An Entity of Type: agent, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Henry I (Dutch: Hendrik, French: Henri; c. 1165 – 5 September 1235), named "The Courageous", was a member of the House of Reginar and first duke of Brabant from 1183/84 until his death.

Property Value
dbo:abstract
  • هنري الأول دوق برابانت (الفرنسية: Henri I de Brabant، الهولندية: Hendrik I van Brabant؛ 1165 - 5 سبتمبر 1235)؛ ولقب بـ باسل، كان أول دوق برابانت من 1184/83 حتى وفاته. (ar)
  • Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena. Era el fill de Godofreu III de Lovaina i de Margarida de Limburg, que s'havien casat en una temptativa de posar fi al conflicte entre Lovaina i Limburg pel ducat de Baixa Lotaríngia. Els seus pare el va associar al govern i quan tenia 15 anys li va concedir el títol de comte de Brussel·les i se l'esmenta des de llavors com a miles, nec non comes (cavaller així com comte) al costat del seu pare. El 1179, es va casar amb Matilde de Boulogne, neboda de Felip d'Alsàcia, comte de Flandes. Va lluitar repetidament contra el comte d'Hainaut i va governar les terres del seu pare en les seves absències; va anar a Terra Santa el 1182 a 1184. El 1183, arribat a l'edat de governar, l'emperador va erigir landgraviat de Brabant (que li va cedir el pare) en ducat de Brabant, i fou per tant el primer duc. Enric va fundar el 1185. El 1190, unes poques setmanes després de la mort del seu pare, va rebre el ducat de la Baixa Lotaríngia en feu de l'imperi (Dieta de Schwäbisch Hall, sota la presidència d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic; allí Enric va intentar oposar-se al reconeixement oficial del marquesat de Namur que el rei havia creat per consolidar la unió de l'herència d' amb el comtat d'Hainaut; El duc de Brabant afirmava que el seu ducat s'havia d'estendre fins als límits del Cambresis; convidat a justificar aquesta asserció anomenant els comtats dels quals era el senyor feudal, va citar Lovaina, Anivelles, Aarschot, Cuijk, Gueldre, Clèveris, Looz; però el canceller d'Hainaut, Gislebert, va respondre immediatament que mai els comtes de Lovaina, fins i tot quan foren ducs, havien tingut un dret qualsevol sobre els territoris de Namur i d'Hainaut, i els pars reunits van jutjar per dret que el ducatus no havia de comprendre més que els feus mantinguts pel duc o que altres tenien d'ell. L'incident mostrava que ni tan sols la cort imperial ja no se sabia a què atenir-se sobre aquest punt; les pretensions d'Enric de Lovaina estaven lluny d'aplicar-se a la Baixa Lotaríngia sencera: ni Frísia, ni els països , ni la regió de les Ardenes i els seus dominis podrien ser ja reivindicats; finalment el judici de la dieta establia que en el transcurs del temps el poder ducal ja no era l'intermediari necessari entre el del rei i els comtes; era un títol honorífic, un grau superior en la jerarquia principesca, però allò no implicava una preponderància perquè que la relació feudal no l'havia creat de manera expressa. El nou marquesat de Namur, que d'altra banda no va ser més que un títol decoratiu, s'assentava des de llavors com un fragment individual i perfectament independent de l'antiga Baixa Lotaríngia. Va seguir un conflicte obert amb els comtes