| dbo:abstract
|
- Jacopo Sannazaro —o Sannazzaro en algunes grafies— (Nàpols, entre 1456 i 1458 – 27 d'abril de 1530) fou un poeta, humanista renaixentista i epigramista napolità. Va escriure amb facilitat en llatí i napolità, però principalment és recordat per la seua obra mestra Arcadia, un clàssic de l'humanisme renaixentista que il·lustra les possibilitats de la prosa poètica en italià, i que va instituir el tema de l'Arcàdia, com a representatiu d'un país idíl·lic, en la literatura europea. L'elegant estil de Sannazaro va servir d'inspiració per a gran part de la literatura cortesana del segle xvi. Les històries de la literatura indiquen que la seua data de naixement se situaria entre l'any 1456 i el 1458; tot i que la inscripció del seu sepulcre indica l'any 1457. Va nàixer a Nàpols, al si d'una noble família de la , que va prendre el nom del seu casal a San Nazaro, prop de Pavia. Son pare va morir durant la infantesa de Jacopo, que va créixer a Nocera Inferiore i a San Cipriano Piacentino, indrets que van influir la lírica del futur poeta amb les seues atmosferes rurals. A l'Acadèmia Pontaniana, reunida entorn de la figura de , va emprar el clàssic nom de plume d'Actius Syncerus. La seua partida de Nàpols, sent encara jove, sovint considerada verídica, sembla no ser més que un relat retòric. Ràpidament, va guanyar fama com a poeta i plaça com a cortesà, i va rebre de la vil·la Mergillina, residència rural pròxima a Nàpols. Quan el seu mecenes va haver de refugiar-se a França l'any 1501, Sannazaro el va acompanyar, i no va tornar a Itàlia fins que el rei no es va morir, l'any 1504. Sembla que va passar els darrers anys de la seua vida a Nàpols. L'Arcadia de Sannazaro va ser escrita en la dècada del 1480 i va circular en manuscrit abans de la seua primera edició impresa. Iniciat en la joventut i publicat a Nàpols l'any 1504, Arcadia és un romanç pastoral en el qual Sincero, el narrador, abandona la ciutat (Nàpols, en aquest cas), despitat per amor i amb l'objectiu de portar una existència pastoral idealitzada a l'Arcàdia, entre pastors poetes, a la manera dels Idil·lis de Teòcrit de Siracusa. Però, un terrible malson l'indueix a tornar a la seua ciutat, travessant un fosc túnel fins a la seua nativa Nàpols, on s'assabenta de la mort de la seua estimada. Els esdeveniments apareixen magnificats amb l'ús d'una extensa imatgeria emprada de fonts clàssiques, per la lànguida malenconia del poeta i per les elegíaques descripcions del món perdut de l'Arcàdia. Fou la primera obra pastoral del Renaixement europeu que va gaudir d'èxit internacional. Inspirada parcialment en l'obra d'escriptors clàssics que feien servir l'estil pastoral —a més de Virgili i Teòcrit, cal tenir en compte els poetes llatins i — i per l'Ameto de Boccaccio, Sannazaro descriu un enamorat narrador (Sincero), que recorre el país de l'Arcàdia i escolta les melancòliques o amoroses cançons dels pastors que es va trobant pel camí. A més de l'escenari pastoral, l'altra gran troballa original de l'obra rau en la seua estructura novel·lística, que alterna prosa i vers. L'Arcadia de Sannazaro, en companyia de la Diana de l'hispanoportuguès Jorge de Montemayor —Los siete libros de la Diana, 1559), al seu torn tributària de l'obra de Sannazaro— va tenir un profund impacte en la literatura de tot Europa fins a la meitat del segle xvii. Entre les seues obres bucòliques