Africa Proconsularis was a Roman province on the northern African coast that was established in 146 BC following the defeat of Carthage in the Third Punic War. It roughly comprised the territory of present-day Tunisia, the northeast of Algeria, and the coast of western Libya along the Gulf of Sirte. The territory was originally inhabited by Berber people, known in Latin as Mauri indigenous to all of North Africa west of Egypt; in the 9th century BC, Phoenicians built settlements along the Mediterranean Sea to facilitate shipping, of which Carthage rose to dominance in the 8th century until its conquest by the Roman Republic.

Property Value
dbo:abstract
  • أفريكا أو إفريقيا البروقنصليّة هي مقاطعة رومانيّة كانت تشمل مناطق نفوذ الإمبراطورية القرطاجية قبيل سقوطها، تتشكل هذه المنطقة اليوم أساسا من الجمهورية التونسية إضافة إلى شرق الجزائر (وصولا إلى قسطنطينة غربا) وغرب ليبيا (وصولا إلى خليج سرت شرقا)، في فترة تاريخيّة لاحقة، حرّف العرب هذا الاسم ليصبح أفريقية، ثمّ أعطت المنطقة اسمها إلى كامل القارّة. أطلق الرومان على أفريكا لقب "مطمور روما" لما كانت توفره هذه المقاطعة لروما من امدادات غذائية ومحاصيل زراعية. (ar)
  • Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica. El nom li fou donat pels cartaginesos i es va estendre a tot el continent. Els grecs en canvi deien Líbia als territoris coneguts del continent. Fou colonitzada pels fenicis que van establir Hippo Zaritus, Útica, Tunis, Hadrumetum, Leptis i Cartago. Aquesta darrera, col·locada en lloc estratègic, es va desenvolupar com a principal colònia i després estat independent. Les zones al sud i oest estaven poblades pels Bagrades. Al sud-oest estaven les tribus líbies, alguns dels quals van servir com a mercenaris cartaginesos i que els romans els anomenaven Nòmades, d'on prové el nom Numídia. Les dos tribus principals a l'oest de Cartago eren els (a l'oest) i els Massilis (a l'est amb seu a Cirta (Constantina). El primer cap Massili conegut fou Gala, qualificat com a rei pels romans, que va prendre Hippo (Bona) als cartaginesos, però era aliat a aquestos a la Segona Guerra Púnica, fins que es va girar en contra el 206 aC. Fou el pare de Masinissa I que fou derrotat pels cartaginesos i per Sifax, rei dels Massaesilis i es va retirar al desert de Numídia al sud-est on es va mantenir fins a l'arribada d’Escipió l'Africà (204 aC) quan es va unir als romans, i aquestos li van tornar els seus dominis i hi van afegir els territoris de Massaesilis, mentre que Sifax, fet presoner el 203 aC, fou portat a Roma on va morir aviat. Abans de la tercera guerra púnica el regne de Masinissa es va estendre del riu Malva fins a Cirenaica, deixant als cartaginesos limitats a la Zeugitània (nord de Tunis) i el petit districte de Bizancium o Bizacena (sud-est de Tunis), que després de la guerra foren els límits originals de la província romana. Masinissa va morir el 148 aC i el 146 aC es va constituir la província romana. El territori cartaginès fou repartit entre l'ager publicus i les ciutats aliades de Roma:, Útica (capital provincial), Thapsus, Leptis Minor, Acolla, Usalis, Teudalis, i probablement Hadrumetum. El govern fou encarregat a un pretor i la província es va dividir en conventus, dels que no es coneix els noms mes que els de Zeugis i el d'Hadrumetum. Les guerres de Jugurta van aportar als romans el territori d'algunes ciutats del sud-est de Numídia, encapçalades per Leptis Magna. Al començament de la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu la província fou ocupada per Ati Varo al servei del senat, i ajudat per Juba I, rei de Numídia, va derrotar el lloctinent de Cèsar, Curió. Els soldats de Cèsar es van escapar a Sicília o es van rendir a Juba i la província va quedar pels pompeians (49 aC). Mort Pompeu els pompeians van tenir com a cap a Àfrica a , Afrani i Petrei, als que es va ajuntar Cató que havia reunit un exèrcit a Cirene i va arribar a Útica. Juba fou derrotat per i Bogud II, reis de Mauretània i pel seu cap militar l'aventurer que es va posar al servei de Cèsar. El 47 aC Cèsar va arribar a Àfrica i en una breu campanya va derrotar els seus rivals a Thapsus (abril del 46 aC). Numídia fou convertida en província i donada a l'historiador Sal·lusti, procònsol, i fou anomenada Nova Àfrica, però la part occidental fou donada als reis de Mauretània, i Cirta fou donada a Sittius. Els pompeians es van refugiar a Hispània. Entre els exiliats i havia un tal Arabió, fill de Masinissa (un aliat de Juba), que després de la mort de Cèsar va tornar a Numídia occidental, i va expulsar a Boqus i a Sittius. Als acords del segon triumvirat del 43 aC Àfrica i Nova Àfrica foren assignades a Octavi August i el govern fou confiat a Sexti, un antic llegat de Juli Cèsar, però la Vella Àfrica va quedar en mans del partit republicà dirigit per Cornoficius i Laelius, que finalment foren derrotats el 42 aC. Un altre cap republicà, Fangó, fou també derrotat però Sexti va haver d'entregar les