About: Elymais

An Entity of Type: place, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Elymais or Elamais (Ἐλυμαΐς, Hellenic form of the more ancient name, Elam) was an autonomous state of the 2nd century BC to the early 3rd century AD, frequently a vassal under Parthian control, and located at the head of the Persian Gulf in the present-day region of Khuzestan, Iran (Susiana). The Elymaeans were skilled archers and natives of Susa, which lay to the east of the territory of Elymais. Most of the people of the kingdom were probably descendants of the ancient Elamites, who once had control of that area in the past. The provinces of Elymais were Massabatice (later Masabadhan), Corbiane and Gabiane.

Property Value
dbo:abstract
  • Ellipi (clàssica Elymais fou un regne a la frontera oriental d'Assíria, a l'est i sud-est del país de Bit Khamban (Bīt-Ḫamban a la part nord del Diyala a la regió de Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān. Al nord d'Ellipi se situen els països de Kishesim, Kharkhar, Araziaix, i altres menors; tenia a l'oest Parsua i en part Bit Khamban, i a l'est l'Imperi Mede. Elymais fou un districte del nord de Mèdia esmentat per Ptolemeu, a la regió que anomena Coromitrene (en llatí Choromithrene. Polibi diu que a la regió al nord de Mèdia vivien els elimiots (llatí Elymaei. No s'ha pogut establir la seva situació i alguns suposen que és una confusió amb el districte d'Elimaida. El 856 aC el rei Salmanassar III (859-824 aC va fer una expedició a Zamua, governada llavors pel príncep Nigdiara (Nikdera. Els assiris conqueriren Ida'a i altres ciutats al sud del llac Urmia. El 844 aC va fer una segona expedició contra Zamua (probablement per recaptar el tribu, i a Namri que llavors estava governada per un príncep de nom Marduk-shum-udanmiq, d'origen babiloni, que fou expulsat pels assiris i un príncep local del districte de Bit-Khamban, conegut com a Yanzu (que segurament era un títol i no un nom fou posat al seu lloc. Al cap de 8 anys (836 aC el nou príncep va refusar el tribut anual i el rei Salmanassar va creuar el Zab i va envair altre cop el país. Yanzu va fugir a les muntanyes i el país fou assolat i deixat buit. Salmanassar, content amb aquest petit èxit, es va dirigir llavors cap al nord a territori de Parsua que va pagar tribut (estava dividit en almenys 27 prínceps, i girant cap a l'est va entrar al país d'Ellipi que era habitat per clans medes, on diverses ciutats foren saquejades, tot i que no va passar de ser una ràtzia de saqueig; va retornar per la via del sud passant prop de la moderna Hulwan. Yanzu fou fet presoner i portat a Assíria. Shamshi-Adad V (822-811 aC va tornar a Zamua on apareix com a rei Šarṣina, fill de Meqdiara (Nigdiara?, que podria per tant el fill del rei del 856 aC. En els següents anys Ellipi no s'esmenta però les llistes d'epònims informen de set expedicions contra Mataa (809, 800, 799, 793, 792, 788 i 766 aC i dues contra Manna (807 i 806. Segons una inscripció del 802 aC l'imperi reclamava sobirania sobre Ellipi, Kharkhar, Araziaix, Messi, Mataa, «tot el Gizilbundi» (Qāflān-kūh, Manna, Parsua, Allabria, Abdadana i Andia. Al segle viii aC l'enfrontament entre el partit militar dirigit pel mateix rei, i el partit dels sacerdots i comerciants, van portar la decadència a Assíria el que va aprofitar Urartu (Menua I per avançar posicions i es va apoderar de part del territori de Manna, de Parsua i de part de Zamua, però sense afectar a la part de Zamua que era província assíria. Durant un segle Urartu en va conservar el control. Els intents 'Assíria de recuperar aquests territoris no van reeixir. No fou fins al final del regnat de Rusa I (735-713 que