About: Zonulin     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FZonulin

Zonulin (haptoglobin 2 precursor) is a protein that increases the permeability of tight junctions between cells of the wall of the digestive tract. It was discovered in 2000 by Alessio Fasano and his team at the University of Maryland School of Medicine. As the mammalian analogue of zonula occludens toxin, secreted by cholera pathogen Vibrio cholerae, zonulin has been implicated in the pathogenesis of coeliac disease and diabetes mellitus type 1. Type 2 diabetic patients have shown increased zonulin.

AttributesValues
rdfs:label
  • Zonulina (ca)
  • Zonulina (es)
  • Zonulina (eu)
  • Zonuline (fr)
  • Zonulina (it)
  • Zonulin (en)
rdfs:comment
  • La zonulina és l'únic modulador fisiològic de les unions estretes intercel·lulars descrit fins ara que participa en el tràfic de macromolècules i, per tant, en l'equilibri de tolerància / resposta immune. Quan es des-regula el pas intercel·lular finament modulat per la zonulina en individus genèticament susceptibles, es poden produir trastorns autoimmunes, inflamatoris i neoplàstics tant intestinals com extraintestinals. La zonulina és una forma no lliure d'haptoglobina, tipus de proteïna relacionada amb els processos infecciosos. (ca)
  • La zonulina es una proteína que modula la permeabilidad de las uniones estrechas entre las células de la pared del tubo digestivo. Se trata de la molécula precursora de haptoglobina 2 (Pre-HP2), por lo que los dos términos se pueden utilizar indistintamente. Representa un biomarcador de varias condiciones patológicas, incluyendo enfermedades autoinmunes, cáncer y enfermedades del sistema nervioso.​ Fue descubierta en el año 2000 por y su equipo de la Escuela de Medicina de la Universidad de Maryland.​ (es)
  • Zonulina digestio-aparatuan eta bereziki hesteetan jarduten duen proteina da, markatzaile gisa hainbat gaixotasunen diagnostikoan (gaitz autoimmuneak, minbizia...) bilatzen dena. 2000. urtean aurkitu zuen ikerlari italiarrak. Zonulinak zeregin oso garrantzitsua betetzen du heste-iragazkortasunean, heste-hormaren zeluletako lotura estuak lasaitzen dituelako. Ondorioz, elikagaien igarotzea errazten du, hesteetatik odolera pasatzen diren substantzien mugimendua proteina honen jarduerapean dago hein handi batean. (eu)
  • La zonuline est une protéine impliquée dans la régulation de la perméabilité épithéliale et endothéliale. Elle est notamment produite au niveau hépatique et de la surface apicale des entérocytes de la muqueuse intestinale, en agissant au niveau des jonctions serrées (tight junction en anglais). Son rôle physiopathologique spécifique dans bon nombre de maladies est de mieux en mieux compris. Le docteur Alessio Fasano, spécialiste mondial reconnu de la zonuline depuis de nombreuses années, propose la perte de la fonction de barrière intestinale, liée à une augmentation de la zonuline, comme une étape essentielle pour initier le processus inflammatoire. Dans la maladie cœliaque et le diabète de type 1, les recherches montrent que la gliadine est le déclencheur de la libération de zonuline, en (fr)
  • La zonulina, proteina correlata all'Aptoglobina, modula la permeabilità delle giunzioni strette tra le cellule della parete del tubo digerente. È stata scoperta nel 2000 da Alessio Fasano e il suo team presso l'Università del Maryland School of Medicine. È l'analoga nel mammifero della zonula occludens toxin, secreta dal Vibrio cholerae ed è stata implicata nella patogenesi della malattia celiaca e del diabete mellito di tipo 1. (it)
  • Zonulin (haptoglobin 2 precursor) is a protein that increases the permeability of tight junctions between cells of the wall of the digestive tract. It was discovered in 2000 by Alessio Fasano and his team at the University of Maryland School of Medicine. As the mammalian analogue of zonula occludens toxin, secreted by cholera pathogen Vibrio cholerae, zonulin has been implicated in the pathogenesis of coeliac disease and diabetes mellitus type 1. Type 2 diabetic patients have shown increased zonulin. (en)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • La zonulina és l'únic modulador fisiològic de les unions estretes intercel·lulars descrit fins ara que participa en el tràfic de macromolècules i, per tant, en l'equilibri de tolerància / resposta immune. Quan es des-regula el pas intercel·lular finament modulat per la zonulina en individus genèticament susceptibles, es poden produir trastorns autoimmunes, inflamatoris i neoplàstics tant intestinals com extraintestinals. La zonulina és una forma no lliure d'haptoglobina, tipus de proteïna relacionada amb els processos infecciosos. Les investigacions sobre la zonulina formen part de les que pretenen elucidar el vincle entre les unions estretes i molts estats fisiopatològics. Aquest nou paradigma suggereix que es poden detenir aquests processos si s’impedeix la interacció entre gens i desencadenants ambientals restablint la funció de barrera intestinal dependent de la zonulina. Algunes alteracions provenen de factors han aconseguit travessar les cèl·lules epitelials. Això indueix l’alliberament de Zonulina a la llum, cosa que provoca que les unions entre les cèl·lules epitelials de l’intestí s’afluixin encara més i donin lloc a la permeabilitat intestinal.La Gliadina (glicoproteina present en el gra de blat) activa activa la senyalització de zonulina independentment de l'expressió genètica de l’autoimmunitat, cosa que condueix a una permeabilitat intestinal augmentada a les macromolècules. (ca)