províncies a Lèpid, d'acord amb el nou repartiment que va seguir a la batalla de Filipos, acords confirmats després de l'anomenada Guerra de Perusa (41 aC). Lèpid es va rendir més tard i les províncies van passar a Octavi August (36 aC). Finalment, després de la derrota de Marc Antoni (31 aC), Octavi August va donar Numídia, convertida altra vegada en regne, a Juba II, fill de Juba I (30 aC). La província d'Àfrica fou declarada senatorial i encarregada a un procònsol des del 27 aC. El 25 aC Octavi August va incorporar altra vegada Numídia com província i va donar al rei Juba II, a canvi, les Mauritànies. Així es va reconstituir la província d'Àfrica Nova o Numídia, mentre es mantenia la província de la vella Àfrica formada per Zeugitània i Bizancium o Bizacena. La partició entre ambdues províncies anava des de la costa pel riu Tusca. El límit de la vella Àfrica per l'est es va establir a Thenae, al nord de l'entrada del Minor. Durant el govern d'Octavi (Cèsar August) i el de Tiberi es va estacionar a Àfrica la Legió III que semblava suficient per defensar-la de les tribus del sud, i estava a les ordres d'un procònsol únic per Àfrica i Numídia. En temps de Cal·lígula el regne de Mauretània, que havia passat a , fill de Juba II, va passar a ser província després de la mort d'aquest Tolomeu per ordre de l'emperador. La frontera Est es va estendre al riu Ampsaga agafant alguns territoris de Numídia. El procònsol d'Àfrica, Silanus, s'havia fet popular, i Caligul·la el va destituir i va encomanar el govern provincial a un llegat (legatus) de la seva elecció. Dió Cassi i Tàcit no són totalment coincidents i el primer diu que Caligul·la va confiar el govern de Numídia, com a província imperial, al legatus Cesari, i Tàcit sembla indicar que la separació de poders entre el llegat imperial i el procònsol no afectava al govern d'ambdós sobre les dues províncies, però més modernament Marquardt (Becker's Rom. Alt.) pensa que ja existia un legatus per Numídia sota autoritat del procònsol i que el que va fer Cal·lígula és immediatitzar-lo a l'autoritat imperial. Vers el 284 sota Dioclecià, Àfrica i Numídia van formar noves províncies: Numídia Miliciana, , Àfrica Pròpia o Zeugitana, Bizacena (que va incloure una part de Numídia al sud) i Tripolitània. Zeugitana fou declarada Proconsular i fou anomenada sovint només com a Província Proconsularis, mentre les altres foren províncies consulars excepte Tripolitana que fou governada per un praesides. El procònsol de Zeugitana fou l'únic que va tenir aquest càrrec a l'imperi i per això se’l anomenava simplement el Procònsol; tenia a les seves ordres dos legats i un questor, a més de llegats específics per branques administratives. La capital fou Cartago. Numídia Miliciana, Numídia Cirtesa, Bizacena i Tripolitana foren posades sota dependència del prefecte pretorià d'Itàlia, igual que la i la , que hi tenia com a representants als anomenats vicaris. Una rebel·lió important es va produir sota Gordià III, però fou sufocada (238). Els emperadors Sèptim Sever i Macrí eren nascuts a la província. També originaris de la província foren els escriptors Tertulià, i . A partir del segle III es comença a parlar d'incursions de les tribus, els berbers llavors anomenats maures. Els disturbis van ser freqüents des del temps de i els seus successors, destacant la revolta de Firmus, la del comte Teodosi sota Valentinià I (373-375) i Valentinià II (375-376), la usurpació de Màxim a continuació, i la revolta del comte Gildó a la mort de Teodosi el gran (395) dominada per Estilicó (398). Finalment es va incorporar als dominis d'Honori que va encarregar el seu govern al seu germà Arcadi. Amb Valentinià III (424-455) el governador Bonifaci fou desposseït del govern per instigació del general Aeci, i al resistir fou enviat contra ell un exèrcit (427). Bonifaci va demanar ajut als vàndals establerts com a confederats a la Bètica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o Mauritània, va obtenir l'ajut dels berbers i de la secta dels Donatistes (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar a l'Àfrica. Bonifaci es va penedir i va tractar de rebutjar-los però fou derrotat a Hippo Regius i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat (431). La conquesta de l'Àfrica només fou retardada per llargues negociacions durant les quals s'anaven fent repartiments de territoris entre romans i vàndals, particions que són poc conegudes. El 9 d'octubre del 439 els vàndals van saquejar Cartago i en els següents anys es van assegurar el domini de la província. El 468 l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El 476 l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins al temps de Justinià I, sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals gairebé exterminats per Belisari. