| dbo:abstract
|
- ديمتيريوس الثاني (غير معروف - 125 ق.م)(باليونانية القديمة: Δημήτριος Β`) وملك الدولة السلوقية وابن ديميتريوس الأول (المخلص) حكم من لفترتين منفصلتين بعد وقوعه في الأسر لدى الفرثيين. (ar)
- Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC. Era fill de Demetri I Soter i a la mort del seu pare (i de la seva mare i el seu germà gran) va fugir a Creta i Alexandre I Balas va ser proclamat rei. El 147 aC Demetri II Nicàtor va enviar al seu lloctinent Apol·loni amb alguns partidaris i soldats cretencs a Fenícia, i allí va atreure partidaris a la causa del seu senyor tant a Fenícia com a Palestina. Jonates Afo, aliat a Alexandre, el va atacar a Jaffa i Apol·loni va fugir cap a Jamnia i després més al sud perseguit per Jonates que el va derrotar un altre cop a Ashod; després Jonates va entrar a Ascaló sense lluita. Mentre Demetri havia desembarcat a la costa prop d'Antioquia amb mercenaris cretencs sota el comandament de Lastenes. Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair Celesíria que de fet va annexionar. Això va fer que patís un atemptat a mans d'Amoni, un dels favorits d'Alexandre, i llavors Ptolemeu va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri, que va guanyar una batalla decisiva prop d'Antioquia (La batalla de l'Orontes 146 aC) i va entrar a la ciutat i fou coronat rei, i es va casar amb la filla de l'egipci, Cleòpatra Thea, que va abandonar a Alexandre per ordre del seu pare. Ptolemeu, a qui els notables de l'estat selèucida volien posar al tron, va morir de les ferides rebudes a la batalla i les tropes egípcies van tornar al seu país i així Demetri va quedar com a sobirà sense adversari. Jonates Afo, fidel aliat d'Alexandre, va atacar Jerusalem, protegida per una guarnició selèucida, però Demetri II li va renovar les concessions que li havia fet Alexandre Balas i Jonates llavors va renunciar a l'atac i es va retirar. Els pillatges dels cretencs va fer revoltar als ciutadans d'Antioquia i només es va poder restaurar l'ordre a costa de massacrar als revoltats. Però no massa després el general Diodot (un fidel d'Alexandre que s'havia passat a Demetri al darrer moment) es va apoderar d'Antioquia (145 aC) i va proclamar rei a l'infant Antíoc VI Dionysus, fill d'Alexandre Balas. Demetri va quedar assetjat al palau reial i va cridar en ajut a les guarnicions de Palestina; els jueus van enviar tres mil homes que van salvar a Demetri que va poder fugir a l'est i es va establir a Selèucia del Tigris. Didot per atreure's a Jonates (que acabava d'entrar a Lod o Diòspolis i Gaza) li va reconèixer la possessió de Judea, , Lida i Ramataim. Llavors Demetri, des l'est del país va enviar tropes contra Jonates i es va lliurar batalla a la plana d'Hazor al sud de Kadesh (Galilea) en la qual els jueus van obtenir la victòria. , germà de Jonates Afo, va entrar a l'antiga capital de ; Demetri va enviar més soldats i es va lliurar una altra batalla a la plana d'Hamat, al sud del riu Eleuteros, avui Nahr al-Kabir, sense cap guanyador clar; Demetri va haver de retirar els seus soldats i els jueus van avançar cap al país dels Nabateus, Damasc i el territori dels Filisteus. Diodot va capturar a traïció Jonates a Ptolemaida el 143 aC (tenia por que no passés al costat de Demetri un altre cop) i el va fer matar (142 aC) i el va succeir el seu germà Simó Tasi, el darrer fill de Mataties que encara vivia. Diodot no va trigar a matar Antíoc VI subornat els metges perquè l'infant moris en una operació quirúrgica, i