About: Synalepha     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FSynalepha

A synalepha or synaloepha /ˌsɪnəˈliːfə/ is the merging of two syllables into one, especially when it causes two words to be pronounced as one. The original meaning in Ancient Greek is more general than modern usage and includes coalescence of vowels within a word. Similarly, synalepha most often refers to elision (as in English contraction), but it can also refer to coalescence by other metaplasms: synizesis, synaeresis or crasis.

AttributesValues
rdfs:label
  • Sinalefa (ca)
  • Synaloiphe (de)
  • Sinalefo (eo)
  • Sinalefa (es)
  • Sinalefa (eu)
  • Synalèphe (fr)
  • Sinalefe (it)
  • Synalephe (nl)
  • Sinalefa (pt)
  • Synalepha (en)
rdfs:comment
  • Sinalefo estas en metriko kunfando de la fina vokalo de vorto kun la komenca de la sekva, sen elizio skriba. Ekzemple: la amo. Tio tuŝas la nombron de silaboj ene de verso en kanto aŭ poeziaĵo. La uzado de tiu poezia permeso ne samas en la diversaj lingvoj. (eo)
  • A synalepha or synaloepha /ˌsɪnəˈliːfə/ is the merging of two syllables into one, especially when it causes two words to be pronounced as one. The original meaning in Ancient Greek is more general than modern usage and includes coalescence of vowels within a word. Similarly, synalepha most often refers to elision (as in English contraction), but it can also refer to coalescence by other metaplasms: synizesis, synaeresis or crasis. (en)
  • Synalephe of synaloephe (van het Griekse συναλοιφή, "versmelting", van synaleiphein "samensmeren") is een stijlfiguur die bestaat uit het samentrekken (contractie) van twee of meer klanken die zich in verschillende (meestal twee) lettergrepen bevinden tot één enkele klank. Meestal gaat het om de laatste klinker van het ene woord en de eerste van het volgende. Zonder samentrekking zou hier een hiaat zijn ontstaan. Synalephe wordt met name veel toegepast in de poëzie, om een goed metrum te verkrijgen. (nl)
  • Sinalefa ou elisão é a queda da vogal final de uma palavra, quando a palavra seguinte começa por vogal, como por exemplo na formação das palavras dentro (de+intro) e daquele (de+aquele). (pt)
  • La sinalefa és un fenomen fonètic pel qual dues vocals en contacte situades l'una al final d'un mot i l'altra al començament del mot següent, es fusionen en una sola síl·laba. Exemples: no hi ha pa formem el diftong ['no'ja'pa], no ho obris sona ['no'wɔβɾis]. En un poema la sinalefa esdevé una sola síl·laba, així que es compten dues vocals com una de sola. Quasi tots els poemes contenen sinalefes que modifiquen la mètrica. No obstant això, un poeta pot decidir no aplicar-les, segons la intenció del poema. Per tant, si en una estrofa es dona el cas que tots els versos tenen una sinalefa o elisió, l'autor determina la mètrica del poema. Si l'autor no indica la mètrica es considera una rima incògnita, i per tant no es podria establir la mètrica exacta del poema. De la mateixa manera, hom pot (ca)
  • Synaloiphe (von griechisch συναλοιφή, „Verschmelzung“, von syn aleiphein „zusammen schmieren“) oder Synaloephe, auch Synalöphe, bezeichnet in der antiken und romanischen Dichtung und die Verschleifung eines auslautenden Vokals mit dem anlautenden des Folgewortes zu einem Diphthong. So wurde zum Beispiel die Wortgruppe quantōque animālia (Ovid, Metamorphosen I, 464) quantōqueanimālia gesprochen. Dies gilt ebenso, wenn das erste Wort auf „m“ endet oder das zweite mit „h“ beginnt. Die Synaloiphe wurde in der altgriechischen Dichtung entwickelt, wo sie zur Einhaltung des Versmaßes diente. (de)