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies (, Mauritània Cesariense, Numídia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitània i Sardenya). La Mauritània Cesariense va incorporar la Tingitana que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per praesides, menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols. Va romandre en mans del romans d'Orient sense disputa fins al 647, any en què el Prefecte Gregori fou derrotat pels àrabs a Sufetula al centre de la Bizacena. Els àrabs van tornar més tard, el 665, dirigits per Akbah i van fundar , però els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els berbers van ajudar als romans d'Orient, fins que els àrabs foren derrotats. El successor d'Akbah, Zuheir, després de bastants victòries, també fou derrotat pels romans d'Orient. Finalment el 692, sota la direcció de Hassan, governador d’Egipte, els àrabs van tornar a atacar i el 698 van conquerir Cartago. Els berbers van iniciar una ofensiva general i van expulsar als àrabs, però els grecs i romans preferien als àrabs que no pas als berbers (que tenien el seu nom de la paraula grega Barbaroi) i quan els àrabs van tornar dirigits per Mussa ibn Nussayr el van rebre com a alliberador. Musa va atreure molts berbers al seu camp (705-709). Els àrabs van establir la província d'Ifriquiya, (versió àrab del nom "Àfrica"). Vegeu Ifríqiya. (ca)
  • Africa je latinské jméno severní části afrického kontinentu, která byla ve starověku římskou provincií. Její vznik se datuje do roku 146 př. n. l., kdy zničením Kartága skončila třetí punská válka. Provincie zahrnovala teritorium dnešního Tuniska a části Libye a Alžírska. Západněji ležící starověká území (Numidie, Mauretánie), později začleněná do římské říše, byla spravována odděleně. (cs)
  • Africa Proconsularis estis provinco de la Romia Imperio. Ĝi instaliĝis dum la jaro 146 antaŭ Kristo post la tri Punikaj Militoj, kadre de kiuj la romia armeo fine plene detruis la antaŭan regionan komercan kaj politiken potencon Kartago. Ĝi ampleksis la hodiaŭan ŝtaton Tunizio kaj partojn de la hodiaŭa Libio. La pli okcidentaj teritorioj poste integritaj en la Romian Imperion administriĝis sendepende: Mauretania Caesariensis (okcidente najbare al Africa proconsularis) kaj Mauretania Tingitana (ankoraŭ pli okcidente) ekde la 1-a jarcento post Kristo, kaj aldone la provinco Numidia ekde la jaro 199. Oriente de la regiono najbaris la provincoj Cyrenaica respektive Creta et Cyrene, kaj pli okcidente Egiptio (la romia provinco Aegyptus: la provinco Africa do ampleksis nur etan parton el la tiutempe konata teritorio de la kontinento Afriko, kies nomon ĝi portis (same estas pri la romia provinco Asia, kiu ampleksis nur etan parton de la tiuepoke konata teritorio de Azio). La ĉefurbo de Africa proconsularis estis Kartago, kiun la romianoj post la detruo fine de la Tria Punika Milito rekonstruis. La provinco konsideriĝis unu el la plej riĉaj provincoj de la Romia Imperio, kaj ĝi estis la plej fekunda regiono por kultivo de greno en la okcidenta parto de la imperio. Kartago post Romo estis la dua plej granda urbo en la okcidenta parto de la imperio, kaj ĉirkaŭ ĝi grupiĝis multaj pliaj grandaj urboj. La regiono plej floris dum la 2-a kaj 3-a jarcentoj post Kristo, kaj ankaŭ plu prosperis dum la 4-a kaj 5-a jarcentoj. La ĝermana popolo de vandaloj konkeris ĝin dum la 30-aj jaroj de la 5-a jarcento kaj tie instalis propran imperion. Tamen dum la 30-aj jaroj de la 6-a jarcento la Bizanca Imperio, kiu daŭre komprenis sin en la daŭrigo de la romiaj tradicioj, "rekonkeris" la regionon por Romio. Fine de la 7-a jarcento, kadre de la ekspansio de la religio Islamo, la araboj konkeris la regionon kaj la romia epoko de ĝi definitive finiĝis. (eo)
  • Africa Proconsularis was a Roman province on the northern African coast that was established in 146 BC following the defeat of Carthage in the Third Punic War. It roughly comprised the territory of present-day Tunisia, the northeast of Algeria, and the coast of western Libya along the Gulf of Sirte. The territory was originally inhabited by Berber people, known in Latin as Mauri indigenous to all of North Africa west of Egypt; in the 9th century BC, Phoenicians built settlements along the Mediterranean Sea to facilitate shipping, of which Carthage rose to dominance in the 8th century until its conquest by the Roman Republic. It was one of the wealthiest provinces in the western part of the Roman empire, second only to Italia. Apart from the city of Carthage, other large settlements in the province were Hadrumetum (modern Sousse, Tunisia), capital of Byzacena, and Hippo Regius (modern Annaba, Algeria). (en)