Sargon II d'Assíria (722-705 aC se'n va assegurar la possessió. Durant els següents anys (del 713 aC en endavant Sargon II ja no va fer grans expedicions i es va dedicar a completar la submissió del nord i oest. La província que s'havia format amb l'antic regne de Karalla es va revoltar i va expulsar al governador assiri i Amitashshi, germà de l'antic rei Ashur-li, va agafar el títol reial; però Sargon aviat va liquidar la revolta i els reis vassalls, Ullusunu de Manna, Dalta d'Ellipi i Ninib-aplu-iddin d'Allabra, van enviar els seus tributs al triomfant rei assiri. L'expedició assíria va arribar fins a Mataa (Mèdia a les comarques d'Uppunia i Bustis. Quaranta-cinc ciutats medes van pagar tributs. Els escites, que havien fet alguna aliança amb Assíria, es van acabar girant contra els mateixos assiris vers el 705 aC, quan Sargon va morir suposadament combatent als escites en una batalla. La dinastia de Dalta (o Talta o era irànica o estava iranitzada. El 708 aC Sargon II va fer una expedició a l'est cap al Zab Inferior i el Diyala establint la frontera al nord a les muntanyes Gizilbundi (Qāflān-kūh i a la regió de Zandjan-Qazvín (Zanǰān-Qazvīn, mentre al sud la frontera passava pel mont Alvand al nord de la vall de Kermanshah i les valls tributàries del Diyala. Dins del territori assegurat hi havia Zamua, Parsua, Bit Hamban, Kishesim i Kharkhar. El rei Dalta d'Ellipi va morir i el seu fill Nibe, amb suport d'Elam, i l'altra fill Ishparaba (Aspabara, un nom irànic, amb suport assiri, es van disputar el poder. El segon es va imposar aquest any amb ajut assiri. Sennàquerib (704-681 aC, el fill de Sargon II, després de la campanya de Babilònia, va actuar al territori del poble kasshu (cosseus o cassites i el poble yasubigallu (que vivien a part del modern Luristan, que vivien a les muntanyes de Mèdia a l'est de Babilònia; eren pobles semibàrbars i per tant la finalitat havia de ser únicament evitar les seves ràtzies; el país fou sotmès i presoners de guerra hi foren establerts mentre els nòmades locals foren obligats a establir-se a les ciutats. Va seguir cap a Ellipi, contra el príncep Aspabara, fill de Talta, al que els assiris havien posat al tron vers el 708 aC i ara (vers 702 aC no pagava el tribut. El rei d'Ellipi, conscient del que li venia al damunt, va fugir i Sennàquerib va entrar fàcilment a la seva capital, Marubishti, ocupant també els pobles de la rodalia amb la principal ciutat, Akkudu, les de Sisirtu i Kummakhu, i el districte de Bit Barrua (a la frontera amb el territori dels medes; una part del regne (la província de Bit Barrua o Bīt-Barrūa, Baruata a les inscripcions urartianes fou colonitzada, sent segregada d'Ellipi i agregada a la província de Kharkhar (districtes de Bit Kilamzakh i Elenzash, i la resta a la província d'Arrapkha. Al final de la campanya es va cobrar tribut dels «distants medes» que mai n'havien pagat abans. No obstant sembla que a la sortida de les forces assíries, Ishpabara va recuperar almenys una part dels seus antics territoris El 692 aC els babilonis dirigits per (Mušezib-Marduk, van preparar una coalició amb les tribus dels Zagros (Parsua, Ellipi, Puqudu, Gambuli, alguns estats caldeus entre els quals s'assenyala al príncep Samunu o Nabu Shuma Ishkun de Bit Yakuni (Bit Yakin, fill de Merodac-baladan i amb els elamites, al nou rei dels quals, Umman-minanu o Humbanumena III (Ḫumban-nimena II, van oferir els tresors de l'antic temple d'E-sagila com a estímul perquè es posés al seu costat. Molts pobles de les províncies assíries de nova creació es van posar també contra els assiris. El cap militar de la coalició fou l'elamita Humban-untash (Ḫumban-untaš. Les forces de la