In talks with countries that have expressed a wish to join the European Union, the EU typically concludes Association Agreements in exchange for commitments to political, economic, trade, or human rights reform in that country. In exchange, the country may be offered tariff-free access to some or all EU markets (industrial goods, agricultural products, etc.), and financial or technical assistance.
| Attributes | Values |
|---|
| rdfs:label
| - Acords d'associació de la Unió Europea (ca)
- Stabilisierungs- und Assoziierungsabkommen (de)
- Acuerdo de estabilización y asociación (es)
- Accord de stabilisation et d'association (fr)
- Accordo di stabilizzazione e associazione (it)
- 安定化・連合プロセス (ja)
- Stabilisatie- en associatieovereenkomst (nl)
- Stabilisation and Association Process (en)
- Процесс стабилизации и ассоциации (ru)
- Stabiliserings- och associeringsavtal (sv)
- Процес стабілізації й асоціації ЄС (uk)
|
| rdfs:comment
| - En conversaciones con países y territorios que han expresado su deseo de unirse a la Unión Europea, la UE normalmente concluye un acuerdo de estabilización y asociación a cambio de compromisos con la reforma política, económica, comercial o de derechos humanos en ese país o territorio. A cambio, se puede ofrecer acceso libre de aranceles al país o territorio a algunos o a todos los mercados de la UE (bienes industriales, productos agrícolas, etc.) y asistencia financiera o técnica. (es)
- In talks with countries that have expressed a wish to join the European Union, the EU typically concludes Association Agreements in exchange for commitments to political, economic, trade, or human rights reform in that country. In exchange, the country may be offered tariff-free access to some or all EU markets (industrial goods, agricultural products, etc.), and financial or technical assistance. (en)
- 安定化・連合プロセス（あんていか・れんごうプロセス、英語:Stabilisation and Association Process）は、欧州連合への加盟を希望している国々の、加盟への前段階と見なされているプロセスである。 欧州連合への加盟希望を表明している国に対して、典型的には欧州連合は連合協定を結ぶことによって、その国における政治・経済・貿易・人権改革を図る。これと引き換えに、加盟希望国は欧州連合市場との関税の部分的あるいは全面的な撤廃（工業製品や農業製品など）や、財政的・技術的支援を与えられることもある。 (ja)
- Els Acords d'associació de la Unió Europea són instruments del dret comunitari. Es tracta d'una relació contractual entre la Unió Europea i tercers països que garanteixen una col·laboració econòmica estreta i suport financer. Trobem aquest tipus d'acord en dues situacions:
* A fi de mantenir vincles especials entre alguns estats membres i tercers països
* Amb vista a una possible adhesió a la Unió i a la construcció d'una unió duanera amb un estat o un grup d'estats. (ca)
- Es ist Praxis der Europäischen Union, mit Staaten, die eine Mitgliedschaft in der EU anstreben, zunächst ein Stabilisierungs- und Assoziierungsabkommen (englisch Stabilisation and Association Agreement, SAA) abzuschließen. Dadurch werden die rechtlichen und wirtschaftlichen Grundlagen des jeweiligen Staates den Standards der Europäischen Union angeglichen (Assoziierungsabkommen). Ziel des SAA ist es, die nötige Stabilität in dem zwischenstaatlichen Verhältnis zu erreichen, die die Voraussetzung für einen Beginn von Beitrittsgesprächen ist. Durch das Abkommen sollen „unangenehme Überraschungen“, wie wirtschaftliche Schocks im Hinblick auf die zukünftige Marktintegration mit dem europäischen Binnenmarkt bzw. Rückschritte wirtschaftlicher oder politischer Art in den assoziierten Staaten vermi (de)
- Un accord de stabilisation et d'association (ASA) est un traité international signé entre l'Union européenne (UE) et certains pays de la région des Balkans occidentaux. L'une des finalités de ces traités est de faciliter l'adhésion de ces États qui sont candidats potentiels ou reconnus à l'UE et dans le cadre de la stratégie pour les Balkans occidentaux mise en place en 2018, les objectifs pour la région ont été implémentés et les fonds alloués aux instruments de préadhésion ont été augmentés. Les différentes étapes vers l'adhésion se présentent selon l'ordre suivant : (fr)
- Un accordo di stabilizzazione e associazione (Stabilisation and Association Agreement, in inglese) è il primo passo che devono compiere i paesi europei non appartenenti all'Unione europea per poterne entrare a far parte. Hanno firmato l'accordo di stabilizzazione e associazione: la Macedonia il 9 aprile 2001, la Croazia il 29 ottobre 2001, l'Albania il 12 giugno 2006, il Montenegro il 15 ottobre 2007, la Serbia il 29 aprile 2008, la Bosnia-Erzegovina il 16 giugno 2008 e il Kosovo il 1º aprile 2016. (it)
