Ahmad al-Mansur (Arabic: أبو العباس أحمد المنصور‎, Ahmad Abu al-Abbas al-Mansur, also El-Mansour Eddahbi [the Golden], Arabic: أحمد المنصور الذهبي‎; and Ahmed el-Mansour; 1549 in Fes – 25 August 1603, outskirts of Fes) was Sultan of the Saadi dynasty from 1578 to his death in 1603, the sixth and most famous of all rulers of the Saadis. Ahmad al-Mansur was an important figure in both Europe and Africa in the sixteenth century; his powerful army and strategic location made him an important power player in the late Renaissance period. He has been described as "a man of profound Islamic learning, a lover of books, calligraphy and mathematics, as well as a connoisseur of mystical texts and a lover of scholarly discussions."

Property Value
dbo:abstract
  • السلطان أحمد المنصور الذهبي السعدي الحسني بن محمد الشيخ المهدي بن محمد القائم بأمر الله الزيداني الحسني السعدي، واسطة عقد الملوك السعديين ، وأحد ملوك المغرب العظام وباني قصر البديع. ولد بفاس عام 956/1549، وبويع في ساحة معركة وادي المخازن الظافرة يوم الاثنين متم جمادى الأولى سنة 986/ 4 غشت 1578 بعد وفاة السلطان عبد الملك. يعتبر عهده الذي دام حوالي ست وعشرين سنة أزهى عهود المغرب و الدولة السعدية رخاء وعلما وعمرانا وجاها وقوة، (ar)
  • Àhmad al-Mansur o Al-Mansur adh-Dhahabí (Fes, 1549 - 20 d'agost del 1603) fou el sisè sobirà de la dinastia sadita. Era fill del sultà Mahàmmad (I) aix-Xaykh. El seu pare va morir quan tenia 8 anys. Va exercir alguns comandaments militars però es va haver d'exiliar a Algèria amb el seu germà gran Mawlay Abd-al-Màlik; aquest va pujar al tron el 1576 i va designar Ahmad com a hereu. El 1578 va prendre part a la batalla de Wadi l-Makhazin prop de Ksar al-Kabir (4 d'agost de 1578) contra els portuguesos en la qual va morir el rei Sebastià de Portugal (mort en combat), i el mateix sultà Abd-al-Màlik (mort de malaltia). El mateix dia Àhmad fou proclamat sultà i va agafar el laqab d'Al-Mansur ("el Victoriós") i fou jurat al tornar a Fes (15 d'agost de 1578). Les tropes van demanar el regal habitual a la pujada d'un sultà al tron, però el sultà va reclamar la seva part del botí (1/5) de la batalla (que els soldats s'havien quedar sencer), i finalment es van posar d'acord que cada part renunciava a la seva petició. El juliol del 1679 es va posar greument malalt, però es va recuperar. Llavors el seu fill al-Mamun ibn Ahmad fou designat hereu i governador de Fes, sent jurat el 24 de setembre de 1579 en una cerimònia a Marràqueix a la que el príncep no va assistir per les seves ocupacions a Fes. Ahmed el va cridar el 1581 a la seva presència per formalitzar la cerimònia i el va esperar a Tensif, on va acampar a mitjan març de 1581; al-Mamun es va presentar l'1 de juliol de 1581 celebrant-se una cerimònia memorable de jurament amb una gran parada militar (3 de juliol). Oficialment la mala acollida a l'ambaixada otomana i probablement el desig d'expansió, van portar a la Porta a planejar una expedició contra el Marroc. Ahmad al-Mansur se'n va assabentar i va fortificar Taza, Marràqueix i Fes, i va instaurar reformes a l'administració i l'exèrcit per acostar-lo a l'otomà. Va enviar una ambaixada al sultà Murat III, dirigida pel seu secretari Abu l-Abbas Ahmed ibn Ali al-Huzali, amb valuosos regals que va aconseguir calmar al sultà (1581). L'ambaixada va retornar poc després de la cerimònia abans indicada. Poc després d'aquesta cerimònia de Marràqueix del 1581 es va revoltar Abu Sulayman Daud ibn Abd al-Mumin fill d'Abd al-Mumin ibn Muhammad, germà d'Ahmad al-Mansur, i es va declarar sobirà a les muntanyes de Seksaoua on s'havia fet fort, obtenint el suport de diverses