seguidament es va proclamar rei a si mateix amb el nom de Diodot Trifó (140 aC) però no va poder dominar la part oriental del regne en mans de Demetri que en aquell moment s'havia d'enfrontar amb l'atac dels parts que van ocupar Mèdia. Demetri II es va aliar amb Simó Tasi i va poder recuperar Gaza que havia caigut poc abans en mans de Diodot Trifó. Després la guarnició selèucida de Jerusalem, lleial a Diodot, es va sotmetre a Simó que es va proclamar independent amb el títol d'etnarca. El 140 aC els parts van ocupar Selèucia del Tigris, Babilònia i Dura Europos i Demetri encara va conservar la part sud de Mesopotàmia, l'anomenada Caracene o Mesene. En les lluites contra els parts Demetri II fou fet presoner però fou tractat amb gran correcció i se li va oferir casar-se amb la princesa Rodegunda. Fou llavors que els parts van fundar Ctesifont. Moltes guarnicions es van declarar a favor de Diodot Trifó i el sud de Mesopotàmia va caure en mans de tribus probablement àrabs o semites. El germà de Demetri, Antíoc VII Sidetes, que era a Rodes, va retornar a territori selèucida per ocupar el lloc del rei presoner, però va obtenir molt poc suport per la por que feia Diodot, que governava com un tirà. La seva dona Cleòpatra Thea exercia la regència a les regions que li romanien lleials, en saber que Demetri II s'havia casat amb la princesa dels parts, es va casar amb Antíoc VII i així aquest fou reconegut rei, obtenint el suport de l'exèrcit. També diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antíoc VII. Mentre fou presoner dels parts Demetri va intentar escapar dues vegades però no va reeixir. El 130 aC el rei Antíoc VII Sidetes va organitzar una gran campanya contra els parts que foren derrotats a la riba del riu Zab. Armènia, que estava sotmesa als parts, es va independitzar i els sàtrapes de Mèdia, i Persis i potser d'altres es van rebel·lar. El rei part va decidir alliberar a Demetri II amb l'esperança de crear un conflicte civil entre els selèucides, però el 129 aC Antíoc VII fou derrotat i mort en un combat menor poc temps després de l'alliberament de Demetri, i el seu fill Seleuc fou fet presoner. El rei part va ordenar de capturar-lo un altre cop però Demetri va poder arribar a Síria i va ser reconegut rei i la seva dona Cleòpatra Thea (vídua d'Antíoc VII) va tornar amb ell. El sàtrapa de Caracene i Mesene, un àrab de nom Hispaosines o Espasines, es va proclamar independent amb capital a del Tigris (entre el Tigris i Susa) i va canviar de nom la seva capital a Jarax Spasinu adoptant el títol de rei de Babilònia, però els parts van ocupar el nord del país del que fou nomenat governador Himeros. Demetri va aconseguir la submissió del sàtrapa d'Osroene Abgar que s'havia independitzat pocs anys abans i va aturar les pretensions del sàtrapa d'Adiabene, però no va poder impedir la independència de Cilícia i de Fenícia, mentre l'etnarca dels Jueus va consolidar la seva independència si bé encara alguna guarnició selèucida romania al seu territori, però el 128 aC la fortalesa selèucida de Medeba a Ammon fou ocupada pel macabeu I després d'un llarg setge. El 127 aC Demetri II va recuperar Cilícia, derrotant el sàtrapa local. El 126 aC Alexandre II Zabinas amb suport dels egipcis i jueus, va entrar a Síria i va derrotar a Demetri II i es va proclamar rei. Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies i Demetri va fugir però fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura. El va succeir la seva muller Cleòpatra Thea com a regent del seu fill gran Seleuc V Filomètor. (ca)
