In philosophy, becoming is the possibility of change in a thing that has being, that exists. In the philosophical study of ontology, the concept of becoming originated in ancient Greece with the philosopher Heraclitus of Ephesus, who in the sixth century BC, said that nothing in this world is constant except change and becoming (i.e., everything is impermanent). This point was made by Heraclitus with the famous quote "No man ever steps in the same river twice." His theory stands in direct contrast to the philosophic idea of being, first argued by Parmenides, a Greek philosopher from the italic Magna Grecia, who believed that the change or "becoming" we perceive with our senses is deceptive, and that there is a pure perfect and eternal being behind nature, which is the ultimate truth of bei

Property Value
dbo:abstract
  • الصيرورة هو مفهوم فلسفي يتعلق في علم الفلسفة بالمفاهيم الوجودية، وهي مختلفة عن الفلسفة العملية عموماً، كما أن مفهومها مختلف عن الصيرورة في الدراسات ذات الصلة بعلم اللاهوت. فمفهوم الصيرورة في علم الفلسفة مرتبط باتجاهين اخرين هما: تعاقب الأحداث والنشوء. وأنها نهج أو حالة تعبر عن وجود الحدث والاتجاه حول الوقت والمسافة. (ar)
  • L'esdevenir és un concepte filosòfic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutació o canvi, per això ha de ser entès per esdevenir el fet que, a la realitat, res no hi és estàtic, sinó un flux o un corrent dinàmic. El terme esdevenir apunta al procés d'ésser, o al fet d'ésser com un procés. D'aquesta manera és freqüent ubicar com contraris esdevenir i ésser. Amb aquest mot s'apunta a totes les formes d'arribar a ésser, o —en gerundi— de l'estar essent. Els grecs, ja des dels presocràtics, s'enfrontaven amb aquest inquietant problema, donant-hi solucions múltiples. Bàsicament, tals pensaments discorren entre l'acceptació de la mobilitat fins a la seva negació racional, no empírica. El primer dels grups de pensadors a citar és Heràclit, per a qui, segons una interpretació de Plató, «ningú no es banya dues vegades a les mateixes aigües d'un riu». El pensament d'aquest filòsof és arquetípic per al problema de l'esdevenir a tota la filosofia occidental. L'esdevenir és, per a Heràclit, la substància de l'ésser, atès que tota cosa està subjecta al temps i a la transformació. Àdhuc allò que sembla com estàtic a la percepció sensorial, està en realitat en situació dinàmica i en continu canvi. Aquesta idea la simbolitza amb el "foc", el principi o arkhé de totes les coses, car aquest element és la metàfora per antonomàsia per al moviment perpetu, per a la vida fugitiva i per a la destrucció final i ineludible. L'esdevenir és així la llei immutable, el logos, en virtut de la qual tot canvia, tret de la pròpia llei del moviment. La condició estàtica és sinònim de mort. És comprensible, aleshores, que Heràclit afirmi que tot flueix (panta rei). La imatge del riu ho mostra. I, extremant les coses, el seu deixeble, Cràtil, objectarà al seu mestre, afirmant que no només és impossible banyar-se dues vegades al mateix riu, atès que en realitat ni tan sols és possible banyar-s'hi un sol cop, i això en virtut que l'aigua que mulli en principi els peus, ja no serà la que mulli els turmells... En Parmènides, de l'escola d'Elea, s'hi troba una posició diametralment oposada. Concebut l'ésser com una totalitat estàtica, el moviment i el canvi hi són impossibles, només aparents o fal·laços. Perquè tant el moviment com el canvi són un passatge de l'ésser, "que s'és", en ser "que no s'és" ara. I el no-ésser (o en terme no crec, el no-res) no existeix ni pot existir. L'esfera parmenídia de l'ésser és —conseqüentment— inamovible i no fluent, ingendrada, amb límits o perifèria, imperible, sense esquerdes, compacta, intemporal i tot plena d'ésser... Perquè aquestes característiques poguessin no donar-se, s'hauria d'acceptar l'existència del no-ésser, i això és racionalment contradictori. Ja a la filosofia clàssica de Grècia, Plató en dirà que l'estatisme parmenidi convé, de manera específica, al món de les idees, i no al dels éssers sensibles. La propensió general de Plató és fer de l'esdevenir una específica propietat de les coses, com a reflexos o còpies només aparents de les idees. Aristòtil criticà les concepcions de l'esdevenir proposades pels pensadors anteriors i intentà eludir l'aporia parmenídia, apel·lant als conceptes de potència i acte. Quelcom és una substància en acte, i eventualment un ésser successiu o possible, en potència. (ca)