d'inspiració virgiliana, cal esmentar les cinc Eclogae piscatoriae, èglogues sobre temes relacionats amb la badia de Nàpols, tres llibres d'elegies i tres d'epigrames. Entre altres obres en llatí, hi ha tres llibres d'epigrames i dues obres curtes titulades Salices [Salzes] i De Morte Christi Lamentatio [Lamentació de la mort de Crist]. L'actualment poc conegut poema en llatí De partu Virginis, que li va fer guanyar-se el sobrenom d'"El Virgili cristià", va aparèixer el 1526. Entre les seues obres en italià i napolità, cal estacar el recull de proverbis napolitans Gliommeri, les seues Farse i les Rime (publicades com a Sonetti et canzoni di M. Jacopo Sannazaro, Nàpols i Roma, 1530), en les quals és primordial l'estil de Petrarca. També va escriure alguns epigrames satírics. (ca)
- ياكوبو سانازارو (بالإيطالية: Jacopo Sannazaro) (تولد 28 يوليو 1458 - 6 أغسطس 1530) كان شاعرًا إيطاليًا وإنسانيًا من نابولي. كتب باللغتين الإيطالية واللاتينية. (ar)
- Ο Τζάκοπο Σαννατσάρο (Jacopo Sannazaro, 28 Ιουλίου 1458 - 6 Αυγούστου 1530) ήταν Ιταλός ποιητής από την Νεάπολη. Έγραψε ποιήματα στα Λατινικά, καθώς και ελεγεία και επιγράμματα, αλλά την δόξα του την οφείλει στην Arcadia (Αρκαδία, 1480), έργο σε πρόζα και στίχους, στο βουκολικό ύφος του Θεόκριτου και του Βιργίλιου, όπου ψάλλει τους έρωτες των βοσκών και την ζωή των ψαράδων της Νεάπολης. Ήταν το έργο που, περιγράφοντας ένα ουτοπικό σκηνικό, εισήγαγε το ειδυλλιακό ιδεώδες της «Αρκαδίας» στην ευρωπαϊκή λογοτεχνία και τέχνη (Οι Γκαρθιλάσο ντε λα Βέγκα, Φίλιπ Σίντνεϋ και Νικολά Πουσέν μεταξύ των όσων την μιμήθηκαν ή επηρεάστηκαν). (el)
- Jacopo Sannazaro (* 28. Juli 1458 in Neapel; † 6. August 1530 ebenda) war einer der führenden Dichter des Renaissancehumanismus. Seine höchst einflussreichen und in ganz Europa gelesenen Werke schrieb er bis zu seinem Exil 1501 in italienischer und lateinischer, danach nur noch in lateinischer Sprache. (de)
- Jacopo Sannazaro (Napoli, Napoliko Erresuma, 1458ko uztailaren 28a - 1530eko apirilaren 24a) italiar poeta eta humanista izan zen. Pontanoren laguna izan zen. Frederiko erregeari leialtasun handia zion, eta hari lagundu zion Frantziara erbesteratu zenean. 1504. urtean erregea hil zenean, Italiara itzuli zen, eta haren jauregian bizi izan zen idazten. Petrarkaren moldeei jarraituz idatzi zituen Sonetti i canzoni (Sonetoak eta kantuak) soneto-bilduma, XVI. mendeko poesiaren moldeak ezarri zituena. Arcadia (1502-1504) da, ordea, idazlearen obra nagusia, europar artzain-eleberriaren oinarriak ezarri baitzituen. Latinez idatziriko poemak ere argitaratu zituen. (eu)
- Jacopo Sannazaro (Italian pronunciation: [ˈjaːkopo sannadˈdzaːro]; 28 July 1458 – 6 August 1530) was an Italian poet, humanist and epigrammist from Naples. He wrote easily in Latin, in Italian and in Neapolitan, but is best remembered for his humanist classic Arcadia, a masterwork that illustrated the possibilities of poetical prose in Italian, and instituted the theme of Arcadia, representing an idyllic land, in European literature. Sannazaro's elegant style was the inspiration for much courtly literature of the 16th century, including Sir Philip Sidney's Arcadia. (en)
- Jacopo Sannazaro (Nápoles, Reino de Nápoles, 28 de julio de 1458 - ib., 1530) fue un escritor italiano del Renacimiento que escribió sus obras en latín clásico y vulgar. (es)