- Ο Δημήτριος Β' Νικάτωρ ήταν αυτοκράτορας της Δυναστειας των Σελευκιδών, βασιλέων της Συρίας κατά την ελληνιστική περίοδο. Ήταν γιος του Δημητρίου Α' Σωτήρα και πιθανώς της Λαοδίκης Ε' και κυβέρνησε σε δύο περιόδους: από το 146 μέχρι το 139 π.Χ. και κατόπιν από το 129 μέχρι το 125 π.Χ. (el)
- Demetrius II (Ancient Greek: Δημήτριος Β`, Dēmḗtrios B; died 125 BC), called Nicator (Ancient Greek: Νικάτωρ, Nikátōr, "Victor"), was one of the sons of Demetrius I Soter. His mother may have been Laodice V, as was the case with his brother Antiochus VII Sidetes. Demetrius ruled the Seleucid Empire for two periods, separated by a number of years of captivity in Hyrcania in Parthia, first from September 145 BC to July/August 138 BC, and again from 129 BC until his death in 125 BC. His brother Antiochus VII ruled the Seleucid Empire in the interim between his two reigns. (en)
- Demetrios II. Nikator (altgriechisch Δημήτριος Νικάτωρ Dēmḗtrios Nikátōr; * kurz vor 160 v. Chr.; † 125 v. Chr.), auch genannt Theos Philadelphos, Sohn des Demetrios’ I. Soter, war König des syrischen Seleukidenreiches von 145 bis 139/138 v. Chr. und von 129 bis 125 v. Chr. (de)
- Demetrio II.a Nikator (antzinako grezieraz: Δημήτριος Β`, Dēmḗtrios B), Seleuzidar dinastiakoa, Siriako erregea izan zen bi garaitan: K.a. 146tik K.a. 139 arte eta K.a. 129tik K.a. 126 arte. Kretara ihes egin zuen bere aita Demetrio I.a Soterren porrota eta heriotzaren ondoren, baina gero itzuli egin zen, errege izendatuz. Ia berehala, Diodoto jeneralak ihesean jarri zuen, nork, lehenik, errege bezala, Alexandro Balasen seme bat, Antioko VI.a Dioniso izendatu zuen, eta, ondoren, bere burua, izenarekin. Demetrio, Partiako Mitridates I.aren aurka gerrara joan zien, K.a. 139an, garaitua eta harrapatua izan zelarik. K.a. 129an, askatua izan zen, bera eta bere anaia artean gerra bat pizteko itxaropenarekin. Baina Antioko, gatazka hori hasi baino lehenago hil zen, eta, beraz, Demetriok, berriz, bere burua errege izendatu zuen. Handik gutxira, garai hartan Egiptoko erregea zen garaitu eta hil zuen, nork usurpatzailearen alde egiten zuen. Bere oinordekoa, bere seme Seleuko V.a Filometor izan zen, honen ama alarguk erregeordetzapean.
* Datuak: Q309719
* Multimedia: Demetrius II Nikator (eu)
- Demetrio II Nicátor (en griego antiguo, Δημήτριος Β` en griego antiguo, Νικάτωρ), de la dinastía seléucida, fue rey de Siria en dos períodos: 146 a. C.-139 a. C. y 129 a. C.-126 a. C..Huyó a Creta tras la derrota y muerte de su padre, Demetrio I Sóter, pero regresó después, proclamándose rey. Fue puesto en fuga casi inmediatamente por el general Diodoto, que primero proclamó rey a un hijo de Alejandro Balas, Antíoco VI Dioniso, y luego a sí mismo con el nombre de Diodoto Trifón. Demetrio marchó en guerra contra el rey de Partia, Mitrídates I, siendo derrotado en 139 a. C. en las montañas iraníes, y tomado prisionero al año siguiente. La provincia babilonia del Imperio seléucida se hizo parta, pero Siria quedó firmemente bajo el poder de la dinastía con Antíoco VII Sidetes, el hermano menor de Demetrio, quien también se casó con Cleopatra Thea. El rey Mitrídates mantuvo a Demetrio II vivo e incluso lo casó con una princesa parta llamada Rodoguna, con quien tuvo hijos. Sin embargo, Demetrio estaba inquieto y por dos veces intentó escapar de su exilio en las costas del mar Caspio, una vez con la ayuda de su amigo Kallimander, quien había empleado medios extraordinarios