  • Africa war in der Antike der lateinische Name für eine römische Provinz. Hingegen wurde für den Erdteil Afrika (außer Ägypten und Aithiopia), genauer gesagt zunächst nur für Nordafrika westlich des Nils, die den Römern von diesem Kontinent bekannte Region (oft wie bereits von den Griechen) die Bezeichnung Libya verwendet. Die Provinz bestand aus dem ehemaligen Kernland des karthagischen Reiches und wurde nach den Punischen Kriegen im Jahr 146 v. Chr. eingerichtet. Sie umfasste das heutige Tunesien und Teile von Algerien und Libyen. Die Grenze zwischen der römischen Provinz und dem numidischen Königreich war die Fossa regia, eine von Scipio dem Jüngeren gezogene Demarkationslinie. Da die Römer Karthago völlig zerstört hatten, wurde zunächst Utica Hauptstadt der neuen Provinz. 105 v. Chr. wurden nach dem Sieg von Gaius Marius über Jugurtha westliche Teile Numidiens dem römischen Gebiet einverleibt, und nach dem Sieg Caesars bei Thapsus 46 v. Chr. formte Caesar aus dem Gebiet des numidischen Königs Jubas I., einem Anhänger des besiegten Pompeius, die Provinz Africa nova („neues Afrika“). Zu deren Gebiet gehörten große Teile Numidiens (im heutigen Algerien) und Tripolitania (im heutigen Libyen).Die existierende Provinz wurde fortan Africa vetus („altes Afrika“) oder auch Africa propria („eigentliches Afrika“) genannt. 27 v. Chr. vereinigte Augustus die Provinzen Africa vetus und Africa nova zu Africa proconsularis. Hauptstadt wurde die im Jahr 29 v. Chr. an der Stätte des früheren Karthago gegründete . Die Statthalterschaft von Africa war neben der von Asia die prestigeträchtigste, zumal der Prokonsul von Africa anfangs als einziger senatorischer Statthalter ein eigenständiges Kommando über eine römische Legion (Legio III Augusta) innehatte – etwas, das ansonsten kaiserlichen Legaten vorbehalten war. Während der Regierungszeit des Kaisers Septimius Severus (193–211) wurde die Provinz Numidia aus der bisherigen Provinz herausgelöst. Unter Diokletian wurde die alte Provinz zu Beginn der Spätantike um 300 nochmals geteilt: in Africa proconsularis (→ Zeugitana), Byzacena und Tripolitiana. Hinzu kamen Mauretania Sitifensis und Mauretania Caesariensis, die weiter westlich lagen. Diese sechs Provinzen bildeten das spätrömische Nordafrika. Die Provinz galt allgemein als eine der reichsten des Römischen Reichs und als Kornkammer des Westreichs, Karthago gar als die zweitgrößte Stadt des Westens gleich nach Rom, wie auch die Provinz generell stark urbanisiert war. Ihre höchste Blütezeit fiel ins 2. und frühe 3. Jahrhundert; eine erneute Blüte begann um 300 und hielt bis ins 5. Jahrhundert an. Die römischen Kaiser aus dem Haus der Severer stammten ursprünglich aus Leptis Magna, einer Stadt in der Provinz Africa. Auch bedeutende christliche Persönlichkeiten stammten aus der Provinz (wie Lactantius und Marius Victorinus) bzw. lebten einige Zeit dort (Augustinus von Hippo), ebenso der spätantike Dichter Gorippus. Inwieweit sich noch lange die punische bzw. karthagische Sprache als Umgangssprache neben Latein hielt, ist unklar und umstritten. In der Provinz sind früh Christen bezeugt (der erste Beweis für die Existenz afrikanischer Christen stammt aus dem späten 2. Jhd.) – hier entwickelten Kirchenlehrer wie Tertullian, Cyprian und später Augustinus als erste eine christliche Theologie in lateinischer Sprache –, und die Gemeinde von Karthago war lange der große Konkurrent des Bischofs von Rom um den Führungsanspruch im Westen. Die Christen von Africa blieben überwiegend nizänisch (nach den Auseinandersetzungen mit den Donatisten im 4./5. Jahrhundert, die eine bedeutende Minderheit bildeten), trotz des Eindringens der arianischen Vandalen, die Africa in den 30er Jahren des 5. Jahrhunderts eroberten. Die Invasoren gründeten hier de facto ein eigenes Reich und rissen die Seeherrschaft im westlichen Mittelmeerraum an sich. Der Verlust Nordafrikas, von dessen Getreide Italien weiterhin stark abhängig war, spielte eine nicht unwichtige Rolle für den Untergang Westroms. Die spätantike Kultur wurde unter den Vandalen, deren Führungsschicht sich rasch romanisierte, derweil weiter gepflegt. Im 6. Jahrhundert wurde Africa von dem oströmischen General Belisar im Auftrag Kaiser Justinians zurückerobert (533/34). Das Gebiet wurde anschließend einem eigenen magister militum per Africam unterstellt und von einem Prätorianerpräfekten verwaltet. Die Ansicht der älteren Forschung, die Rückeroberung sei der entscheidende Schlag für die spätantike Ökonomie Afrikas gewesen, ist inzwischen durch archäologische und epigraphische Untersuchungen revidiert worden: Das Gebiet erlebte vielmehr noch einmal eine Nachblüte und wurde im späten 6. Jahrhundert als Exarchat von Karthago politisch-militärisch reorganisiert. Politisch, wirtschaftlich und kulturell blieb das oströmische Africa eng mit der Mittelmeerwelt verknüpft. Das Gebiet fiel ab der Mitte des 7. Jahrhunderts an die islamischen Araber, die es Ifrīqiya nannten. Mit der Eroberung Karthagos 698 war die Geschichte der römischen Provinz Africa endgültig beendet; auch die römisch-christliche Kultur fand hier bald ihr Ende. Anders als die Ostkirchen (Kopten, Syrer, Armenier, Griechen), die jahrhundertelang unter islamischer Herrschaft fortbestanden, verschwand das nordafrikanische Christentum restlos. (de)
