإنفاقه وبذخه لِدرجة إنه أنشأ بستاناً جمع فيه كل صنوف الأشجار والطيور في العالم. وتولى قيادة جيوش مصر وهو دون العشرين من عمره، وقد كان لديه كثير من الأعوان، فقد أولى اهتمامًا بالجيش لمواجهة ما ينتظره من تحديات في أعقاب الأحوال السياسية المضطربة التي خلفتها وفاة أبيه. وعني عناية خاصة بفرقة «المختارة» التي كانت تشكل جنده وحرسه الخاص، كما اهتم بمظهر الجنود وزيهم، ولذلك لقب بأبي الجيوش. وبعد عدة معارك حربية مع العباسيين والبيزنطيين، كون دولة عريضة قاعدتها مصر حيث امتدت من برقه (في ليبيا) غربًا إلى الفرات (في العراق) شرقًا، ومن آسيا الصغرى (تركيا) شمالاً حتى بلاد النوبة (مصر) جنوبًا. (ar)
  • Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (àrab: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون, Abū l-Jayx Ḫumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn), més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896). En absència d'Àhmad ibn Tulun, ocupat a Síria, el fill gran Abbàs ibn Àhmad ibn Tulun, va ocupar el càrrec de governador interí; es va revoltar més o menys obertament vers començaments del 879. Àhmad va retornar ràpidament alertat pel visir al-Wassití. En acostar-se el pare, Abbàs va fugir amb deu mil soldats i 800 cavallers cap a Alexandria i , i va exigir a l'aglàbida Abu-Ishaq Ibrahim II ibn Àhmad la renúncia del govern al seu favor, i va mostrar per justificar aquesta exigència un suposat diploma del califa al-Mútamid que el nomenava governador d'Ifríqiya. Abbas va atacar , on va derrotar el governador aglàbida Muhammad ibn Qurhub, i va assetjar . Però Ilyas ibn Mansur al-Nafusa, el cap ibadita del Djabal Nafusa, va organitzar una força de 12.000 homes que el va derrotar en una data incerta que podria ser l'hivern del 879 al 880 o a l'hivern del 880 al 881. Abbas es va retirar cap a Egipte i fou capturat prop d'Alexandria i conduït a Fustat on el seu pare el va fer cegar, i als seus còmplices els va fer tallar les mans. Abbas fou tancat a la presó i l'altra fill Khumàrawayh fou declarat hereu (882). A la mort del seu pare Àhmad ibn Tulun va accedir al govern sense consentiment del califa el 10 de maig del 884, cosa sense precedents a Egipte. Tenia el suport de totes les autoritats i el seu germà Abbas li va jurar lleialtat (però pocs dies després fou assassinat de manera poc clara). La política previsora del pare havia deixat un tresor ple. El califat el va considerar un usurpador i el regent Talha al-Muwàffaq, que governava a la part occidental de l'imperi abbàssida va trencar les negociacions pel reconeixement. Llavors el general Ahmad ibn Muhammad al-Wasiti es va revoltar contra Khumàrawayh i va demanar al regent la invasió del país. Al-Muwaffak va enviar als generals Ishak ibn Kundadj (governador de Mossul) nomenat governador "legítim" d'Egipte i Síria ja el 882, i Muhammad ibn Diwdad Abi l-Sadj, governador d'al-Anbar, que van envair Síria (884) on el governador de Damasc es va passar al seu bàndol. Llavors va arribar el fill del regent Ahmad ibn al-Muwaffak (futur califa al-Mútadid) amb un exèrcit iraquià i encara va rebre més adhesions. El febrer/març del 885 les tropes invasores manades per Ahmad es van enfrontar a les de Khumàrawayh a la batalla anomenada dels Molins (al-Tawahin), al sud de Palestina i els dos caps van fugir vergonyosament als primers xocs; la victòria fou pels egipcis perquè un general, Sad al-Aysar, es va dirigir a