para rescatar a su rey: viajó de incógnito a través de Babilonia y Partia. Cuando los dos amigos fueron capturados, el rey parto no castigó a Kallimander sino que lo recompensó por su fidelidad a Demetrio. La segunda vez que Demetrio fue capturado cuando intentaba escapar, Mitrídates lo humilló dándole un conjunto dorado de dados, indicando así que Demetrio II era un niño inquieto que necesitaba juguetes. Fue sin embargo por razones políticas por lo que los partos trataron a Demetrio II amablemente. En 129 fue puesto en libertad, con la esperanza de provocar una guerra entre él y su hermano Antíoco VII Evergetes. Sin embargo, Antíoco murió antes de que estallara el conflicto, con lo que Demetrio II se proclamó rey de nuevo. Poco después fue derrotado y muerto por el rey de Egipto Ptolomeo VIII, que sostenía al usurpador Alejandro Zabinas. Le sucedió su hijo Seleuco V Filométor, bajo la regencia de su viuda Cleopatra Thea. (es)
- Démétrios II Nicator (« Le Victorieux »), en grec ancien Δημήτριος Νικάτωρ / Démétrios Nikatôr, est un roi de la dynastie séleucide ayant régné de 146/145 à 140/139 puis de 129 à 126/125 avant J.-C. Son royaume, alors en pleine décomposition, doit affronter à la fois les ingérences romaines, les attaques des Parthes et des querelles dynastiques. (fr)
- Demetrios II (bahasa Yunani: Δημήτριος Β` meninggal 125 SM), dipanggil Nikator (bahasa Yunani: Νικάτωρ, "Pemenang"), adalah salah satu putra Demetrios I Soter, saudara Antiokhos VII Sidetes dan ibunya kemungkinan adalah Laodike V. Dia memimpin Kekaisaran Seleukia pada dua periode, dipisahkan selama beberapa tahun penahanan di Hyrkania, Parthia. (in)
- デメトリオス2世ニカトル（Δημήτριος Β` Νικάτωρ, 紀元前160年 - 紀元前125年）は、セレウコス朝シリアの王（在位：紀元前145年 - 紀元前138年、紀元前129年 - 紀元前126年）。 (ja)
- Demetrio II Nicatore (greco: Demetrios Nicator, "il Vincitore"; 160 a.C. circa – Tiro, 125 a.C.) è stato sovrano dell'Impero seleucide tra il 145 e il 138 a.C. e poi ancora dal 129 a.C. alla sua morte. (it)
- Demetrius II (ca. 161 - 125 v.Chr.), bijgenaamd Nicator (d.i. Overwinnaar, Grieks Δημήτριος Νικατωρ), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië), eerst van augustus 145 tot juli/augustus 142 en vervolgens van begin 129 v.Chr. tot aan zijn dood in maart 125 v.Chr. Demetrius werd in 160 v.Chr. geboren als oudste zoon van Demetrius I Soter en besteeg de troon van zijn vader in 145, na de verdrijving en dood van zijn voorganger, de pretendent Alexander Balas, die nog werd opgevolgd door zijn zoon Antiochus VI Dionysus (145-142) en diens regent Diodotus Tryphon (na 140). Demetrius werd tijdens een oorlog tegen de Parthen in 141 v.Chr. door Mithridates I de Grote gevangengenomen en verkreeg pas zijn vrijlating in 129 v.Chr., waarna hij opnieuw zijn plaats op de troon innam. In de tussentijd had zijn broer Antiochus VII Euergetes Sidetes het regentschap waargenomen. Het bewind van Demetrius II is kenmerkend voor de moeilijkheden waarmee de laatste Seleuciden te maken hadden. Hij moest zijn koninkrijk veroveren op een eerste pretendent, verloor vrijwel onmiddellijk een deel ervan aan een tweede, en werd uiteindelijk vermoord na het verlies aan een derde van wat hem nog restte. (nl)
