| dbo:abstract
|
- جريفو (726-753) ابن دومو الفرنجة شارل مارتل وزوجته الثانية سواناتشيلد. بعد وفاة شارل مارتل، ربما كان من المفترض تقسيم السلطة بين جريفو وإخوته غير الأشقاء بيبان الأصغر وكارلومان. جريفو، الذي اعتبره بيبان وكارلومان غير شرعي، حاصره إخوته غير الأشقاء في لاون، وتم أسره وسجنه في دير. عند هروبه عام 747، قدم عمه الأكبر دوق أوديلو من بافاريا الدعم والمساعدة لجريفو، ولكن عندما توفي أوديلو بعد عام وحاول جريفو الاستيلاء على دوقية بافاريا لنفسه، بيبان، الذي أصبح دومو وحيدًا في الإمبراطورية الفرنجة (الميروفنجي) بعد استقالة كارلومان وتراجعه إلى دير، قام بإجراءات حاسمة بغزو بافاريا وتنصيب ابن أوديلو الرضيع، تاسيلو الثالث، دوقًا تحت حكم الفرنجة. واصل جريفو تمرده، لكنه قُتل في النهاية في معركة سان جان دي موريان عام 753، بينما أصبح بيبان ملكًا للفرنجة باسم بيبان الثالث عام 751. (ar)
- Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera. Pipí el Breu i Carloman eren els seus germanastres (de la primera esposa Rotruda) i més grans. A la mort del seu pare el 22 d'octubre del 741 tenia uns 15 anys. Suanagilda va pressionar a Carles Martell per deixar una part dels seus dominis a Gripó i finalment el gran majordom ho va acceptar i li va deixar diversos territoris a Austràsia i Nèustria. Però el 742 els seus germans van repartir l'herència a Vell Poitiers (al costat de Poitiers) i el van excloure i només li van deixar alguns dominis dispersos. La seva mare el va incitar a la revolta per obtenir tot el regne. El jove es va refugiar a Laon, ciutat fortificada, i es va declarar en guerra contra els seus germans. Aquestos van mobilitzar l'exèrcit i van assetjar Laon i el van obligar a rendir-se sent internat al castell de Novum Castellum (l'actual Vaux-sous-Chèvremont prop de Lieja a les Ardenes de Bèlgica), mentre Suanagilda fou tancada a l'abadia de Chelles a Seine-et-Marne on va restar de per vida. El 747 Carloman es va retirar i va encarregar al seu germà la tutoria dels seus fills infants. Pipí el Breu va alliberar llavors a Gripó i li va concedir alguns territoris; però Gripó que no oblidava els maltractes que havia patit i aspirava a la meitat del regne, es va escapar, va passar el Rin i es va refugiar amb els saxons, als que va incitar a la revolta. Pipí va anar a Saxònia a dominar l'aixecament el que va aconseguir amb certa facilitat. Gripó va fugir llavors a Baviera amb el seu oncle el duc Odiló, encara que estava casat amb Khiltruda, germana de Carloman i Pipí, era de la sang de Gripó per la mare d'aquest. A la mort d'Odiló, Gripó va assolir el ducat en perjudici de l'infant de 7 anys Tassiló, fill d'Odiló, que per tant era nebot de Pipí i Carloman per la mare. Pipí va anar a Baviera i Gripó va demanar la pau. El rei va restablir al seu nebot i per evitar més guerres amb Gripó li va cedir el Maine i fins a dotze comtats a Nèustria entre els quals podria haver estat el comtat de París. No se sap si Gripó va quedar encara descontent d'aquesta cessió o per quina causa, però quan Pipí va deposar en una assemblea a Khilderic III, el darrer merovingi, i a la mateixa assemblea Pipí es va fer proclamar rei a Soissons sent consagrat per sant Bonifaci, arquebisbe de Magúncia (març del 751), Gripó va reprendre la lluita, va refusar l'accés de Pipí al Maine i es va aliar als bretons i a Waifré d'Aquitània, amb el que es va haver d'asilar (751). El 752 Pipí va enviar ambaixadors a Waifré demanant l'entrega del príncep però el duc aquità va refusar. Després del fracàs del segon setge de Narbona (752) Pipí va decidir castigar a Waifré per la seva protecció a Gripó. Amb les mateixes tropes del setge va passar al Tolosà i l'Albigès que va saquejar; de la resta de l'expedició no hi ha dades. Waifré no va enfrontar a Pipí i es va tancar a les places fortes. Gripó es va amagar fins