- Een stabilisatie- en associatieovereenkomst (SAO) (Engels: Stabilisation and Association Agreement, afgekort SAA), is een samenwerkingsovereenkomst tussen de Europese Unie en een Balkanland dat geen lid is van de EU, algemeen aangeduid als "derde land". (nl)
- Stabiliserings- och associeringsavtal (SA-avtal) är en typ av assoceringsavtal som slutits mellan å ena sidan Europeiska unionen (EU) och å andra sidan länderna på västra Balkan. Avtalen omfattar ekonomiskt och finansiellt stöd och samarbete, politisk dialog, anpassning till EU:s lagstiftning, frihandel samt samarbete inom andra politikområden, exempelvis straffrättsliga och polisiära frågor. Kosovo, som deklarerade unilateral självständighet från Serbien den 17 februari 2008, undertecknade den 27 oktober 2015 ett SA-avtal med EU som trädde i kraft den 1 april 2016. (sv)
- Процесс стабилизации и ассоциации ЕС — процесс, который проходят страны, выразившие желание присоединиться к Европейскому союзу. ЕС заключает Соглашение об ассоциации в обмен на обязательства политических, экономических, торговых реформ и обеспечения прав человека в этой стране. В обмен на это, страна может получить беспошлинный доступ к некоторым или всем рынкам ЕС, а также финансовую или техническую помощь. Каждое соглашение об ассоциации должно быть ратифицированы страной кандидатом и всеми государствами-членами ЕС. (ru)
- Процес стабілізації й асоціації ЄС — процес, які проходять країни, які висловили бажання приєднатися до ЄС. ЄС укладає угоду про асоціацію в обмін на зобов'язання політичних, економічних, торговельних реформ і забезпечення прав людини в цій країні. В обмін на це, країна може отримати безмитний доступ до деяких або всіх ринках ЄС, а також фінансову або технічну допомогу. Кожна угода про асоціацію має бути ратифіковані країною кандидатом і всіма державами-членами ЄС. (uk)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - Els Acords d'associació de la Unió Europea són instruments del dret comunitari. Es tracta d'una relació contractual entre la Unió Europea i tercers països que garanteixen una col·laboració econòmica estreta i suport financer. Trobem aquest tipus d'acord en dues situacions:
* A fi de mantenir vincles especials entre alguns estats membres i tercers països
* Amb vista a una possible adhesió a la Unió i a la construcció d'una unió duanera amb un estat o un grup d'estats. Els Acords de col·laboracció de la Unió Europea també són instruments del dret comunitari, però tenen un abast menor que els acords d'associació i el seu objectiu prioritari principal, tot i que no és l'únic, és desenvolupar una col·laboració entre la Unió Europea i els països del Magrib. (ca)
- Es ist Praxis der Europäischen Union, mit Staaten, die eine Mitgliedschaft in der EU anstreben, zunächst ein Stabilisierungs- und Assoziierungsabkommen (englisch Stabilisation and Association Agreement, SAA) abzuschließen. Dadurch werden die rechtlichen und wirtschaftlichen Grundlagen des jeweiligen Staates den Standards der Europäischen Union angeglichen (Assoziierungsabkommen). Ziel des SAA ist es, die nötige Stabilität in dem zwischenstaatlichen Verhältnis zu erreichen, die die Voraussetzung für einen Beginn von Beitrittsgesprächen ist. Durch das Abkommen sollen „unangenehme Überraschungen“, wie wirtschaftliche Schocks im Hinblick auf die zukünftige Marktintegration mit dem europäischen Binnenmarkt bzw. Rückschritte wirtschaftlicher oder politischer Art in den assoziierten Staaten vermieden werden. (de)
- Un accord de stabilisation et d'association (ASA) est un traité international signé entre l'Union européenne (UE) et certains pays de la région des Balkans occidentaux. L'une des finalités de ces traités est de faciliter l'adhésion de ces États qui sont candidats potentiels ou reconnus à l'UE et dans le cadre de la stratégie pour les Balkans occidentaux mise en place en 2018, les objectifs pour la région ont été implémentés et les fonds alloués aux instruments de préadhésion ont été augmentés. Les différentes étapes vers l'adhésion se présentent selon l'ordre suivant :
* Les négociations relatives aux accords de stabilisation et d'association ne peuvent s'ouvrir que si le pays concerné est suffisamment stable (politiquement, mais aussi économiquement). La Commission européenne établit alors un rapport de faisabilité et recommande l'ouverture des négociations au Conseil de l'Union.