- Demetriusz II Nikator (gr. Zwycięzca; ur. 161 p.n.e., zm. 125 p.n.e.) – władca monarchii Seleucydów w latach 145 p.n.e.-139 p.n.e. i od 129 p.n.e. do śmierci, syn Demetriusza I Sotera. W jego czasach królestwo Seleukidów okres świetności miało już dawno za sobą i terytorialnie ograniczało się właściwie do Syrii. Prowincje azjatyckie utraciło na rzecz Partów. W basenie Morza Śródziemnego hegemonem była republika rzymska, dbająca aby żadne z państw hellenistycznych nie osiągnęło przewagi nad innymi. We wczesnym dzieciństwie, podobnie jak wcześniej ojciec, przyszły władca przebywał jako zakładnik w Rzymie. Demetriuszowi I, mającemu świadomość, że jego walka z uzurpatorem Aleksandrem Balasem skończy się porażką, udało się niedługo przed swoją śmiercią umieścić synów: Demetriusza i Antiocha w Karii. Po tragicznej śmierci ojca w 150 p.n.e. jedenastoletni prawowity następca tronu nie miał początkowo możliwości dochodzić swych praw. Sytuacja uległa zmianie, gdy młodocianym pretendentem zainteresował się wódz kreteńskich najemników Lasthenes, który namówił chłopca na wyprawę po koronę. W 147 p.n.e. armia najemników z Lasthenesen na czele i Demetriuszem wylądowała w Cylicji. Wyprawa osiągnęła nadspodziewany sukces. Znaczna część armii opuściła Balasa, zniechęcona jego, a właściwie jego faworytów, rządami. Sam Balas oddawał się głównie korzystaniu, w towarzystwie pięknych heter, z uciech przysługujących władcom. Sprzyjający uzurpatorowi Ptolemeusz VI Filometor, widząc sukcesy Demetriusza, również zmienił zdanie. Władca Egiptu ingerował w spory wewnętrzne monarchii Seleukidów, mając na celu odzyskanie podbitej przez Antiocha III Wielkiego Celesyrii. Doszedł do wniosku, że młody król będzie podatny na jego wpływ. Odebrał Balasowi oddaną mu wcześniej za żonę swoją córkę Kleopatrę Thea i wydał za młodszego od niej o cztery lata Demetriusza, zastrzegając jednocześnie, że wynagrodzeniem za pomoc będzie Celesyria. W 145 p.n.e. Aleksander Balas został ostatecznie pokonany i zginął w bitwie nad rzeką Ojnoparas. Śmiertelne rany odniósł również Ptolemeusz VI. Pierwsze panowanie Demetriusza przyniosło kolejne straty terytorialne i upłynęło pod znakiem wewnętrznych walk. Władca ożenił się z byłą żoną Balasa Kleopatrą Theą, córką Ptolemeusza VI. W rękach wodza Diodota Tryfona znalazł się trzyletni syn Kleopatry i Balasa Antioch. Tryfon ogłosił go władcą i w jego imieniu rządził na części terytorium państwa. Demetriusz musiał się również bronić przed rosnącą w siły Partią. W 141 p.n.e. udało się odnieść nietrwały sukces w Seleucji nad Tygrysem. Stracił jednak rzecz Partii ostatnie posiadłości położone na wschód od Eufratu (141 p.n.e.). W jednej z bitew dostał się do partyjskiej niewoli. Regentką została Kleopatra, która nie mogła poradzić sobie z rosnącym w siłę Diodotem Tryfonem. Do Syrii wrócił wówczas z Grecji młodszy brat Demetriusza Antioch VII Sidetes, ożenił się z Kleopatrą Teą i objął władzę (139/138 p.n.e.). Sukcesy Antiocha VII, który pokonał ostatecznie Diodota Tryfona, odniósł sukcesy w Palestynie i zaatakował Partię, spowodowały, że Partowie w nadziei na wzniecenie wojny domowej w Syrii uwolnili Demetriusza II (129 p.n.e.). Mimo że w tym samym czasie Antioch VII zginął w bitwie, zamiary Partów dotyczące wzniecenia wojny wewnętrznej w królestwie Seleukidów zrealizowały się. Przeciwnikiem Demetriusza był Aleksander II Zabinas. Do toczonych walk mieszały się Egipt i Partia. Żadnemu z konkurentów nie udało się zdobyć przez kilka lat przewagi. Demetriusz został zamordowany w 125 p.n.e. (pl)