  • Sinalefa poesian, bertsoetan-eta, hitz baten amaierako bokala eta hurrengo silabaren hasierako bokalak (euskalki gehienetan h bat tartean baldin badago ere bai) silaba bakar bat moduan hartzeari esaten zaio. Ahoskatzerakoan, abesterakoan, silabak neurtzerakoan, bi silaba bezala idatziko genituzkeenak batera ahoskatuko direnez, silaba bakartzat hartzen da neurri kontuetan. Adibidea:Balearen bertsoak- Herrikoia. Mila bederatzi_ehun da lehenengo_urtian Maiatzaren hamalau- garren egunian Orioko_herriko barraren aurrian. Balia__agertu zan beatzik aldian. (eu)
  • Una sinalefa es una figura de transformación que consiste en pronunciar con un solo golpe de aire la última sílaba de una palabra que termine en las vocales inacentuadas y la primera de la siguiente, si empieza con vocal inacentuada. La RAE la define como una unión en una única sílaba de dos o más vocales continuas pertenecientes a palabras distintas.​​ Se tiene en cuenta para la elaboración de la métrica en textos escritos en verso. Por ejemplo: el verso "los hombres de antaño..." se pronuncia en voz alta de la siguiente manera: los / hom / bres / dean / ta / ño. (es)
  • Le terme de synalèphe (du grec συναλοιφή / sunaloiphế, « fusion, union ») décrit le fait que deux voyelles en hiatus sont prononcées en une seule syllabe. C'est donc un métaplasme. Ce terme technique, qu'on rencontre encore dans la métrique (gréco-romaine, espagnole, italienne), reste très flou : en effet, il ne dit pas si les deux voyelles forment alors une diphtongue par coalescence (quand c'est possible), si l'une d'elles s'est amuïe (élision, par exemple), si l'on obtient une crase, une contraction, une synérèse, etc. (fr)
  • La sinalèfe (dal greco συναλοιφή = fusione insieme) è una figura metrica in cui, nel conteggio delle sillabe di un verso, sono unificate in una sola posizione la vocale finale d'una parola e quella iniziale della parola successiva. Un primo esempio lo si può notare nel verso Il suo schema metrico, in cui si evidenzia la sinalefe, è il seguente Da questo esempio si deduce che la sinalefe non implica, nella lettura ad alta voce, la caduta della prima vocale, né una velocità d'enunciato maggiore: il verso può essere letto con ritmo e pause determinati in base alle implicazioni semantiche. (it)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • La sinalefa és un fenomen fonètic pel qual dues vocals en contacte situades l'una al final d'un mot i l'altra al començament del mot següent, es fusionen en una sola síl·laba. Exemples: no hi ha pa formem el diftong ['no'ja'pa], no ho obris sona ['no'wɔβɾis]. En un poema la sinalefa esdevé una sola síl·laba, així que es compten dues vocals com una de sola. Quasi tots els poemes contenen sinalefes que modifiquen la mètrica. No obstant això, un poeta pot decidir no aplicar-les, segons la intenció del poema. Per tant, si en una estrofa es dona el cas que tots els versos tenen una sinalefa o elisió, l'autor determina la mètrica del poema. Si l'autor no indica la mètrica es considera una rima incògnita, i per tant no es podria establir la mètrica exacta del poema. De la mateixa manera, hom pot indicar que una sinalefa s'ha de separar. Tanmateix, la sinalefa no té importància a l'hora de comptar sil·labes. Exemple ha arribat. Les dues vocals marcades formen la sinalefa. (ca)