d'Hainaut i de Namur, conegut sota el nom de en el qual cadascun intenta reprendre territoris a l'altre. Un tractat de pau fou finalment signat el 1194, fixant definitivament les fronteres entre el Brabant i l'Hainaut. Es va oposar també a l'emperador Enric VI sobre l'elecció del bisbe de Lieja, un cas que va acabar amb l'assassinat el 1192 del bisbe, que no era altre que Adalberó o Adalbert o Albert, germà d'Enric de Brabant. D'altra banda l'emperador Enric VI retenia presoner a Ricard Cor de Lleó, que el marcgravi d'Àustria Leopold V el Virtuós li havia entregat, i es va oferir a lliurar-lo al rei de França, mentre que els prínceps lotaringis eren pro-anglesos. Finalment l'emperador va cedir i va alliberar al rei d'Anglaterra contra el rescat excessiu. El comte d'Hainaut i el duc de Brabant es van enfrontar a continuació, durant quatre anys, en l'elecció del successor del bisbe Albert de Lieja. El 1197 va dirigir una expedició de l'emperador Enric VI a Terra Santa que va conquerir Sidó i Beirut. La seva esposa va recolzar l'elecció d'Otó IV de Brunswick, i Enric fou un dels seus seguidors, com la majoria dels senyors de la baixa Alemanya, mentre que l'alta Alemanya va donar suport a Felip de Suàbia, germà d'Enric VI. El 1204, Enric va canviar de bàndol i es va aliar al rei de França i a Felip de Suàbia.El 1204 va entrar en conflicte amb el principat de Lieja, quan el darrer comte de Moha va vendre el seu comtat al príncep de Lieja, malgrat un acord que prevenia que passaria a Brabant si moria sense hereus. Després de l'assassinat de Felip de Suàbia (1208), va lluitar activament contra el bisbe de Lieja i va patir una derrota el 1213 en la batalla de Steps i haver de cedir els seus drets sobre Moha al bisbe Hug de Pierrepont; després es va acostar de nou a Otó de Brunswick, i va lluitar al seu costat a Bouvines on va estar a punt de ser capturat. Poc després, es va aliar a l'emperador Frederic II, el fill d'Enric VI. El regnat d'Enric de Brabant es va tornar llavors més tranquil. De tornada d'una missió a Anglaterra, on va ser responsable de recollir i escortar a Isabel d'Anglaterra, promesa de Frederic II, va caure malalt i va morir a Colònia. Enric I va ser enterrat a l'església de Sant Pere a Lovaina en un mausoleu jacent que encara es conserva entre el cor de l'església. (ca)
  • Jindřich I. Brabantský (francouzsky Henri le Courageux nebo le Guerroyeur, 1165 – 5. září 1235 Kolín nad Rýnem) byl brabantský a dolnolotrinský vévoda, hrabě z Lovaně. Během svého života se snažil rozšířit svou vládu a podařilo se mu zaujmout dominantní postavení v zápase mezi guelfy a ghibelliny. Několikrát změnil své spojence podle svých momentálních mocenských zájmů. (cs)
  • Ο Ερρίκος Α΄ ο θαρραλέος (γαλλ.: Henri Ier de Brabant, 1165 – 5 Σεπτεμβρίου 1235) από τον Οίκο του Ρέγκιναρ ήταν δούκας της Βραβάντης (1183/4-1235). (el)
  • Enrique I de Brabante llamado el Valiente o el Batallador (circa 1165 - Colonia, 1235), fue hijo de Godofredo el Animoso, III conde de Lovaina, duque de Lothier (Baja Lotaringia), landgrave de Brabante y marqués de Amberes, y de Margarita de Limburgo. Asociado por su padre al gobierno del ducado desde 1179, en 1183 recibió del emperador Federico I Barbarroja el título de duque de Brabante. (es)