  • La zonulina es una proteína que modula la permeabilidad de las uniones estrechas entre las células de la pared del tubo digestivo. Se trata de la molécula precursora de haptoglobina 2 (Pre-HP2), por lo que los dos términos se pueden utilizar indistintamente. Representa un biomarcador de varias condiciones patológicas, incluyendo enfermedades autoinmunes, cáncer y enfermedades del sistema nervioso.​ Fue descubierta en el año 2000 por y su equipo de la Escuela de Medicina de la Universidad de Maryland.​ Esta proteína ha sido identificada como una precursora de la haptoglobina, motivo por el cual comparten una estructura secundaria muy semejante. Aun así, la haptoglobina, en su fase más madura, tiene una función bien diferenciada de la llevada a cabo por la zonulina.​ La zonulina está involucrada en la inmunidad innata intestinal y sobreexpresada en varias enfermedades autoinmunes, incluyendo la enfermedad celíaca y la diabetes tipo 1, en las que la disfunción de las uniones estrechas intercelulares intestinales parece ser el defecto primario.​ La función principal de la zonulina es regular el flujo de moléculas entre el intestino y el torrente sanguíneo, por lo que tiene un papel fundamental en el balance tolerancia/respuesta inmune.​ Actúa aflojando las uniones estrechas intercelulares para permitir el paso de los nutrientes y bloquear el paso de las macromoléculas, tales como fragmentos de nutrientes incompletamente digeridos y microorganismos presentes en el intestino.​ Cuando hay una sobreproducción de zonulina, se abren las uniones estrechas de la pared intestinal (aumenta la permeabilidad intestinal), el intestino pierde su capacidad de barrera protectora y pasan al torrente sanguíneo macromoléculas que no deberían pasar, lo que puede ocasionar (tanto en el intestino como en otros órganos) reacciones autoinmunes, inflamatorias y cáncer, así como infecciones y alergias.​ Los dos factores más potentes que provocan la liberación de zonulina, con el consiguiente aumento de la permeabilidad intestinal a macromoléculas, son ciertas bacterias intestinales y el gluten del trigo y cereales homólogos. La gliadina (glicoproteína que forma parte del gluten) activa la señalización de zonulina independientemente de la predisposición genética, es decir, tanto en celíacos como en no celíacos.​​ A raíz de su descubrimiento, nuevas vías de investigación han sido establecidas, con un objetivo conjunto: mejoras en los tratamientos de las enfermedades en las que la zonulina tiene un papel principal. (es)
  • Zonulina digestio-aparatuan eta bereziki hesteetan jarduten duen proteina da, markatzaile gisa hainbat gaixotasunen diagnostikoan (gaitz autoimmuneak, minbizia...) bilatzen dena. 2000. urtean aurkitu zuen ikerlari italiarrak. Zonulinak zeregin oso garrantzitsua betetzen du heste-iragazkortasunean, heste-hormaren zeluletako lotura estuak lasaitzen dituelako. Ondorioz, elikagaien igarotzea errazten du, hesteetatik odolera pasatzen diren substantzien mugimendua proteina honen jarduerapean dago hein handi batean. Zonulinaren gehiegizko jarduerak heste-iragazkortasunaren areagotzea eragiten du. Horrek ondorio gaiztoak ekar ditzake, odolera pasatu behar ez liratekeen makromolekulak pasatu daitezkeelako, eta horrek gaixotasun autoimmuneak, infekzioak eta minbizi mota batzuk eragin ditzake. (eu)
  • La zonuline est une protéine impliquée dans la régulation de la perméabilité épithéliale et endothéliale. Elle est notamment produite au niveau hépatique et de la surface apicale des entérocytes de la muqueuse intestinale, en agissant au niveau des jonctions serrées (tight junction en anglais). Son rôle physiopathologique spécifique dans bon nombre de maladies est de mieux en mieux compris. Le docteur Alessio Fasano, spécialiste mondial reconnu de la zonuline depuis de nombreuses années, propose la perte de la fonction de barrière intestinale, liée à une augmentation de la zonuline, comme une étape essentielle pour initier le processus inflammatoire. Dans la maladie cœliaque et le diabète de type 1, les recherches montrent que la gliadine est le déclencheur de la libération de zonuline, entraînant un dysfonctionnement de la barrière intestinale. Dans d'autres maladies inflammatoires chroniques (MIC), l'instigateur spécifique provoquant une libération accrue de zonuline