tribus berbers, cada vegada més. Ahmad va enviar a la zona al caid Abu Muhammad Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Kasim ibn Beddja que el va expulsar de les muntanyes Seksaoua; es va refugiar a la muntanya Houzala, i amb el suport dels habitants local va poder fer incursions contra el Draa; Ahmad va enviar altre cop a Abu Muhammad Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Kasim que va ocupar Houzala i Daud va haver de fugir al desert vivint com a nòmada entre la tribu Oudaia on va restar fins a la seva mort el 1589/1590. Amb els diners obtinguts del rescat dels presoners a la batalla de Wadi l-Makhazin va constituir una guàrdia pretoriana organitzada a la turca i dirigida per oficials moriscs. La segona meitat del 1581 els va dirigir contra els oasis de Tuat o Tuwat (Touat) i , territoris que eren independents de fet i no obeïen al sultà ni a cap altre poder. L'expedició fou dirigida per Ahmad ibn Barka i Ahmad ibn Haddad al-Ghamri al-Maaqili que van sortir de Marràqueix; l'objectiu estava a 70 dies de marxa. Arribats van demanar la submissió però al negar-se van atacar l'exèrcit enemic que fou derrotat en una sola batalla. La victòria va causar gran joia a al-Mansur que ara podria conquerir la regió del Sudan, veí d'aquests territoris com li aconsellava el seu estat major. Aquest havia de ser el fet més rellevant del seu regnat, que li va valer el lakab d'al-Dhahabi (l'àuric). Com que a l'edat del jurament de l'hereu al-Mamun (1579 i 1581) els germans petits d'aquest encara no havien arribat a la pubertat, el sultà va fer repetir el jurament el 2 de novembre de 1584 en presència de tots els germans excepte Zaydan ibn Ahmad, al que el pare va ordenar no ser-hi. Llavors va donar governs als seus fills grans: Abu Faris el Sus; Abu l-Hasan Ali va rebre Meknès; i Zaydan el govern de Tadela; un temps després els llocs d'Abu l-Hasan i Zaydan foren permutats, combinació que va restar definitiva. El 1585 es va revoltar a les muntanyes del Rif un home deamb fama de pietós anomenar al-Hadjdj Karakush, amb suport dels ghumares i els hibths, i va agafar el títol d'amir al-Munimin. Fou derrotat i mort i el seu cap portat a Marràqueix. Com s'ha vist, les revoltes foren sufocades amb rapidesa i en general el seu regnat fou pacífic. Negociacions amb Felip II de Castella i Aragó no van donar resultat i el sultà va encoratjar el contraban, i potser la pirateria; uns anglesos van arribar a fundar (1585) una "Barbary Company" per monopolitzar el comerç exterior. El sultà s'acostà a Anglaterra després de la derrota espanyola de l'esquadra invencible (1588). Ahmad vivia a Marràqueix, i va voler construir un palau. La construcció va durant prop de vint anys (es va iniciar el desembre de 1578) i finalment es va acabar (1594) i va rebre el nom d'al-Kasr al-badi. L'octubre de 1588 un cos de musulmans manat per Ahmad al-Naqis va derrotar als portuguesos a Ceuta i es diu que van estar a punt d'ocupar la ciutat. El 12 de setembre de 1589 els portuguesos van evacuar Asila. El sultà va escriure al sobirà del Sudan, demanant una contribució en or per finançar els exèrcits de l'islam. L'askya s'hi va oposar. L'expedició al Sudan va sortir de Marràqueix el 16 d'octubre de 1590 a les ordes del general Djawdhar Pasha, i va arribar al riu Níger tres mesos després al començament de 1591; el askya de Gao (els marroquins l'anomenaven Kaghou) va presentar batalla prop de la seva capital però al no disposar d'armes de foc, fou fàcilment derrotat i va haver de demanar la pau. Els marroquins van entrar a Tombuctú (Tinbuktu); els principals