| dbo:abstract
|
- Francesco Granacci (1. srpna 1469 Volterra – 30. listopadu 1543 Florencie) byl italský renesanční malíř. (cs)
- Francesco Granacci va ser un pintor italià de les primeries del manierisme florentí. Es va formar al taller de Domenico Ghirlandaio, on també s'exercitava Miquel Àngel, qui va esdevenir amic seu i amb el qual va ser escollit per a freqüentar l'escola de Llorenç el Magnífic al . Assimilà tan bé les lliçons del Quatrocento que una part important de la seua producció en roman fidel a certes característiques en els detalls i en la composició, fent tal volta bastant incerta la datació de les seues obres. Aquesta circumstància fa fonamental l'existència de la seua biografia, continguda a Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori de Giorgio Vasari, on es troben esmentades nombroses obres del pintor, totes localitzades, tot i que no datades amb absoluta exactitud. Les primeres obres juvenils van estar influenciades per l'estil de Filippino Lippi, com ara la Mare de Déu entronitzada entre els sants Miquel i Joan Baptista (Staatliche Museen, Berlín), l'Adoració de l'Infant (Academy of Art de Honolulu) i les Quatre Escenes de la vida de sant Joan Baptista (repartides entre Nova York, Liverpool i Cleveland), dotades d'una vivaç vena narrativa i probablement creades per una comanda privada florentina. L'any 1508 es va traslladar a Roma, on, amb altres artistes, va ajudar Miquel Àngel a transferir els dibuixos dels cartrons a la volta de la Capella Sixtina. De nou a Flòrència va pintar una Mare de Déu amb Infant entre els sants Francesc i Jeroni per al convent dels Agustins de (avui dia a la Galleria dell'Accademia), la Mare de Déu de la Cintola per a la Companyia de Sant Benet Bigi, i l'any 1515 va participar en la realització de l'ornamentació de la ciutat amb ocasió de la visita a Florència del papa Lleó X. Del mateix període són les Escenes de la vida de sant Josep (repartides entre els Uffizi i el ). Va atènyer la plena maduresa artística al voltant de 1519, amb obres com ara la Mare de Déu amb l'Infant i sant Joanet (Museu d'Art Occidental i Oriental d'Odessa), amb la superació dels esquemes del Quattrocento cap a un sentit més complex i modern de l'espai compositiu i del moviment. Algunes obres realitzades entre 1520 i 1525 palesen una influència directa de Fra Bartolomeo (Mare de Déu entronitzada entre sant Sebastià i sant Francesc a Castelfiorentino, Sacra Conversa a ), mentre que hom pot adscriure a l'influx de Pietro Perugino el retaule de la Verge Assumpta i quatre sants (galleria dell'Accademia, Florència, 1525 circa). La influència dels altres pintors manieristes aportaria posteriorment a la pintura de Granacci solucions originals, que el pintor empra sobretot en les obres de petit format, mentre que les obres més grans es troben encara sotmeses a un estil clàssic. Un altre encàrrec prestigiós va ser l'execució d'un retaule per al , segons Vasari pintat sobre un esbós del mateix Miquel Àngel, del qual romanen només alguns fragments, com ara unes escenes de la predel·la amb l'Anunciació i les Escenes dels Sants Màrtirs, amb una tècnica segura i fluida i una expressivitat vivaç. Decididament manierista és també el gran llenç de l'Entrada de Carles VIII a Florència (1527, Uffizi) o els Deu mil màrtirs de l'Església dels sants Simó i Judes, a Florència, ambdues de la seua darrera etapa. Està enterrat a l' a Florència. (ca)
- Francesco d'Andrea di Marco Granacci (* 1469 in Villamagna; † 30. November 1543 in Florenz) war ein Maler der italienischen Renaissance und lebenslanger Freund Michelangelos. Er wird in Giorgio Vasaris Viten erwähnt. (de)