que el rei va sortir del país. La revolta dels saxons (753) va obligar a Pipí a marxar a l'altre costat del Rin. Llavors Gripó va decidir fugir cap a Itàlia on on esperava trobar el suport d' rei dels longobards, però mentre creuava els Alps va morir (753) a mans d'homes de Pipí a Sant Joan de la Mauriana (Saint-Jean de Maurienne) No se sap per cap font contemporània que s'hagués casat (va morir amb 27 anys, una edat tardana per romandre solter en aquella època) però els Liber memorialis de l'abadia de Remiremont, en la seva llista de pipínides i carolingis que van tenir relació amb l'abadia, fa aparèixer entre Gripó i Pipí el Breu un altre Gripó i un Carles que podrien ser els seus fills. El 790 un Grifó apareix com a comte del Vexin, però no hi ha evidència que fos fill o net (o parent). (ca)
- Grifo (726 - 753 Saint-Jean-de-Maurienne) byl synem Karla Martela, franského majordoma královského paláce a jeho druhé manželky Swanachildy, bavorské princezny z rodu Agilolfingů. (cs)
- Ο Γκρίφο, γαλλ. Grifo (726 - 753) από τον Οίκο των Καρολιδών ήταν διεκδικητής της Φραγκίας, αλλά υπερκεράστηκε από τον μεγαλύτερο αδελφό του Πεπίνο τον βραχύ. (el)
- Grifo, auch Grippo (* wohl 726; † 753 bei Saint-Jean-de-Maurienne) war der Sohn Karl Martells und seiner zweiten Ehefrau Swanahild. im Jahr 741 wurde Grifo im letzten Testament Karl Martells ein Teil des Frankenreiches zugesprochen. Ab diesem Zeitpunkt führte er einen lebenslangen Kampf um den Antritt seines Erbes. Grifo wurde von seinen Halbbrüdern Pippin der Jüngere und Karlmann als illegitim dargestellt und ihm das Erbe verwehrt. (de)
- Grifón (726–753) fue el hijo del mayordomo franco Carlos Martel y su segunda esposa, . Tras la muerte de Carlos Martel podía haberse previsto una división del poder entre Grifón y sus medio hermanos Pipino el Breve y Carlomán. Grifón, considerado ilegítimo por Pipino y Carlomán, fue atraído a una trampa por sus medio hermanos y lo pusieron preso en un monasterio. Al escaparse en 747, su tío-abuelo materno el duque Odilón de Baviera proporcionó apoyo y asistencia a Grifón, pero cuando Odilón murió un año después y Grifón intentó tomar el ducado de Baviera para sí mismo, Pipino, quien se había convertido en mayordomo único del Imperio franco (merovingio) cuando Carlomán renunció y se retiró a un monasterio, emprendió una acción decisiva invadiendo Baviera e instalando al hijo pequeño de Odilón, Tasilón III, como duque bajo la soberanía franca. Grifón siguió con su rebelión, pero con el tiempo acabó muerto, en la batalla de Saint-Jean-de-Maurienne en 753, mientras Pipino se convirtió en rey de los francos como Pipino III en 751. (es)
- Griffon (appelé aussi Grippon, Grippo, Grifo ou Grypho), né vers 726 et mort en 753, est un prince carolingien, fils de Charles Martel, maire du palais d'Austrasie, de Neustrie et de Bourgogne et duc des Francs, et de sa seconde épouse, la princesse bavaroise Swanahilde. (fr)
- Grifo (726–753) merupakan putra Charles Martel dan istri keduanya Swanahild. Setelah kematian Charles Martel kekuasaan dibagi di antara Grifo dan saudara-saudara tirinya, Pippin (Pippin yang Pendek) dan Carloman I. Grifo yang dianggap sebagai anak haram oleh Pippin dan Carloman, diperangkap oleh kedua saudara tirinya itu dan dipenjarakan di dalam sebuah biara. Ia melarikan diri pada tahun 747, eyang pamandanya memberi dukungan dan bantuan kepada Grifo, namun ketika Odilo meninggal setahun kemudian, Grifo berupaya untuk merebut keadipatian Bayern untuk dirinya sendiri, Pippin, yang telah menjadi mayordomo tunggal Kekaisaran (Dinasti Meroving) setelah Carloman mengundurkan diri ke dalam sebuah biara, ia memutuskan untuk mengambil tindakan tegas dengan menyerang Bayern dan menempatkan putra Odilo yang masih bocah, , sebagai adipati di bawah kepemimpinan Franka. Grifo melanjutkan pemberontakannya, tetapi ia akirnya tewas terbunuh di medan pertempuran pada tahun 753, ketika Pippin menjadi raja Franka pada tahun 751. (in)