- Деметрий II Никатор (греч. Δημήτριος Νικάτωρ, «победитель», 161—125 до н. э.) — царь Сирии (146—139 до н. э., 129—126 до н. э.) из династии Селевкидов. Второй сын Деметрия I Сотера. Юным мальчиком вместе с матерью и старшим братом бежал на остров Крит после смерти отца, когда Александр Балас узурпировал власть в 150 году до н. э. После 147 года до н. э. вернулся в Сирию и с помощью египетского царя Птолемея VI Филометора занял трон. Дочь Птолемея VI Клеопатра Тея развелась с Александром Баласом и вышла замуж за Деметрия (ок. 148 до н. э.). Вместе с Птолемеем VI Деметрий победил Александра Баласа в 145 году до н. э., который бежал в Набатею, но был там казнён. Деметрий не пользовался популярностью в народе. К юному царю, пришедшему к власти с помощью Египта и критских наёмников, люди относились с небольшим почтением. До этого сирийский трон предлагали занять Птолемею VI, который уже захватил большую часть южной Сирии. Птолемей VI настоял на приходе к власти Деметрия, понимая, что Рим не будет терпеть единого эллинистического государства. Годом позже Птолемей VI погиб в сражении с Александром Баласом, египетские войска вернулись на свою родину, а юный Деметрий остался единственным правителем Сирии. Вскоре начались новые неприятности. Мародёрство критских солдат вызвало восстание в Антиохии, жестоко подавленное Деметрием. Вскоре после этого генерал Диодот Трифон захватил Антиохию и в 145 году до н. э. объявил царём сына Александра Баласа, трёхлетнего Антиоха VI. Деметрию не удалось взять столицу, и он перебрался в Селевкию. В 142 году до н. э. Трифон сместил с трона Антиоха VI и объявил себя царём. Трифон продолжил управлять частью страны из Антиохии, а Никатор — из Селевкии. (ru)
- Demétrio II Nicátor (? — 125 a.C.) foi um rei selêucida, filho de Demétrio I Sóter e possivelmente Laódice V. Demétrio governou o Império Selêucida por dois períodos, separados por vários anos de cativeiro na Pártia, primeiro de setembro de 145 a.C. a julho/agosto de 138 a.C., e novamente de 129 a.C. até sua morte em 125 a.C. Seu irmão Antíoco VII Sideta governou o Império Selêucida no ínterim entre seus dois reinados. Demétrio participou da Batalha de Antioquia, em que morreram Alexandre Balas e Ptolemeu VI Filómetor. Ele continuou a guerra, e derrotou Antíoco VI; no ano seguinte ele juntou as tropas na Babilônia para atacar Ársaces. No ano seguinte, ele foi capturado por Ársaces. Ele permaneceu prisioneiro por dez anos, e voltou para reinar na Síria. Demétrio atacou o Egito, mas teve que se retirar quando encontrou a oposição de Ptolemeu Fiscão. Ptolemeu instalou Alexandre Zabinas como rei da Síria; Demétrio foi derrotado em uma batalha perto de Damasco, tentou fugir para Tiro, que recusou sua entrada, e foi morto ao tentar escapar de barco. Demétrio foi sucedido por seu filho Seleuco, que morreu logo depois, e foi sucedido por Antíoco, outro filho de Demétrio. (pt)
- Demetrios II eller Demetrios II Nikator kung i seleukidriket mellan 145-139 f.Kr. och 129-126 f.Kr. Flydde landet tillfälligt när hans far Demetrios I blev avsatt och dödad av Alexander Epifanes, återvände dock snart och återtog tronen från denne.Demetrios II Nikator i sin tur blev bortdriven av släktingen, de blivande Antiochos VI. Blev tvungen att fly men tillfångatos i Persien/Medien. Efter 10 år frigavs han och fick tronen av brodern Antiochos VII Sidetes som återtagit tronen under Demetrios frånvaro. (sv)
- 德米特里二世（勝利者）（希臘語：Δημήτριος Β Νικάτωρ ; ？－前125年），是塞琉古帝國國王。他是德米特里一世和勞迪絲五世的兒子，並有一個弟弟是安條克七世。德米特里二世的第一次統治因被安息王國俘虜而中斷，數年後他又一度當上國王。 (zh)
- Деметрій II Нікатор (*161-125 до н. е.) — цар Сирії у 145-138 та 129—125 роках до н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- ديمتيريوس الثاني (غير معروف - 125 ق.م)(باليونانية القديمة: Δημήτριος Β`) وملك الدولة السلوقية وابن ديميتريوس الأول (المخلص) حكم من لفترتين منفصلتين بعد وقوعه في الأسر لدى الفرثيين. (ar)