- Francesco Granacci (1469 – 30 November 1543) was an Italian Renaissance painter active primarily in his native Florence. Though little-known today, he was regarded in his time and is featured in Giorgio Vasari's Lives of the Artists. Granacci was born in 1469 in Villamagna, and was trained in Florence in the workshop of Domenico Ghirlandaio, where he became lifelong friends with Michelangelo. The two frequented Lorenzo de' Medici's famous sculpture garden near the convent of San Marco. His earliest works, such as the Madonna and Child with Saints Michael and John the Baptist (Staatliche Museen, Berlin), Adoration of the Child (Honolulu Museum of Art) and his panel from the four histories of Saint John the Baptist (Metropolitan Museum of Art, New York) show the strong influence of Ghirlandaio as well as Filippino Lippi, who might have been Granacci's first master. According to Vasari, when Granacci was still a youth he modeled for the nude figure in Filippino's Raising of Theophilus in the Brancacci Chapel. In 1508 Granacci went to Rome, where he and other artists, including Agnolo di Domenico del Mazziere, were asked to help Michelangelo with the Sistine chapel ceiling. On his return to Florence, he painted a number of altarpieces and other important works, like the Madonna with Child with Saints Francesco and Jerome for the Augustinian convent of San Gallo or the Assumption of the Virgin for Santi Girolamo e Francesco sulla Costa (both now at the Galleria dell'Accademia). In 1515 he participated in the decorations celebrating Pope Leo X's visit to Florence. In 1519 he completed a large panel of the Virgin and Child with Saint John the Baptist, now at the Museum of Western and Eastern Art in Odessa. Granacci's works from the years 1520–1525 show some similarities to the work of Fra Bartolomeo. For example, his Madonna and Child with Saints Sebastian and Francis at the Museo di Santa Verdiana in Castelfiorentino is more dynamic and dramatic than his earlier works. The same can be said of his Madonna and Child with Four Saints (1521) at San Giovanni Decollato in Montemurlo, near Prato. In 1527, Granacci painted the Entry of Charles VIII into Florence (Uffizi, Florence) and an altarpiece of the Ten Thousand Martyrs for the Church of San Simone e Giuda in Florence. In 1530 he completed the high altarpiece for the church of Sant'Apollonia, Florence; according to Vasari, this work was designed by Michelangelo. Its four main panels, depicting Saints Jerome, Apollonia, John the Baptist and Mary Magdalen, are at the Alte Pinakothek, Munich; a central Annunciation is at Corsham Court and the ten-part predella is now divided between the Accademia in Florence, the Villa I Tatti in Florence and a private collection. Granacci died in 1543. He is buried in the church of Sant'Ambrogio in Florence. (en)
- Francesco Granacci , fue un pintor renacentista italiano. (es)
- Francesco Granacci, né à Villamagna en 1469 et mort à Florence le 30 novembre 1543, est un peintre maniériste florentin. (fr)
- Francesco Granacci è stato un pittore italiano del primo periodo del manierismo fiorentino. (it)