- 그리포(Grifo, 726년 ~ 753년) 또는 그리폰(Griffon)는 프랑크 왕국의 귀족으로 카롤링거 왕가 출신이다. 프랑크 왕국의 아우스트라시아 왕국, 네우스트리아와 부르군트왕국의 궁재이자 프랑크공작 카를 마르텔과 그의 두번째 아내 혹은 첩인 바이에른 출신 (Swanahild)의 아들이다. 741년 그리포는 카를 마르텔의 마지막 유언에서 프랑크 왕국의 일부를 받았다. 그때부터 그는 자신의 유산을 주장하기 위해 평생 투쟁을 벌였다. 그리포는 그의 이복형인 피핀 3세와 카를로만에 의해 사생아로 규정되었으며 그의 몫의 상속은 취소되었다. (ko)
- Grifo (omstreeks 726 - Saint-Jean-de-Maurienne, 753) was een zoon van Karel Martel en zijn tweede vrouw Swanahilde. (nl)
- Grifone (726 – Moriana, 753) fu, per pochi mesi, duca dei Bavari usurpatore del legittimo erede, Tassilone III di Baviera. (it)
- Griffo (726-753) – syn Karola Młota i jego drugiej żony Swanhildy bawarskiej. Po śmierci ojca nie otrzymał żadnego dziedzictwa. Jego bracia Karloman i Pepin Krótki uwięzili go i zamknęli w zamku Chèvremont w pobliżu Liège. Po abdykacji Karlomana w 747 roku uciekł najpierw do Sasów, a potem do Bawarów, którzy po śmierci księcia zbuntowali się przeciwko władzy frankijskiej. Pepin łatwo podporządkował sobie Bawarię i przebaczył bratu, nadając mu kilka hrabstw w okolicach Maine. Po koronacji Pepina na króla Franków Griffo ponownie podniósł bunt przeciw bratu, sprzymierzając się między innymi z Waifrem, księciem Akwitanii. Swoją rebelię kontynuował do 753 roku, kiedy to prawdopodobnie zginął w bitwie pod Saint-Jean-de-Maurienne. (pl)
- Грифон (лат. Grifo; около 725—753) — сын Карла Мартелла, франкского майордома, от наложницы (по другим данным, второй жены) Свангильды. После смерти отца Грифон, которого его единокровные братья Пипин Короткий и Карломан считали незаконнорождённым, претендовал на свою долю во власти. Вскоре он был заточён братьями в монастыре после того, как они обманом завлекли его на встречу. В 747 году Грифон бежал из монастыря в Баварию к герцогу Одилону, который оказал ему всяческую помощь. После смерти Одилона в 748 году Грифон сам объявил себя герцогом Баварии. Пипин Короткий, тогда уже ставший, после удаления в монастырь также и Карломана, единовластным майордомом Франкского королевства, вторгся в Баварию, разбил войска Грифона и посадил на баварский престол малолетнего сына Одилона, Тассилона III. Грифон не сложил оружия, вновь бежал и продолжал действия против Пипина Короткого (с 751 года короля франков) с новой армией, пока не был убит в 753 году в бою при Сен-Жан-де-Морьене. (ru)
- Grifo ou Gripo (v. 726-753) é um príncipe carolíngio, filho de Carlos Martel - prefeito do palácio da Austrásia, da Nêustria e da Borgonha e duque dos francos - e da sua segunda esposa, a princesa bávara Suanaquilda. (pt)
- Грифон (*Griffon бл. 726 —753) — герцог Баварії у 748 році, граф Мена і Парижу у 749—753 роках, маркграф Бретонський у 752—753 роках. (uk)
- جريفو (726-753) ابن دومو الفرنجة شارل مارتل وزوجته الثانية سواناتشيلد. بعد وفاة شارل مارتل، ربما كان من المفترض تقسيم السلطة بين جريفو وإخوته غير الأشقاء بيبان الأصغر وكارلومان. جريفو، الذي اعتبره بيبان وكارلومان غير شرعي، حاصره إخوته غير الأشقاء في لاون، وتم أسره وسجنه في دير. عند هروبه عام 747، قدم عمه الأكبر دوق أوديلو من بافاريا الدعم والمساعدة لجريفو، ولكن عندما توفي أوديلو بعد عام وحاول جريفو الاستيلاء على دوقية بافاريا لنفسه، بيبان، الذي أصبح دومو وحيدًا في الإمبراطورية الفرنجة (الميروفنجي) بعد استقالة كارلومان وتراجعه إلى دير، قام بإجراءات حاسمة بغزو بافاريا وتنصيب ابن أوديلو الرضيع، تاسيلو الثالث، دوقًا تحت حكم الفرنجة. واصل جريفو تمرده، لكنه قُتل في النهاية في معركة سان جان دي موريان عام 753، بينما أصبح بيبان ملكًا للفرنجة باسم بيبان الثالث عام 751. (ar)
- Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera. Pipí el Breu i Carloman eren els seus germanastres (de la primera esposa Rotruda) i més grans. A la mort del seu pare el 22 d'octubre del 741 tenia uns 15 anys. Suanagilda va pressionar a Carles Martell per deixar una part dels seus dominis a Gripó i finalment el gran majordom ho va acceptar i li va deixar diversos territoris a Austràsia i Nèustria. Però el 742 els seus germans van repartir l'herència a Vell Poitiers (al costat de Poitiers) i el van excloure i només li van deixar alguns dominis dispersos. La seva mare el va incitar a la revolta per obtenir tot el regne. El jove es va refugiar a Laon, ciutat fortificada, i es va declarar en guerra contra els seus germans. Aquestos van mobilitzar l'exèrcit i van assetjar Laon i el van obligar a rendir-se sent internat al castell de Novum Castellum (l'actual Vaux-sous-Chèvremont prop de Lieja a les Ardenes de Bèlgica), mentre Suanagilda fou tancada a l'abadia de Chelles a Seine-et-Marne on va restar de per vida. El 747 Carloman es va retirar i va encarregar al seu germà la tutoria dels seus fills infants. Pipí el Breu va alliberar llavors a Gripó i li va concedir alguns territoris; però Gripó que no oblidava els maltractes que havia patit i aspirava a la meitat del regne, es va escapar, va passar el Rin i es va refugiar amb els saxons, als que va incitar a la revolta. Pipí va anar a Saxònia a dominar l'aixecament el que va aconseguir amb certa facilitat. Gripó va fugir llavors a Baviera amb el seu oncle el duc Odiló, encara que estava casat amb Khiltruda, germana de Carloman i Pipí, era de la sang de Gripó per la mare d'aquest. A la mort d'Odiló, Gripó va assolir el ducat en perjudici de l'infant de 7 anys Tassiló, fill d'Odiló, que per tant era nebot de Pipí i Carloman per la mare. Pipí va anar a Baviera i Gripó va demanar la pau. El rei va restablir al seu nebot i per evitar més guerres amb Gripó li va cedir el Maine i fins a dotze comtats a Nèustria entre els quals podria haver estat el comtat de París. No se sap si Gripó va quedar encara descontent d'aquesta cessió o per quina causa, però quan Pipí va deposar en una assemblea a Khilderic III, el darrer merovingi, i a la mateixa assemblea Pipí es va fer proclamar rei a Soissons sent consagrat per sant Bonifaci, arquebisbe de Magúncia (març del 751), Gripó va reprendre la lluita, va refusar l'accés de Pipí al Maine i es va aliar als bretons i a Waifré d'Aquitània, amb el que es va haver d'asilar (751). El 752 Pipí va enviar ambaixadors a Waifré demanant l'entrega del príncep però el duc aquità va refusar. Després del fracàs del segon setge de Narbona (752) Pipí va decidir castigar a Waifré per la seva protecció a Gripó. Amb les mateixes tropes del setge va passar al Tolosà i l'Albigès que va saquejar; de la resta de l'expedició no hi ha dades. Waifré no va enfrontar a Pipí i es va tancar a les places fortes. Gripó es va amagar fins que el rei va sortir del país. La revolta dels saxons (753) va obligar a Pipí a marxar a l'altre costat del Rin. Llavors Gripó va decidir fugir cap a Itàlia on on esperava trobar el suport d' rei dels longobards, però mentre creuava els Alps va morir (753) a mans d'homes de Pipí a Sant Joan de la Mauriana (Saint-Jean de Maurienne) No se sap per cap font contemporània que s'hagués casat (va morir amb 27 anys, una edat tardana per romandre solter en aquella època) però els Liber memorialis de l'abadia de Remiremont, en la seva llista de pipínides i carolingis que van tenir relació amb l'abadia, fa aparèixer entre Gripó i Pipí el Breu un altre Gripó i un Carles que podrien ser els seus fills. El 790 un Grifó apareix com a comte del Vexin, però no hi ha evidència que fos fill o net (o parent). (ca)