  • Henry I (Dutch: Hendrik, French: Henri; c. 1165 – 5 September 1235), named "The Courageous", was a member of the House of Reginar and first duke of Brabant from 1183/84 until his death. (en)
  • Henri Ier de Brabant, dit le Courageux ou le Guerroyeur, né vers 1165, mort à Cologne le 5 septembre 1235, est duc de Brabant de 1183 à 1235, comte de Louvain, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie de 1190 à 1235. Il est fils de Godefroid III, comte de Louvain, landgrave de Brabant, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie, et de . (fr)
  • Hendrik I dari Brabant (bahasa Prancis: Henri I de Brabant, bahasa Belanda: Hendrik I van Brabant; 1165 – 5 September 1235), dijuluki "yang pemberani", merupakan seorang anggota dan dari tahun 1183/84 sampai kematiannya. (in)
  • Enrico di Lovanio conosciuto anche come Enrico I di Brabante detto il "guerriero" (Lovanio, 1165 – Colonia, 5 settembre 1235) fu Duca della Bassa Lorena (Lotaringia), duca di Lovanio e duca di Brabante, dal 1190 alla sua morte. (it)
  • アンリ1世(Henri Ier, 1165年 - 1235年9月5日)は、ブラバント公(在位:1184年 - 1235年)。父はルーヴェン伯兼下ロレーヌ公ゴドフロワ8世(7世とも)、母はリンブルク公の娘マルガレーテ。 (ja)
  • Henryk I (ur. w 1165, zm. 5 września 1235 w Kolonii) – książę Brabancji od 1190 r. z dynastii z Louvain. (pl)
  • Hendrik I (Leuven, ca. 1165 - Keulen, 5 september 1235) was hertog van Brabant vanaf 1183 en hertog van Neder-Lotharingen vanaf 1190. Hij wordt ook Hendrik de Krijgshaftige genoemd. Hij was de zoon uit het eerste huwelijk en erfopvolger van Godfried III van Leuven. In zijn beleid streefde hij naar een uitbreiding van zijn heerschappij over het grondgebied tussen Schelde en Rijn en de beheersing van de handelsweg van Brugge naar Keulen. Hij slaagde er niet in het hertogelijk gezag in Neder-Lotharingen te herstellen. Niettemin wist hij zich een machtspositie te veroveren door in de strijd tussen de Welfen en de Hohenstaufen voortdurend van kamp te wisselen. (nl)
  • Henrique I de Brabante, dito o Corajoso (1165 - Cologne, 5 de setembro de 1235), foi de 1179 a 1235, conde de Lovaina, marquês de Antuérpia e de 1190 a 1235. Foi filho de Godofredo III. Casado com Marguerita de Limburgo, (1135 - 1172), filha de Henrique II de Limbourg e de Matilde de Saffenberg (? - 1145). Henrique I de Brabante foi, sobretudo, o criador do ducado de Brabante e duque de Brabante de 1183 a 1235. Seu pai o familiariza muito cedo aos assuntos do ducado e é chamado de duque desde 1172 por aqueles próximos de seu pai. Em 1179, casa-se com (1150 - 1210), filha de Mateus da Alsácia (1130 - 1173) e de Maria de Blois (1136 - 1182). Era portanto sobrinha de Filipe da Alsácia, conte de Flandres, e recebe de seu pai o condado de Bruxelas. Combate repetidas vezes o conde de Hainaut e governa os domínios de seu pai, que esteve em viagem à Terra Santa de 1182 a 1184. O Imperador eleva suas terras ao ducado de Brabante em 1183. Henrique I de Brabante funda o Bois-le-Duc em 1185. Em 1190, com a morte de seu pai, herda o condado de Lovaina e o ducado da Baixa-Lotaríngia. Rapidamente, encontra-se na oposição do Imperador Henrique VI quanto à questão da eleição do Bispo de Liege, que termina com o assassinato