Damasc i la va ocupar, però allí es va revoltar contra el seu senyor (després l'emir el va matar de pròpia mà). Khumàrawayh va tractar amb màxima clemència als presoners buscant la reconciliació. A l'any següent l'emir egipci, tot i estar en inferioritat numèrica, va derrotar a Ishak ibn Kundadj que es va haver de sotmetre i va entregar les regions orientals que l'obeïen, fins a Haran. l'Djazira va quedar integrada al govern tulúnida quan el governador Muhammad ibn Diwdad Abi l-Sadj se li va sotmetre. Per iniciativa de Khumàrawayh, el governador Yazman de Tars va acceptar la sobirania tulúnida. En cinc anys (882-886) Khumàrawayh havia aconseguit sobreviure i engrandir considerablement el seu govern. El desembre de 886 es va signar la pau entre l'emir d'Egipte i el califa; el primer va reconèixer la sobirania abbàssida i el segon el va reconèixer com emir d'Egipte i Síria per trenta anys, amb dret pels seus descendents si moria abans. Es van establir nous lloc d'encunyació de moneda a , Ramla, Homs, Alep i Antakia. L'octubre del 892 Ahmad ibn al-Muwaffak va pujar al tron califal com al-Mútadid succeint a al-Mútamid i en un nou tractat va confirmar les disposicions anteriors sobre Egipte i Síria; el tribut anual es creu que era de 300.000 dinars i 200.000 més per cada any però les font no són clares. Degué ser llavors quan els territoris a l'est de l'Eufrates (Mossul, Diyar Rabia i Diyar Mudar) amb centre al-Rafika (on fins al 892 apareixen monedes de Khumàrawayh) van retornar al califat. Aquest any l'emir d'Egipte va oferir la mà de la seva filla Katr al-nada al fill d'al-Mútadid (Ali ibn al-Mutadid) però el califa la va agafar per a si mateix com esposa. Aquest matrimoni va implicar una dot extraordinària (un milió de dinars) que va desestabilitzar l'economia d'Egipte. Les festes del casament foren d'una fastuositat fins aleshores desconeguda i recordades sis-cents anys fins a l'època otomana). L'emir a més era pròdig: jardins i palaus per ell mateix, pels col·laboradors i per les favorites, no muntava a un cavall més d'una vegada i altres excentricitats (per exemple tenia un lleó amb els ull blaus al palau per espantar). Però aquesta prodigalitat va servir també per afavorir la cultura, fent de patró de savis i poetes (especialment el gramàtic Muhmmad ibn Abd Allah ibn Muhammad ibn Muslim, mort el 944, que fou preceptor dels seus fills), i construint esplèndid monuments arquitectònics. Progressivament el control civil del país va passar a mans de la família Madharaiyyun que van dirigir les finances fins al temps dels ikhxídides. El primer membre destacat d'aquesta família fou Ali ibn Ahmad al-Madharai que va aconseguir el servei d'informació i correus (barid). En matèria religiosa era llibertí i sovint enfrontat als caps religiosos. Fou assassinat en una intriga de palau el 18 de gener del 896. A la seva mort deixava el tresor buit. El dinar havia baixat al terç del seu valor anterior. El va succeir el seu fill Abu-l-Assàkir Jayx ibn Khumàrawayh. (ca)
