| rdfs:comment
| - The Victims of the Civil War in Navarre resulted from the repression exerted by the rebel forces strong in the area during and following the July 1936 coup d'état. The repression in the rearguard against dissenters and people felt to be inconvenient by the new Spanish authorities lasted for months on with a death toll of thousands. For the next decades in Francoist Spain, the victims remained ostracized in silence and humiliation, accompanied with an absence of liabilities to the authors of the crimes committed. Around 3,500 people died during the repression period in Navarre. (en)
- Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra. A diferència de l'esdevingut en altres punts d'Espanya, en els que els revoltats van haver de fer front a la resistència de les autoritats republicanes o de les forces esquerranes, l'alçament a Navarra va ser un èxit rotund, no trobant amb prou feines resistència. (ca)
- Las víctimas de la guerra civil española en Navarra fueron causadas a consecuencia de la represión directa ejercida por los sublevados contra la Segunda República Española, en un territorio que cayó rápidamente en manos de los golpistas sin producirse frente de guerra en el mismo. A diferencia de lo ocurrido en otros puntos de España, en los que los sublevados tuvieron que hacer frente a la resistencia de las autoridades republicanas o de las fuerzas izquierdistas, el alzamiento en Navarra fue un éxito rotundo, no encontrando apenas resistencia. (es)
- Gerra Zibileko biktimak Nafarroan: Euskal Herrian Espainiako Gerra Zibila piztu zuen konspirazioak Nafarroan izan zuen zutabeetako bat, batez ere eskualdeko karlistek eta alderdi monarkikoak sustaturik. Nafarroan sortu berriak ziren falangistek ere aipagarriak dira egin zituzten hilketa eta errepresioan. Altxatzeak erabateko arrakasta izan zuen Nafarroan, apenas aurkitu baitzuen erresistentziarik. Hala ere, aurkaritza eza horrek ez zuen galarazi ezkertiarren aurka errepresio gogorra abiaraztea eta gizabanako asko erailtzea. (eu)
|
| has abstract
| - Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra. La conspiració que va donar origen a la Guerra Civil espanyola va tenir un dels seus pilars a Navarra. Hi fou fomentada principalment pels carlins i els partits monàrquics "alfonsinos", i es va configurar decisivament amb l'arribada a principis de 1936 del nou governador militar, el general Emilio Mola, qui convertiria a Navarra en una peça clau de la revolta militar que tindria lloc el 18 de juliol de 1936. A diferència de l'esdevingut en altres punts d'Espanya, en els que els revoltats van haver de fer front a la resistència de les autoritats republicanes o de les forces esquerranes, l'alçament a Navarra va ser un èxit rotund, no trobant amb prou feines resistència. No obstant això, aquesta falta d'oposició no va impedir que es desencadenés una dura repressió contra els partidaris i simpatitzants de les esquerres que seria fet i fet la causant de la major part de les morts. La violència va afectar principalment als militants de la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra de la Unió General de Treballadors que, amb gran predomini a la regió de la Ribera Navarra, representaven majoritàriament als camperols sense terra. La major part d'aquestes morts es va produir en els primers mesos de la guerra, un període de "terror calent" caracteritzat per les execucions extrajudicials, passejos i saques de presos dels llocs de reclusió.Un element addicional que va contribuir a incrementar el seu nombre va ser la presència, en la proximitat de Pamplona, del Fuerte San Cristóbal, lloc de reclusió de diversos centenars de presos del bàndol republicà durant tota la guerra. Les condicions extremes de captivitat i la cèlebre fugida que va tenir lloc al maig de 1938, saldada amb desenes de morts i la captura de la pràctica totalitat dels escapolits, van contribuir també a engrossir el nombre de morts. A la repressió cal sumar les morts produïdes com a conseqüència dels atacs aeris republicans. La violència política desencadenada a Navarra després del triomf de la revolta enfonsa les seves arrels en la situació