fakihs de Tombuctú (entre els quals l'escriptor Abu l-Abbas Ahmad ibn Ahmad Baba) foren deportats a Marràqueix. L'askya (Ishaq) es va retirar a Gao on Djawdhar el va perseguir i el rei enemic va oferir la submissió i un important tribut; Djawdhar va demanar instruccions al sultà. El setge i la resposta s'allargava i el clima era dolent, i el general es va retirar cap a Tombuctú. Aquesta retirada fou coneguda per Ahmad al-Mansur que va destituir a Djawdhar i va nomenar al seu lloc un altre general, Mahmud Zarkun, que va tornar a Gao que Ishaq ja havia evacuat cap a Koukia. Cap allí el va perseguir Mahmud Zarkun i no va parar fins que l'askya va morir; llavors tots els prínceps es van sotmetre a l'autoritat del sultà. Des de la conquesta l'or va començar a fluir cap al Marroc cada vegada en més quantitat, i també altres articles. Marroc va esdevenir un regne ric on es fabricaven milers de peces d'or pels pagaments i es confeccionaven també joies i objectes. La tribu Khult que després de patir un càstig per afavorir als wattàsides havia estat perdonada pel seu bon comportament a la batalla de Wadi l-Makhazin i establerta a la regió d'Azghar on van començar a cometre excessos assolant els territoris veïns. A causa de les queixes el sultà els va imposar una contribució especial de 70.000 peces de plata que els va obligar a augmentar les ràtzies. Llavors va ordenar a una part anar a Tigurarin i van refusar, i va enviar contra ells a Musa ibn Abu Djumada al-Hamri que els va poder arrabassar els seus cavalls i els va derrotar con infants. El 1595 es va revoltar el seu nebot al-Nasir ibn al-Ghalib Billah que estava exiliat a Melilla. Al front dels partidaris que havia reunit, es va dirigir a Taza que va ocupar. Diverses tribus se li van unir. Els notables del sultanat estaven cansats d'Ahmad al-Mansur que els imposava una autoritat absoluta i exercia un poder ferri, i quasi tots volien el triomf del rebel. El sultà va enviar un exèrcit a Taza que fou derrotat augmentant el prestigi d'al-Nasir. Ahmad al-Mansur va enviar llavors un segon exèrcit manat pel seu fill al-Mamun ibn Ahmad, governador de Fes, i aquesta vegada al-Nasir fou derrotat i va fugir cap a Taza i després va abandonar aquesta ciutat. Es va refugiar a Ledjabia al Dejabl al-Zabib, on fou atrapat per al-Mamun, que li va lliurar un altre combat en el qual el rebel va morir (1596). El seu cap fou portat a Marràqueix. Al-Mamun de fes dedicava als plaers (era homosexual i li agradava el beure) i va abandonar els seus deures religiosos, el que va molestar als notables (no al poble que o no ho sabia o ho dispensava); les queixes van arribar al seu pare que es va disposar a anar a Fes. Al-Mamun va posar en peu de guerra a les seves forces, uns 22.000 homes, i es va disposar a marxar a Tlemcen buscant la protecció dels otomans. Ahmad al-Mansur, assabentat, va demorar la sortida cap a Fes, li va enviar una carta afectuosa, i li va donar les províncies del Draa i Sigilmasa. Al-Mamun va acceptar les recomanacions paternes i va marxar cap a Sigilmasa, però a mig camí va retornar a Fes i als seus hàbits anteriors. Llavors el sultà li va enviar ulemes que amb amenaces de tota mena van aconseguir un comportament més adient i van informar al sultà que el fill s'havia reformat. El 1598/1599 es va iniciar una greu epidèmia de colera que va delmar la població especialment a la capital. El desembre de 1600 una inundació va afectar a Fes i es va repetir el febrer de 1601. Ahmad al-Mansur no creia que el seu fill s'hagués reformat i l'octubre de 1602 va sortir de Marràqueix (on va deixar al