- Grifo (726 - 753 Saint-Jean-de-Maurienne) byl synem Karla Martela, franského majordoma královského paláce a jeho druhé manželky Swanachildy, bavorské princezny z rodu Agilolfingů. (cs)
- Ο Γκρίφο, γαλλ. Grifo (726 - 753) από τον Οίκο των Καρολιδών ήταν διεκδικητής της Φραγκίας, αλλά υπερκεράστηκε από τον μεγαλύτερο αδελφό του Πεπίνο τον βραχύ. (el)
- Grifo, auch Grippo (* wohl 726; † 753 bei Saint-Jean-de-Maurienne) war der Sohn Karl Martells und seiner zweiten Ehefrau Swanahild. im Jahr 741 wurde Grifo im letzten Testament Karl Martells ein Teil des Frankenreiches zugesprochen. Ab diesem Zeitpunkt führte er einen lebenslangen Kampf um den Antritt seines Erbes. Grifo wurde von seinen Halbbrüdern Pippin der Jüngere und Karlmann als illegitim dargestellt und ihm das Erbe verwehrt. (de)
- Grifón (726–753) fue el hijo del mayordomo franco Carlos Martel y su segunda esposa, . Tras la muerte de Carlos Martel podía haberse previsto una división del poder entre Grifón y sus medio hermanos Pipino el Breve y Carlomán. Grifón, considerado ilegítimo por Pipino y Carlomán, fue atraído a una trampa por sus medio hermanos y lo pusieron preso en un monasterio. Al escaparse en 747, su tío-abuelo materno el duque Odilón de Baviera proporcionó apoyo y asistencia a Grifón, pero cuando Odilón murió un año después y Grifón intentó tomar el ducado de Baviera para sí mismo, Pipino, quien se había convertido en mayordomo único del Imperio franco (merovingio) cuando Carlomán renunció y se retiró a un monasterio, emprendió una acción decisiva invadiendo Baviera e instalando al hijo pequeño de Odilón, Tasilón III, como duque bajo la soberanía franca. Grifón siguió con su rebelión, pero con el tiempo acabó muerto, en la batalla de Saint-Jean-de-Maurienne en 753, mientras Pipino se convirtió en rey de los francos como Pipino III en 751. (es)
- Griffon (appelé aussi Grippon, Grippo, Grifo ou Grypho), né vers 726 et mort en 753, est un prince carolingien, fils de Charles Martel, maire du palais d'Austrasie, de Neustrie et de Bourgogne et duc des Francs, et de sa seconde épouse, la princesse bavaroise Swanahilde. (fr)
- Grifo (726–753) merupakan putra Charles Martel dan istri keduanya Swanahild. Setelah kematian Charles Martel kekuasaan dibagi di antara Grifo dan saudara-saudara tirinya, Pippin (Pippin yang Pendek) dan Carloman I. Grifo yang dianggap sebagai anak haram oleh Pippin dan Carloman, diperangkap oleh kedua saudara tirinya itu dan dipenjarakan di dalam sebuah biara. Ia melarikan diri pada tahun 747, eyang pamandanya memberi dukungan dan bantuan kepada Grifo, namun ketika Odilo meninggal setahun kemudian, Grifo berupaya untuk merebut keadipatian Bayern untuk dirinya sendiri, Pippin, yang telah menjadi mayordomo tunggal Kekaisaran (Dinasti Meroving) setelah Carloman mengundurkan diri ke dalam sebuah biara, ia memutuskan untuk mengambil tindakan tegas dengan menyerang Bayern dan menempatkan putra Odilo yang masih bocah, , sebagai adipati di bawah kepemimpinan Franka. Grifo melanjutkan pemberontakannya, tetapi ia akirnya tewas terbunuh di medan pertempuran pada tahun 753, ketika Pippin menjadi raja Franka pada tahun 751. (in)
- 그리포(Grifo, 726년 ~ 753년) 또는 그리폰(Griffon)는 프랑크 왕국의 귀족으로 카롤링거 왕가 출신이다. 프랑크 왕국의 아우스트라시아 왕국, 네우스트리아와 부르군트왕국의 궁재이자 프랑크공작 카를 마르텔과 그의 두번째 아내 혹은 첩인 바이에른 출신 (Swanahild)의 아들이다. 741년 그리포는 카를 마르텔의 마지막 유언에서 프랑크 왕국의 일부를 받았다. 그때부터 그는 자신의 유산을 주장하기 위해 평생 투쟁을 벌였다. 그리포는 그의 이복형인 피핀 3세와 카를로만에 의해 사생아로 규정되었으며 그의 몫의 상속은 취소되었다. (ko)
- Grifo (omstreeks 726 - Saint-Jean-de-Maurienne, 753) was een zoon van Karel Martel en zijn tweede vrouw Swanahilde. (nl)
- Grifone (726 – Moriana, 753) fu, per pochi mesi, duca dei Bavari usurpatore del legittimo erede, Tassilone III di Baviera. (it)
