An Entity of Type: WikicatPortraits, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Hellenistic portraiture was one of the most innovative features of Hellenistic art. Spurred on by an increased interest in realism, Hellenistic sculptors sought to produce true-to-life portraits defined by the individualism of their subjects. Emergent at this time is a focus on a range of states of mind such as inebriation and concentration, as well as physical characteristics like senescence and anatomical abnormality - in great contrast with the idealised forms of the Classical period

Property Value
dbo:abstract
  • El retrat hel·lenístic és un dels aspectes més importants de l'art grec antic. En l'època hel·lenística hi va haver una notable producció de retrats fisonòmics (que reprodueixen les faccions de la persona retratada) en què també se cercava la penetració psicològica. Sobretot en foren escultures (moltes de les quals s'han conservat com a originals o còpies d'època romana), tot i que també s'hi produí pintures (perdudes pràcticament totes). Des de l'antiguitat, la font literària principal sobre el tema és l'obra de Plini el Vell. La idea del retrat fisonòmic com a alternativa a la representació d'una figura ideal (realisme enfront d'idealisme en l'art) sorgeix a la Grècia de la fi del s. VI (grup escultòric dels tiranicides Harmodi i Aristogitó), i continua en algunes obres del s. V (incloent-hi el polèmic autoretrat de Fídies) i IV, sobretot a Atenes entre 380 i 330 ae (on s'alçaren monuments a personatges cèlebres del passat, de faccions individualitzades, però imaginades), el concepte és molt més propi de l'escultura hel·lenística, sobretot fora d'Atenes, on s'imposa un dramatisme expressiu. Plini el Vell atribuí la tècnica del retrat a Lisistrat de Sició, germà de Lisip, que hauria tret per primera volta el seu rostre en un motle de guix; passat a cera, el retocà fins a obtenir la màxima perfecció en la semblança, i després el passà a bronze. Les obres així creades tenien tanta correcció formal com compositiva, segons el gust hel·lenístic, que acceptava els aspectes característics dels cossos humans en totes les edats, que mai tenen tots els trets de la "bellesa ideal" clàssica, i inclouen imperfeccions i deformitats o trets immadurs o senils. Fins al s. IV ae la creació d'efígies idealitzava les línies corporals; es consideraven retrats "tipològics" (amb alguns atributs de la categoria dels individus). Hi prevalia la funció col·lectiva de l'art, al servei de la polis abans que de l'individu, i això duia a prohibir l'exposició pública d'imatges "privades": només s'admetien les explícitament aprovades de personatges il·lustres. Fins al tardohel·lenisme l'estatuària grega feu servir només figures de cos sencer, o a tot estirar, en èpoques tardanes o zones perifèriques, la mitja figura, especialment en l'àmbit funerari. Els caps que han arribat a l'època moderna són còpies romanes, perquè aquest tipus tenia molta demanda entre romans i itàlics. També es copiaven els caps sobre hermas a partir d'escultures de cos sencer. (ca)
  • El retrato helenístico es uno de los más importantes desarrollos del arte griego antiguo. En la época helenística se dio una notable producción de retratos fisionómicos (los que reproducen las facciones reales del retratado) en los que también se buscaba la penetración psicológica. Fundamentalmente fueron esculturas (muchas de las cuales se han conservado, bien los originales, bien copias de época romana), aunque también hubo pinturas (perdidas prácticamente en su totalidad). Desde la Antigüedad, la fuente literaria principal para el tema es la obra de Plinio el Viejo.​ Aunque la idea de retrato fisonómico como alternativa a la representación de una figura ideal (realismo en el arte frente a idealismo en el arte) surge en Grecia a finales del siglo VI (grupo escultórico de los tiranicidas Harmodio y Aristogitón), y continúa en algunas obras del siglo V (incluyendo el polémico autorretrato de Fidias) y el IV, sobre todo en la Atenas entre 380 y 330 a. C. (donde se levantaron monumentos a personajes célebres del pasado, de facciones individualizadas, pero imaginadas), el concepto es mucho más propio de la escultura helenística, sobre todo fuera de Atenas, donde se impone un dramatismo expresivo.​ La técnica del retrato helenístico fue atribuida por Plinio el Viejo a Lisístrato de Sición, hermano de Lisipo, quien habría por primera vez sacado sobre su propio rostro un molde en yeso que luego, pasado a cera, retocó hasta obtener la mayor perfección en el parecido, que se podía pasar al bronce.​ Las obras así creadas tenían tanto corrección formal como compositiva según el gusto helenístico, que aceptaba los aspectos característicos de los cuerpos de hombres y mujeres, niños y ancianos reales, que nunca tienen todos los rasgos de la "belleza ideal" clásica, incluyendo las imperfecciones y deformidades o los rasgos inmaduros o seniles. Hasta el siglo IV a. C. la creación de efigies se valía de trazos somáticos idealizados, considerados retratos "tipológicos" (donde se reconocen algunos atributos de la categoría de los individuos). Predominaba en ellos la función colectiva del arte, al servicio de la polis antes que del individuo, lo que llevaba a prohibir la exposición pública de imágenes "privadas", consintiendo únicamente las explícitamente aprobadas de hombres considerados ilustres. Hasta el tardo-helenismo la estatuaria griega usó solo figuras de , o como mucho en épocas tardías o áreas periféricas, la media figura, sobre todo en el ámbito funerario. Las que han llegado hasta la época moderna son fruto de las copias romanas, dado que esta tipología era muy demandada entre romanos e itálicos en general. También se copiaban las cabezas sobre hermas a partir de esculturas de cuerpo entero. (es)