  • Synaloiphe (von griechisch συναλοιφή, „Verschmelzung“, von syn aleiphein „zusammen schmieren“) oder Synaloephe, auch Synalöphe, bezeichnet in der antiken und romanischen Dichtung und die Verschleifung eines auslautenden Vokals mit dem anlautenden des Folgewortes zu einem Diphthong. So wurde zum Beispiel die Wortgruppe quantōque animālia (Ovid, Metamorphosen I, 464) quantōqueanimālia gesprochen. Dies gilt ebenso, wenn das erste Wort auf „m“ endet oder das zweite mit „h“ beginnt. Die Synaloiphe wurde in der altgriechischen Dichtung entwickelt, wo sie zur Einhaltung des Versmaßes diente. Verwandte stilistische Mittel sind die metrisch bedingte Elision, die Krasis, die Synizese, die verschiedene Silben innerhalb eines Wortes betrifft, und die Synärese. Die Definition und Verwendung dieser Begriffe überschneidet sich oft. So sind im Italienischen Synaloiphe, die nur die Aussprache betrifft, und Elision, die in der Orthographie durch ein Apostroph gekennzeichnet ist, zwei verschiedene Figuren, während im Englischen Synaloiphe auch die orthographische Figur bezeichnet (t'attain statt to attain). Eine verwandte Technik ist , eine Verschmelzung zweier Vokale innerhalb eines Wortes (zum Beispiel Phæton statt Phaëton). Das Gegenteil hierzu, also die getrennte Aussprache zweier Vokale, ist Diärese (auch Dialoiphe oder Dialephe). (de)
  • Sinalefo estas en metriko kunfando de la fina vokalo de vorto kun la komenca de la sekva, sen elizio skriba. Ekzemple: la amo. Tio tuŝas la nombron de silaboj ene de verso en kanto aŭ poeziaĵo. La uzado de tiu poezia permeso ne samas en la diversaj lingvoj. (eo)
  • Una sinalefa es una figura de transformación que consiste en pronunciar con un solo golpe de aire la última sílaba de una palabra que termine en las vocales inacentuadas y la primera de la siguiente, si empieza con vocal inacentuada. La RAE la define como una unión en una única sílaba de dos o más vocales continuas pertenecientes a palabras distintas.​​ Se tiene en cuenta para la elaboración de la métrica en textos escritos en verso. Por ejemplo: el verso "los hombres de antaño..." se pronuncia en voz alta de la siguiente manera: los / hom / bres / dean / ta / ño. Si no se tomara en cuenta la sinalefa, se podrían contar en voz baja siete sílabas. Sin embargo, en realidad es un verso hexasílabo, es decir de seis sílabas. El verso: "De pura honestidad templo sagrado" se pronunciaría así: "de / pu / raho / nes / ti / dad / tem / plo / sa / gra / do". Es un verso endecasílabo, esto es, de once sílabas, aunque se puedan contar en voz baja doce sílabas. La sinalefa se usa para darle más naturalidad a la pronunciación de un verso. También puede usarse como , para ajustar el verso a la métrica requerida. Si se lee en voz alta un poema con una métrica regular, el oído se acostumbra al ritmo del texto, y el lector hace las sinalefas naturalmente, sin darse cuenta. (es)
  • Sinalefa poesian, bertsoetan-eta, hitz baten amaierako bokala eta hurrengo silabaren hasierako bokalak (euskalki gehienetan h bat tartean baldin badago ere bai) silaba bakar bat moduan hartzeari esaten zaio. Ahoskatzerakoan, abesterakoan, silabak neurtzerakoan, bi silaba bezala idatziko genituzkeenak batera ahoskatuko direnez, silaba bakartzat hartzen da neurri kontuetan. Adibidea:Balearen bertsoak- Herrikoia. Mila bederatzi_ehun da lehenengo_urtian Maiatzaren hamalau- garren egunian Orioko_herriko barraren aurrian. Balia__agertu zan beatzik aldian. Bi hitzen arteko marra horiek sinalefa adierazi nahi dute. (eu)
  • Le terme de synalèphe (du grec συναλοιφή / sunaloiphế, « fusion, union ») décrit le fait que deux voyelles en hiatus sont prononcées en une seule syllabe. C'est donc un métaplasme. Ce terme technique, qu'on rencontre encore dans la métrique (gréco-romaine, espagnole, italienne), reste très flou : en effet, il ne dit pas si les deux voyelles forment alors une diphtongue par coalescence (quand c'est possible), si l'une d'elles s'est amuïe (élision, par exemple), si l'on obtient une crase, une contraction, une synérèse, etc. La connaissance de ce phénomène est nécessaire à la bonne lecture des vers italiens et espagnols. Par