- Griffo (726-753) – syn Karola Młota i jego drugiej żony Swanhildy bawarskiej. Po śmierci ojca nie otrzymał żadnego dziedzictwa. Jego bracia Karloman i Pepin Krótki uwięzili go i zamknęli w zamku Chèvremont w pobliżu Liège. Po abdykacji Karlomana w 747 roku uciekł najpierw do Sasów, a potem do Bawarów, którzy po śmierci księcia zbuntowali się przeciwko władzy frankijskiej. Pepin łatwo podporządkował sobie Bawarię i przebaczył bratu, nadając mu kilka hrabstw w okolicach Maine. Po koronacji Pepina na króla Franków Griffo ponownie podniósł bunt przeciw bratu, sprzymierzając się między innymi z Waifrem, księciem Akwitanii. Swoją rebelię kontynuował do 753 roku, kiedy to prawdopodobnie zginął w bitwie pod Saint-Jean-de-Maurienne. (pl)
- Грифон (лат. Grifo; около 725—753) — сын Карла Мартелла, франкского майордома, от наложницы (по другим данным, второй жены) Свангильды. После смерти отца Грифон, которого его единокровные братья Пипин Короткий и Карломан считали незаконнорождённым, претендовал на свою долю во власти. Вскоре он был заточён братьями в монастыре после того, как они обманом завлекли его на встречу. В 747 году Грифон бежал из монастыря в Баварию к герцогу Одилону, который оказал ему всяческую помощь. После смерти Одилона в 748 году Грифон сам объявил себя герцогом Баварии. Пипин Короткий, тогда уже ставший, после удаления в монастырь также и Карломана, единовластным майордомом Франкского королевства, вторгся в Баварию, разбил войска Грифона и посадил на баварский престол малолетнего сына Одилона, Тассилона III. Грифон не сложил оружия, вновь бежал и продолжал действия против Пипина Короткого (с 751 года короля франков) с новой армией, пока не был убит в 753 году в бою при Сен-Жан-де-Морьене. (ru)
- Grifo ou Gripo (v. 726-753) é um príncipe carolíngio, filho de Carlos Martel - prefeito do palácio da Austrásia, da Nêustria e da Borgonha e duque dos francos - e da sua segunda esposa, a princesa bávara Suanaquilda. (pt)
- Грифон (*Griffon бл. 726 —753) — герцог Баварії у 748 році, граф Мена і Парижу у 749—753 роках, маркграф Бретонський у 752—753 роках. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Grifo (726 - 753 Saint-Jean-de-Maurienne) byl synem Karla Martela, franského majordoma královského paláce a jeho druhé manželky Swanachildy, bavorské princezny z rodu Agilolfingů. (cs)
- Ο Γκρίφο, γαλλ. Grifo (726 - 753) από τον Οίκο των Καρολιδών ήταν διεκδικητής της Φραγκίας, αλλά υπερκεράστηκε από τον μεγαλύτερο αδελφό του Πεπίνο τον βραχύ. (el)
- Grifo, auch Grippo (* wohl 726; † 753 bei Saint-Jean-de-Maurienne) war der Sohn Karl Martells und seiner zweiten Ehefrau Swanahild. im Jahr 741 wurde Grifo im letzten Testament Karl Martells ein Teil des Frankenreiches zugesprochen. Ab diesem Zeitpunkt führte er einen lebenslangen Kampf um den Antritt seines Erbes. Grifo wurde von seinen Halbbrüdern Pippin der Jüngere und Karlmann als illegitim dargestellt und ihm das Erbe verwehrt. (de)
- Griffon (appelé aussi Grippon, Grippo, Grifo ou Grypho), né vers 726 et mort en 753, est un prince carolingien, fils de Charles Martel, maire du palais d'Austrasie, de Neustrie et de Bourgogne et duc des Francs, et de sa seconde épouse, la princesse bavaroise Swanahilde. (fr)
- 그리포(Grifo, 726년 ~ 753년) 또는 그리폰(Griffon)는 프랑크 왕국의 귀족으로 카롤링거 왕가 출신이다. 프랑크 왕국의 아우스트라시아 왕국, 네우스트리아와 부르군트왕국의 궁재이자 프랑크공작 카를 마르텔과 그의 두번째 아내 혹은 첩인 바이에른 출신 (Swanahild)의 아들이다. 741년 그리포는 카를 마르텔의 마지막 유언에서 프랑크 왕국의 일부를 받았다. 그때부터 그는 자신의 유산을 주장하기 위해 평생 투쟁을 벌였다. 그리포는 그의 이복형인 피핀 3세와 카를로만에 의해 사생아로 규정되었으며 그의 몫의 상속은 취소되었다. (ko)
- Grifo (omstreeks 726 - Saint-Jean-de-Maurienne, 753) was een zoon van Karel Martel en zijn tweede vrouw Swanahilde. (nl)
- Grifone (726 – Moriana, 753) fu, per pochi mesi, duca dei Bavari usurpatore del legittimo erede, Tassilone III di Baviera. (it)
