An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

A fideicommissum is a type of bequest in which the beneficiary is encumbered to convey parts of the decedent's estate to someone else. For example, if a father leaves the family house to his firstborn, on condition that she will it to her first child. It was one of the most popular legal institutions in ancient Roman Law for several centuries. The word is a conjunction of the Latin words fides (trust) and committere (to commit), and thus denotes that something is committed to one's trust.

Property Value
dbo:abstract
  • El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari. En el fideïcomís el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb el gravamen que, un cop vençut el termini o complerta la condició, facin trànsit al fideïcomissari. Està regulat en el Codi Civil de Catalunya Llibre IV, Títol II, Capítol VI i en el dret comú per l'article 781 del codi civil espanyol. (ca)
  • Svěřenství (neboli fideikomis, případně též rodinný fideikomis) je institut dědického řízení a jde o nezcizitelný majetkový soubor, jehož vlastnictví náleží všem čekatelům svěřenství, avšak držitelem je v konkrétním okamžiku vždy osoba určená posloupností stanovenou zakladatelem svěřenství a uvedená ve zřizovací listině (například nejstarší žijící potomek zakladatele svěřenství). Svěřenství tak bránilo zchudnutí a tím i zániku rodu. (cs)
  • Zuzenbidean, fideikomisoa ondasun edo bestelako jabetza bat pertsona fisiko edo juridiko baten esku jartzen den xedapena da, pertsona horrek, izenekoak, ondasun horiek gorde eta kudea ditzan hirugarren pertsona baten alde. Fideikomisoa ohikoa da testamentuetan, pertsona adingabeei ondasunak esleitu eta horiek pertsona heldu baten bitartez uzten zaizkienean, adingabeak adin-nagusitasuna izan arte. Nazioarteko zuzenbidean ere erabili da, estaturik gabeko lurralde bat Nazio Batuek beste estatu bati administratzeko xedatu denean. (eu)
  • A fideicommissum is a type of bequest in which the beneficiary is encumbered to convey parts of the decedent's estate to someone else. For example, if a father leaves the family house to his firstborn, on condition that she will it to her first child. It was one of the most popular legal institutions in ancient Roman Law for several centuries. The word is a conjunction of the Latin words fides (trust) and committere (to commit), and thus denotes that something is committed to one's trust. (en)
  • El contrato de fiducia es un contrato de buena fe, en cuya virtud una persona ("fiduciante") se obliga a transmitir y transmite a otra persona ("fiduciaria") la propiedad de una cosa mancipable a través de la in iure cessio o de la mancipatio. A partir de la adquisición del dominio, el fiduciario se ve obligado a restituir la cosa a partir del cumplimiento de un plazo o de una condición. Esta obligación restitutoria se debía contener en un pacto, llamado pactum fiduciae concluido al efecto, que era añadido a la mancipatio. Se encuentra protegido la actio fiduciae, de buena fe y de carácter infamante. (es)
  • Le fideicommissum (de fideicommittere) est en droit romain « une disposition de dernière volonté, non revêtue des formes solennelles des legs ou des institutions d'héritier, par laquelle quelqu'un (fideicommittens) chargeait une personne (fiduciarius) à laquelle elle faisait une libéralité, de transmettre à un tiers (fideicommissarius) tout ou partie du bénéfice de cette libéralité. » Autrement dit, le mot latin fidéicommis (littéralement: laissé entre des mains fidèles) désigne une disposition juridique (souvent testamentaire) par laquelle un bien est versé à une personne via un tiers. Il y a fidéicommis quand une personne via son testament transmet tout ou partie de son patrimoine à un bénéficiaire, en le chargeant de retransmettre ce ou ces biens à une tierce personne désignée dans l'acte. Le fidéicommis permet théoriquement au testateur de donner ses biens à quelqu’un qui ne peut légalement le recevoir, mais avec le risque de déclaration d’illégalité et au risque que le disposant intermédiaire puisse détourner le bien et par exemple éliminer un héritier d'une succession. Les droits français et belge modernes ignorent désormais le fidéicommis, hormis dans la doctrine qui emploie plutôt la tournure « substitution fidéicommissaire » ou « interdite ». La substitution fidéicommissaire est toutefois admise en droit suisse. (fr)
  • Fideicommissum merupakan istilah hukum yang mengacu kepada permintaan dari penulis wasiat kepada pewarisnya untuk menjalankan kewajiban tertentu demi keuntungan pihak ketiga, seperti pemberian uang atau harta benda. Pada awalnya kewajiban ini merupakan kewajiban moral dan bukan kewajiban hukum, tetapi Kaisar Augustus kemudian menjadikan fideicommissum sebagai kewajiban bagi pewaris dan juga memastikan bahwa kewajiban tersebut dapat ditegakkan lewat prosedur baru yang disebut cognitio extra ordinem di hadapan seorang hakim khusus yang diangkat untuk keperluan ini, yaitu praetor fideicommissarius. (in)
