| dbo:abstract
|
- El poder compensador és un terme econòmic encunyat per J. K. Galbraith en el seu llibre El capitalisme americà (1956) que ofereix una teoria alternativa a la lliure competència com a generador de l'equilibri en els mercats quan aquests estan dominats per un petit nombre de grans empreses amb molt de poder. En el capitalisme clàssic la competència perfecta entre un gran nombre de venedors i compradors és l'element que porta els mercats a l'equilibri. En el capitalisme modern, els mercats estan dominats per un petit nombre de grans empreses amb un gran poder de mercat i que presenten comportaments monopolístics. Segons Galbraith, en aquest context, per tal que els mercats assoleixin l'equilibri competitiu (en comptes de l'equilibri monopolista o oligopolista) cal que s'erigeixi un poder compensador. Aquest poder compensador pren formes molt diferents:
* En els mercats de productes industrials aquest poder compensador és representat per altres grans empreses com a compradores.
* En el mercat laboral, aquest paper el juguen els sindicats (segons Galbraith no és casualitat que els sindicats més poderosos apareguin en els sectors més dominats per les grans corporacions).
* En els mercats de béns de consum aquest paper el podrien jugar l'aparició dels grans distribuïdors de venda al detall, per exemple empreses com Wal-Mart, que en no poder competir en proximitat o personalització del servei amb el comerç tradicional només poden fer-ho amb preus baixos, esdevenint doncs un instrument a favor del consumidor. En el cas que no apareguin aquest tipus de grans empreses detallistes, aquest paper haurà de ser jugat directament pels consumidors mitjançant cooperatives de consum. Cal tenir en compte, però, que el poder compensador interacciona en els mercats exclusivament pel costat de la demanda. Això fa que sigui molt sensible a l'estat de la demanda. Així, quan la demanda és dèbil, el poder del poder compensador es veu reforçat. Per contra, quan la demanda és forta el poder compensador perd poder. Un dels elements d'èxit d'aquesta teoria fou el fet d'oferir una alternativa liberal que justifiqués l'existència dels sindicats i defensés el seu paper positiu en l'economia. D'altra banda, des d'una perspectiva marxista es criticava que Galbraith ignorés tota referència al conflicte de classes. (ca)
- Der Begriff Gegenmacht (englisch countervailing power) bezeichnet die Möglichkeit der Kompensation einer einseitigen Marktmacht durch eine weitere Macht auf der anderen Marktseite, eben der Gegenmacht. Diese organisiert sich selbständig. Der Begriff tauchte erstmals bei John Kenneth Galbraith auf. Eine besondere Karriere machte der Begriff in der sozialwissenschaftlichen Literatur über Gewerkschaften. Ihre kollektive Verhandlungsmacht korrigiert die Resultate des reinen Marktprozesses. Lohnhöhe und Verteilungsproportionen sind insofern auch als Ergebnis von Gegenmacht zu begreifen. Nicht zu verwechseln mit countervailing strategy, eine Nuklearstrategie der USA. (de)
- Countervailing power, or countervailance, is the idea in political theory of institutionalized mechanisms that the wielding of power within a polity having two or more centers can, and often does, provide counter-forces that usefully oppose each other. Countervailance in formal political theory dates back at least to Medieval times, especially in Roman Catholic and early Protestant movements, not all of which were successful in achieving their own ends.The Conciliar Movement, although ultimately ending in failure to reform the Catholic church, "raised issues that are fundamental in all domains of social organization, and it contributed to the understanding of the general principle of countervailance, which eventually became the foundation of modern constitutionalism." This political organization stands in contrast to polities such as principalities where "various princes were absolute rulers in their domain" or in modern examples of totalitarian governments. In the 20th century, "Countervailing Power" is a theory of political modification of markets, formulated by American economist John Kenneth Galbraith in his 1952 book American Capitalism. In the classic liberal economy, goods and services are provided and prices set by free bargaining. According to Galbraith, modern economies give massive powers to large business corporations to bias this process, and there arise 'countervailing' powers in the form of trade unions, citizens' organizations and so on, to offset business's excessive advantage. On page 126 of this book, Galbraith elaborates on countervailing power in the sphere of economics when he states: "The development of countervailing power requires a certain minimum opportunity and capacity for organization, corporate or otherwise. If the large retail buying organizations had not developed the countervailing power which they have used, by proxy, on behalf of the individual consumer, consumers would have been faced with the need to organize the equivalent of the retailer's power. This would have been a formidable task but it has been accomplished in Scandinavia where the consumer's co-operative, instead of the