- Ο Δημήτριος Β' Νικάτωρ ήταν αυτοκράτορας της Δυναστειας των Σελευκιδών, βασιλέων της Συρίας κατά την ελληνιστική περίοδο. Ήταν γιος του Δημητρίου Α' Σωτήρα και πιθανώς της Λαοδίκης Ε' και κυβέρνησε σε δύο περιόδους: από το 146 μέχρι το 139 π.Χ. και κατόπιν από το 129 μέχρι το 125 π.Χ. (el)
- Demetrius II (Ancient Greek: Δημήτριος Β`, Dēmḗtrios B; died 125 BC), called Nicator (Ancient Greek: Νικάτωρ, Nikátōr, "Victor"), was one of the sons of Demetrius I Soter. His mother may have been Laodice V, as was the case with his brother Antiochus VII Sidetes. Demetrius ruled the Seleucid Empire for two periods, separated by a number of years of captivity in Hyrcania in Parthia, first from September 145 BC to July/August 138 BC, and again from 129 BC until his death in 125 BC. His brother Antiochus VII ruled the Seleucid Empire in the interim between his two reigns. (en)
- Demetrios II. Nikator (altgriechisch Δημήτριος Νικάτωρ Dēmḗtrios Nikátōr; * kurz vor 160 v. Chr.; † 125 v. Chr.), auch genannt Theos Philadelphos, Sohn des Demetrios’ I. Soter, war König des syrischen Seleukidenreiches von 145 bis 139/138 v. Chr. und von 129 bis 125 v. Chr. (de)
- Démétrios II Nicator (« Le Victorieux »), en grec ancien Δημήτριος Νικάτωρ / Démétrios Nikatôr, est un roi de la dynastie séleucide ayant régné de 146/145 à 140/139 puis de 129 à 126/125 avant J.-C. Son royaume, alors en pleine décomposition, doit affronter à la fois les ingérences romaines, les attaques des Parthes et des querelles dynastiques. (fr)
- Demetrios II (bahasa Yunani: Δημήτριος Β` meninggal 125 SM), dipanggil Nikator (bahasa Yunani: Νικάτωρ, "Pemenang"), adalah salah satu putra Demetrios I Soter, saudara Antiokhos VII Sidetes dan ibunya kemungkinan adalah Laodike V. Dia memimpin Kekaisaran Seleukia pada dua periode, dipisahkan selama beberapa tahun penahanan di Hyrkania, Parthia. (in)
- デメトリオス2世ニカトル（Δημήτριος Β` Νικάτωρ, 紀元前160年 - 紀元前125年）は、セレウコス朝シリアの王（在位：紀元前145年 - 紀元前138年、紀元前129年 - 紀元前126年）。 (ja)
- Demetrio II Nicatore (greco: Demetrios Nicator, "il Vincitore"; 160 a.C. circa – Tiro, 125 a.C.) è stato sovrano dell'Impero seleucide tra il 145 e il 138 a.C. e poi ancora dal 129 a.C. alla sua morte. (it)
- Demetrios II eller Demetrios II Nikator kung i seleukidriket mellan 145-139 f.Kr. och 129-126 f.Kr. Flydde landet tillfälligt när hans far Demetrios I blev avsatt och dödad av Alexander Epifanes, återvände dock snart och återtog tronen från denne.Demetrios II Nikator i sin tur blev bortdriven av släktingen, de blivande Antiochos VI. Blev tvungen att fly men tillfångatos i Persien/Medien. Efter 10 år frigavs han och fick tronen av brodern Antiochos VII Sidetes som återtagit tronen under Demetrios frånvaro. (sv)
- 德米特里二世（勝利者）（希臘語：Δημήτριος Β Νικάτωρ ; ？－前125年），是塞琉古帝國國王。他是德米特里一世和勞迪絲五世的兒子，並有一個弟弟是安條克七世。德米特里二世的第一次統治因被安息王國俘虜而中斷，數年後他又一度當上國王。 (zh)
- Деметрій II Нікатор (*161-125 до н. е.) — цар Сирії у 145-138 та 129—125 роках до н. е. (uk)
- Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC. Era fill de Demetri I Soter i a la mort del seu pare (i de la seva mare i el seu germà gran) va fugir a Creta i Alexandre I Balas va ser proclamat rei. (ca)