- Jacopo Sannazaro, parfois francisé Jacques Sannazar, né à Naples le 28 juillet 1458 et mort en 1530, est un poète italien de la Renaissance. Il a passé quelques années de sa vie en exil en France de 1501 à 1504. Il a composé des œuvres en langue vulgaire (l'italien) comme les Gliommeri, les Sonetti e canzoni et surtout L'Arcadie son poème principal composé en plusieurs périodes à partir de 1483, et terminé avant le départ en exil en France en 1501. Le livre comporte douze chapitres formés chacun d’une partie en prose et d’une églogue. On lui doit aussi plusieurs œuvres en latin, des élégies (trois volumes), d'épigrammes et d'un poème sur L'Enfantement de la Vierge en trois chants sur lequel il a travaillé vingt ans. Dès son plus jeune âge, Jacopo Sannazaro écrivit des divertissements et des rimes en langue vulgaire, connus sous le nom de Gliommeri.Admis à l’Académie de Naples dont l'humaniste Pontano (en latin Pontanus) était le directeur, il prit le nom d’auteur d’Aetius Syncerus. Sous ce pseudonyme, il écrit, en latin, trois livres d’Elegiae, trois livres d’Epigrammata, cinq Eclogae piscatoriae, célébrant les beautés du golfe de Naples. Ces poèmes, ainsi que le De Partu Virginis, écrit à la fin de sa vie, lui vaudront le surnom de « Virgile chrétien ». En 1501, Frédéric Ier de Naples, roi de Naples, fut contraint de céder son royaume à Louis XII de France contre le comté du Maine, il dut s’exiler en France et Sannazaro le suivit; il ne rentrera en Italie qu’après la mort de ce prince, à Tours, en 1504. C’est alors qu’il publiera son poème Arcadia, (L'Arcadie), qu’il avait déjà composé avant l’exil ; considéré comme le prototype du roman pastoral, il eut une influence sur la littérature baroque en Europe et donne son nom à l’Académie d'Arcadie.Il se consacre ensuite à la publication, en particulier de l’œuvre de Pontanus, de textes latins découverts en France, aux travaux de l’Académie de Naples et à la rédaction de poèmes, tous désormais en latin. La fin de sa vie fut marquée par des échanges avec les papes Léon X et Clément VII sur des questions de loyauté et de fidélité, et qui ont abouti à la réalisation d’un poème religieux sur la Nativité ; (fr)
- Jacopo Sannazaro (Napoli, 28 luglio 1457 – Napoli, 6 agosto 1530) è stato un poeta e umanista italiano. Talvolta trascritto anche Iacobo Sannazzaro, fu autore prolifico: compose opere in lingua latina e in volgare. È noto soprattutto come autore dell'Arcadia, un prosimetro di ambientazione pastorale che fu destinato a secolare fortuna in Europa e dal quale prese nome anche l'omonima accademia costituitasi a Roma nel 1690. (it)
- Jacopo Sannazaro (Napels, 28 juli 1458 – Somma Vesuviana, 6 augustus 1530), ook bekend als Actius Sincerus Sannazarius, was een renaissancedichter die zowel in het Italiaans (Napolitaans) als in het Latijn schreef. Zijn bekendste werk is Arcadia. (nl)
- Jacopo Sannazaro ps. Actius Syncerus (ur. 1458, zm. 1530) – włoski poeta renesansowy. Jacopo Sannazaro urodził się w 1458 roku w Neapolu, w szlacheckiej rodzinie pochodzenia hiszpańskiego. Studiował w Neapolu u , w tym też czasie zaczął posługiwać się pseudonimem Actius Syncerus. Po śmierci matki wyjechał z Włoch, prawdopodobnie powodem była nieodwzajemniona miłość, ale szczegóły podróży pozostają nieznane. Po powrocie do Włoch zyskał sławę jako poeta i dworzanin Ferdynanda I. Ostatnie lata spędził w Neapolu, zmarł 27 kwietnia 1530 roku. Jego najbardziej znanym dziełem jest Arcadia (1504). (pl)