  • Abu l-Dschaisch Chumarawaih ibn Ahmad (arabisch أبو الجيش خماروية بن أحمد, DMG Abū l-Ǧaiš Ḫumārawaya b. Aḥmad; * 864; † Februar 896 in Damaskus) war der zweite Herrscher der Tuluniden in Ägypten. Er regierte von 884 bis 896. Bald nach Übernahme der Regierung von Ahmad ibn Tulun musste sich Chumarawaih mit den wieder erstarkten Abbasiden auseinandersetzen. Diese hatten Nordsyrien zurückerobert. Nach längeren Kämpfen, bei denen Chumarawaih zumindest in Syrien die Oberhand behielt, kam es zu einem Ausgleich mit den Abbasiden. Dabei verzichtete Chumarawaih auf Ansprüche in Mesopotamien und stimmte der Zahlung von Tributen zu. Dafür erkannte Kalif al-Mutadid (892–902) die Herrschaft der Tuluniden in Ägypten und Syrien an und heiratete eine Tochter Chumarawaihs. In den folgenden Jahren hatte Chumarawaih sich mit den zunehmend eigenmächtiger werdenden Heeresemiren der Truppen auseinanderzusetzen. Dies hinderte ihn aber nicht, eine umfangreiche Bautätigkeit zu starten und einem prunkvollen Hofleben zu frönen. Dadurch wurden allerdings die Staatsfinanzen ruiniert. Chumarawaih wurde im Februar 896 von einem Diener in Damaskus ermordet. Nachfolger wurden seine Söhne Abu l-Asakir (896) und Harun (896–904). (de)
  • Abu 'l-Jaish Jumarauai ibn Ahmad ibn Tulun (en árabe, أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون‎; 864-18 de enero de 896) fue hijo del fundador de la dinastía tuluní, Ahmad ibn Tulun. Su padre, señor autónomo de Egipto y del Levante, lo designó sucesor. Cuando Ibn Tulun murió en mayo de 884, Jumarauai lo sucedió. Después de frustrar un intento de deponerlo, en 886 logró obtener el reconocimiento de su autoridad sobre Egipto y el Levante en calidad de gobernador hereditario en nombre del califa abasí. En 893 renovó el acuerdo con el nuevo califa, al-Mutádid, y lo selló desposando a su hija Qatr al-Nada con el califa. En el apogeo de su poder, la autoridad de Jumarauai se extendía desde la frontera bizantina en Cilicia y la Alta Mesopotamia hasta Nubia. En el ámbito interno, su reinado estuvo marcado por un derroche de fondos en exhibiciones extravagantes de riqueza, construcción de palacios y patrocinio de artistas y poetas. Además de tener que mantener un ejército profesional considerable y garantizar su lealtad mediante ricos obsequios, estos dispendios vaciaron el erario al final de su reinado. Jumarauai fue asesinado por un sirviente palaciego en 896, y lo sucedió su hijo Jaish, quien fue depuesto tras unos meses en favor de otro de sus hijos, Harún ibn Jumarauai. El estado tuluní entró en un período de agitación y debilidad, que concluyó con la reconquista del territorio por los abasíes en 904-905. (es)
  • Abu 'l-Jaysh Khumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn (Arabic: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون; 864 – 18 January 896) was a son of the founder of the Tulunid dynasty, Ahmad ibn Tulun. His father, the autonomous ruler of Egypt and Syria, designated him as his successor. When Ibn Tulun died in May 884, Khumarawayh succeeded him. After defeating an attempt to depose him, in 886 he managed to gain recognition of his rule over Egypt and Syria as a hereditary governor from the Abbasid Caliphate. In 893 the agreement was renewed with the new Abbasid Caliph, al-Mu'tadid, and sealed with the marriage of his daughter Qatr al-Nada to the Caliph. At the height of his power, Khumarawayh's authority expanded from the Byzantine frontier in Cilicia and the Jazira to Nubia. Domestically, his reign was marked by a prodigal squandering of funds on extravagant displays of wealth, construction of palaces, and the patronage of artists and poets. In combination with the need to maintain a sizeable professional army and guarantee its loyalty through rich gifts, this emptied the treasury by the end of his reign. Khumarawayh was murdered by a palace servant in 896, and was succeeded by his son Jaysh, who was deposed after a few months in favour of another son, Harun ibn Khumarawayh. The Tulunid state entered a period of turmoil and weakness, which culminated in its reconquest by the Abbasids in 904–905. (en)