seu fill Abu Faris com a virrei) en direcció a Fes, bloquejant els camins que anaven de Marràqueix a Fes per impedir que se sabés la seva sortida. Al-Mamun fou sorprès i va fugir per refugiar-se a la zawiya d'Abu al-Shata a la comarca de Fishtala, prop del riu Ouergha. Sota amenaça del sultà fou entregat i empresonat a Meknès. El govern de Fes fou donat a Zaydan ibn Ahmad. El sultà va morir no gaire temps després d'arribar, al seu campament de Fez (20 d'agost del 1603), a causa de la pesta que assolava el país i que va durar del 1598 al 1608 però que el 1603 estava al punt més alt. Zaydan va quedar amb el poder a Fes (agost) i fou reconegut successor pels notables locals (Zaydan era fill d'una dama noble de nom Shabania mentre que al-Mamun i Abu Faris eren fills d'una concubina de nom Khayzuran) però quan es va notificar a Marràqueix la proclamació, els notables d'aquesta ciutat no el van reconèixer i van proclamar a Abu Faris Abd Allah, que va agafar el nom de regne d'al-Wathik billah. Ahmad al-Mansur fou enterrat a un mausoleu a Marràqueix. A la seva cort, de la que van formar part diversos escriptors, va destacar el secretari Abu Faris Abd al-Aziz al-Fishtali, que li va dedicar un panegíric. Entre els seus visirs: Abd al-Aziz ibn Said al-Mezuar, el llibert Mulud i al-Nasir ibn Ali ibn Shakra. (ca)
  • Ahmad al-Mansūr (arabisch أبو العباس أحمد المنصور, DMG Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Manṣūr; † 1603) war von 1578 bis zu seinem Tod der fünfte Sultan der Saadier-Dynastie in Marokko. (de)
  • Ahmad I al-Mansur (en árabe: أحمد المنصور السعدي, también El-Mansour Eddahbi, en árabe: أحمد المنصور الذهبي, y Ahmed el-Mansour o Ahmed al Mansur; Fez, 1549​-afueras de Fez, 25 de agosto de 1603)​​ fue un sultán de la dinastía saadí desde 1578 hasta su muerte en 1603, el sexto y el más famoso de todos los gobernantes de los saadíes. Ahmad al-Mansur era una figura importante en Europa y África en el siglo XVI, su poderoso ejército y la ubicación estratégica hicieron de él alguien importante en la época del Renacimiento. Ha sido descrito como "un hombre de profundo conocimiento islámico, amante de los libros, la caligrafía y las matemáticas, además de ser un conocedor de textos místicos y amante de las discusiones académicas".​ (es)
  • Ahmad al-Mansur (Arabic: أبو العباس أحمد المنصور‎, Ahmad Abu al-Abbas al-Mansur, also El-Mansour Eddahbi [the Golden], Arabic: أحمد المنصور الذهبي‎; and Ahmed el-Mansour; 1549 in Fes – 25 August 1603, outskirts of Fes) was Sultan of the Saadi dynasty from 1578 to his death in 1603, the sixth and most famous of all rulers of the Saadis. Ahmad al-Mansur was an important figure in both Europe and Africa in the sixteenth century; his powerful army and strategic location made him an important power player in the late Renaissance period. He has been described as "a man of profound Islamic learning, a lover of books, calligraphy and mathematics, as well as a connoisseur of mystical texts and a lover of scholarly discussions." (en)
  • Abou Abbas Ahmed al-Mansour (أبو العباس أحمد المنصور), surnommé Ad-Dhahbî (« le doré » en arabe), est le sixième sultan de la dynastie saadienne, au Maroc, de 1578 à sa mort en 1603. (fr)
  • Aḥmad al-Manṣūr al-Dhahabi (in arabo: أحمد المنصور السعدي‎; Fès, 1549 – Fès, 1603) fu un sultano del Marocco, appartenente alla dinastia sa'diana, regnò dal 1578 fino al 1603, data della sua morte. Fu il sesto e il più famoso sultano della dinastia saʿdiana. Ahmad al-Mansur fu una figura importante dell'Europa e dell'Africa del XVI secolo, il suo potente esercito e la posizione strategica del suo regno fece di lui una potente figura nel tardo periodo rinascimentale. (it)