  • África ​ fue una provincia de la Antigua Roma en la costa noroeste del continente africano. Aproximadamente comprendía el territorio de Túnez, la costa de Libia a lo largo del golfo de Sidra y el noreste de Argelia. El Estado romano la organizó en el año 146 a. C. tras la derrota cartaginesa en la tercera guerra púnica e instaló la capital en Útica. Tras la anexión en el 46 a. C. del reino de Numidia, este se organizó en una provincia llamada África Nueva, distinguiendose así de la antigua que pasó a llamarse África Vieja. En pleno periodo triunviral ambas provincias se fusionaron y la nueva provincia se denominó África Proconsular, pasando Cartago a ser la nueva capital. A principios del siglo IV Diocleciano dividió la provincia en tres. En época imperial estuvo gobernada por un senador de rango consular con el título de procónsul. Fue una de las provincias más ricas del Imperio. (es)
  • Afrika Prokontsularra Erromatar Inperioko probintzia bat izan zen. Egungo Tunisiako lurraldea ia-ia betetzen zuen, baita egungo Libiako kostaldeko zati bat ere. Afrikako kontinenteak izena probintzia honi zela kausa erdietsi zuen. (eu)
  • L’Afrique ou Afrique proconsulaire, est une ancienne province romaine qui correspond aux actuels nord et sud-est tunisien, plus une partie de l'Algérie et de la Libye actuelle. La province d'Afrique est créée en 146 av. J.-C., après la destruction de Carthage, au terme de la troisième guerre punique ; ayant Utique pour capitale, elle est séparée du royaume de Numidie par une ligne de démarcation, la fossa regia. En 46 av. J.-C., Rome annexe la Numidie avec le nom de « nouvelle province d'Afrique » (Africa Nova) pour la distinguer de la première (Africa Vetus). Vers 40-39 av. J.-C., les deux provinces sont réunies dans la province dite d'Afrique proconsulaire ; ayant Carthage pour capitale, elle s'étend, d'ouest en est, de l'embouchure de l'Ampsaga (aujourd'hui l'Oued-el-Kebir, en Algérie) au promontoire de l'Autel des frères Philènes (aujourd'hui Ras el-Ali, en Libye). En 303, celle-ci est divisée par Dioclétien en trois provinces : la Tripolitaine, la Byzacène et l'Afrique proconsulaire résiduelle, aussi appelée Zeugitane. (fr)
  • Africa Proconsularis adalah sebuah provinsi Romawi di pantai utara Afrika yang berdiri pada 146 SM setelah kekalahan Carthage pada . Wilayhnya terdiri dari kawasan Tunisia pada masa sekarang, timur laut Aljazair pada masa sekarang, dan pantai Laut Mediterania kecil di barat Libya pada masa sekarang di sepanjang . Teritorial tersebut awalnya diduduki oleh bangsa Berber. (in)
  • La provincia romana d'Africa, in seguito anche Africa Proconsolare, corrispose inizialmente al territorio adiacente a Cartagine e si estese successivamente, a spese del regno di Numidia, lungo le coste del Maghreb, comprendendo i territori occupati oggi dalla Tunisia (ad esclusione della sua parte desertica), la costa orientale dell'Algeria e quella occidentale della Libia. Il nome proviene con tutta probabilità da quello della tribù berbera indigena degli , tramandato fino al giorno d'oggi come Africa a indicare l'intero continente nelle lingue europee e come Ifrīqiya a indicare l'attuale Tunisia in lingua araba. (it)
  • アフリカ属州(Africa Province)は、ローマ帝国の属州である。領域の概要は、現代のチュニジア北部と地中海沿岸のリビア西部からなる。かつてのカルタゴの支配領域に比べると狭い領域になる。アフリカ属州の名は、ローマ帝国の後に同じ領域を支配したアラブ人にもイフリーキヤ(Ifriqiya)として残り、また、後世のアフリカ大陸の名前の由来ともなった。 (ja)
  • Africa, ook wel Africa Proconsularis, was een provincie van het Romeinse Rijk. In het latere Romeinse Rijk (vanaf keizer Diocletianus) was er ook een diocees Africa, een grotere bestuurlijke eenheid die vijf provincies omvatte, waaronder de provincie Africa. De provincie Africa omvatte oorspronkelijk grofweg Noord-Tunesië (146 v.Chr.); precies 100 jaar later werd door Julius Caesar Oost-Numidië (de Middellandse Zeekust van West-Libië tot aan Tripoli, Zuid-Tunesië en Noordoost-Algerije) daaraan toegevoegd (46 v.Chr.). De door de Romeinen verwoeste stad Carthago was gelegen in deze provincie en daarnaast was er nog een aantal andere grote steden, zoals Hadrumetum, de hoofdstad van Byzacena (tegenwoordig Sousse, in Tunesië) en Hippo Regius (tegenwoordig Annaba in Algerije). Het merendeel van de provincie viel in Romeinse handen aan het eind van de Tweede Punische Oorlog (218-201 v.Chr.), en de rest werd veroverd in de Derde Punische Oorlog (149-146 v. Chr.). De provincie was een van de rijkste en meest verstedelijkte van het Rijk. Carthago werd uiteindelijk door de Romeinen weer opgebouwd en zou uitgroeien tot een van de belangrijkste Romeinse steden. Alleen Rome zelf, Alexandrië, Antiochië, en wellicht Ephesus, hadden een grotere bevolking. In de provincie lag het amfitheater van El Djem; het op twee na grootste Romeinse amfitheater, en het grootste dat door de Romeinen buiten Italië werd gebouwd. De vroege Latijnse Kerk heeft haar oorsprong in Africa. Latijnse theologen formuleerden hier voor het eerst een doctrine. (nl)