- Я́копо Саннадза́ро (итал. Jacopo Sannazaro; 28 июля 1458, Неаполь — 6 августа 1530, Неаполь) — итальянский поэт и писатель. Писал на латыни, тосканском и неаполитанском наречиях. Наиболее известен как автор написанного прозиметром романа «Аркадия» и поэмы «Рождение Девы». (ru)
- Jacopo Sannazaro, född 28 juli 1458 i Neapel, död 27 april 1530, var en italiensk skald. Han kallades Actius Sincerus av Accademia pontaniana. (sv)
- Jacopo Sannazaro (Nápoles, 28 de julho de 1458 – Nápoles, 6 de agosto de 1530), poeta e humanista italiano do Renascimento. (pt)
- Якопо Саннадзаро (італ. Jacopo Sannazaro; 28 липня 1458, Неаполь — 6 серпня 1530, Неаполь) — італійський письменник. Писав латиною, тосканською та неаполітанською говірками. Відомий як автор написаного прозиметром роману «Аркадія» та поеми «Народження Діви». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- ياكوبو سانازارو (بالإيطالية: Jacopo Sannazaro) (تولد 28 يوليو 1458 - 6 أغسطس 1530) كان شاعرًا إيطاليًا وإنسانيًا من نابولي. كتب باللغتين الإيطالية واللاتينية. (ar)
- Ο Τζάκοπο Σαννατσάρο (Jacopo Sannazaro, 28 Ιουλίου 1458 - 6 Αυγούστου 1530) ήταν Ιταλός ποιητής από την Νεάπολη. Έγραψε ποιήματα στα Λατινικά, καθώς και ελεγεία και επιγράμματα, αλλά την δόξα του την οφείλει στην Arcadia (Αρκαδία, 1480), έργο σε πρόζα και στίχους, στο βουκολικό ύφος του Θεόκριτου και του Βιργίλιου, όπου ψάλλει τους έρωτες των βοσκών και την ζωή των ψαράδων της Νεάπολης. Ήταν το έργο που, περιγράφοντας ένα ουτοπικό σκηνικό, εισήγαγε το ειδυλλιακό ιδεώδες της «Αρκαδίας» στην ευρωπαϊκή λογοτεχνία και τέχνη (Οι Γκαρθιλάσο ντε λα Βέγκα, Φίλιπ Σίντνεϋ και Νικολά Πουσέν μεταξύ των όσων την μιμήθηκαν ή επηρεάστηκαν). (el)
- Jacopo Sannazaro (* 28. Juli 1458 in Neapel; † 6. August 1530 ebenda) war einer der führenden Dichter des Renaissancehumanismus. Seine höchst einflussreichen und in ganz Europa gelesenen Werke schrieb er bis zu seinem Exil 1501 in italienischer und lateinischer, danach nur noch in lateinischer Sprache. (de)
- Jacopo Sannazaro (Napoli, Napoliko Erresuma, 1458ko uztailaren 28a - 1530eko apirilaren 24a) italiar poeta eta humanista izan zen. Pontanoren laguna izan zen. Frederiko erregeari leialtasun handia zion, eta hari lagundu zion Frantziara erbesteratu zenean. 1504. urtean erregea hil zenean, Italiara itzuli zen, eta haren jauregian bizi izan zen idazten. Petrarkaren moldeei jarraituz idatzi zituen Sonetti i canzoni (Sonetoak eta kantuak) soneto-bilduma, XVI. mendeko poesiaren moldeak ezarri zituena. Arcadia (1502-1504) da, ordea, idazlearen obra nagusia, europar artzain-eleberriaren oinarriak ezarri baitzituen. Latinez idatziriko poemak ere argitaratu zituen. (eu)
- Jacopo Sannazaro (Italian pronunciation: [ˈjaːkopo sannadˈdzaːro]; 28 July 1458 – 6 August 1530) was an Italian poet, humanist and epigrammist from Naples. He wrote easily in Latin, in Italian and in Neapolitan, but is best remembered for his humanist classic Arcadia, a masterwork that illustrated the possibilities of poetical prose in Italian, and instituted the theme of Arcadia, representing an idyllic land, in European literature. Sannazaro's elegant style was the inspiration for much courtly literature of the 16th century, including Sir Philip Sidney's Arcadia. (en)
- Jacopo Sannazaro (Nápoles, Reino de Nápoles, 28 de julio de 1458 - ib., 1530) fue un escritor italiano del Renacimiento que escribió sus obras en latín clásico y vulgar. (es)