  • アフマド・マンスール・ザハビー(ʿaḥmad al-manṣūr al-ḏahabī、1549年 – 1603年8月25日)は、サアド朝モロッコのスルターンの一人。幼少期、父王の暗殺により亡命を余儀なくされ、17年間をオスマン帝国の庇護の下に暮らした()。1578年にスルターン位を兄から継承してから1603年に亡くなるまで、その地位にあった。サアド朝はマグリブの一地方政権であったが、アフマド・マンスール・ザハビーの政治・軍事的行動は16世紀のヨーロッパ及びアフリカに広く影響を及ぼした。 (ja)
  • Ahmad al-Mansur (także Ahmed el-Mansur, arab. أبو العباس أحمد المنصور السعدي, Abu al-Abbas Ahmad al-Mansur as-Sadi, zm. w 1603) – sułtan Maroka z dynastii Sadytów, syn sułtana Muhammada asz-Szajcha. W 1578 roku Ahmad I al-Mansur - wówczas jeszcze jako zarządca Fezu – wziął udział w wielkiej bitwie pod Kasr al-Kabir, w której starły się wojska ówczesnego marokańskiego sułtana – Abu Marwana Abd al-Malika z koalicją wojsk portugalskiego króla Sebastiana i pragnącego odzyskać tron uprzednio obalonego sułtana Abu Abd Allaha Muhammada II. W bitwie tej polegli wszyscy trzej naczelni dowódcy, a Ahmad I al-Mansur – jako brat Abu Marwana Abd al-Malika – wstąpił na sułtański tron. Rządy Ahmada I al-Mansura były okresem rozkwitu kultury i państwa marokańskiego. Sułtan zreorganizował też armię i rozpoczął lukratywny handel solą kamienną i trzciną cukrową z Europą (głównie z Anglią). Sól pochodziła z zagarniętych w tym czasie przez Maroko kopalni w Taghazie w głębi Sahary, zaś trzcina cukrowa z plantacji w prowincji Al-Hauz na południe od Marrakeszu. Na rynkach europejskich towary te nie musiały jeszcze wówczas konkurować z importem z Nowego Świata. Cierniem w oku sułtana była jednak stale bogacąca się Hiszpania, która prowadziła wówczas zwycięskie wojny z Aztekami i zagarniała ich złoto. Ahmad I al-Mansur zwrócił się więc ku drugiemu znanemu wówczas źródłu tego kruszcu – ku położonemu w dorzeczu Nigru państwu Songhaj. W 1591 roku marokańskie wojska doszczętnie rozbiły armię Songhajów, a złoto zostało wywiezione karawanami do Maroka. Afryka Zachodnia nigdy już w pełni nie podniosła się po tej klęsce. Sułtan Ahmad I al-Mansur zmarł nagle w 1603 roku z powodu epidemii. Tron przejął po nim jego syn , wkrótce rozgorzały jednak zacięte walki o władzę, a dynastia podzieliła się na dwie linie o zaledwie lokalnej władzy – linię z Fezu i Marrakeszu. Ostatecznie doprowadziło to do upadku Sadytów, a władzę w kraju przejęli Alawici. (pl)
  • Ahmad I al-Mansur of Ahmed I el-Mansour (Fez, 1549 – buiten Fez, 25 augustus 1603) regeerde van 1578 tot aan zijn dood in 1603 als sultan van de Saadidynastie. (nl)
  • Amade Almançor (em árabe: أحمد المنصور; transl.: Ahmed/Ahmad el/al-Mans(o)ur), foi um rei de Marrocos da dinastia saadiana, reinou entre 1578 e 1603. Foi antecedido no trono por Abu Maruane Abdal Malique I, e foi seguido no trono por Abdul Abdalá Maomé III. (pt)
  • А́хмад II, носивший прозвания аль-Мансу́р («победитель») и аз-Захаби́ («золотой») (араб. أحمد المنصور السعدي‎) (1549, Фес — 25 августа 1603, пригород Феса) — шериф Марокко, представитель династии Саадитов, правивший в 1578—1603 годах. Взошёл на престол после смерти своего брата Абу Марвана Абд аль-Малика в Битве трёх королей; коронован прямо во время сражения. В самом начале царствования получил огромный выкуп за португальских пленников и почести от иностранных (особенно от османских и английских) послов, видевших в нём удачливого полководца и возможного союзника против португальцев. Проявил себя способным и разносторонним монархом; его правление отмечено расцветом экономики и культуры Марокко, наибольшим за всю историю территориальным расширением государства, ростом его международного престижа. Аль-Мансур часто называется самым блестящим