coalició van anar a Babilònia, situació descrita pels cronistes assiris: «eren como un gran eixam de llagostes; la pols produïda pels seus peus era com una turmenta en la qual l'amplada del cel es cobreix d'un gran nuvol». Les forces col·ligades i les assíries es van trobar a Khalule a la regió de Samarra. La crònica assíria (annals descriu la batalla com una victòria: «Amb crits de sang i foc es llançaren un sobre l'altra i els enemics del gran rei va patir una tremenda carnisseria». Aquesta victòria no degué ser tan important, perquè després de la batalla Sennàquerib es va retirar a Assíria sense perseguir a les forces que suposadament havia derrotat ni va apartar l'usurpador del tron; si realment va obtenir la victòria seria a costa d'unes pèrdues que no podien ser compensades aquell mateix any. Quan els cimmeris i escites en arribar a Sangibirtu (nord del llac Urmia, regió de Khoy-Marand i Uishdish (Uišdiš van expulsar als medes establerts a la zona, van provocar la unió de les diverses tribus de medes, una part de les quals no estaven sota domini assiri. Alguns caps medes entre els quals Uppis de Partakka (moderna Esfahan, Sanasana de Partukka (a Hircània però no identificada amb cap lloc en concret, i Ramateya d'Urakazabarna (Gurgan van demanar ajut assiri contra els nou vinguts, però l'expedició d'Assarhaddon sembla clar que no va tenir èxit i encara va suposar pèrdues considerables pels assiris. Els medes es van desplaçar al sud mentre els cimmeris-escites s'establien a Parsua. Vers el 671 aC les províncies medes es van revoltar. La direcció va correspondre a Kaštariti de Karkašši, Dusanni de Saparda, i Mamitiaršu de Maday o Mataa, que van aconseguir l'aliança de Manna, dels cimmeris i dels escites (aquestos dirigits per Partatua. Kishesim i la província a l'oest d'aquesta, Bit Hamban, foren atacades. Vers el 670 la regió de Kišesim o Kishesim (també Kišesi, Kišasa, Kišusimai, probablement al nord-oest de Hamadan fou atacada pels medes i la seva capital Kišasa (probablement Ecbàtana/Hamadan fou capturada (o almenys va estar a punt de ser-ho. La terra d'Harha o Kharkha (oest de Hamadan, regió de Sonqor-Aliabad fou també ocupada; la ciutat de Sissirtu (agregada per Sennàquerib a Bit Barrua, és a dir la regió de Kirmanshah-Kangavar a la terra d'Harha, fou ocupada pels medes dirigits per Kaštariti o Fraortes (amb ajut cimmeri-escita. I Ellipi (regió de Kirmanshah-Borudjerd-Khurramabad fou atacada deixant molt vulnerable la província de Bit Humban (a l'est del Diyala, Mandali, Kasr-i Shirin, Sar-i Pol-i Zohab, i Shahabad. Kaštariti, rei dels cassites (Bit-Kašši o Bit Kassi, una regió muntanyosa al Kabir-Kuh, cap a Ilam-Dezful-Kuhdašt va atacar les ciutats de Karibti i Ušiši i es va aliar al cap mede Mamitiaršu i a Dušanni de Šaparda o Shaparda (més al nord a la zona de Bijar-Šarīfābād-Zanǰān per saquejar les ciutats de Kilman i Sandu. Alguns escites van assetjar Bīt-Kāri (Bit Kari, al sud-est d'Hamadān. Assíria va intentar negociar i el rei escita va demanar la mà d'una princesa assíria, i en el document agafa el títol de rei del país d'Ishkuza (Iškuza que no ha estat identificat i es pensa que podria estar cap al Regne d'Elam. El resultat final no es coneix, però els assiris van conservar essencialment Parsua, Zamua, Kishesim i Kharkhar, però Mèdia, incloent Ellipi, es va fer independent. El 669 aC una carta dels arxius reials assiris l'esmenta com estat independent junt amb Urartu, Manna i Khubushkia (Hubuškia i això es repeteix en el període del 669 al 662 aC tot i que formalment Assíria reclamava encara la sobirania. Els escites i cimmeris es van aliar a Manna, van conquerir la fortalesa de Dūr-Ellil i