- Jacopo Sannazaro (Napoli, 28 luglio 1457 – Napoli, 6 agosto 1530) è stato un poeta e umanista italiano. Talvolta trascritto anche Iacobo Sannazzaro, fu autore prolifico: compose opere in lingua latina e in volgare. È noto soprattutto come autore dell'Arcadia, un prosimetro di ambientazione pastorale che fu destinato a secolare fortuna in Europa e dal quale prese nome anche l'omonima accademia costituitasi a Roma nel 1690. (it)
- Jacopo Sannazaro (Napels, 28 juli 1458 – Somma Vesuviana, 6 augustus 1530), ook bekend als Actius Sincerus Sannazarius, was een renaissancedichter die zowel in het Italiaans (Napolitaans) als in het Latijn schreef. Zijn bekendste werk is Arcadia. (nl)
- Jacopo Sannazaro ps. Actius Syncerus (ur. 1458, zm. 1530) – włoski poeta renesansowy. Jacopo Sannazaro urodził się w 1458 roku w Neapolu, w szlacheckiej rodzinie pochodzenia hiszpańskiego. Studiował w Neapolu u , w tym też czasie zaczął posługiwać się pseudonimem Actius Syncerus. Po śmierci matki wyjechał z Włoch, prawdopodobnie powodem była nieodwzajemniona miłość, ale szczegóły podróży pozostają nieznane. Po powrocie do Włoch zyskał sławę jako poeta i dworzanin Ferdynanda I. Ostatnie lata spędził w Neapolu, zmarł 27 kwietnia 1530 roku. Jego najbardziej znanym dziełem jest Arcadia (1504). (pl)
- Я́копо Саннадза́ро (итал. Jacopo Sannazaro; 28 июля 1458, Неаполь — 6 августа 1530, Неаполь) — итальянский поэт и писатель. Писал на латыни, тосканском и неаполитанском наречиях. Наиболее известен как автор написанного прозиметром романа «Аркадия» и поэмы «Рождение Девы». (ru)
- Jacopo Sannazaro, född 28 juli 1458 i Neapel, död 27 april 1530, var en italiensk skald. Han kallades Actius Sincerus av Accademia pontaniana. (sv)
- Jacopo Sannazaro (Nápoles, 28 de julho de 1458 – Nápoles, 6 de agosto de 1530), poeta e humanista italiano do Renascimento. (pt)
- Якопо Саннадзаро (італ. Jacopo Sannazaro; 28 липня 1458, Неаполь — 6 серпня 1530, Неаполь) — італійський письменник. Писав латиною, тосканською та неаполітанською говірками. Відомий як автор написаного прозиметром роману «Аркадія» та поеми «Народження Діви». (uk)
- Jacopo Sannazaro —o Sannazzaro en algunes grafies— (Nàpols, entre 1456 i 1458 – 27 d'abril de 1530) fou un poeta, humanista renaixentista i epigramista napolità. Va escriure amb facilitat en llatí i napolità, però principalment és recordat per la seua obra mestra Arcadia, un clàssic de l'humanisme renaixentista que il·lustra les possibilitats de la prosa poètica en italià, i que va instituir el tema de l'Arcàdia, com a representatiu d'un país idíl·lic, en la literatura europea. L'elegant estil de Sannazaro va servir d'inspiració per a gran part de la literatura cortesana del segle xvi. (ca)
- Jacopo Sannazaro, parfois francisé Jacques Sannazar, né à Naples le 28 juillet 1458 et mort en 1530, est un poète italien de la Renaissance. Il a passé quelques années de sa vie en exil en France de 1501 à 1504. Il a composé des œuvres en langue vulgaire (l'italien) comme les Gliommeri, les Sonetti e canzoni et surtout L'Arcadie son poème principal composé en plusieurs périodes à partir de 1483, et terminé avant le départ en exil en France en 1501. Le livre comporte douze chapitres formés chacun d’une partie en prose et d’une églogue. (fr)
|
.jpg?width=300)
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}