  • Das Werden ist ein Grundbegriff der dialektischen Logik, der das Prozesshafte der Welt, das und Vergehen von Wesen, Dingen und Zuständen beschreiben soll. Im Gegensatz zur Veränderung bezeichnet Werden ein aus sich selbst entwickelndes Geschehen. Von diesem Begriff ausgehend, versucht philosophisches Denken, Prozesshaftigkeit und Veränderlichkeit zu deuten. In der Philosophie der Antike befasste sich bereits Heraklit mit der Frage des Werdens (Panta rhei). (de)
  • En métaphysique, le devenir s'oppose à l'être au sens absolu, synonyme de permanence, comme ce qui tantôt est, tantôt n'est pas. À travers l'opposition entre l'Être et le Devenir s'exprime la très vieille opposition des deux grands penseurs présocratiques à savoir Parménide et Héraclite. La réflexion sur le Devenir s'impose pour toute réflexion dirigée sur le monde réel. La distinction entre Être et Devenir recoupe la distinction entre monde intelligible et monde sensible. Selon Héraclite d'Éphèse « tout change sans cesse, passant d'un contraire à l'autre, et la seule chose qui soit immuable c'est la loi de cette éternelle métamorphose. Telles sont les principales affirmations de la philosophie d'Héraclite, qui l'opposent très nettement à celle de Parménide, qui soutenait l'unité et l'immutabilité de l'être. Si tout devient tout, chaque chose contient en elle ce qui la nie; la loi du devenir n'est plus autre que celle de l'identité des contraires. Ce changement constant ne se fait pas au hasard ». Pourtant la Métaphysique a de tout temps accordé un privilège exorbitant à ce qui est stable et permanent, depuis l'« être » éternellement présent de Parménide, l'Idée de Platon, l'être substantiel d'Aristote, le Dieu médiéval, jusqu'au « sujet » érigé en fondement absolu par les modernes remarque Jean Grondin. (fr)
  • Il divenire, inteso come mutamento, movimento, scorrere senza fine della realtà, perenne nascere e morire delle cose, è stato uno dei concetti filosofici più importanti su cui si sono contrapposte visioni ontologiche di tipo statico (come quella eleatica) e di tipo dinamico (come quella eraclitea e dell'atomismo leucippeo). Il termine divenire [dal latino devĕnire composto di de (prep. che indica moto dall'alto) e venire (venire) quindi propriamente "venir giù"] in filosofia implica un cambiamento non solo nello spazio, come nel significato originario, ma anche nel tempo. (it)
  • In philosophy, becoming is the possibility of change in a thing that has being, that exists. In the philosophical study of ontology, the concept of becoming originated in ancient Greece with the philosopher Heraclitus of Ephesus, who in the sixth century BC, said that nothing in this world is constant except change and becoming (i.e., everything is impermanent). This point was made by Heraclitus with the famous quote "No man ever steps in the same river twice." His theory stands in direct contrast to the philosophic idea of being, first argued by Parmenides, a Greek philosopher from the italic Magna Grecia, who believed that the change or "becoming" we perceive with our senses is deceptive, and that there is a pure perfect and eternal being behind nature, which is the ultimate truth of being. This point was made by Parmenides with the famous quote "what is-is". Becoming, along with its antithesis of being, are two of the foundation concepts in ontology. Scholars have generally believed that either Parmenides was responding to Heraclitus, or Heraclitus to Parmenides, though opinion on who was responding to whom changed over the course of the 20th century. In philosophy, the word "becoming" concerns a specific ontological concept studied also by process philosophy as a whole or with the related study of process theology, and Heraclitus is commonly regarded as the "founder of the process approach" due to his radical flux doctrine. (en)
  • Devir (do latim devenire, chegar) é um conceito filosófico que significa as mudanças pelas quais passam as coisas. O conceito de "se tornar" nasceu no leste da Grécia antiga pelo filósofo Heráclito de Éfeso que no século VI a.C. com a famosa citação "Nenhum homem jamais pisa no mesmo rio duas vezes"; é também dito por ele que nada neste mundo é permanente, exceto a mudança e a transformação. Sua teoria está em oposição com a de Parmênides, outro filósofo grego que acreditava que as mudanças ônticas ou os "tornar-se" que percebemos com nossos sentidos é algo enganoso, que há pura perfeição e eternidade por trás da natureza, e que esta é a verdade suprema do Ser. Esse argumento foi afirmado por Parmênides com a famosa citação "o que é, é". Os estudiosos geralmente acreditavam que Parmênides estava respondendo a Heráclito, ou Heráclito a Parmênides, embora a opinião sobre quem estava respondendo a quem mudou ao longo do século XX. Na filosofia, a palavra "tornar-se" diz respeito de um conceito ontológico específico, estudado também pela filosofia do processo como um todo ou com o estudo relacionado da teologia do processo, em que se considera Heráclito como precursor da abordagem do processo, devido à sua doutrina do fluxo radical. (pt)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 25667234 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5725 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 968276447 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdfs:comment