  • Abu 'l-Jaysh Khumārawayh bin Aḥmad bin Ṭūlūn (bahasa Arab: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون‎; 864 – 18 Januari 896) adalah seorang putra dari pendiri , Ahmad bin Tulun. Ayahnya, penguasa otonomi Mesir dan , mengangkatnya menjadi penerusnya. Saat Ibnu Tulun wafat pada Mei 884, Khumarawayh menggantikannya, dan setelah sebuah upaya untuk melengserkannya, pada 886, ia meraih pengakuan terhadap kekuasaannya atas Mesir dan Suriah sebagai gubernur warisan dari Kekhalifahan Abbasiyah. Pada 893, perjanjian diperbarui dengan Khalifah Abbasiyah yang baru, al-Mu'tadid, dan disegel dengan pernikahan putrinya Qatr al-Nada dengan Khalifah tersebut. Pada puncak kekuasaannya, otoritas Khumarawayh terbentang dari garis depan Bizantium di Cilicia dan sampai Nubia. (in)
  • Abu al-Jaysh Khumarawaih ibn Ahmad ibn Tulun, fils d’Ahmad Ibn Touloun lui succède comme gouverneur d’Égypte et épouse la fille du calife. Il reconquiert la Syrie réoccupée par les troupes du calife, puis installe sa capitale à Damas où il sera assassiné en 896. Ses successeurs seront impuissants à défendre la Syrie et l’Égypte qui seront reconquises par Mohammed ibn Suleyman al-Katib en 905. * Portail de l’Égypte * Portail du haut Moyen Âge (fr)
  • Abū l-Jaysh Khumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn (in arabo: ﺍﺑﻮ ﺍﻟﺠﻴﺶ ﺧﻤﺎﺭﻭﻳﻪ ﺑﻦ ﺍﺣﻤﺪ ﺑﻦ ﻃﻮﻟﻮﻥ‎; Samarra, 864 – Il Cairo, 18 gennaio 896) è stato un Sultano tulunide che regnò su Egitto e parte della Siria tra l'884 e l'896. Le tensioni tra Tulunidi e Abbasidi (che non avevano mai rinunciato alla loro sovranità teorica sull'Egitto e la Siria), sfociarono subito dopo la morte di suo padre Aḥmad ibn Ṭūlūn in uno scontro armato, specie dopo che a questo esito aveva spinto Aḥmad ibn Muḥammad al-Wāsiṭī, il miglior generale tulunide passato però dalla parte degli Abbasidi.Lo scontro ebbe luogo nell'884 nel sud della Palestina in quella che lo studioso tedesco Ulrich Haarmann definisce una "battaglia tragicomica": la battaglia dei Mulini (al-Ṭawāḥīn) che vide vittorioso il giovane Sultano egiziano - malgrado la fuga sua e del futuro al-Muʿtaḍid dal campo di battaglia - grazie alla valentia del generale tulunide Saʿd al-Aysar (che tuttavia, più tardi, si ribellerà invano, venendo giustiziato da Khumārawayh). Khumārawayh è ricordato per aver fatto sposare nell'892 sua figlia Qaṭr al-Nadā all'abbaside al-Muʿtaḍid, figlio del Reggente abbaside al-Muwaffaq, per sancire il riconoscimento da parte di Baghdad dello status quo creato a suo tempo dal padre di Khumārawayh, Aḥmad b. Ṭūlūn, che aveva posto sotto controllo il territorio siro-egiziano siriano, tra l'Eufrate a est e la Nubia a sud. La gestione dell'Egitto e della Siria tulunidi fu fallimentare e le casse erariali, riempite dall'abile suo padre Aḥmad b. Ṭūlūn, furono svuotate per le spese improvvide e futili dall'incapace figlio, particolarmente