em 1192 do Bispo Aldebarão, ninguém menos que o irmão de Henrique I de Brabante. Além disso, Henrique VI manteve prisioneiro Ricardo Coração de Leão, que o duque de Autriche a ele havia enviado; sabendo que os príncipes loratíngios eram pró-ingleses, Henrique VI do Sacro-Império ameaçou entregar Ricardo Coração de Leão ao rei da França, a não ser que os príncipes loratíngios (o conde de Hainaut e o duque de Brabante) pagassem um resgate, que tinha valor excessivo. O Conde de Hainaut e o duque de Brabante cederam à chantagem, pagaram o resgate e Ricardo Coração de Leão foi solto. Após isso, o conde de Hainaut e Henrique I de Brabante se opuseram por quatro anos contra à escolha do sucessor do Bispo Aldebarão em Liege. Parte para combater na Terra Santa e conta sucessos contra Saladino, mas só retorna à Europa após a morte de Henrique VI. Sua esposa apoiara a eleição de Otão IV de Brunswick, e Henrique I de Brabante fora um de seus apoiadores, como a maioria dos senhores da Baixa-Alemanha, enquanto que a Alta-Alemanha apoiara Filipe da Suábia, O irmão de Henrique VI. Em 1204, Henrique I de Brabante muda suas alianças e se reaproxima dos rei da França e de Filipe da Suábia. Após o assassinato de Felipe, luta contra o Bispo de Liege, pois se reaproxima novamente de Otâo IV, e combate a seu lado em Bouvines, onde se livra de ser capturado. Pouco depois, alia-se novamente a Frederico II, o filho de Henrique VI. O governo de Henrique I de Brabante torna-se, a partir de então, mais pacífico. Ao voltar de uma missão na Inglaterra, onde estava encarregado de escoltar Isabelle da Inglaterra, noiva de Frederico II, cai doente e morre em Cologne. (pt)
  • Генрих I Смелый (возможно Лёвен, 1165 год — Кёльн, 5 сентября 1235 года) — граф Брюссельский (1179), первый герцог Брабанта (с 1183 года) и герцог Нижней Лотарингии (формально, с 1190 года). Граф Лувена, маркграф Антверпена. Участник Третьего крестового похода. На протяжении большей части правления вёл политику балансирования между соперничающими монархическими династиями Священной Римской империи: Вельфами и Гогенштауфенами. Неоднократный участник военных конфликтов, в том числе и битв при Степпе и Бувине. (ru)
  • Ге́нріх I Сміли́вий (*Henri Ier le Courageux, 1165 — 5 вересня 1235) — 1-й герцог Брабанту в 1183—1235 роках, герцог Нижньої Лотарингії в 1190—1235 роках. (uk)
  • (无畏的)亨利一世(法语:Henri Ier le Courageux,德语:Heinrich I. der Mutige;约1165年~1235年9月5日)布拉班特历史上的第一个公爵。 亨利一世为-之子,生于勒芬。他的父亲将自己的另一块采邑布拉班特(当时是伯爵领地)让给了他。1184年,神圣罗马帝国皇帝腓特烈一世将亨利的头衔提升为公爵,他于是成为布拉班特公国的第一个领主。1190年,亨利又继承了父亲的领地。 亨利一世鼓励其领地内城市的发展。他给予一些城市以商业特权,并建设了一些新城镇。 亨利一世结过两次婚,第一次是与佛兰德的贵族联姻,第二次则娶了法国国王腓力二世的女儿。他的继承人是第一个妻子生的。 亨利一世于1235年死于科隆。 (zh)
dbo:deathDate
  • 1235-09-05 (xsd:date)
dbo:deathPlace
dbo:parent
dbo:spouse
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Duke of Brabant (en)
  • Duke of Lothier (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 75973 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10386 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1017605391 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:as
dbp:before
dbp:caption
  • Effigy of Henry on his seal (en)
dbp:deathDate