exemple, la Divine Comédie de Dante Alighieri est écrite en hendécasyllabes. Un vers comme « Esta selva selvaggia e aspra e forte » (vers 4 de l'« Enfer » : « Cette forêt sauvage, âpre et dense ») compterait 13 syllabes si l'on ne respectait la synalèphe, qui, en italien, fait qu'une voyelle atone en hiatus n'est pas comptée. Le vers se compte donc ainsi : « Esta selva selvaggi[a] e aspr[a] e forte ». Cependant, le fait que ces voyelles (ici mises entre crochets) ne sont pas comptées ne signifie pas qu'elles sont élidées. Elles sont lues de manière non syllabique, un peu comme les -e caducs dans une diction soutenue du français (du reste, on aurait le même schéma de vers avec : Cette sylve sauvage et âpre et forte, traduction littérale - décasyllabe à finale « féminine » = endecasillabo italien). En effet, l'élision, qui existe en italien, est indiquée par l'apostrophe, comme dans les vers « Ma per trattar del ben ch'i' vi trovai / Dirò de l'altre cose ch'i' v'ho scorte » (vers 8 et 9 de l'« Enfer » : « Mais pour traiter du bien que j'y trouvai / Je parlerai des autres choses que j'y ai vues ») où « ch'i' » et « v'ho » représentent « ch[e] i[o] » et « vi ho ». En conclusion, la sinalefe romane n'existe pas en français, à l'exception du cas particulier des finales en -e caducs, mais elle est, en somme, une synérèse qui affecte deux mots contigus. (fr)
  • A synalepha or synaloepha /ˌsɪnəˈliːfə/ is the merging of two syllables into one, especially when it causes two words to be pronounced as one. The original meaning in Ancient Greek is more general than modern usage and includes coalescence of vowels within a word. Similarly, synalepha most often refers to elision (as in English contraction), but it can also refer to coalescence by other metaplasms: synizesis, synaeresis or crasis. (en)
  • La sinalèfe (dal greco συναλοιφή = fusione insieme) è una figura metrica in cui, nel conteggio delle sillabe di un verso, sono unificate in una sola posizione la vocale finale d'una parola e quella iniziale della parola successiva. Un primo esempio lo si può notare nel verso Il suo schema metrico, in cui si evidenzia la sinalefe, è il seguente Tale fenomeno è costante nella metrica italiana e ogni deviazione da esso è infatti eccezionale, sebbene nel Duecento l'autore potesse decidere di non applicarla tra segni di interpunzione. Tale divaricazione tra metrica e sintassi è stata progressivamente esasperata nella poesia postromantica con il risultato di mettere in discussione e poi demolire gli istituti secolari della versificazione italiana. Si noti ad esempio il verso pascoliano Da questo esempio si deduce che la sinalefe non implica, nella lettura ad alta voce, la caduta della prima vocale, né una velocità d'enunciato maggiore: il verso può essere letto con ritmo e pause determinati in base alle implicazioni semantiche. (it)
  • Synalephe of synaloephe (van het Griekse συναλοιφή, "versmelting", van synaleiphein "samensmeren") is een stijlfiguur die bestaat uit het samentrekken (contractie) van twee of meer klanken die zich in verschillende (meestal twee) lettergrepen bevinden tot één enkele klank. Meestal gaat het om de laatste klinker van het ene woord en de eerste van het volgende. Zonder samentrekking zou hier een hiaat zijn ontstaan. Synalephe wordt met name veel toegepast in de poëzie, om een goed metrum te verkrijgen. (nl)
  • Sinalefa ou elisão é a queda da vogal final de uma palavra, quando a palavra seguinte começa por vogal, como por exemplo na formação das palavras dentro (de+intro) e daquele (de+aquele). (pt)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 53 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software