generoso con se stesso e i suoi piaceri e col suo esercito multi-etnico, composto da Turchi Sudanesi, Persiani e Greci, oltre che con la sua guardia scelta (al-mukhtaṣṣ) di Arabi egiziani beduini, fra cui militavano un migliaio di uomini provenienti dall'Africa nera.Quando già l'amministrazione egiziana era passata nelle mani della famiglia al-Mādharāʾī, Khumārawayh fu assassinato nell'895 nella residenza tulunide di da un suo schiavo (non si sa con certezza se prezzolato dal Califfo abbaside) e a succedergli negli ultimi brevissimi sussulti del Sultanato - destinato a cadere nel 905 sotto i colpi degli Abbasidi - fu il figlio , seguito subito dopo da suo fratello Hārūn. (it)
  • Abu Aljaixe Cumarauai ibne Amade ibne Tulune (em árabe: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون; romaniz.: Abu al-Jaix Khumārauaih ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn; 864 - 18 de janeiro de 896) foi o filho do fundador da dinastia tulúnida, Amade ibne Tulune, e seu sucessor como governante autônomo do Egito e Síria após maio de 884 como um governador hereditário do Califado Abássida. No auge de seu poder, a autoridade de Cumarauai expandiu-se à fronteira bizantina e da Mesopotâmia Superior à Núbia. Em 893, o acordo foi renovado com o novo califa, Almutadide (r. 892–902), e selado com o casamento de sua filha Catre Anada com o califa. Domesticamente, seu reinado é marcado por um pródigo esbanjamento de fundos em exposições extravagantes de riqueza, construções de palácio e patrocínio de artistas e poetas. Em combinação com a necessidade de manter um exército profissional considerável e garantir sua lealdade através de ricos presentes, pelo fim de seu reinado o tesouro estava quase vazio. Cumarauai foi assassinado por um servente do palácio em 896, e foi sucedido por seu filho , que foi deposto após alguns meses em favor de outro filho, . O Estado Tulúnida entrou um período de tumulto e fraqueza, que culminou em sua reconquista pelos abássidas em 904-905. (pt)
  • Абу'л-Джейш Хумаравейх ібн-Ахмед ібн-Тулун (*أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون‎, 864 —18 січня 896) — емір Єгипту та Сирії у 884—896 роках. (uk)
  • Абу аль-Джейш Хумаравейх ибн Ахмед ибн Тулун (864—896) — второй правитель государства Тулунидов (884—896), сын Ахмеда ибн Тулуна. (ru)
  • 胡马赖韦,884—895年在位,埃及突伦王朝的第二任君主,开国之君艾哈迈德的儿子,挥霍成性,用埃及的岁入兴建了豪华的宫殿,这座宫殿是伊斯兰教最著名的建筑物之一,他在这座宫殿里一个注满水银的池子放置了充满空气的羊皮褥子,并拴在四周的银柱上,这样的床能减轻他的失眠。同时,他还同阿拔斯王朝的哈里发联姻,由于荒淫糜烂的生活激起了人们的愤慨,895年他被侍卫杀死在卧榻上。王位转到了手中。 (zh)
dbo:activeYearsEndYear
  • 0896-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0884-01-01 (xsd:gYear)
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Ruler of Egypt and Syria (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 11555735 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 14875 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 998329751 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:authorLink
  • Thierry Bianquis (en)
dbp:authorlink
  • Michael Bonner (en)
dbp:before
dbp:birthDate
  • 864 (xsd:integer)
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • Gold dinar of Khumarawayh, minted in 885/6 CE and bearing the names of Caliph al-Mu'tamid, al-Mufawwad, and al-Muwaffaq (en)
dbp:chapter
  • Autonomous Egypt from Ibn Ṭūlūn to Kāfūr, 868–969 (en)