  • Afryka Prokonsularna (Africa Proconsularis, Proconsularis, Africa) – jedna z prowincji imperium rzymskiego. Terytorialnie odpowiada mniej więcej obecnej Tunezji i części wybrzeża Libii. Nazwę, którą wywodzono od Afra – herosa będącego synem Heraklesa, nadali prowincji Rzymianie. W okresie cesarstwa była prowincją senacką, tzn. władzę zwierzchnią sprawował nad nią senat, a nie cesarz. Afryka Prokonsularna stanowiła "spichlerz Rzymu", będąc obok cesarskiego (zarządzanego przez prefekta) Egiptu głównym obszarem zaopatrzenia w zboże. Piecza nad nią zapewniała senatowi pewną autonomię wobec cesarza, gdyż w przypadku konfliktu pomiędzy nim a władcą, istniała możliwość zablokowania tego źródła aprowizacji. (pl)
  • A África Proconsular foi uma província do Império Romano. Pertencia anteriormente, em sua maior parte, a Cartago. Antes de ser anexado em 146 a.C., Cartago era uma das regiões mais populosas do império. Até 200 a.C., foi a segunda província mais populosa de todo império. Também era uma das regiões mais ricas em cereais. Corresponde à actual região do norte da Tunísia e à costa mediterrânica da Líbia. O continente africano herdou o nome da província. Entretanto, os Árabes designaram a mesma região de Ifríquia. O Império Romano do Ocidente perdeu a região em 434 quando os Vândalos invadiram a região e saquearam Cartago, de onde depois partiram para saquear Roma em 455. (pt)
  • А́фрика (лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провинция Древнего Рима с центром в Утике, занимавшая территорию современного северного Туниса и средиземноморское побережье современной западной Ливии вдоль залива Малый Сирт. (ru)
  • För kontinenten, se Afrika, för låten med Toto, se Africa var en romersk provins i Nordafrika och betecknade ursprungligen på 200-talet f.Kr. endast trakten omkring Karthago i Nordafrika och utsträcktes först under kejsartiden till att omfatta allt vad romarna kände av Afrika. Området omfattade ungefär nuvarande Tunisien och var en provins i det romerska riket. Provinsen instiftades efter Karthagos fall år 146 f.Kr. Kungadömet Numidien (som omfattade östra Algeriet och Tripolis) omvandlades efter slaget vid Thapsus år 46 f.Kr. till provinsen Africa nova, och de båda provinserna utgjorde tillsammans provinsen Africa proconsularis från år 25 f.Kr. där Karthago ingick som huvudstad. När provinsen Numidia, med Lambaese som huvudstad, instiftades år 198 f.Kr. delades området på nytt. Africa blev med tiden en ledande jordbruksproducent till följd av intensiv konstbevattning. Man producerade framförallt olja och spannmål. Denna intensiva produktion ledde så småningom till en stor jordförlust vilket minskade produktiviteten. Man exporterade även den gula afrikanska marmorn. Africa bestod förutom av storgods även av rika städer som växte fram med tiden, exempelvis Hippo, Leptis Magna, , Sabratha, , Theveste och Thugga. Härifrån härstammade även ett antal antika författare som Apulejus och Fronto. Provinsen blev även en viktig plats för senantikens mosaikkonst. I Africa accepterades tidigt kristendomen och därför kom provinsen att spela en ledande roll för spridandet av denna. Flera centrala kyrkofäder föddes i provinsen, däribland Tertullianus, Cyprianus, Lactantius och Augustinus. Men även andra rörelser fick fotfäste. Den donatistiska rörelsen hade, trots omfattande förföljelser, Africa som centrum från 300-talet. Under åren 429-439 invaderade vandalerna området och det kom med tiden att bli deras centrum, fram till dess att den östromerske kejsaren återerövrade området år 533. Detta förhållande kom att bestå fram till år 670 då området togs över av erövrande arabstyrkor. (sv)
  • 阿非利加行省(拉丁语:Africa)是罗马共和国及其继承者羅馬帝國在今北非的一个行省,範圍約在今日的突尼西亞北部及利比亞西部靠地中海沿岸的地區。 阿非利加行省是好幾個羅馬帝國時代重要城市的所在地,如迦太基、(Hadrumetum,即今日突尼西亞的蘇塞)、(Hippo Regius,即今日阿爾及利亞的安納巴)。該省大部份區域在第二次布匿克戰爭中落入羅馬共和國的控制,在第三次布匿克戰爭中完全被羅馬共和國征服。 今日非洲大陸的名稱即是從该省的名稱而來。 (zh)
  • Африка ( лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провінція Римської імперії яка була облаштована після пунічних війн з 146 року. Провінція займала територію сучасного північного Тунісу і середземноморське узбережжя сучасної західної Лівії уздовж затоки Малий Сирт (тепер Габес). Центр провінції був в місті Утіка (тепер у Тунісi). (uk)
dbo:capital
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 468634 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 43390 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 986596337 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:capital
  • Zama Regia, then Carthago (en)
dbp:commonName
  • Africa (en)
dbp:dateEvent
  • 534 (xsd:integer)
  • 430.0
dbp:era
dbp:event
dbp:eventEnd
dbp:eventStart
  • Established after the Third Punic War (en)
dbp:flagP
  • Symbol of Tanit.png (en)
  • Vandales.png (en)
dbp:flagS
  • Vandales.png (en)
  • White_flag_3_to_2.svg (en)
dbp:imageMap