van atacar l'establiment de Šarru-iqbi, que van ocupar. Els territoris perifèrics com Allabria foren també ocupats i Manna i Assíria van esdevenir frontereres des de Mèdia al Gran Zab. Però sota Assurbanipal vers 659 aC els assiris van recuperar el control, arribant a Izirtu, la capital de Manna (que no van poder ocupar i el poble es va revoltar contra el rei Akhsheri (Ahšeri i el van matar i van passejar el seu cadàver pels carrers. Els seus germans, família i clan foren mort per les armes. Un fill, Ualli, es va escapar de la matança i va esdevenir després rei, i ferm aliat assiri, assegurant així la seguretat al nord de Parsua i Ellipi, però amb aquest territori ja en poder dels medes. El territori d'Ellipi fou considerat part de la Mèdia, especialment des de 612 aC quan el regne mede va esdevenir de fet un imperi, però això era una adscripció política que no es va consolidar més que sota els grans reis medes, doncs anteriorment la regió de Mèdia era reduïda. Per la seva continuació clàssica, vegeu Elimaida (ca)
  • Η Ελυμαΐς ή Ελαμαΐς (ελληνική μορφή της αρχαιότερης ονομασίας Ελάμ) ήταν αυτόνομο κράτος του 2ου αιώνα π.Χ. έως τις αρχές του 3ου αιώνα μ.Χ., συχνά υποτελές στην Παρθία. Βρίσκεται στην κορυφή του Περσικού Κόλπου στη σημερινή περιοχή του Χουζιστάν στο Ιράν (Σούσα). Οι κάτοικοι ήταν ικανοί τοξότες και ντόπιοι της πόλης Σούσα, που βρισκόταν στα ανατολικά του εδάφους της Ελυμαΐδος. Οι περισσότεροι στο βασίλειο ήταν πιθανώς απόγονοι των αρχαίων Ελαμιτών, που κάποτε είχαν τον έλεγχο αυτής της περιοχής. Οι επαρχίες της Ελυμαΐδος ήταν η Μασσαβατική (αργότερα Μασαμπαντάν), η Κυρβιανή και η Γαβιανή. Τίποτα δεν είναι γνωστό για τη γλώσσα τους, παρόλο που η ελαμιτική εξακολουθούσε να χρησιμοποιείται από την Αχαιμενιδική Αυτοκρατορία 250 χρόνια πριν σχηματιστεί το βασίλειο αυτό. Μια σειρά από αραμαϊκές επιγραφές έχουν ανακαλυφθεί στην Ελυμαία. Το βασίλειο επιβίωσε μέχρι την εξαφάνιση του από εισβολή των Σασανιδών στις αρχές του 3ου αιώνα μ.Χ.. (el)
  • Elymais or Elamais (Ἐλυμαΐς, Hellenic form of the more ancient name, Elam) was an autonomous state of the 2nd century BC to the early 3rd century AD, frequently a vassal under Parthian control, and located at the head of the Persian Gulf in the present-day region of Khuzestan, Iran (Susiana). The Elymaeans were skilled archers and natives of Susa, which lay to the east of the territory of Elymais. Most of the people of the kingdom were probably descendants of the ancient Elamites, who once had control of that area in the past. The provinces of Elymais were Massabatice (later Masabadhan), Corbiane and Gabiane. Nothing is known of their language, even though Elamite was still used by the Achaemenid Empire 250 years before the kingdom of Elymais came into existence. A number of Aramaic inscriptions are found in Elymais. The kingdom of Elymais survived until its extinction by a Sasanian invasion in the early 3rd century AD. The region's "wealth in silver and gold" is referred to in the deutero-canonical work 1 Maccabees, which refers to Elymais as a "city" of interest to Antiochus IV Epiphanes: the narrative there states that "its temple was very rich, containing golden coverings, breastplates, and weapons left there by Alexander son of Philip, the Macedonian king who first reigned over the Greeks. So [Antiochus] came and tried to take the city and plunder it, but he could not because his plan had become known to the citizens." Jewish historian Uriel Rappaport notes that the author of 1 Maccabees was "mistaken" - "Elymais was not a city but a country" - and that "no story about treasures [Alexander] left in Elymais is mentioned elsewhere". (en)