- Francesco Granacci (Volterra, 1469 – Florence, 30 november 1543) is een Italiaans kunstschilder die de overgang van renaissance naar maniërisme vertegenwoordigt. Granacci was in de leer bij Domenico Ghirlandaio, waar hij bevriend raakte met Michelangelo. Hij reisde in 1508 samen met Michelangelo naar Rome om te gaan werken aan het plafond van de Sixtijnse Kapel, maar hij keerde al snel terug naar Florence waar hij het werk van Fra Bartolommeo zag en bewonderde. Zijn vroegst gesigneerde werken betreffen vooral oudtestamentische scènes, waaronder Jozef stelt zijn vader en broers voor aan de farao nu in de Uffizi (zie afbeelding). De gemaniërde poses van de ranke figuren laten de hang naar de nieuwe stijl van de 16e eeuw zien. Waarschijnlijk hebben schilderijen van Jacopo da Pontormo invloed gehad op Granacci. In 1517 werkte Granacci opnieuw samen met Michelangelo, dit keer aan panelen voor het hoogaltaar van de in Florence. (nl)
- Francesco Granacci (ur. 1469 r. w Villamagna di Volterra, zm. 1543) – włoski malarz okresu renesansu. Urodził się w Villamagna di Volterra, szkolił się w florenckiej pracowni Domenico Ghirlandaio. Na zlecenie Wawrzyńca Wspaniałego udekorował freskami kościół San Marco. Jego żywot opisał Giorgio Vasari. Jego wczesne dzieła (Madonna tronująca ze świętymi Michałem Archaniołem i Janem Chrzcicielem, obecnie w berlińskim Staatliche Museen) wykazują wpływ Filippino Lippiego. W 1508 roku przybył do Rzymu, gdzie uczestniczył w dekorowaniu Kaplicy Sykstyńskiej jako pomocnik Michała Anioła. Po powrocie do Florencji namalował Madonnę ze świętymi Franciszkiem z Asyżu i Hieronimem dla klasztoru San Gallo (obecnie we florenckiej Akademii Sztuk Pięknych).Jego prace z lat dwudziestych XVI wieku zaczynają ukazywać wpływ Fra Bartolomeo (Rozmowa świętych – obecnie w Montemurlo.)W 1527 roku Granacci namalował Wjazd Karola VIII do Florencji. Pochowany został w miejscowym kościele Sant'Ambrogio. (pl)
- Francesco Granacci, född 1469, död 30 november 1543 i Florens, var en florentinsk målare. Granacci var lärjunge till Domenico Ghirlandaio, i vars verk man kan spåra hans hand, och även vän och medhjälpare till Michelangelo. Festdekorationen var hans speciella område. Hans främsta tavla är Madonnan i Dublins galleri från omkring 1506, vilken visar starkt inflytande från Michelangelo. Talrika teckningar tillskrivs honom, bland annat i Nationalmuseum, Stockholm. (sv)
- Francesco Granacci (1469 — 1543) foi um pintor italiano da Renascença. Nasceu em Villamagna di Volterra, treinou no estúdio de Domenico Ghirlandaio e foi contratado para pintar os afrescos para o complexo de São Marco, em Florença, a pedido de Lorenzo de'Medici. Sua biografia está na obra de Giorgio Vasari, Vidas. Seus primeiros trabalhos sofreram a influência de Filippino Lippi. Em 1508, Gramacci foi para Roma, onde, com outros artistas, ajudou Michelângelo a executar o teto da Capela Sistina. Seus trabalhos entre 1520 e 1525 mostram a direta influência de Fra Bartolomeo. Está enterrado na Igreja de Sant'Ambrogio, em Florença. (pt)
- Франческо Граначчи (итал. Francesco Granacci; 23 июля 1469, Вилламанья-ди-Вольтерра (ди Баньо-а-Риполи), Тоскана — 30 ноября 1543, Флоренция) — итальянский живописец, маньерист флорентийской школы. (ru)
- Франческо Граначчі (італ. Francesco Granacci, 23 липня 1469 — 30 листопада 1543) — італійський художник епохи Відродження. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Francesco Granacci (1. srpna 1469 Volterra – 30. listopadu 1543 Florencie) byl italský renesanční malíř. (cs)
- Francesco d'Andrea di Marco Granacci (* 1469 in Villamagna; † 30. November 1543 in Florenz) war ein Maler der italienischen Renaissance und lebenslanger Freund Michelangelos. Er wird in Giorgio Vasaris Viten erwähnt. (de)
- Francesco Granacci , fue un pintor renacentista italiano. (es)
- Francesco Granacci, né à Villamagna en 1469 et mort à Florence le 30 novembre 1543, est un peintre maniériste florentin. (fr)
- Francesco Granacci è stato un pittore italiano del primo periodo del manierismo fiorentino. (it)