n'est pas connu. Une dysbiose du microbiote intestinal, surtout si elle implique la prolifération de bactéries gram négatif, en produisant de grandes quantités de lipopolysaccharide (LPS) peut provoquer la libération de zonuline, entraînant le passage accru du contenu luminal (bactéries, produits bactériens et antigènes alimentaires) au travers une barrière épithéliale intestinale rendue inefficace et hyperperméable, à la suite de la destructuration des jonctions serrées entre les entérocytes. Il s'ensuit une puissante stimulation du système immunitaire sous-muqueux ou tissu lymphoïde associé au tube digestif (GALT pour Gut Associated Lymphoid Tissue) qui va la libérer d'importantes quantités de cytokines pro-inflammatoires. Cette présence de cytokines renforce finalement l'hyper-perméabilité intestinale, ce qui provoque un afflux massif d’antigènes alimentaires et microbiens en sous-muqueux, y entraînant l’activation des lymphocytes T. La stimulation du réseau neuroendocrinien entourant l'intestin participe également au phénomène d'hyper-perméabilité intestinale. En fonction de la constitution génétique de l'hôte, ces cellules T peuvent soit rester dans le tractus gastro-intestinal, y provoquant une MIC de l'intestin (MICI: maladie inflammatoire chronique de l'intestin comme la maladie de Crohn ou la rectocolite ulcérohémorragique) ou une maladie cœliaque (MC), soit migrer vers d'autres organes distants pour y provoquer une MIC systémique. Les recherches utilisant l'acétate de larazotide (AT-1001), un antagoniste de la zonuline, dans des modèles animaux et actuellement dans des essais cliniques humains, ont non seulement confirmé le rôle pathogène de la zonuline dans de nombreuses MIC, mais elles ont également ouvert la possibilité d'un éventuel usage thérapeutique non seulement dans le traitement de la maladie cœliaque, mais aussi dans d'autres MIC dans lesquels un rôle pathogène de la zonuline a été supposé ou prouvé. Des recherches supplémentaires sont cependant nécessaires pour comprendre complètement le mécanisme que joue la zonuline dans le développement, la pathogenèse et la progression de plusieurs MIC. (fr)
  • Zonulin (haptoglobin 2 precursor) is a protein that increases the permeability of tight junctions between cells of the wall of the digestive tract. It was discovered in 2000 by Alessio Fasano and his team at the University of Maryland School of Medicine. As the mammalian analogue of zonula occludens toxin, secreted by cholera pathogen Vibrio cholerae, zonulin has been implicated in the pathogenesis of coeliac disease and diabetes mellitus type 1. Type 2 diabetic patients have shown increased zonulin. Gliadin (a glycoprotein present in gluten) activates zonulin signaling irrespective of the genetic expression of autoimmunity, leading to increased intestinal permeability of macromolecules. Zonula occludens toxin is being studied as an adjuvant to improve absorption of drugs and vaccines. In 2014 a zonulin receptor antagonist, larazotide acetate (formerly known as AT-1001), completed a phase 2b clinical trial. (en)
  • La zonulina, proteina correlata all'Aptoglobina, modula la permeabilità delle giunzioni strette tra le cellule della parete del tubo digerente. È stata scoperta nel 2000 da Alessio Fasano e il suo team presso l'Università del Maryland School of Medicine. È l'analoga nel mammifero della zonula occludens toxin, secreta dal Vibrio cholerae ed è stata implicata nella patogenesi della malattia celiaca e del diabete mellito di tipo 1. La gliadina (glicoproteina presente nel frumento) attiva la zonulina attraverso l'espressione genetica dell'autoimmunità, inducendo un aumento della permeabilità intestinale per macromolecole. La Zonula occludens toxin è in fase di studio come coadiuvante per migliorare l'assorbimento di farmaci e vaccini. Nel 2014 un antagonista del recettore zonulina, il larazotide acetato (precedentemente noto come AT-1001), ha completato la fase 2b dello studio clinico dedicato. Giovanni Barbara e un team di ricercatori dell'Università di Bologna hanno misurato i livelli ematici di zonulina in quattro gruppi di individui: quelli con malattia celiaca, quelli con sindrome dell'intestino irritabile caratterizzata da diarrea, quelli con auto-diagnosi di sensibilità al glutine e volontari sani.I pazienti celiaci e con sensibilità al glutine evidenziano alti livelli di zonulina nel sangue. I pazienti affetti da sindrome dell'intestino irritabile (Irritable bowel syndrome- IBS) avevano livelli ematici elevati, ma meno della metà dei celiaci o degli individui sensibili al glutine. I volontari sani evidenziavano livelli ematici trascurabili di zonulina. I risultati sono stati presentati nel mese di ottobre del 2015 in un abstract al 23° United European Gastroenterology Week a Barcellona, Spagna. (it)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 67 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software