  • Die Elymais ist eine Landschaft im Südwesten des Iran und das Heimatland des Volkes der Elymäer. (de)
  • エリマイス王国(Elymais)は、パルティア時代に現イランのフーゼスターン周辺に存在した王国。 紀元前147年頃、エリマイス王(カブネシュキール1世)がセレウコス朝支配下にあったスサ市を占領するなどして影響力を拡大したが、紀元前140年末頃にはパルティア王ミトラダテス1世によって制圧されパルティアの支配下に入った。その後セレウコス朝のパルティアに対する攻撃に合わせて反乱を起こしたが、間もなく鎮圧された。 パルティアが王位継承などの問題で政治混乱に陥った時に一時的に独立することもあったが、基本的にはパルティア内部の半独立国として存続した。パルティア内でエリマイスは独自にコインを発行していた。この時代のスサで発見されるコインの中ではエリマイス王国の発行したコインが最も多く見つかり、その経済的繁栄を偲ばせる。エリマイス王国の歴史についてはほとんど何も知られていないと言ってよく、コインの分析からの情報が、現在知られている歴史の大半である。コイン銘は基本的にギリシア語、パルティア語が用いられたが、エリマイス王国の域内ではアラム語の碑文も見つかっている。パルティアの他の勢力地と同じように多数の言語・文字が使用されていた。王名のカムサスキロス(カブネシュキール)のようにエラムに遡れる要素も見られる。 パルティアがサーサーン朝によって打倒されると、エリマイス王国もその支配下に入ったが、サーサーン朝は遥かに中央集権的な体制を築く動きをみせ、パルティア時代のような半独立国として存続することはできなかった。 (ja)
  • L’Élymaïde est une région antique dont le territoire correspondait à la Susiane, au Sud de l’actuelle province du Khouzistan, en Iran. À l'époque parthe arsacide (141 av. J.-C. / 224 apr. J.-C.), un royaume, ou une principauté, du nom d'Élymaïs (ou Elymais ou Elymaida, en latin : Elymais ou Elymaide, en grec : Έλυμαΐς ou Έλυμαΐα Elymaia ou Elymaei) exista, qui survécut jusqu'à son extinction par l'invasion des Perses sassanides au début du IIIe siècle de notre ère. Il était situé dans le cœur de l'antique Élam. Roman Ghirshman a suggéré dans un premier temps que les Élyméens étaient autochtones, mais la grande majorité des spécialistes pensent qu'ils étaient les descendants des habitants élamites traditionnels de ces régions. Les limites exactes du territoire d'Élymaïs ne sont pas sûres et en tous les cas ont dû changer souvent au fil de l'histoire. (fr)
  • Элимаида (др.-греч. Έλυμαΐς) — античная страна, область в Сузиане на границе с Персией (в Ветхом Завете вся Сузиана называется Элим). Согласно Страбону, была населена могущественным и воинственным, но вместе с тем разбойническим народом элимеями, которые были отличными стрелками из лука (Liv. 37, 40; Strab. 16, 744 сл.). (ru)
dbo:capital
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2517933 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10095 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1040371050 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:capital
dbp:commonName
  • Elymais (en)
dbp:conventionalLongName
  • Elymais (en)
dbp:date
  • 2007-01-14 (xsd:date)
dbp:empire
dbp:era
  • Classical antiquity (en)
dbp:flagType
  • Elymais anchor emblem, Based on Elymais coinage. (en)
dbp:governmentType
  • Monarchy (en)
dbp:imageFlag
  • Elymais_Emblem.svg (en)
dbp:imageMap
  • Elymais in 51 BC.png (en)
dbp:imageMapCaption
  • Approximate extent of Elymais in 51 BC. (en)
dbp:leader
  • Kamnaskires I Soter (en)
  • Orodes VI (en)
dbp:p
  • Seleucid Empire (en)
dbp:s
  • Sasanian Empire (en)
dbp:status
  • Autonomous state, frequently a vassal of the Parthian Empire (en)
dbp:titleLeader
dbp:url
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yearEnd
  • 224 (xsd:integer)
dbp:yearLeader
  • 224 (xsd:integer)
  • ca. 147 BC (en)
dbp:yearStart
  • 147 (xsd:integer)
dct:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
georss:point
  • 32.31666666666667 48.43333333333333
rdf:type
rdfs:comment
  • Die Elymais ist eine Landschaft im Südwesten des Iran und das Heimatland des Volkes der Elymäer. (de)
  • Элимаида (др.-греч. Έλυμαΐς) — античная страна, область в Сузиане на границе с Персией (в Ветхом Завете вся Сузиана называется Элим). Согласно Страбону, была населена могущественным и воинственным, но вместе с тем разбойническим народом элимеями, которые были отличными стрелками из лука (Liv. 37, 40; Strab. 16, 744 сл.). (ru)