представителем династии Саадитов. Крупнейшим его внешнеполитическим достижением является завоевание империи Сонгай. В 1590 году, воспользовавшись раздиравшей её междоусобицей, аль-Мансур отправил в поход через Сахару 4-тысячный отряд под командованием мориска Джудар-паши, вооружённый аркебузами и имевший в распоряжении артиллерию. В Джудар-паша разгромил сонгайское войско, десятикратно превосходившее его отряд численностью, пользуясь преимуществом в вооружении. Затем марокканцы захватили и разграбили богатейшие города Сонгая — Дженне, Тимбукту и Гао, наполнив государственную казну золотом и обеспечив контроль над сахарскими торговыми путями. Марокко извлекло баснословную прибыль из новозахваченных земель, но не смогло удержать их надолго: вскоре после смерти аль-Мансура его держава утратила земли бывшей империи, позволив им распасться на десяток полусамостоятельных и враждующих царств. Аль-Мансур также вошёл в историю как покровитель искусств. В его правление в столице Марокко Марракеше были возведены признанные шедевры североафриканского зодчества, среди них дворец Эль-Бади и усыпальница Саадитов. (ru)
  • Ahmad I al-Mansur (arabiska: أحمد المنصور السعدي), född 1549 i Fès, död 25 augusti 1603 i utkanterna av Fès, var sultan av från 1578 till sin död 1603. Han är den sjätte och mest kända av alla Saadisultanerna, och var tredje son som blev sultan av Marocko. Ahmad al-Mansur var en viktig person i både Europa och Afrika under 1500-talet. När al-Mansur med sin broder Abd al-Malik mördade sin fader 1557 tvingades de båda fly undan deras äldre broder (1557–1574), lämna Marocko och stanna utanför landet till 1576. De tillbringade 17 år bland osmanerna i Konstantinopel. Ahmad efterträdde sin broder Abd al-Malik som sultan när han avled i en strid mot portugiser, mitt under en period av ekonomiskt välstånd. Pengarna började dock ta slut på grund av militära åtaganden, spioneri och byggnadsprojekt, en kunglig livsstil och propagandakampanjer. Ahmad al-Mansur hade vänskapsrelationer med England, och sände år 1600 sin sekreterare Abd el-Ouahed ben Messaoud som ambassadör för Barbareskstaterna till Elizabeth I av England:s hov för att förhandla fram en allians mot Spanien. Han dog av pesten 1603 och efterträddes av , med bas i Marrakech, och av , med bas i Fès, och hade bara lokal makt. Han begravdes i Marrakech. Genom mästerlig diplomati motstod al-Mansur kraven från den osmanska sultanen, för att bevara marockansk självständighet. Hans åtaganden var dock dyra, och för att lösa detta försökte han erövra, och även om det lyckades i början, blev det allt svårare för marockanerna att bibehålla kontroll över kolonierna, och successivt minskade deras makt och prestige. (sv)
  • Ахмад аль-Мансур (араб. أحمد المنصور‎, Aḥmad al-Manṣūr; 1549 — 25 серпня 1603) — султан Марокко (1578—1603). Представник арабської Саадійської династії. Син марокканського султана Мухаммада аш-Шейха. Молодший брат султанів Абдаллаха аль-Галіба й Абда аль-Маліка I. Сприяв найбільшому піднесенню держави. (uk)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1603-01-01 (xsd:date)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1578-01-01 (xsd:date)
dbo:child
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • Amir al-Muminin (en)
dbo:wikiPageID
  • 2456201 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12281 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 980884249 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:birthDate
  • 1549 (xsd:integer)
dbp:birthPlace
dbp:coronation
  • 1578 (xsd:integer)
dbp:deathDate
  • 1603-08-25 (xsd:date)