  • The Waning of Empire, 861–945 (en)
dbp:deathDate
  • 0896-01-18 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:father
dbp:first
  • Michael (en)
  • Ulrich (en)
  • Thierry (en)
dbp:house
dbp:houseType
  • Dynasty (en)
dbp:imageSize
  • 280 (xsd:integer)
dbp:last
  • Bonner (en)
  • Bianquis (en)
  • Haarmann (en)
dbp:name
  • Khumarawayh ibn Ahmad ibn Tulun (en)
dbp:pages
  • 49 (xsd:integer)
  • 86 (xsd:integer)
  • 305 (xsd:integer)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 0001-05-10 (xsd:gMonthDay)
dbp:reignType
  • Rule (en)
dbp:religion
dbp:successor
dbp:title
dbp:url
dbp:volume
  • 1 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 0001-05-10 (xsd:gMonthDay)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Abu 'l-Jaysh Khumārawayh bin Aḥmad bin Ṭūlūn (bahasa Arab: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون‎; 864 – 18 Januari 896) adalah seorang putra dari pendiri , Ahmad bin Tulun. Ayahnya, penguasa otonomi Mesir dan , mengangkatnya menjadi penerusnya. Saat Ibnu Tulun wafat pada Mei 884, Khumarawayh menggantikannya, dan setelah sebuah upaya untuk melengserkannya, pada 886, ia meraih pengakuan terhadap kekuasaannya atas Mesir dan Suriah sebagai gubernur warisan dari Kekhalifahan Abbasiyah. Pada 893, perjanjian diperbarui dengan Khalifah Abbasiyah yang baru, al-Mu'tadid, dan disegel dengan pernikahan putrinya Qatr al-Nada dengan Khalifah tersebut. Pada puncak kekuasaannya, otoritas Khumarawayh terbentang dari garis depan Bizantium di Cilicia dan sampai Nubia. (in)
  • Abu al-Jaysh Khumarawaih ibn Ahmad ibn Tulun, fils d’Ahmad Ibn Touloun lui succède comme gouverneur d’Égypte et épouse la fille du calife. Il reconquiert la Syrie réoccupée par les troupes du calife, puis installe sa capitale à Damas où il sera assassiné en 896. Ses successeurs seront impuissants à défendre la Syrie et l’Égypte qui seront reconquises par Mohammed ibn Suleyman al-Katib en 905. * Portail de l’Égypte * Portail du haut Moyen Âge (fr)
  • Абу'л-Джейш Хумаравейх ібн-Ахмед ібн-Тулун (*أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون‎, 864 —18 січня 896) — емір Єгипту та Сирії у 884—896 роках. (uk)
  • Абу аль-Джейш Хумаравейх ибн Ахмед ибн Тулун (864—896) — второй правитель государства Тулунидов (884—896), сын Ахмеда ибн Тулуна. (ru)
  • 胡马赖韦,884—895年在位,埃及突伦王朝的第二任君主,开国之君艾哈迈德的儿子,挥霍成性,用埃及的岁入兴建了豪华的宫殿,这座宫殿是伊斯兰教最著名的建筑物之一,他在这座宫殿里一个注满水银的池子放置了充满空气的羊皮褥子,并拴在四周的银柱上,这样的床能减轻他的失眠。同时,他还同阿拔斯王朝的哈里发联姻,由于荒淫糜烂的生活激起了人们的愤慨,895年他被侍卫杀死在卧榻上。王位转到了手中。 (zh)
  • أبو الجيوش خُمَارُويه بن أحمد بن طولون (250 هـ - 282 هـ) هو الحاكم الطولوني لِمِصر وسوريا في الفترة بَين 884- 896. تولى خُمارويه إمارة مصر بعد وفاة أبيه أحمد بن طولون سنة 270 هـ - 884 م، وقد ازدهرت الدولة الطولونية في عهده، وعُرِف عنه ترفه وإنفاقه وبذخه لِدرجة إنه أنشأ بستاناً جمع فيه كل صنوف الأشجار والطيور في العالم. وبعد عدة معارك حربية مع العباسيين والبيزنطيين، كون دولة عريضة قاعدتها مصر حيث امتدت من برقه (في ليبيا) غربًا إلى الفرات (في العراق) شرقًا، ومن آسيا الصغرى (تركيا) شمالاً حتى بلاد النوبة (مصر) جنوبًا. (ar)
  • Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (àrab: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون, Abū l-Jayx Ḫumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn), més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896). Fou assassinat en una intriga de palau el 18 de gener del 896. A la seva mort deixava el tresor buit. El dinar havia baixat al terç del seu valor anterior. El va succeir el seu fill Abu-l-Assàkir Jayx ibn Khumàrawayh. (ca)