  • Il fedecommesso (dal latino fideicommissum, derivato a sua volta da fides, 'fiducia', e committere, 'affidare') o sostituzione fedecommissaria è una disposizione testamentaria attraverso la quale il testatore istituisce erede (nel qual caso si parla di "fedecommesso universale" o "eredità fedecommissaria") o legatario un soggetto determinato (detto "istituito") con l'obbligo di conservare i beni ricevuti, che alla sua morte andranno automaticamente ad un soggetto diverso (detto "sostituito") indicato dal testatore stesso. Una variante meno stringente è il fedecommesso de residuo che non impone all'istituito di conservare i beni ricevuti, sicché la successione del sostituito è limitata a quelli non alienati. Ad esempio, si ha fedecommesso qualora Tizio, testatore, nomini Caio suo erede, con l'obbligo di conservare il proprio patrimonio che al momento della morte di Caio andrà a Sempronio, in modo che la seconda successione operi automaticamente, indipendentemente da una manifestazione di volontà del primo chiamato all'eredità. (it)
  • Een Fideï-commis, ook fideï-commissaire substitutie of erfstelling over de hand, is een rechtsfiguur waarbij in een testament of codicil wordt vastgelegd dat de nalatenschap of een deel ervan aan twee of meer door de testateur aangewezen achtereenvolgende begunstigden gaat en de eerst begunstigde daar niet bij eigen testament over mag beschikken. Men noemt zowel de beschikking als het vermogen waarover is beschikt fideï-commis. De eerst begunstigde, de fideï-commissaris of bezwaarde, heeft niet de eigendom over het vermaakte maar in de regel een bewaarplicht of het vruchtgebruik. De oudst bekende beschrijving van de constructie komt voor in de theaterkomedie Andria van Terentius uit 166 v.Chr.. (nl)
  • Fideikommiss (från latinets fideicommissum, "anförtrott gods" av fides "tro", "tillit" och commissum "anförtrott", "överlämnat") är ett förordnande, vanligen i testamente, varigenom föreskrivs att viss egendom ska, utan att kunna avyttras, i viss angiven ordning (oftast efter förstfödslorätt med företräde för manlig avkomma) tillfalla den ene efter den andre inom en viss släkt eller grupp av personer. I allmänt språkbruk menas med fideikommiss vanligen den egendom – fastigheter eller lösöre – som förordnandet omfattar. Numera tillåter de flesta länder inte skapande av fideikommiss, och i flera länder har de befintliga avskaffats, eller är på väg att avskaffas. Huvudsyftet med en fideikommissbildning var att säkerställa att egendomen övergick till nästa generation utan att delas upp och därmed minskas. Innehavaren av ett fideikommiss kallas fideikommissarie men personen äger strikt betraktat inte egendomen (även om personen står som lagfaren ägare till egendomen), men disponerar, förvaltar och har rätt till inkomster från egendomen. (sv)
  • O fideicomisso pode ser definido como espécie de substituição testamentária consubstanciada na atribuição, pelo testador, da propriedade plena de determinado bem a herdeiro ou legatário seu, denominado "fiduciário", com a imposição da obrigação de, por sua morte, a certo tempo, ou sob condição pré-determinada, transmiti-la a outrem, qualificado fideicomissário. Verifica-se, assim, a nomeação daquele que recebe a coisa com condição resolutiva, com a subsequente transmissão do domínio, agora pleno, ao fideicomissário. Nos termos do enunciado de número 529 do Conselho da Justiça Federal, aprovado na V Jornada de Direito Civil, o fideicomisso, previsto no art. 1.951 do Código Civil, somente pode ser instituído por testamento. No atual Código Civil Brasileiro (Lei Federal n.º 10.406, de 10 de janeiro de 2002), a substituição fideicomissória está prevista na Seção II Da Substituição Fideicomissária, nos artigos 1.951 a 1.960. O fideicomisso é uma das modalidades de substituição, ao lado da vulgar e da recíproca, que possibilita ao testador (fideicomitente) estabelecer uma dupla transmissão de herança ou de legado; ou seja, em vez de chamar apenas um herdeiro ou legatário, acontece uma transmissão concomitante e sucessiva em benefício de duas pessoas (primeiro o fiduciário, que transferirá ao segundo o fideicomissário).Nos termos do artigo 1952, do Código Civil: "A substituição fideicomissária somente se permite em favor dos não concebidos ao tempo da morte do testador". Esta característica, própria do instituto do fideicomisso é na verdade uma exceção à seguinte regra geral: são legitimadas para suceder as "pessoas nascidas ou já concebidas no momento da abertura da sucessão", conforme previsto no artigo 1798, do Código Civil.Pela regra geral é possível deixar a herança ou legado para pessoa nascida ou para o nascituro (já concebido) na época da morte do testador.De outro modo, através do fideicomisso é possível deixar, através de testamento, herança ou legado para pessoa natural inexistente (denominado de fideicomissário) na época da abertura da sucessão. Esta é uma das principais utilidades do fideicomisso. (pt)