- Griffo (726-753) – syn Karola Młota i jego drugiej żony Swanhildy bawarskiej. Po śmierci ojca nie otrzymał żadnego dziedzictwa. Jego bracia Karloman i Pepin Krótki uwięzili go i zamknęli w zamku Chèvremont w pobliżu Liège. Po abdykacji Karlomana w 747 roku uciekł najpierw do Sasów, a potem do Bawarów, którzy po śmierci księcia zbuntowali się przeciwko władzy frankijskiej. Pepin łatwo podporządkował sobie Bawarię i przebaczył bratu, nadając mu kilka hrabstw w okolicach Maine. Po koronacji Pepina na króla Franków Griffo ponownie podniósł bunt przeciw bratu, sprzymierzając się między innymi z Waifrem, księciem Akwitanii. Swoją rebelię kontynuował do 753 roku, kiedy to prawdopodobnie zginął w bitwie pod Saint-Jean-de-Maurienne. (pl)
- Grifo ou Gripo (v. 726-753) é um príncipe carolíngio, filho de Carlos Martel - prefeito do palácio da Austrásia, da Nêustria e da Borgonha e duque dos francos - e da sua segunda esposa, a princesa bávara Suanaquilda. (pt)
- Грифон (*Griffon бл. 726 —753) — герцог Баварії у 748 році, граф Мена і Парижу у 749—753 роках, маркграф Бретонський у 752—753 роках. (uk)
- جريفو (726-753) ابن دومو الفرنجة شارل مارتل وزوجته الثانية سواناتشيلد. بعد وفاة شارل مارتل، ربما كان من المفترض تقسيم السلطة بين جريفو وإخوته غير الأشقاء بيبان الأصغر وكارلومان. جريفو، الذي اعتبره بيبان وكارلومان غير شرعي، حاصره إخوته غير الأشقاء في لاون، وتم أسره وسجنه في دير. (ar)
- Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera. Pipí el Breu i Carloman eren els seus germanastres (de la primera esposa Rotruda) i més grans. A la mort del seu pare el 22 d'octubre del 741 tenia uns 15 anys. (ca)
- Grifón (726–753) fue el hijo del mayordomo franco Carlos Martel y su segunda esposa, . Tras la muerte de Carlos Martel podía haberse previsto una división del poder entre Grifón y sus medio hermanos Pipino el Breve y Carlomán. Grifón, considerado ilegítimo por Pipino y Carlomán, fue atraído a una trampa por sus medio hermanos y lo pusieron preso en un monasterio. (es)
- Grifo (726–753) merupakan putra Charles Martel dan istri keduanya Swanahild. Setelah kematian Charles Martel kekuasaan dibagi di antara Grifo dan saudara-saudara tirinya, Pippin (Pippin yang Pendek) dan Carloman I. Grifo yang dianggap sebagai anak haram oleh Pippin dan Carloman, diperangkap oleh kedua saudara tirinya itu dan dipenjarakan di dalam sebuah biara. (in)
- Грифон (лат. Grifo; около 725—753) — сын Карла Мартелла, франкского майордома, от наложницы (по другим данным, второй жены) Свангильды. После смерти отца Грифон, которого его единокровные братья Пипин Короткий и Карломан считали незаконнорождённым, претендовал на свою долю во власти. Вскоре он был заточён братьями в монастыре после того, как они обманом завлекли его на встречу. В 747 году Грифон бежал из монастыря в Баварию к герцогу Одилону, который оказал ему всяческую помощь. После смерти Одилона в 748 году Грифон сам объявил себя герцогом Баварии. (ru)
- Grifo (726 - 753 Saint-Jean-de-Maurienne) byl synem Karla Martela, franského majordoma královského paláce a jeho druhé manželky Swanachildy, bavorské princezny z rodu Agilolfingů. (cs)
- Ο Γκρίφο, γαλλ. Grifo (726 - 753) από τον Οίκο των Καρολιδών ήταν διεκδικητής της Φραγκίας, αλλά υπερκεράστηκε από τον μεγαλύτερο αδελφό του Πεπίνο τον βραχύ. (el)
- Grifo, auch Grippo (* wohl 726; † 753 bei Saint-Jean-de-Maurienne) war der Sohn Karl Martells und seiner zweiten Ehefrau Swanahild. im Jahr 741 wurde Grifo im letzten Testament Karl Martells ein Teil des Frankenreiches zugesprochen. Ab diesem Zeitpunkt führte er einen lebenslangen Kampf um den Antritt seines Erbes. Grifo wurde von seinen Halbbrüdern Pippin der Jüngere und Karlmann als illegitim dargestellt und ihm das Erbe verwehrt. (de)