dbp:deathPlace
  • Outskirts of Fes, Morocco (en)
dbp:house
dbp:houseType
  • Dynasty (en)
dbp:issue
dbp:name
  • Ahmad Abu al-Abbas al-Mansur (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 1578 (xsd:integer)
dbp:religion
dbp:successor
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1578 (xsd:integer)
dct:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • السلطان أحمد المنصور الذهبي السعدي الحسني بن محمد الشيخ المهدي بن محمد القائم بأمر الله الزيداني الحسني السعدي، واسطة عقد الملوك السعديين ، وأحد ملوك المغرب العظام وباني قصر البديع. ولد بفاس عام 956/1549، وبويع في ساحة معركة وادي المخازن الظافرة يوم الاثنين متم جمادى الأولى سنة 986/ 4 غشت 1578 بعد وفاة السلطان عبد الملك. يعتبر عهده الذي دام حوالي ست وعشرين سنة أزهى عهود المغرب و الدولة السعدية رخاء وعلما وعمرانا وجاها وقوة، (ar)
  • Ahmad al-Mansūr (arabisch أبو العباس أحمد المنصور, DMG Abū l-ʿAbbās Aḥmad al-Manṣūr; † 1603) war von 1578 bis zu seinem Tod der fünfte Sultan der Saadier-Dynastie in Marokko. (de)
  • Ahmad I al-Mansur (en árabe: أحمد المنصور السعدي, también El-Mansour Eddahbi, en árabe: أحمد المنصور الذهبي, y Ahmed el-Mansour o Ahmed al Mansur; Fez, 1549​-afueras de Fez, 25 de agosto de 1603)​​ fue un sultán de la dinastía saadí desde 1578 hasta su muerte en 1603, el sexto y el más famoso de todos los gobernantes de los saadíes. Ahmad al-Mansur era una figura importante en Europa y África en el siglo XVI, su poderoso ejército y la ubicación estratégica hicieron de él alguien importante en la época del Renacimiento. Ha sido descrito como "un hombre de profundo conocimiento islámico, amante de los libros, la caligrafía y las matemáticas, además de ser un conocedor de textos místicos y amante de las discusiones académicas".​ (es)
  • Ahmad al-Mansur (Arabic: أبو العباس أحمد المنصور‎, Ahmad Abu al-Abbas al-Mansur, also El-Mansour Eddahbi [the Golden], Arabic: أحمد المنصور الذهبي‎; and Ahmed el-Mansour; 1549 in Fes – 25 August 1603, outskirts of Fes) was Sultan of the Saadi dynasty from 1578 to his death in 1603, the sixth and most famous of all rulers of the Saadis. Ahmad al-Mansur was an important figure in both Europe and Africa in the sixteenth century; his powerful army and strategic location made him an important power player in the late Renaissance period. He has been described as "a man of profound Islamic learning, a lover of books, calligraphy and mathematics, as well as a connoisseur of mystical texts and a lover of scholarly discussions." (en)
  • Abou Abbas Ahmed al-Mansour (أبو العباس أحمد المنصور), surnommé Ad-Dhahbî (« le doré » en arabe), est le sixième sultan de la dynastie saadienne, au Maroc, de 1578 à sa mort en 1603. (fr)
  • Aḥmad al-Manṣūr al-Dhahabi (in arabo: أحمد المنصور السعدي‎; Fès, 1549 – Fès, 1603) fu un sultano del Marocco, appartenente alla dinastia sa'diana, regnò dal 1578 fino al 1603, data della sua morte. Fu il sesto e il più famoso sultano della dinastia saʿdiana. Ahmad al-Mansur fu una figura importante dell'Europa e dell'Africa del XVI secolo, il suo potente esercito e la posizione strategica del suo regno fece di lui una potente figura nel tardo periodo rinascimentale. (it)
  • アフマド・マンスール・ザハビー(ʿaḥmad al-manṣūr al-ḏahabī、1549年 – 1603年8月25日)は、サアド朝モロッコのスルターンの一人。幼少期、父王の暗殺により亡命を余儀なくされ、17年間をオスマン帝国の庇護の下に暮らした()。1578年にスルターン位を兄から継承してから1603年に亡くなるまで、その地位にあった。サアド朝はマグリブの一地方政権であったが、アフマド・マンスール・ザハビーの政治・軍事的行動は16世紀のヨーロッパ及びアフリカに広く影響を及ぼした。 (ja)
  • Ahmad I al-Mansur of Ahmed I el-Mansour (Fez, 1549 – buiten Fez, 25 augustus 1603) regeerde van 1578 tot aan zijn dood in 1603 als sultan van de Saadidynastie. (nl)