  • Фідеїкоміс (лат. fideicommissum, від лат. fides — «довіра», «сумлінність» і лат. committere — «доручати») — вид заповіту. (uk)
  • Фидеикомисс (также фидеикомис, лат. fideicommissum, от лат. fides — «доверие» и лат. committere — «вверять») — вид завещания в Римском праве, в котором завещатель поручал наследнику выполнить оговоренные действия в пользу третьего лица, которое обычно не имело пассивной завещательной способности. Фидеикомисс не был связан ограничениями, предусмотренными для легатов. При соблюдении интересов других наследников, можно было поручить передать в качестве фидеикомисса всё наследство полностью третьему лицу (универсальный фидеикомисс). Фидеикомисс действовал и для третьих лиц, не наследовавших имущества, а имевших только обязанности по отношению к любому возможному наследнику: например, завещатель мог предписать своему должнику возвратить долг конкретному лицу, не обязательно наследнику. Возлагаемые поручения должны были иметь законный и нравственный характер: нельзя было поручить совершить преступление и т. п. По своей сути, фидеикомисс снимал ограничения по возможности для завещателя распоряжаться имуществом в завещании. (ru)
dbo:wikiPageID
  • 18363718 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 11734 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1024350459 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari. En el fideïcomís el fideïcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'herència o el llegat amb el gravamen que, un cop vençut el termini o complerta la condició, facin trànsit al fideïcomissari. Està regulat en el Codi Civil de Catalunya Llibre IV, Títol II, Capítol VI i en el dret comú per l'article 781 del codi civil espanyol. (ca)
  • Svěřenství (neboli fideikomis, případně též rodinný fideikomis) je institut dědického řízení a jde o nezcizitelný majetkový soubor, jehož vlastnictví náleží všem čekatelům svěřenství, avšak držitelem je v konkrétním okamžiku vždy osoba určená posloupností stanovenou zakladatelem svěřenství a uvedená ve zřizovací listině (například nejstarší žijící potomek zakladatele svěřenství). Svěřenství tak bránilo zchudnutí a tím i zániku rodu. (cs)
  • Zuzenbidean, fideikomisoa ondasun edo bestelako jabetza bat pertsona fisiko edo juridiko baten esku jartzen den xedapena da, pertsona horrek, izenekoak, ondasun horiek gorde eta kudea ditzan hirugarren pertsona baten alde. Fideikomisoa ohikoa da testamentuetan, pertsona adingabeei ondasunak esleitu eta horiek pertsona heldu baten bitartez uzten zaizkienean, adingabeak adin-nagusitasuna izan arte. Nazioarteko zuzenbidean ere erabili da, estaturik gabeko lurralde bat Nazio Batuek beste estatu bati administratzeko xedatu denean. (eu)
  • A fideicommissum is a type of bequest in which the beneficiary is encumbered to convey parts of the decedent's estate to someone else. For example, if a father leaves the family house to his firstborn, on condition that she will it to her first child. It was one of the most popular legal institutions in ancient Roman Law for several centuries. The word is a conjunction of the Latin words fides (trust) and committere (to commit), and thus denotes that something is committed to one's trust. (en)
  • El contrato de fiducia es un contrato de buena fe, en cuya virtud una persona ("fiduciante") se obliga a transmitir y transmite a otra persona ("fiduciaria") la propiedad de una cosa mancipable a través de la in iure cessio o de la mancipatio. A partir de la adquisición del dominio, el fiduciario se ve obligado a restituir la cosa a partir del cumplimiento de un plazo o de una condición. Esta obligación restitutoria se debía contener en un pacto, llamado pactum fiduciae concluido al efecto, que era añadido a la mancipatio. Se encuentra protegido la actio fiduciae, de buena fe y de carácter infamante. (es)
  • Fideicommissum merupakan istilah hukum yang mengacu kepada permintaan dari penulis wasiat kepada pewarisnya untuk menjalankan kewajiban tertentu demi keuntungan pihak ketiga, seperti pemberian uang atau harta benda. Pada awalnya kewajiban ini merupakan kewajiban moral dan bukan kewajiban hukum, tetapi Kaisar Augustus kemudian menjadikan fideicommissum sebagai kewajiban bagi pewaris dan juga memastikan bahwa kewajiban tersebut dapat ditegakkan lewat prosedur baru yang disebut cognitio extra ordinem di hadapan seorang hakim khusus yang diangkat untuk keperluan ini, yaitu praetor fideicommissarius. (in)