  • 1235-09-05 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Cologne, Kingdom of Germany, Holy Roman Empire (en)
dbp:father
dbp:issue
dbp:mother
  • Margaret of Limburg (en)
dbp:name
  • Henry I (en)
dbp:nobleFamily
dbp:rows
  • 2 (xsd:integer)
dbp:spouse
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1183 (xsd:integer)
  • 1190 (xsd:integer)
dct:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • هنري الأول دوق برابانت (الفرنسية: Henri I de Brabant، الهولندية: Hendrik I van Brabant؛ 1165 - 5 سبتمبر 1235)؛ ولقب بـ باسل، كان أول دوق برابانت من 1184/83 حتى وفاته. (ar)
  • Jindřich I. Brabantský (francouzsky Henri le Courageux nebo le Guerroyeur, 1165 – 5. září 1235 Kolín nad Rýnem) byl brabantský a dolnolotrinský vévoda, hrabě z Lovaně. Během svého života se snažil rozšířit svou vládu a podařilo se mu zaujmout dominantní postavení v zápase mezi guelfy a ghibelliny. Několikrát změnil své spojence podle svých momentálních mocenských zájmů. (cs)
  • Ο Ερρίκος Α΄ ο θαρραλέος (γαλλ.: Henri Ier de Brabant, 1165 – 5 Σεπτεμβρίου 1235) από τον Οίκο του Ρέγκιναρ ήταν δούκας της Βραβάντης (1183/4-1235). (el)
  • Enrique I de Brabante llamado el Valiente o el Batallador (circa 1165 - Colonia, 1235), fue hijo de Godofredo el Animoso, III conde de Lovaina, duque de Lothier (Baja Lotaringia), landgrave de Brabante y marqués de Amberes, y de Margarita de Limburgo. Asociado por su padre al gobierno del ducado desde 1179, en 1183 recibió del emperador Federico I Barbarroja el título de duque de Brabante. (es)
  • Henry I (Dutch: Hendrik, French: Henri; c. 1165 – 5 September 1235), named "The Courageous", was a member of the House of Reginar and first duke of Brabant from 1183/84 until his death. (en)
  • Henri Ier de Brabant, dit le Courageux ou le Guerroyeur, né vers 1165, mort à Cologne le 5 septembre 1235, est duc de Brabant de 1183 à 1235, comte de Louvain, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie de 1190 à 1235. Il est fils de Godefroid III, comte de Louvain, landgrave de Brabant, marquis d'Anvers et duc de Basse-Lotharingie, et de . (fr)
  • Hendrik I dari Brabant (bahasa Prancis: Henri I de Brabant, bahasa Belanda: Hendrik I van Brabant; 1165 – 5 September 1235), dijuluki "yang pemberani", merupakan seorang anggota dan dari tahun 1183/84 sampai kematiannya. (in)
  • Enrico di Lovanio conosciuto anche come Enrico I di Brabante detto il "guerriero" (Lovanio, 1165 – Colonia, 5 settembre 1235) fu Duca della Bassa Lorena (Lotaringia), duca di Lovanio e duca di Brabante, dal 1190 alla sua morte. (it)
  • アンリ1世(Henri Ier, 1165年 - 1235年9月5日)は、ブラバント公(在位:1184年 - 1235年)。父はルーヴェン伯兼下ロレーヌ公ゴドフロワ8世(7世とも)、母はリンブルク公の娘マルガレーテ。 (ja)
  • Henryk I (ur. w 1165, zm. 5 września 1235 w Kolonii) – książę Brabancji od 1190 r. z dynastii z Louvain. (pl)
  • Hendrik I (Leuven, ca. 1165 - Keulen, 5 september 1235) was hertog van Brabant vanaf 1183 en hertog van Neder-Lotharingen vanaf 1190. Hij wordt ook Hendrik de Krijgshaftige genoemd. Hij was de zoon uit het eerste huwelijk en erfopvolger van Godfried III van Leuven. In zijn beleid streefde hij naar een uitbreiding van zijn heerschappij over het grondgebied tussen Schelde en Rijn en de beheersing van de handelsweg van Brugge naar Keulen. Hij slaagde er niet in het hertogelijk gezag in Neder-Lotharingen te herstellen. Niettemin wist hij zich een machtspositie te veroveren door in de strijd tussen de Welfen en de Hohenstaufen voortdurend van kamp te wisselen. (nl)