  • Roman Empire - Africa Proconsularis .svg (en)
dbp:imageMapCaption
  • The province of Africa within the Roman Empire (en)
dbp:nation
  • the Roman Empire (en)
dbp:p
  • Vandal Kingdom (en)
  • Ancient Carthage (en)
dbp:s
  • Umayyad Caliphate (en)
  • Vandal Kingdom (en)
dbp:subdivision
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yearEnd
  • 698 (xsd:integer)
dbp:yearStart
  • 146 (xsd:integer)
dct:subject
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • أفريكا أو إفريقيا البروقنصليّة هي مقاطعة رومانيّة كانت تشمل مناطق نفوذ الإمبراطورية القرطاجية قبيل سقوطها، تتشكل هذه المنطقة اليوم أساسا من الجمهورية التونسية إضافة إلى شرق الجزائر (وصولا إلى قسطنطينة غربا) وغرب ليبيا (وصولا إلى خليج سرت شرقا)، في فترة تاريخيّة لاحقة، حرّف العرب هذا الاسم ليصبح أفريقية، ثمّ أعطت المنطقة اسمها إلى كامل القارّة. أطلق الرومان على أفريكا لقب "مطمور روما" لما كانت توفره هذه المقاطعة لروما من امدادات غذائية ومحاصيل زراعية. (ar)
  • Africa je latinské jméno severní části afrického kontinentu, která byla ve starověku římskou provincií. Její vznik se datuje do roku 146 př. n. l., kdy zničením Kartága skončila třetí punská válka. Provincie zahrnovala teritorium dnešního Tuniska a části Libye a Alžírska. Západněji ležící starověká území (Numidie, Mauretánie), později začleněná do římské říše, byla spravována odděleně. (cs)
  • Afrika Prokontsularra Erromatar Inperioko probintzia bat izan zen. Egungo Tunisiako lurraldea ia-ia betetzen zuen, baita egungo Libiako kostaldeko zati bat ere. Afrikako kontinenteak izena probintzia honi zela kausa erdietsi zuen. (eu)
  • Africa Proconsularis adalah sebuah provinsi Romawi di pantai utara Afrika yang berdiri pada 146 SM setelah kekalahan Carthage pada . Wilayhnya terdiri dari kawasan Tunisia pada masa sekarang, timur laut Aljazair pada masa sekarang, dan pantai Laut Mediterania kecil di barat Libya pada masa sekarang di sepanjang . Teritorial tersebut awalnya diduduki oleh bangsa Berber. (in)
  • アフリカ属州(Africa Province)は、ローマ帝国の属州である。領域の概要は、現代のチュニジア北部と地中海沿岸のリビア西部からなる。かつてのカルタゴの支配領域に比べると狭い領域になる。アフリカ属州の名は、ローマ帝国の後に同じ領域を支配したアラブ人にもイフリーキヤ(Ifriqiya)として残り、また、後世のアフリカ大陸の名前の由来ともなった。 (ja)
  • A África Proconsular foi uma província do Império Romano. Pertencia anteriormente, em sua maior parte, a Cartago. Antes de ser anexado em 146 a.C., Cartago era uma das regiões mais populosas do império. Até 200 a.C., foi a segunda província mais populosa de todo império. Também era uma das regiões mais ricas em cereais. Corresponde à actual região do norte da Tunísia e à costa mediterrânica da Líbia. O continente africano herdou o nome da província. Entretanto, os Árabes designaram a mesma região de Ifríquia. O Império Romano do Ocidente perdeu a região em 434 quando os Vândalos invadiram a região e saquearam Cartago, de onde depois partiram para saquear Roma em 455. (pt)
  • А́фрика (лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провинция Древнего Рима с центром в Утике, занимавшая территорию современного северного Туниса и средиземноморское побережье современной западной Ливии вдоль залива Малый Сирт. (ru)
  • 阿非利加行省(拉丁语:Africa)是罗马共和国及其继承者羅馬帝國在今北非的一个行省,範圍約在今日的突尼西亞北部及利比亞西部靠地中海沿岸的地區。 阿非利加行省是好幾個羅馬帝國時代重要城市的所在地,如迦太基、(Hadrumetum,即今日突尼西亞的蘇塞)、(Hippo Regius,即今日阿爾及利亞的安納巴)。該省大部份區域在第二次布匿克戰爭中落入羅馬共和國的控制,在第三次布匿克戰爭中完全被羅馬共和國征服。 今日非洲大陸的名稱即是從该省的名稱而來。 (zh)
  • Африка ( лат. Africa Proconsularis, Africa Vetus) — провінція Римської імперії яка була облаштована після пунічних війн з 146 року. Провінція займала територію сучасного північного Тунісу і середземноморське узбережжя сучасної західної Лівії уздовж затоки Малий Сирт (тепер Габес). Центр провінції був в місті Утіка (тепер у Тунісi). (uk)
  • Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica. El nom li fou donat pels cartaginesos i es va estendre a tot el continent. Els grecs en canvi deien Líbia als territoris coneguts del continent. Les guerres de Jugurta van aportar als romans el territori d'algunes ciutats del sud-est de Numídia, encapçalades per Leptis Magna. Finalment es va incorporar als dominis d'Honori que va encarregar el seu govern al seu germà Arcadi. (ca)
  • Africa war in der Antike der lateinische Name für eine römische Provinz. Hingegen wurde für den Erdteil Afrika (außer Ägypten und Aithiopia), genauer gesagt zunächst nur für Nordafrika westlich des Nils, die den Römern von diesem Kontinent bekannte Region (oft wie bereits von den Griechen) die Bezeichnung Libya verwendet. (de)
  • Africa Proconsularis was a Roman province on the northern African coast that was established in 146 BC following the defeat of Carthage in the Third Punic War. It roughly comprised the territory of present-day Tunisia, the northeast of Algeria, and the coast of western Libya along the Gulf of Sirte. The territory was originally inhabited by Berber people, known in Latin as Mauri indigenous to all of North Africa west of Egypt; in the 9th century BC, Phoenicians built settlements along the Mediterranean Sea to facilitate shipping, of which Carthage rose to dominance in the 8th century until its conquest by the Roman Republic. (en)