* Les ASA préparent les États à une adhésion future en introduisant les règles communautaires (l'acquis communautaire) dans divers domaines. La conclusion d'un ASA prouve la capacité d'un pays à entretenir des relations plus approfondies avec l'Union.
* La conclusion d'un ASA peut être suivie d'une demande d'adhésion. Sur avis de la Commission, l'Union peut accorder au demandeur le statut de « pays candidat » et reconnaître politiquement les relations étroites nouées entre elle et ce pays. (fr)
- En conversaciones con países y territorios que han expresado su deseo de unirse a la Unión Europea, la UE normalmente concluye un acuerdo de estabilización y asociación a cambio de compromisos con la reforma política, económica, comercial o de derechos humanos en ese país o territorio. A cambio, se puede ofrecer acceso libre de aranceles al país o territorio a algunos o a todos los mercados de la UE (bienes industriales, productos agrícolas, etc.) y asistencia financiera o técnica. (es)
- In talks with countries that have expressed a wish to join the European Union, the EU typically concludes Association Agreements in exchange for commitments to political, economic, trade, or human rights reform in that country. In exchange, the country may be offered tariff-free access to some or all EU markets (industrial goods, agricultural products, etc.), and financial or technical assistance. (en)
- Un accordo di stabilizzazione e associazione (Stabilisation and Association Agreement, in inglese) è il primo passo che devono compiere i paesi europei non appartenenti all'Unione europea per poterne entrare a far parte. I diversi accordi di stabilizzazione e associazione prevedono i passi che ciascuno dei Paesi richiedenti deve compiere per l'ingresso graduale nell'Unione europea: si tratta di accordi bilaterali tra il paese richiedente e l'Unione, che attengono a questioni politiche, economiche, commerciali come anche relative ai diritti umani; con tali accordi inoltre i paesi richiedenti si impegnano ad adottare nella loro legislazione interna le riforme necessarie a conformare i propri ordinamenti all'acquis comunitario. In cambio, l'Unione europea può offrire accesso ad alcuni o a tutti i propri mercati (merci, prodotti agricoli o industriali, ecc.) e assistenza tecnica e finanziaria. Prima di entrare in vigore, l'accordo deve essere ratificato da tutti i paesi membri dell'Unione europea oltre che dallo stato firmatario. Tale procedura non può avere una durata superiore a due anni. Hanno firmato l'accordo di stabilizzazione e associazione: la Macedonia il 9 aprile 2001, la Croazia il 29 ottobre 2001, l'Albania il 12 giugno 2006, il Montenegro il 15 ottobre 2007, la Serbia il 29 aprile 2008, la Bosnia-Erzegovina il 16 giugno 2008 e il Kosovo il 1º aprile 2016. Gli accordi di stabilizzazione e associazione sono stati firmati tutti a Lussemburgo contestualmente ai loro accordi interinali che facevano sì che gli stessi entrassero in vigore provvisoriamente prima della fine del necessario iter di ratifica. Gli accordi di stabilizzazione e associazione e i Paesi dei Balcani occidentali e gli accordi di stabilizzazione e associazione tra i Paesi dei Balcani occidentali e le Comunità europee e i propri Stati membri sono entrati in vigore secondo questo calendario:
* Macedonia del Nord: Il 1º giugno 2001 è entrato in vigore l'accordo interinale mentre il 1º aprile 2004 è entrato in vigore l'accordo di stabilizzazione e associazione;
* Croazia: Il 1º marzo 2002 è entrato in vigore l'accordo interinale mentre il 1º febbraio 2005 è entrato in vigore l'accordo di stabilizzazione e associazione;
* Albania: Il 1º dicembre 2006 è entrato in vigore l'accordo interinale mentre il 1º aprile 2009 è entrato in vigore l'accordo di stabilizzazione e associazione;
* Montenegro: Il 1º gennaio 2008 è entrato in vigore l'accordo interinale mentre il 1º maggio 2010 è entrato in vigore l'accordo di stabilizzazione e associazione;
* Serbia: Il 1º gennaio 2010 è entrato in vigore l'accordo interinale mentre il 1º settembre 2013 è entrato in vigore l'accordo di stabilizzazione e associazione;
* Bosnia-Erzegovina: Il 1º luglio 2008 è entrato in vigore l'accordo interinale mentre il 1º giugno 2015 è entrato in vigore l'accordo di stabilizzazione e associazione.