  • Abu l-Dschaisch Chumarawaih ibn Ahmad (arabisch أبو الجيش خماروية بن أحمد, DMG Abū l-Ǧaiš Ḫumārawaya b. Aḥmad; * 864; † Februar 896 in Damaskus) war der zweite Herrscher der Tuluniden in Ägypten. Er regierte von 884 bis 896. (de)
  • Abu 'l-Jaysh Khumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn (Arabic: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون; 864 – 18 January 896) was a son of the founder of the Tulunid dynasty, Ahmad ibn Tulun. His father, the autonomous ruler of Egypt and Syria, designated him as his successor. When Ibn Tulun died in May 884, Khumarawayh succeeded him. After defeating an attempt to depose him, in 886 he managed to gain recognition of his rule over Egypt and Syria as a hereditary governor from the Abbasid Caliphate. In 893 the agreement was renewed with the new Abbasid Caliph, al-Mu'tadid, and sealed with the marriage of his daughter Qatr al-Nada to the Caliph. (en)
  • Abu 'l-Jaish Jumarauai ibn Ahmad ibn Tulun (en árabe, أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون‎; 864-18 de enero de 896) fue hijo del fundador de la dinastía tuluní, Ahmad ibn Tulun. Su padre, señor autónomo de Egipto y del Levante, lo designó sucesor. Cuando Ibn Tulun murió en mayo de 884, Jumarauai lo sucedió. Después de frustrar un intento de deponerlo, en 886 logró obtener el reconocimiento de su autoridad sobre Egipto y el Levante en calidad de gobernador hereditario en nombre del califa abasí. En 893 renovó el acuerdo con el nuevo califa, al-Mutádid, y lo selló desposando a su hija Qatr al-Nada con el califa. (es)
  • Abū l-Jaysh Khumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn (in arabo: ﺍﺑﻮ ﺍﻟﺠﻴﺶ ﺧﻤﺎﺭﻭﻳﻪ ﺑﻦ ﺍﺣﻤﺪ ﺑﻦ ﻃﻮﻟﻮﻥ‎; Samarra, 864 – Il Cairo, 18 gennaio 896) è stato un Sultano tulunide che regnò su Egitto e parte della Siria tra l'884 e l'896. (it)
  • Abu Aljaixe Cumarauai ibne Amade ibne Tulune (em árabe: أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون; romaniz.: Abu al-Jaix Khumārauaih ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn; 864 - 18 de janeiro de 896) foi o filho do fundador da dinastia tulúnida, Amade ibne Tulune, e seu sucessor como governante autônomo do Egito e Síria após maio de 884 como um governador hereditário do Califado Abássida. No auge de seu poder, a autoridade de Cumarauai expandiu-se à fronteira bizantina e da Mesopotâmia Superior à Núbia. Em 893, o acordo foi renovado com o novo califa, Almutadide (r. 892–902), e selado com o casamento de sua filha Catre Anada com o califa. (pt)
rdfs:label
  • خمارويه (ar)
  • Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (ca)
  • Chumarawaih (de)
  • Jumarauai ibn Ahmad ibn Tulun (es)
  • Khumarawayh bin Ahmad bin Tulun (in)
  • Khumarawayh ibn Ahmad ibn Tulun (it)
  • Khumarawaih (fr)
  • Khumarawayh ibn Ahmad ibn Tulun (en)
  • Cumarauai ibne Amade ibne Tulune (pt)
  • Хумаравейх (ru)
  • 胡马赖韦 (zh)
  • Хумаравейх ібн-Ахмед (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Khumarawayh ibn Ahmad ibn Tulun (en)
is dbo:child of
is dbo:parent of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:before of
is dbp:father of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License