  • Генрих I Смелый (возможно Лёвен, 1165 год — Кёльн, 5 сентября 1235 года) — граф Брюссельский (1179), первый герцог Брабанта (с 1183 года) и герцог Нижней Лотарингии (формально, с 1190 года). Граф Лувена, маркграф Антверпена. Участник Третьего крестового похода. На протяжении большей части правления вёл политику балансирования между соперничающими монархическими династиями Священной Римской империи: Вельфами и Гогенштауфенами. Неоднократный участник военных конфликтов, в том числе и битв при Степпе и Бувине. (ru)
  • Ге́нріх I Сміли́вий (*Henri Ier le Courageux, 1165 — 5 вересня 1235) — 1-й герцог Брабанту в 1183—1235 роках, герцог Нижньої Лотарингії в 1190—1235 роках. (uk)
  • (无畏的)亨利一世(法语:Henri Ier le Courageux,德语:Heinrich I. der Mutige;约1165年~1235年9月5日)布拉班特历史上的第一个公爵。 亨利一世为-之子,生于勒芬。他的父亲将自己的另一块采邑布拉班特(当时是伯爵领地)让给了他。1184年,神圣罗马帝国皇帝腓特烈一世将亨利的头衔提升为公爵,他于是成为布拉班特公国的第一个领主。1190年,亨利又继承了父亲的领地。 亨利一世鼓励其领地内城市的发展。他给予一些城市以商业特权,并建设了一些新城镇。 亨利一世结过两次婚,第一次是与佛兰德的贵族联姻,第二次则娶了法国国王腓力二世的女儿。他的继承人是第一个妻子生的。 亨利一世于1235年死于科隆。 (zh)
  • Enric I de Brabant dit el Brau o el Guerrer (~1165 - Colònia, 5 de setembre de 1235) fou comte de Brussel·les (1179), landgravi i duc de Brabant (1183) i des de 1190 comte de Lovaina, marquès d'Anvers i duc nominal de Baixa Lorena. Era el fill de Godofreu III de Lovaina i de Margarida de Limburg, que s'havien casat en una temptativa de posar fi al conflicte entre Lovaina i Limburg pel ducat de Baixa Lotaríngia. El 1197 va dirigir una expedició de l'emperador Enric VI a Terra Santa que va conquerir Sidó i Beirut. (ca)
  • Henrique I de Brabante, dito o Corajoso (1165 - Cologne, 5 de setembro de 1235), foi de 1179 a 1235, conde de Lovaina, marquês de Antuérpia e de 1190 a 1235. Foi filho de Godofredo III. Casado com Marguerita de Limburgo, (1135 - 1172), filha de Henrique II de Limbourg e de Matilde de Saffenberg (? - 1145). Henrique I de Brabante foi, sobretudo, o criador do ducado de Brabante e duque de Brabante de 1183 a 1235. Ao voltar de uma missão na Inglaterra, onde estava encarregado de escoltar Isabelle da Inglaterra, noiva de Frederico II, cai doente e morre em Cologne. (pt)
rdfs:label
  • هنري الأول، دوق برابانت (ar)
  • Enric I de Brabant (ca)
  • Jindřich I. Brabantský (cs)
  • Heinrich I. (Brabant) (de)
  • Ερρίκος Α΄ της Βραβάντης (el)
  • Henry I, Duke of Brabant (en)
  • Henriko la 1-a (Brabanto) (eo)
  • Enrique I de Brabante (es)
  • Henri Ier de Brabant (fr)
  • Hendrik I dari Brabant (in)
  • Enrico I di Brabante (it)
  • アンリ1世 (ブラバント公) (ja)
  • Hendrik I van Brabant (nl)
  • Henrique I de Brabante (pt)
  • Henryk I (książę Brabancji) (pl)
  • Генрих I (герцог Брабанта) (ru)
  • Генріх I (герцог Брабанту) (uk)
  • 亨利一世 (布拉班特) (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Henry I (en)
is dbo:commander of
is dbo:parent of
is dbo:spouse of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:before of
is dbp:commander of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:spouse of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License