- Griffon (appelé aussi Grippon, Grippo, Grifo ou Grypho), né vers 726 et mort en 753, est un prince carolingien, fils de Charles Martel, maire du palais d'Austrasie, de Neustrie et de Bourgogne et duc des Francs, et de sa seconde épouse, la princesse bavaroise Swanahilde. (fr)
- 그리포(Grifo, 726년 ~ 753년) 또는 그리폰(Griffon)는 프랑크 왕국의 귀족으로 카롤링거 왕가 출신이다. 프랑크 왕국의 아우스트라시아 왕국, 네우스트리아와 부르군트왕국의 궁재이자 프랑크공작 카를 마르텔과 그의 두번째 아내 혹은 첩인 바이에른 출신 (Swanahild)의 아들이다. 741년 그리포는 카를 마르텔의 마지막 유언에서 프랑크 왕국의 일부를 받았다. 그때부터 그는 자신의 유산을 주장하기 위해 평생 투쟁을 벌였다. 그리포는 그의 이복형인 피핀 3세와 카를로만에 의해 사생아로 규정되었으며 그의 몫의 상속은 취소되었다. (ko)
- Grifo (omstreeks 726 - Saint-Jean-de-Maurienne, 753) was een zoon van Karel Martel en zijn tweede vrouw Swanahilde. (nl)
- Grifone (726 – Moriana, 753) fu, per pochi mesi, duca dei Bavari usurpatore del legittimo erede, Tassilone III di Baviera. (it)
- Griffo (726-753) – syn Karola Młota i jego drugiej żony Swanhildy bawarskiej. Po śmierci ojca nie otrzymał żadnego dziedzictwa. Jego bracia Karloman i Pepin Krótki uwięzili go i zamknęli w zamku Chèvremont w pobliżu Liège. Po abdykacji Karlomana w 747 roku uciekł najpierw do Sasów, a potem do Bawarów, którzy po śmierci księcia zbuntowali się przeciwko władzy frankijskiej. Pepin łatwo podporządkował sobie Bawarię i przebaczył bratu, nadając mu kilka hrabstw w okolicach Maine. Po koronacji Pepina na króla Franków Griffo ponownie podniósł bunt przeciw bratu, sprzymierzając się między innymi z Waifrem, księciem Akwitanii. Swoją rebelię kontynuował do 753 roku, kiedy to prawdopodobnie zginął w bitwie pod Saint-Jean-de-Maurienne. (pl)
- Grifo ou Gripo (v. 726-753) é um príncipe carolíngio, filho de Carlos Martel - prefeito do palácio da Austrásia, da Nêustria e da Borgonha e duque dos francos - e da sua segunda esposa, a princesa bávara Suanaquilda. (pt)
- Грифон (*Griffon бл. 726 —753) — герцог Баварії у 748 році, граф Мена і Парижу у 749—753 роках, маркграф Бретонський у 752—753 роках. (uk)
- جريفو (726-753) ابن دومو الفرنجة شارل مارتل وزوجته الثانية سواناتشيلد. بعد وفاة شارل مارتل، ربما كان من المفترض تقسيم السلطة بين جريفو وإخوته غير الأشقاء بيبان الأصغر وكارلومان. جريفو، الذي اعتبره بيبان وكارلومان غير شرعي، حاصره إخوته غير الأشقاء في لاون، وتم أسره وسجنه في دير. (ar)
- Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera. Pipí el Breu i Carloman eren els seus germanastres (de la primera esposa Rotruda) i més grans. A la mort del seu pare el 22 d'octubre del 741 tenia uns 15 anys. (ca)
- Grifón (726–753) fue el hijo del mayordomo franco Carlos Martel y su segunda esposa, . Tras la muerte de Carlos Martel podía haberse previsto una división del poder entre Grifón y sus medio hermanos Pipino el Breve y Carlomán. Grifón, considerado ilegítimo por Pipino y Carlomán, fue atraído a una trampa por sus medio hermanos y lo pusieron preso en un monasterio. (es)
- Grifo (726–753) merupakan putra Charles Martel dan istri keduanya Swanahild. Setelah kematian Charles Martel kekuasaan dibagi di antara Grifo dan saudara-saudara tirinya, Pippin (Pippin yang Pendek) dan Carloman I. Grifo yang dianggap sebagai anak haram oleh Pippin dan Carloman, diperangkap oleh kedua saudara tirinya itu dan dipenjarakan di dalam sebuah biara. (in)
- Грифон (лат. Grifo; около 725—753) — сын Карла Мартелла, франкского майордома, от наложницы (по другим данным, второй жены) Свангильды. После смерти отца Грифон, которого его единокровные братья Пипин Короткий и Карломан считали незаконнорождённым, претендовал на свою долю во власти. Вскоре он был заточён братьями в монастыре после того, как они обманом завлекли его на встречу. В 747 году Грифон бежал из монастыря в Баварию к герцогу Одилону, который оказал ему всяческую помощь. После смерти Одилона в 748 году Грифон сам объявил себя герцогом Баварии. (ru)
|