  • الصيرورة هو مفهوم فلسفي يتعلق في علم الفلسفة بالمفاهيم الوجودية، وهي مختلفة عن الفلسفة العملية عموماً، كما أن مفهومها مختلف عن الصيرورة في الدراسات ذات الصلة بعلم اللاهوت. فمفهوم الصيرورة في علم الفلسفة مرتبط باتجاهين اخرين هما: تعاقب الأحداث والنشوء. وأنها نهج أو حالة تعبر عن وجود الحدث والاتجاه حول الوقت والمسافة. (ar)
  • Das Werden ist ein Grundbegriff der dialektischen Logik, der das Prozesshafte der Welt, das und Vergehen von Wesen, Dingen und Zuständen beschreiben soll. Im Gegensatz zur Veränderung bezeichnet Werden ein aus sich selbst entwickelndes Geschehen. Von diesem Begriff ausgehend, versucht philosophisches Denken, Prozesshaftigkeit und Veränderlichkeit zu deuten. In der Philosophie der Antike befasste sich bereits Heraklit mit der Frage des Werdens (Panta rhei). (de)
  • Il divenire, inteso come mutamento, movimento, scorrere senza fine della realtà, perenne nascere e morire delle cose, è stato uno dei concetti filosofici più importanti su cui si sono contrapposte visioni ontologiche di tipo statico (come quella eleatica) e di tipo dinamico (come quella eraclitea e dell'atomismo leucippeo). Il termine divenire [dal latino devĕnire composto di de (prep. che indica moto dall'alto) e venire (venire) quindi propriamente "venir giù"] in filosofia implica un cambiamento non solo nello spazio, come nel significato originario, ma anche nel tempo. (it)
  • L'esdevenir és un concepte filosòfic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutació o canvi, per això ha de ser entès per esdevenir el fet que, a la realitat, res no hi és estàtic, sinó un flux o un corrent dinàmic. El terme esdevenir apunta al procés d'ésser, o al fet d'ésser com un procés. D'aquesta manera és freqüent ubicar com contraris esdevenir i ésser. Amb aquest mot s'apunta a totes les formes d'arribar a ésser, o —en gerundi— de l'estar essent. (ca)
  • En métaphysique, le devenir s'oppose à l'être au sens absolu, synonyme de permanence, comme ce qui tantôt est, tantôt n'est pas. À travers l'opposition entre l'Être et le Devenir s'exprime la très vieille opposition des deux grands penseurs présocratiques à savoir Parménide et Héraclite. La réflexion sur le Devenir s'impose pour toute réflexion dirigée sur le monde réel. La distinction entre Être et Devenir recoupe la distinction entre monde intelligible et monde sensible. (fr)
  • In philosophy, becoming is the possibility of change in a thing that has being, that exists. In the philosophical study of ontology, the concept of becoming originated in ancient Greece with the philosopher Heraclitus of Ephesus, who in the sixth century BC, said that nothing in this world is constant except change and becoming (i.e., everything is impermanent). This point was made by Heraclitus with the famous quote "No man ever steps in the same river twice." His theory stands in direct contrast to the philosophic idea of being, first argued by Parmenides, a Greek philosopher from the italic Magna Grecia, who believed that the change or "becoming" we perceive with our senses is deceptive, and that there is a pure perfect and eternal being behind nature, which is the ultimate truth of bei (en)
  • Devir (do latim devenire, chegar) é um conceito filosófico que significa as mudanças pelas quais passam as coisas. O conceito de "se tornar" nasceu no leste da Grécia antiga pelo filósofo Heráclito de Éfeso que no século VI a.C. com a famosa citação "Nenhum homem jamais pisa no mesmo rio duas vezes"; é também dito por ele que nada neste mundo é permanente, exceto a mudança e a transformação. Sua teoria está em oposição com a de Parmênides, outro filósofo grego que acreditava que as mudanças ônticas ou os "tornar-se" que percebemos com nossos sentidos é algo enganoso, que há pura perfeição e eternidade por trás da natureza, e que esta é a verdade suprema do Ser. Esse argumento foi afirmado por Parmênides com a famosa citação "o que é, é". Os estudiosos geralmente acreditavam que Parmênides (pt)
rdfs:label
  • صيرورة (ar)
  • Esdevenir (ca)
  • Werden (Philosophie) (de)
  • Becoming (philosophy) (en)
  • Devenir (philosophie) (fr)
  • Divenire (it)
  • Devir (pt)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of