  • Africa Proconsularis estis provinco de la Romia Imperio. Ĝi instaliĝis dum la jaro 146 antaŭ Kristo post la tri Punikaj Militoj, kadre de kiuj la romia armeo fine plene detruis la antaŭan regionan komercan kaj politiken potencon Kartago. (eo)
  • África ​ fue una provincia de la Antigua Roma en la costa noroeste del continente africano. Aproximadamente comprendía el territorio de Túnez, la costa de Libia a lo largo del golfo de Sidra y el noreste de Argelia. El Estado romano la organizó en el año 146 a. C. tras la derrota cartaginesa en la tercera guerra púnica e instaló la capital en Útica. Tras la anexión en el 46 a. C. del reino de Numidia, este se organizó en una provincia llamada África Nueva, distinguiendose así de la antigua que pasó a llamarse África Vieja. En pleno periodo triunviral ambas provincias se fusionaron y la nueva provincia se denominó África Proconsular, pasando Cartago a ser la nueva capital. A principios del siglo IV Diocleciano dividió la provincia en tres. (es)
  • L’Afrique ou Afrique proconsulaire, est une ancienne province romaine qui correspond aux actuels nord et sud-est tunisien, plus une partie de l'Algérie et de la Libye actuelle. La province d'Afrique est créée en 146 av. J.-C., après la destruction de Carthage, au terme de la troisième guerre punique ; ayant Utique pour capitale, elle est séparée du royaume de Numidie par une ligne de démarcation, la fossa regia. En 46 av. J.-C., Rome annexe la Numidie avec le nom de « nouvelle province d'Afrique » (Africa Nova) pour la distinguer de la première (Africa Vetus). Vers 40-39 av. J.-C., les deux provinces sont réunies dans la province dite d'Afrique proconsulaire ; ayant Carthage pour capitale, elle s'étend, d'ouest en est, de l'embouchure de l'Ampsaga (aujourd'hui l'Oued-el-Kebir, en Algérie) (fr)
  • La provincia romana d'Africa, in seguito anche Africa Proconsolare, corrispose inizialmente al territorio adiacente a Cartagine e si estese successivamente, a spese del regno di Numidia, lungo le coste del Maghreb, comprendendo i territori occupati oggi dalla Tunisia (ad esclusione della sua parte desertica), la costa orientale dell'Algeria e quella occidentale della Libia. (it)
  • Afryka Prokonsularna (Africa Proconsularis, Proconsularis, Africa) – jedna z prowincji imperium rzymskiego. Terytorialnie odpowiada mniej więcej obecnej Tunezji i części wybrzeża Libii. Nazwę, którą wywodzono od Afra – herosa będącego synem Heraklesa, nadali prowincji Rzymianie. (pl)
  • Africa, ook wel Africa Proconsularis, was een provincie van het Romeinse Rijk. In het latere Romeinse Rijk (vanaf keizer Diocletianus) was er ook een diocees Africa, een grotere bestuurlijke eenheid die vijf provincies omvatte, waaronder de provincie Africa. De provincie Africa omvatte oorspronkelijk grofweg Noord-Tunesië (146 v.Chr.); precies 100 jaar later werd door Julius Caesar Oost-Numidië (de Middellandse Zeekust van West-Libië tot aan Tripoli, Zuid-Tunesië en Noordoost-Algerije) daaraan toegevoegd (46 v.Chr.). (nl)
  • För kontinenten, se Afrika, för låten med Toto, se Africa var en romersk provins i Nordafrika och betecknade ursprungligen på 200-talet f.Kr. endast trakten omkring Karthago i Nordafrika och utsträcktes först under kejsartiden till att omfatta allt vad romarna kände av Afrika. Området omfattade ungefär nuvarande Tunisien och var en provins i det romerska riket. Provinsen instiftades efter Karthagos fall år 146 f.Kr. Kungadömet Numidien (som omfattade östra Algeriet och Tripolis) omvandlades efter slaget vid Thapsus år 46 f.Kr. till provinsen Africa nova, och de båda provinserna utgjorde tillsammans provinsen Africa proconsularis från år 25 f.Kr. där Karthago ingick som huvudstad. När provinsen Numidia, med Lambaese som huvudstad, instiftades år 198 f.Kr. delades området på nytt. (sv)
rdfs:label
  • Africa (Roman province) (en)
  • مقاطعة أفريكا (ar)
  • Àfrica (província romana) (ca)
  • Afrika (provincie) (cs)
  • Africa (de)
  • Africa Proconsularis (eo)
  • África (provincia romana) (es)
  • Afrika Prokontsularra (eu)
  • Province d'Afrique (fr)
  • Afrika (Provinsi Romawi) (in)
  • Africa (provincia romana) (it)
  • アフリカ属州 (ja)
  • Africa (nl)
  • Africa Proconsularis (pl)
  • África Proconsular (pt)
  • Африка (римская провинция) (ru)
  • Африка (римська провінція) (uk)
  • Africa (sv)
  • 阿非利加 (羅馬行省) (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Africa (en)
is dbo:birthPlace of
is dbo:deathPlace of
is dbo:place of
is dbo:spokenIn of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:birthPlace of
is dbp:deathPlace of
is dbp:otherPost of
is dbp:place of
is dbp:placeOfPriestlyOrdination of
is dbp:politicalSubdiv of
is dbp:previousPost of
is dbp:see of
is dbp:subDiscipline of
is dbp:title of
is foaf:primaryTopic of