  • Amade Almançor (em árabe: أحمد المنصور; transl.: Ahmed/Ahmad el/al-Mans(o)ur), foi um rei de Marrocos da dinastia saadiana, reinou entre 1578 e 1603. Foi antecedido no trono por Abu Maruane Abdal Malique I, e foi seguido no trono por Abdul Abdalá Maomé III. (pt)
  • Ахмад аль-Мансур (араб. أحمد المنصور‎, Aḥmad al-Manṣūr; 1549 — 25 серпня 1603) — султан Марокко (1578—1603). Представник арабської Саадійської династії. Син марокканського султана Мухаммада аш-Шейха. Молодший брат султанів Абдаллаха аль-Галіба й Абда аль-Маліка I. Сприяв найбільшому піднесенню держави. (uk)
  • Àhmad al-Mansur o Al-Mansur adh-Dhahabí (Fes, 1549 - 20 d'agost del 1603) fou el sisè sobirà de la dinastia sadita. Era fill del sultà Mahàmmad (I) aix-Xaykh. El seu pare va morir quan tenia 8 anys. Va exercir alguns comandaments militars però es va haver d'exiliar a Algèria amb el seu germà gran Mawlay Abd-al-Màlik; aquest va pujar al tron el 1576 i va designar Ahmad com a hereu. El 1578 va prendre part a la batalla de Wadi l-Makhazin prop de Ksar al-Kabir (4 d'agost de 1578) contra els portuguesos en la qual va morir el rei Sebastià de Portugal (mort en combat), i el mateix sultà Abd-al-Màlik (mort de malaltia). El mateix dia Àhmad fou proclamat sultà i va agafar el laqab d'Al-Mansur ("el Victoriós") i fou jurat al tornar a Fes (15 d'agost de 1578). Les tropes van demanar el regal habitu (ca)
  • Ahmad al-Mansur (także Ahmed el-Mansur, arab. أبو العباس أحمد المنصور السعدي, Abu al-Abbas Ahmad al-Mansur as-Sadi, zm. w 1603) – sułtan Maroka z dynastii Sadytów, syn sułtana Muhammada asz-Szajcha. W 1578 roku Ahmad I al-Mansur - wówczas jeszcze jako zarządca Fezu – wziął udział w wielkiej bitwie pod Kasr al-Kabir, w której starły się wojska ówczesnego marokańskiego sułtana – Abu Marwana Abd al-Malika z koalicją wojsk portugalskiego króla Sebastiana i pragnącego odzyskać tron uprzednio obalonego sułtana Abu Abd Allaha Muhammada II. W bitwie tej polegli wszyscy trzej naczelni dowódcy, a Ahmad I al-Mansur – jako brat Abu Marwana Abd al-Malika – wstąpił na sułtański tron. (pl)
  • А́хмад II, носивший прозвания аль-Мансу́р («победитель») и аз-Захаби́ («золотой») (араб. أحمد المنصور السعدي‎) (1549, Фес — 25 августа 1603, пригород Феса) — шериф Марокко, представитель династии Саадитов, правивший в 1578—1603 годах. Аль-Мансур также вошёл в историю как покровитель искусств. В его правление в столице Марокко Марракеше были возведены признанные шедевры североафриканского зодчества, среди них дворец Эль-Бади и усыпальница Саадитов. (ru)
  • Ahmad I al-Mansur (arabiska: أحمد المنصور السعدي), född 1549 i Fès, död 25 augusti 1603 i utkanterna av Fès, var sultan av från 1578 till sin död 1603. Han är den sjätte och mest kända av alla Saadisultanerna, och var tredje son som blev sultan av Marocko. Ahmad al-Mansur var en viktig person i både Europa och Afrika under 1500-talet. (sv)
rdfs:label
  • أحمد المنصور الذهبي (ar)
  • Àhmad al-Mansur (ca)
  • Ahmad al-Mansur (de)
  • Ahmad al-Mansur (en)
  • Ahmad al-Mansur (es)
  • Ahmed al-Mansour (fr)
  • Ahmad al-Mansur (it)
  • アフマド・マンスール・ザハビー (ja)
  • Ahmad al-Mansur (pl)
  • Ahmad I al-Mansur (nl)
  • Amade Almançor Saadi (pt)
  • Ахмад аль-Мансур (ru)
  • Ahmad al-Mansur (sv)
  • Ахмад аль-Мансур (султан Марокко) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ahmad Abu al-Abbas al-Mansur (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:parent of
is dbo:spouse of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:before of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:spouse of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of