  • Een Fideï-commis, ook fideï-commissaire substitutie of erfstelling over de hand, is een rechtsfiguur waarbij in een testament of codicil wordt vastgelegd dat de nalatenschap of een deel ervan aan twee of meer door de testateur aangewezen achtereenvolgende begunstigden gaat en de eerst begunstigde daar niet bij eigen testament over mag beschikken. Men noemt zowel de beschikking als het vermogen waarover is beschikt fideï-commis. De eerst begunstigde, de fideï-commissaris of bezwaarde, heeft niet de eigendom over het vermaakte maar in de regel een bewaarplicht of het vruchtgebruik. De oudst bekende beschrijving van de constructie komt voor in de theaterkomedie Andria van Terentius uit 166 v.Chr.. (nl)
  • Фідеїкоміс (лат. fideicommissum, від лат. fides — «довіра», «сумлінність» і лат. committere — «доручати») — вид заповіту. (uk)
  • Le fideicommissum (de fideicommittere) est en droit romain « une disposition de dernière volonté, non revêtue des formes solennelles des legs ou des institutions d'héritier, par laquelle quelqu'un (fideicommittens) chargeait une personne (fiduciarius) à laquelle elle faisait une libéralité, de transmettre à un tiers (fideicommissarius) tout ou partie du bénéfice de cette libéralité. » Autrement dit, le mot latin fidéicommis (littéralement: laissé entre des mains fidèles) désigne une disposition juridique (souvent testamentaire) par laquelle un bien est versé à une personne via un tiers. (fr)
  • Il fedecommesso (dal latino fideicommissum, derivato a sua volta da fides, 'fiducia', e committere, 'affidare') o sostituzione fedecommissaria è una disposizione testamentaria attraverso la quale il testatore istituisce erede (nel qual caso si parla di "fedecommesso universale" o "eredità fedecommissaria") o legatario un soggetto determinato (detto "istituito") con l'obbligo di conservare i beni ricevuti, che alla sua morte andranno automaticamente ad un soggetto diverso (detto "sostituito") indicato dal testatore stesso. Una variante meno stringente è il fedecommesso de residuo che non impone all'istituito di conservare i beni ricevuti, sicché la successione del sostituito è limitata a quelli non alienati. (it)
  • O fideicomisso pode ser definido como espécie de substituição testamentária consubstanciada na atribuição, pelo testador, da propriedade plena de determinado bem a herdeiro ou legatário seu, denominado "fiduciário", com a imposição da obrigação de, por sua morte, a certo tempo, ou sob condição pré-determinada, transmiti-la a outrem, qualificado fideicomissário. Verifica-se, assim, a nomeação daquele que recebe a coisa com condição resolutiva, com a subsequente transmissão do domínio, agora pleno, ao fideicomissário. (pt)
  • Фидеикомисс (также фидеикомис, лат. fideicommissum, от лат. fides — «доверие» и лат. committere — «вверять») — вид завещания в Римском праве, в котором завещатель поручал наследнику выполнить оговоренные действия в пользу третьего лица, которое обычно не имело пассивной завещательной способности. Фидеикомисс не был связан ограничениями, предусмотренными для легатов. При соблюдении интересов других наследников, можно было поручить передать в качестве фидеикомисса всё наследство полностью третьему лицу (универсальный фидеикомисс). Фидеикомисс действовал и для третьих лиц, не наследовавших имущества, а имевших только обязанности по отношению к любому возможному наследнику: например, завещатель мог предписать своему должнику возвратить долг конкретному лицу, не обязательно наследнику. Возлага (ru)
  • Fideikommiss (från latinets fideicommissum, "anförtrott gods" av fides "tro", "tillit" och commissum "anförtrott", "överlämnat") är ett förordnande, vanligen i testamente, varigenom föreskrivs att viss egendom ska, utan att kunna avyttras, i viss angiven ordning (oftast efter förstfödslorätt med företräde för manlig avkomma) tillfalla den ene efter den andre inom en viss släkt eller grupp av personer. I allmänt språkbruk menas med fideikommiss vanligen den egendom – fastigheter eller lösöre – som förordnandet omfattar. (sv)
rdfs:label
  • Fideïcomís (ca)
  • Svěřenství (cs)
  • Familienfideikommiss (de)
  • Fideicommissum (en)
  • Fideikomiso (eo)
  • Fideikomiso (eu)
  • Fiducia (derecho romano) (es)
  • Fidéicommis (fr)
  • Fideicommissum (in)
  • Fedecommesso (it)
  • Fideï-commis (nl)
  • Fideicomisso (pt)
  • Фидеикомисс (римское право) (ru)
  • Fideikommiss (sv)
  • Фідеїкоміс (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License