  • Ellipi (clàssica Elymais fou un regne a la frontera oriental d'Assíria, a l'est i sud-est del país de Bit Khamban (Bīt-Ḫamban a la part nord del Diyala a la regió de Kermanshah i nord de Luristan (Lorestān. Al nord d'Ellipi se situen els països de Kishesim, Kharkhar, Araziaix, i altres menors; tenia a l'oest Parsua i en part Bit Khamban, i a l'est l'Imperi Mede. Elymais fou un districte del nord de Mèdia esmentat per Ptolemeu, a la regió que anomena Coromitrene (en llatí Choromithrene. Polibi diu que a la regió al nord de Mèdia vivien els elimiots (llatí Elymaei. No s'ha pogut establir la seva situació i alguns suposen que és una confusió amb el districte d'Elimaida. (ca)
  • Η Ελυμαΐς ή Ελαμαΐς (ελληνική μορφή της αρχαιότερης ονομασίας Ελάμ) ήταν αυτόνομο κράτος του 2ου αιώνα π.Χ. έως τις αρχές του 3ου αιώνα μ.Χ., συχνά υποτελές στην Παρθία. Βρίσκεται στην κορυφή του Περσικού Κόλπου στη σημερινή περιοχή του Χουζιστάν στο Ιράν (Σούσα). Οι κάτοικοι ήταν ικανοί τοξότες και ντόπιοι της πόλης Σούσα, που βρισκόταν στα ανατολικά του εδάφους της Ελυμαΐδος. Οι περισσότεροι στο βασίλειο ήταν πιθανώς απόγονοι των αρχαίων Ελαμιτών, που κάποτε είχαν τον έλεγχο αυτής της περιοχής. Οι επαρχίες της Ελυμαΐδος ήταν η Μασσαβατική (αργότερα Μασαμπαντάν), η Κυρβιανή και η Γαβιανή. (el)
  • Elymais or Elamais (Ἐλυμαΐς, Hellenic form of the more ancient name, Elam) was an autonomous state of the 2nd century BC to the early 3rd century AD, frequently a vassal under Parthian control, and located at the head of the Persian Gulf in the present-day region of Khuzestan, Iran (Susiana). The Elymaeans were skilled archers and natives of Susa, which lay to the east of the territory of Elymais. Most of the people of the kingdom were probably descendants of the ancient Elamites, who once had control of that area in the past. The provinces of Elymais were Massabatice (later Masabadhan), Corbiane and Gabiane. (en)
  • L’Élymaïde est une région antique dont le territoire correspondait à la Susiane, au Sud de l’actuelle province du Khouzistan, en Iran. À l'époque parthe arsacide (141 av. J.-C. / 224 apr. J.-C.), un royaume, ou une principauté, du nom d'Élymaïs (ou Elymais ou Elymaida, en latin : Elymais ou Elymaide, en grec : Έλυμαΐς ou Έλυμαΐα Elymaia ou Elymaei) exista, qui survécut jusqu'à son extinction par l'invasion des Perses sassanides au début du IIIe siècle de notre ère. Il était situé dans le cœur de l'antique Élam. Roman Ghirshman a suggéré dans un premier temps que les Élyméens étaient autochtones, mais la grande majorité des spécialistes pensent qu'ils étaient les descendants des habitants élamites traditionnels de ces régions. Les limites exactes du territoire d'Élymaïs ne sont pas sûres et (fr)
  • エリマイス王国(Elymais)は、パルティア時代に現イランのフーゼスターン周辺に存在した王国。 紀元前147年頃、エリマイス王(カブネシュキール1世)がセレウコス朝支配下にあったスサ市を占領するなどして影響力を拡大したが、紀元前140年末頃にはパルティア王ミトラダテス1世によって制圧されパルティアの支配下に入った。その後セレウコス朝のパルティアに対する攻撃に合わせて反乱を起こしたが、間もなく鎮圧された。 パルティアが王位継承などの問題で政治混乱に陥った時に一時的に独立することもあったが、基本的にはパルティア内部の半独立国として存続した。パルティア内でエリマイスは独自にコインを発行していた。この時代のスサで発見されるコインの中ではエリマイス王国の発行したコインが最も多く見つかり、その経済的繁栄を偲ばせる。エリマイス王国の歴史についてはほとんど何も知られていないと言ってよく、コインの分析からの情報が、現在知られている歴史の大半である。コイン銘は基本的にギリシア語、パルティア語が用いられたが、エリマイス王国の域内ではアラム語の碑文も見つかっている。パルティアの他の勢力地と同じように多数の言語・文字が使用されていた。王名のカムサスキロス(カブネシュキール)のようにエラムに遡れる要素も見られる。 (ja)
rdfs:label
  • Elymais (en)
  • Elymais (ca)
  • Ελυμαΐς (el)
  • Elymais (de)
  • Elimaida (es)
  • Élymaïde (fr)
  • エリマイス王国 (ja)
  • Элимаида (ru)
owl:sameAs
geo:geometry
  • POINT(48.433334350586 32.316665649414)
geo:lat
  • 32.316666 (xsd:float)
geo:long
  • 48.433334 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Elymais (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:dynasty of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License