chain store, is the dominant instrument of countervailing power in consumers' goods markets." Seventeenth century England was an active time for the development of countervailance theory. Although much political discourse during the period was focused on the matter of sovereignty, or absolutism for the sovereign as, for example, we observe in the writings of Thomas Hobbes, the principle "significance of seventeenth-century England for constitutional theory was that during this period the concept of sovereignty was replaced by the concept of checks and balances."The evolution of political practice in England paralleled the evolution in theory, for it was during this period that "the operational dynamics of the system developed in accordance with the countervailance model of government."While the trend reversed somewhat under the power of Oliver Cromwell and the era of the later Stuarts, and was therefore rather uneven over the flow of the 17th century, the Glorious Revolution of 1688 "firmly established the principles of dispersed power and checks and balances as the central pillars of English constitutionalism." (en)
- Le contre-pouvoir est un pouvoir contre, qui s'organise face à une autorité établie. Ce peut être une force politique, économique ou sociale et son rôle a pour effet de restreindre l'exercice du pouvoir en place et de proposer une alternative aux décisions d'une autorité. Par exemple : les citoyens, les élus d'un parti d'opposition, des associations et notamment des syndicats, les médias, des cultes. (fr)
- Countervailing power, de tegenmacht, is de tegenwerkende kracht bij economische machtsposities als monopolies. Countervailing power komt zowel bij vraag als aanbod voor. Deze tegenkrachten ontstaan als de dominerende partij niet bereid is haar positie vrijwillig op te geven. Die tegenkrachten verminderen de macht van de dominante partij op de markt, die daardoor richting de optimale allocatie beweegt. De theorie werd door John Kenneth Galbraith bedacht, ooit een van de adviseurs van F.D. Roosevelt. De theorie werd in 1952 in zijn boek American Capitalism: The concept of countervailing power gepubliceerd. Countervailing power komt bijvoorbeeld op de arbeidsmarkt voor: de macht van de werkgever wordt door de vakbonden verminderd. Volgens Galbraith zou de Amerikaanse economie daarnaast worden geleid door een zich actief opstellende regering. Zo ontstaat er een driemanschap van werkgevers, vakbonden en de overheid. Galbraith zelf zag daarentegen wel in dat de werkgevers een belangrijke bijdrage aan de economie leverden en was dan ook van mening dat de "big business" niet door de neutraliserende macht als vijand gezien moest worden. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Le contre-pouvoir est un pouvoir contre, qui s'organise face à une autorité établie. Ce peut être une force politique, économique ou sociale et son rôle a pour effet de restreindre l'exercice du pouvoir en place et de proposer une alternative aux décisions d'une autorité. Par exemple : les citoyens, les élus d'un parti d'opposition, des associations et notamment des syndicats, les médias, des cultes. (fr)
- El poder compensador és un terme econòmic encunyat per J. K. Galbraith en el seu llibre El capitalisme americà (1956) que ofereix una teoria alternativa a la lliure competència com a generador de l'equilibri en els mercats quan aquests estan dominats per un petit nombre de grans empreses amb molt de poder. Segons Galbraith, en aquest context, per tal que els mercats assoleixin l'equilibri competitiu (en comptes de l'equilibri monopolista o oligopolista) cal que s'erigeixi un poder compensador. Aquest poder compensador pren formes molt diferents: (ca)
- Countervailing power, or countervailance, is the idea in political theory of institutionalized mechanisms that the wielding of power within a polity having two or more centers can, and often does, provide counter-forces that usefully oppose each other. This political organization stands in contrast to polities such as principalities where "various princes were absolute rulers in their domain" or in modern examples of totalitarian governments. (en)
- Der Begriff Gegenmacht (englisch countervailing power) bezeichnet die Möglichkeit der Kompensation einer einseitigen Marktmacht durch eine weitere Macht auf der anderen Marktseite, eben der Gegenmacht. Diese organisiert sich selbständig. Der Begriff tauchte erstmals bei John Kenneth Galbraith auf. Eine besondere Karriere machte der Begriff in der sozialwissenschaftlichen Literatur über Gewerkschaften. Ihre kollektive Verhandlungsmacht korrigiert die Resultate des reinen Marktprozesses. Lohnhöhe und Verteilungsproportionen sind insofern auch als Ergebnis von Gegenmacht zu begreifen. (de)
- Countervailing power, de tegenmacht, is de tegenwerkende kracht bij economische machtsposities als monopolies. Countervailing power komt zowel bij vraag als aanbod voor. Deze tegenkrachten ontstaan als de dominerende partij niet bereid is haar positie vrijwillig op te geven. Die tegenkrachten verminderen de macht van de dominante partij op de markt, die daardoor richting de optimale allocatie beweegt. (nl)
|