- Francesco Granacci, född 1469, död 30 november 1543 i Florens, var en florentinsk målare. Granacci var lärjunge till Domenico Ghirlandaio, i vars verk man kan spåra hans hand, och även vän och medhjälpare till Michelangelo. Festdekorationen var hans speciella område. Hans främsta tavla är Madonnan i Dublins galleri från omkring 1506, vilken visar starkt inflytande från Michelangelo. Talrika teckningar tillskrivs honom, bland annat i Nationalmuseum, Stockholm. (sv)
- Франческо Граначчи (итал. Francesco Granacci; 23 июля 1469, Вилламанья-ди-Вольтерра (ди Баньо-а-Риполи), Тоскана — 30 ноября 1543, Флоренция) — итальянский живописец, маньерист флорентийской школы. (ru)
- Франческо Граначчі (італ. Francesco Granacci, 23 липня 1469 — 30 листопада 1543) — італійський художник епохи Відродження. (uk)
- Francesco Granacci va ser un pintor italià de les primeries del manierisme florentí. Es va formar al taller de Domenico Ghirlandaio, on també s'exercitava Miquel Àngel, qui va esdevenir amic seu i amb el qual va ser escollit per a freqüentar l'escola de Llorenç el Magnífic al . Assimilà tan bé les lliçons del Quatrocento que una part important de la seua producció en roman fidel a certes característiques en els detalls i en la composició, fent tal volta bastant incerta la datació de les seues obres. Aquesta circumstància fa fonamental l'existència de la seua biografia, continguda a Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori de Giorgio Vasari, on es troben esmentades nombroses obres del pintor, totes localitzades, tot i que no d (ca)
- Francesco Granacci (1469 – 30 November 1543) was an Italian Renaissance painter active primarily in his native Florence. Though little-known today, he was regarded in his time and is featured in Giorgio Vasari's Lives of the Artists. Granacci died in 1543. He is buried in the church of Sant'Ambrogio in Florence. (en)
- Francesco Granacci (Volterra, 1469 – Florence, 30 november 1543) is een Italiaans kunstschilder die de overgang van renaissance naar maniërisme vertegenwoordigt. Granacci was in de leer bij Domenico Ghirlandaio, waar hij bevriend raakte met Michelangelo. Hij reisde in 1508 samen met Michelangelo naar Rome om te gaan werken aan het plafond van de Sixtijnse Kapel, maar hij keerde al snel terug naar Florence waar hij het werk van Fra Bartolommeo zag en bewonderde. In 1517 werkte Granacci opnieuw samen met Michelangelo, dit keer aan panelen voor het hoogaltaar van de in Florence. (nl)
- Francesco Granacci (ur. 1469 r. w Villamagna di Volterra, zm. 1543) – włoski malarz okresu renesansu. Urodził się w Villamagna di Volterra, szkolił się w florenckiej pracowni Domenico Ghirlandaio. Na zlecenie Wawrzyńca Wspaniałego udekorował freskami kościół San Marco. Jego żywot opisał Giorgio Vasari. Jego wczesne dzieła (Madonna tronująca ze świętymi Michałem Archaniołem i Janem Chrzcicielem, obecnie w berlińskim Staatliche Museen) wykazują wpływ Filippino Lippiego. Pochowany został w miejscowym kościele Sant'Ambrogio. (pl)
- Francesco Granacci (1469 — 1543) foi um pintor italiano da Renascença. Nasceu em Villamagna di Volterra, treinou no estúdio de Domenico Ghirlandaio e foi contratado para pintar os afrescos para o complexo de São Marco, em Florença, a pedido de Lorenzo de'Medici. Sua biografia está na obra de Giorgio Vasari, Vidas. Seus primeiros trabalhos sofreram a influência de Filippino Lippi. Em 1508, Gramacci foi para Roma, onde, com outros artistas, ajudou Michelângelo a executar o teto da Capela Sistina. Seus trabalhos entre 1520 e 1525 mostram a direta influência de Fra Bartolomeo. (pt)
|
.jpg){kind=link}