  • Le portrait hellénistique est l'un des principaux objectifs de l'art grec, qui parvient de manière incontestable à créer des portraits « physionomiques » (c'est-à-dire reproduisant les caractéristiques réelles des personnes), également dotés de significations psychologiques. Seules les sculptures nous sont parvenues mais ce phénomène concernait certainement aussi la peinture. (fr)
  • Hellenistic portraiture was one of the most innovative features of Hellenistic art. Spurred on by an increased interest in realism, Hellenistic sculptors sought to produce true-to-life portraits defined by the individualism of their subjects. Emergent at this time is a focus on a range of states of mind such as inebriation and concentration, as well as physical characteristics like senescence and anatomical abnormality - in great contrast with the idealised forms of the Classical period (en)
  • Il ritratto ellenistico è uno dei maggiori traguardi dell'arte greca, nel quale si riuscì, in maniera definitivamente incontrovertibile, a realizzare ritratti fisionomici (cioè riproducenti le reali fattezze delle persone), dotati anche di valenze psicologiche. Ci sono pervenute solo opere scultoree, ma sicuramente fu un fenomeno che riguardò anche la pittura. Fino al IV secolo a.C. infatti la creazione di effigie si era valsa di tratti somatici prettamente idealizzati, i cosiddetti ritratti "tipologici" (dove si riconoscevano alcuni attributi della categoria degli individui). In ciò pesava la funzione collettiva dell'arte, a servizio della polis piuttosto che del singolo, che arrivava a vietare l'esposizione di immagini "private" in luoghi pubblici e a esaminare attentamente quelle degli uomini illustri. Fino a tutto il tardo ellenismo la statuaria greca usò solo figure intere o tutt'al più, in epoca tarda o area periferica, la mezza figura, soprattutto in ambito funerario. Le teste che conosciamo oggi sono frutto delle copie romane (presso i romani e gli italici in genere era infatti diffusa questa tipologia). Anche le teste su erme furono copiate dai romani a partire da sculture intere. (it)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 20597347 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 1640 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 997881636 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le portrait hellénistique est l'un des principaux objectifs de l'art grec, qui parvient de manière incontestable à créer des portraits « physionomiques » (c'est-à-dire reproduisant les caractéristiques réelles des personnes), également dotés de significations psychologiques. Seules les sculptures nous sont parvenues mais ce phénomène concernait certainement aussi la peinture. (fr)
  • Hellenistic portraiture was one of the most innovative features of Hellenistic art. Spurred on by an increased interest in realism, Hellenistic sculptors sought to produce true-to-life portraits defined by the individualism of their subjects. Emergent at this time is a focus on a range of states of mind such as inebriation and concentration, as well as physical characteristics like senescence and anatomical abnormality - in great contrast with the idealised forms of the Classical period (en)
  • El retrat hel·lenístic és un dels aspectes més importants de l'art grec antic. En l'època hel·lenística hi va haver una notable producció de retrats fisonòmics (que reprodueixen les faccions de la persona retratada) en què també se cercava la penetració psicològica. Sobretot en foren escultures (moltes de les quals s'han conservat com a originals o còpies d'època romana), tot i que també s'hi produí pintures (perdudes pràcticament totes). Des de l'antiguitat, la font literària principal sobre el tema és l'obra de Plini el Vell. (ca)
  • El retrato helenístico es uno de los más importantes desarrollos del arte griego antiguo. En la época helenística se dio una notable producción de retratos fisionómicos (los que reproducen las facciones reales del retratado) en los que también se buscaba la penetración psicológica. Fundamentalmente fueron esculturas (muchas de las cuales se han conservado, bien los originales, bien copias de época romana), aunque también hubo pinturas (perdidas prácticamente en su totalidad). Desde la Antigüedad, la fuente literaria principal para el tema es la obra de Plinio el Viejo.​ (es)
  • Il ritratto ellenistico è uno dei maggiori traguardi dell'arte greca, nel quale si riuscì, in maniera definitivamente incontrovertibile, a realizzare ritratti fisionomici (cioè riproducenti le reali fattezze delle persone), dotati anche di valenze psicologiche. Ci sono pervenute solo opere scultoree, ma sicuramente fu un fenomeno che riguardò anche la pittura. (it)
rdfs:label
  • Retrat hel·lenístic (ca)
  • Hellenistic portraiture (en)
  • Retrato helenístico (es)
  • Portrait hellénistique (fr)
  • Ritratto ellenistico (it)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License