* Kosovo: il 1º aprile 2016 è entrato in vigore l'accordo di stabilizzazione e associazione. (it)
- 安定化・連合プロセス（あんていか・れんごうプロセス、英語:Stabilisation and Association Process）は、欧州連合への加盟を希望している国々の、加盟への前段階と見なされているプロセスである。 欧州連合への加盟希望を表明している国に対して、典型的には欧州連合は連合協定を結ぶことによって、その国における政治・経済・貿易・人権改革を図る。これと引き換えに、加盟希望国は欧州連合市場との関税の部分的あるいは全面的な撤廃（工業製品や農業製品など）や、財政的・技術的支援を与えられることもある。 (ja)
- Een stabilisatie- en associatieovereenkomst (SAO) (Engels: Stabilisation and Association Agreement, afgekort SAA), is een samenwerkingsovereenkomst tussen de Europese Unie en een Balkanland dat geen lid is van de EU, algemeen aangeduid als "derde land". Een SAO is een speciale soort , die speciaal is ontworpen voor de westerse Balkanlanden. Terwijl gewone associatieovereenkomsten vooral bedoeld zijn om tegen gunstige voorwaarden toegang te geven tot elkaars markt, hebben SAO's tevens als doel om het derde land voor te bereiden op toetreding tot de EU. Anno 2020 is er voor zes Balkanlanden een SAO van kracht. (nl)
- Stabiliserings- och associeringsavtal (SA-avtal) är en typ av assoceringsavtal som slutits mellan å ena sidan Europeiska unionen (EU) och å andra sidan länderna på västra Balkan. Avtalen omfattar ekonomiskt och finansiellt stöd och samarbete, politisk dialog, anpassning till EU:s lagstiftning, frihandel samt samarbete inom andra politikområden, exempelvis straffrättsliga och polisiära frågor. Alla länder på västra Balkan som ännu inte är EU-medlemmar har slutit SA-avtal med EU. Detta innefattar Albanien, Bosnien och Hercegovina, Kosovo, Makedonien, Montenegro och Serbien slutfört sina förhandlingar med EU:s medlemsstater. EU har utlovat medlemskap till samtliga av dessa länder på längre sikt. Stabiliserings- och associeringsavtalen ses som ett förstadium till fullt medlemskap i unionen. Andra europeiska länder, så som Island, Norge, Schweiz och Turkiet omfattas inte av denna samarbetsform, utan ingår istället genom andra samarbeten med EU, t.ex. Europeiska ekonomiska samarbetsområdet (EES). Ratificeringsprocessen med Serbiens SA-avtal frystes på grund av att Nederländerna inte ansåg att landet var tillräckligt samarbetsvilligt i spaningen efter krigsförbrytaren Ratko Mladić. Den 7 december 2009 upphörde Nederländernas regering med sitt veto mot ett tillfälligt avtal om handel och bistånd med Serbien. Den 14 juni 2010 beslutade EU:s utrikesministrar att återuppta Serbiens SA-process. Kosovo, som deklarerade unilateral självständighet från Serbien den 17 februari 2008, undertecknade den 27 oktober 2015 ett SA-avtal med EU som trädde i kraft den 1 april 2016. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