política i social de Navarra, evidenciada durant la República. En aquesta època Navarra es caracteritzava pel caràcter catòlic i conservador de la seva societat pel seu endarreriment econòmic, que portava a una de les taxes d'emigració més altes d'Espanya. El problema social de més rellevància era l'agrari, protagonitzat pels camperols sense terra, que van tractar durant tot el període republicà d'accedir a les tradicionals terres comunals o "corralizas", fonamentalment al sud de la província, en aquells dies en mans dels grans terratinents. Les tensions polítiques, manifestades a vegades de manera violenta, van confrontar el poder polític, posseït durant tot el període pels partits de dreta, amb la pobresa extrema dels camperols. No obstant això, altres assumptes polítics de gran rellevància durant el període republicà, com l'estatut d'autonomia basco-navarrès, no van tenir un reflex important en la repressió que va tenir lloc durant el període bèl·lic, a causa que el sentiment de pertinença basca era comuna i van ser les diferències ideològiques les que van evitar l'estatut conjunt, fonamentalment la seva confessionalitat catòlica. Avui se sap que es va saldar amb més de 3.000 morts. Al final de la guerra, el règim franquista va imposar el silenci sobre aquests fets que van adquirir en l'opinió pública la consideració de tabú, mentre els escassos estudis realitzats van tendir a minimitzar la seva dimensió. Després de la instauració de la democràcia, diverses recerques han aconseguit reconstruir amb detall el fenomen repressiu gràcies a l'impuls de les associacions de familiars de les víctimes. Aquest procés va culminar amb la publicació de l'extensa obra Navarra 1936. De la Esperanza al Terror que es va anar ampliant al llarg dels anys fins a arribar a la seva última edició en 2008. Fruit del coneixement d'aquests estudis es van realitzar diversos homenatges, la manifestació dels quals més important va tenir lloc en 2003 amb una Declaració oficial del Parlament de Navarra en favor del reconeixement i reparació moral de tots els navarresos afusellats. (ca)
- Gerra Zibileko biktimak Nafarroan: Euskal Herrian Espainiako Gerra Zibila piztu zuen konspirazioak Nafarroan izan zuen zutabeetako bat, batez ere eskualdeko karlistek eta alderdi monarkikoak sustaturik. Nafarroan sortu berriak ziren falangistek ere aipagarriak dira egin zituzten hilketa eta errepresioan. Altxatzeak erabateko arrakasta izan zuen Nafarroan, apenas aurkitu baitzuen erresistentziarik. Hala ere, aurkaritza eza horrek ez zuen galarazi ezkertiarren aurka errepresio gogorra abiaraztea eta gizabanako asko erailtzea. Indarkeria horrek, batik bat, lurrik gabeko nekazarien ordezkari zen UGTren militanteen aurka egin zuen, Erriberan nagusiki. Hilketa gehienak gerraren lehen hilabeteetan egin ziren, terrore beroaren tarte batean, bide hauek erabiliz: epaiketarik gabeko hilketak, paseoak, eta espetxetik ateratako presoen exekuzioak. Biktima kopurua gehitu egin zuen Iruñetik hurbil zegoen San Cristobal gotorlekuak. Gotorleku hori Errepublikaren aldeko presoen espetxe bihurtu zen. Gatibuak oso egoera kaskarrean zeuzkaten, eta, 1938ko maiatzean izan zen ihes saio ospetsuaren ondorioz, asko hil ziren. (eu)
- Las víctimas de la guerra civil española en Navarra fueron causadas a consecuencia de la represión directa ejercida por los sublevados contra la Segunda República Española, en un territorio que cayó rápidamente en manos de los golpistas sin producirse frente de guerra en el mismo. La conspiración que dio origen a la guerra civil española tuvo en Navarra uno de sus pilares. Fomentada principalmente en la región por los carlistas y los partidos monárquicos "alfonsinos", se configuró decisivamente con la llegada a principios de 1936 del nuevo gobernador militar, el general Emilio Mola, quien convertiría a Navarra en una pieza clave de la sublevación militar que tendría lugar el 18 de julio de 1936. A diferencia de lo ocurrido en otros puntos de España, en los que los sublevados tuvieron que hacer frente a la resistencia de las autoridades republicanas o de las fuerzas izquierdistas, el alzamiento en Navarra fue un éxito rotundo, no