- Demetrio II Nicátor (en griego antiguo, Δημήτριος Β` en griego antiguo, Νικάτωρ), de la dinastía seléucida, fue rey de Siria en dos períodos: 146 a. C.-139 a. C. y 129 a. C.-126 a. C..Huyó a Creta tras la derrota y muerte de su padre, Demetrio I Sóter, pero regresó después, proclamándose rey. Fue puesto en fuga casi inmediatamente por el general Diodoto, que primero proclamó rey a un hijo de Alejandro Balas, Antíoco VI Dioniso, y luego a sí mismo con el nombre de Diodoto Trifón. Demetrio marchó en guerra contra el rey de Partia, Mitrídates I, siendo derrotado en 139 a. C. en las montañas iraníes, y tomado prisionero al año siguiente. La provincia babilonia del Imperio seléucida se hizo parta, pero Siria quedó firmemente bajo el poder de la dinastía con Antíoco VII Sidetes, el hermano men (es)
- Demetrio II.a Nikator (antzinako grezieraz: Δημήτριος Β`, Dēmḗtrios B), Seleuzidar dinastiakoa, Siriako erregea izan zen bi garaitan: K.a. 146tik K.a. 139 arte eta K.a. 129tik K.a. 126 arte. Kretara ihes egin zuen bere aita Demetrio I.a Soterren porrota eta heriotzaren ondoren, baina gero itzuli egin zen, errege izendatuz. Ia berehala, Diodoto jeneralak ihesean jarri zuen, nork, lehenik, errege bezala, Alexandro Balasen seme bat, Antioko VI.a Dioniso izendatu zuen, eta, ondoren, bere burua, izenarekin. Demetrio, Partiako Mitridates I.aren aurka gerrara joan zien, K.a. 139an, garaitua eta harrapatua izan zelarik. (eu)
- Demetrius II (ca. 161 - 125 v.Chr.), bijgenaamd Nicator (d.i. Overwinnaar, Grieks Δημήτριος Νικατωρ), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië), eerst van augustus 145 tot juli/augustus 142 en vervolgens van begin 129 v.Chr. tot aan zijn dood in maart 125 v.Chr. Demetrius werd in 160 v.Chr. geboren als oudste zoon van Demetrius I Soter en besteeg de troon van zijn vader in 145, na de verdrijving en dood van zijn voorganger, de pretendent Alexander Balas, die nog werd opgevolgd door zijn zoon Antiochus VI Dionysus (145-142) en diens regent Diodotus Tryphon (na 140). (nl)
- Demétrio II Nicátor (? — 125 a.C.) foi um rei selêucida, filho de Demétrio I Sóter e possivelmente Laódice V. Demétrio governou o Império Selêucida por dois períodos, separados por vários anos de cativeiro na Pártia, primeiro de setembro de 145 a.C. a julho/agosto de 138 a.C., e novamente de 129 a.C. até sua morte em 125 a.C. Seu irmão Antíoco VII Sideta governou o Império Selêucida no ínterim entre seus dois reinados. (pt)
- Demetriusz II Nikator (gr. Zwycięzca; ur. 161 p.n.e., zm. 125 p.n.e.) – władca monarchii Seleucydów w latach 145 p.n.e.-139 p.n.e. i od 129 p.n.e. do śmierci, syn Demetriusza I Sotera. W jego czasach królestwo Seleukidów okres świetności miało już dawno za sobą i terytorialnie ograniczało się właściwie do Syrii. Prowincje azjatyckie utraciło na rzecz Partów. W basenie Morza Śródziemnego hegemonem była republika rzymska, dbająca aby żadne z państw hellenistycznych nie osiągnęło przewagi nad innymi. (pl)
- Деметрий II Никатор (греч. Δημήτριος Νικάτωρ, «победитель», 161—125 до н. э.) — царь Сирии (146—139 до н. э., 129—126 до н. э.) из династии Селевкидов. Второй сын Деметрия I Сотера. Юным мальчиком вместе с матерью и старшим братом бежал на остров Крит после смерти отца, когда Александр Балас узурпировал власть в 150 году до н. э. После 147 года до н. э. вернулся в Сирию и с помощью египетского царя Птолемея VI Филометора занял трон. Дочь Птолемея VI Клеопатра Тея развелась с Александром Баласом и вышла замуж за Деметрия (ок. 148 до н. э.). Вместе с Птолемеем VI Деметрий победил Александра Баласа в 145 году до н. э., который бежал в Набатею, но был там казнён. (ru)
|
,_Ptolemais_in_Phoenicia_mint.jpg?width=300)
,_Ptolemais_in_Phoenicia_mint.jpg){kind=link}