encontrando apenas resistencia. Sin embargo, esta falta de oposición no impidió que se desencadenara una dura represión contra los partidarios y simpatizantes de las izquierdas que sería a la postre la causante de la práctica totalidad de las muertes. La violencia afectó principalmente a los militantes de la Federación de Trabajadores de la Tierra de la Unión General de Trabajadores que, con gran predominio en la región de la Ribera de Navarra, representaban mayoritariamente a los campesinos sin tierra. La mayor parte de dichas muertes se produjo en los primeros meses de la guerra, un periodo de "terror caliente" caracterizado por las ejecuciones extrajudiciales, paseos y sacas de presos de los lugares de reclusión.Un elemento adicional que contribuyó a incrementar su número fue la presencia, en la proximidad de Pamplona, del Fuerte San Cristóbal, lugar de reclusión de varios cientos de presos del bando republicano durante toda la guerra. Las condiciones extremas de cautiverio y la célebre fuga que tuvo lugar en mayo de 1938, saldada con el asesinato o la captura de la práctica totalidad de los fugados, contribuyeron también a engrosar el número de fallecidos. A la represión hay que sumar las muertes producidas como consecuencia de los ataques aéreos republicanos. La violencia política desencadenada en Navarra tras el triunfo de la sublevación hunde sus raíces en la situación política y social de esta región, evidenciada durante la República. En esta época Navarra se caracterizaba por el carácter católico y conservador de su sociedad y por su atraso económico, que llevaba a una de las tasas de emigración más altas de España. El problema social de más relevancia era el agrario, protagonizado por los campesinos sin tierra, que trataron durante todo el periodo republicano de acceder a las tradicionales tierras comunales o "corralizas", fundamentalmente en el sur de la provincia, por entonces en manos de los grandes terratenientes. Las tensiones políticas, manifestadas en ocasiones de manera violenta, confrontaron el poder político, detentado durante todo el periodo por los partidos de derechas, con la pobreza extrema de los campesinos. Sin embargo, otros asuntos políticos de gran relevancia durante el periodo republicano, como el estatuto de autonomía vasco-navarro, no tuvieron un reflejo importante en la represión que tuvo lugar durante el periodo bélico, debido a que el sentimiento de pertenencia vasca era común y fueron las diferencias ideológicas las que evitaron el estatuto conjunto, fundamentalmente la confesionalidad católica del mismo. Hoy se sabe que se saldó con más de 3.000 muertos. Al término de la guerra, el régimen franquista impuso el silencio sobre estos hechos que adquirieron en la opinión pública la consideración de tabú, mientras los escasos estudios realizados tendieron a minimizar su dimensión. Tras la instauración de la democracia, diversas investigaciones han conseguido reconstruir con detalle el fenómeno represivo gracias al impulso de las asociaciones de familiares de las víctimas. Este proceso culminó con la publicación de la extensa obra Navarra 1936. De la Esperanza al Terror que se fue ampliando a lo largo de los años hasta llegar a su última edición en 2018. Fruto del conocimiento de estos estudios se realizaron diversos homenajes, cuya manifestación más importante tuvo lugar en 2003 con una Declaración oficial del Parlamento de Navarra en favor del reconocimiento y reparación moral de todos los navarros fusilados. (es)
- The Victims of the Civil War in Navarre resulted from the repression exerted by the rebel forces strong in the area during and following the July 1936 coup d'état. The repression in the rearguard against dissenters and people felt to be inconvenient by the new Spanish authorities lasted for months on with a death toll of thousands. For the next decades in Francoist Spain, the victims remained ostracized in silence and humiliation, accompanied with an absence of liabilities to the authors of the crimes committed. Around 3,500 people died during the repression period in Navarre. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
