rdfs:comment
| - Ο Σμπατ Ζ΄, αρμενικά: Սմբատ Է Բագրատունի Smbat VII Bagratuni, (απεβ. στις 25 Απριλίου 775) από τον Οίκο των Βαγρατιδών ήταν Αρμένιος ευγενής. (el)
- Smbat VII Bagratouni (en arménien Սմբատ Է Բագրատունի ; mort en 775) est un prince arménien de la famille des Bagratides, prince d'Arménie de 761 à 772. (fr)
- Smbat VII Bagratuni (Armenian: Սմբատ Է Բագրատունի; died 25 April 775) was an Armenian noble of the Bagratuni (Bagratid) family. He and his brother Vasak were the sons of Ashot III Bagratuni. He served as presiding prince of Armenia in 761–775, playing a leading role in the Armenian rebellion of 774–775 against the Abbasid Caliphate. He was killed in the Battle of Bagrevand. He was the father of Ashot Msaker, who restored the family's fortunes in the early 9th century.
* v
* t
* e (en)
- Смбат VII Багратуні (вірм. Սմբատ Է Բագրատունի; д/н —775) — 13-й гахерец ішхан (головуючий князь) в 770—775 роках. За переліком Багратуні-правителів рахується як Смбат III. (uk)
- Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772. Per una mala identificació de Sembat II i Sembat III, que es va creure que eren una sola persona, se li va assignar l'ordinal armeni III (i VI Bagratuní), però el seu ordinal correcte seria IV-VII. (ca)
|
has abstract
| - Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772. Per una mala identificació de Sembat II i Sembat III, que es va creure que eren una sola persona, se li va assignar l'ordinal armeni III (i VI Bagratuní), però el seu ordinal correcte seria IV-VII. Va ser elegit nakharar i va agafar la direcció de la família Bagratuní el 761, any en què van morir el seu pare Aixot III el Cec, retirar del govern per la seva ceguesa, i el seu oncle Sahak III Bagratuní, que havia dirigit a la família els darrers 11 anys, probablement perquè era massa jove quan el seu pare va ser cegat l'any 748. L'any 771 va esclatar la revolució armènia dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar el recaptador fiscal del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts oi va haver de fugir cap a Kartli. Per perseguir Artavasdes es va demanar suport a Sembat III Bagratuní. Van aconseguir atrapar-lo i recuperar una part del botí però Artavasdes va poder arribar al territori de la Còlquida on es va instal·lar sota protecció romana d'Orient. Sembat III va ser nomenat patrici i sparapet l'any 771, càrrec vacant des de la mort de Sahak I Bagratuní. En represàlia per la revolta Hasan va tornar a apujar els impostos. Un parent d'Artavasdes, Muixel Mamikonian, també es va refugiar llavors a les muntanyes, de d'on va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns èxits notables. El principal va ser la derrota de la guarnició àrab de Dvin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que va aconseguir Muixel amb només 200 homes. Això va animar als nakharark que van decidir de revoltar-se. Una reunió general va acordar l'aixecament. Es van reunir cinc mil homes que van atacar Karin, menys defensada que Dvin i més propera a la frontera romana d'Orient. Van asseyjar la ciutat però no van poder conquerir-la. Aixot III Bagratuní de Taron recomanava la submissió però Sembat, tot i el seu càrrec, va decidir participar-hi. El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan l'any 772, dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat. Aixot III era a Khelat i va advertir secretament als rebels, però no el van creure i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamzasp Artsruní (que tenia per vassalls als Amatuní, als Reixtuní i als Teruni, ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni (germà de Sembat III), ara ja senyor de Taron, va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Cap d'allí va marxar Amr o Amru que va infligir a Hamazasp una derrota total el 15 d'abril del 772. Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la notícia de la derrota arribava a Karin (Erzurum). Van haver d'aixecar el setge i van decidir anar a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i van lliurar una desigual batalla on van morir quasi tots. Entre els morts hi havia Sembat III Bagratuní, Muixel Mamikonian, Samuel Mamikonian, Vahan Gnuní conegut per Daixnak (el del punyal) i fins a 300 mes, i més de 4.000 soldats i nobles secundaris. El fill de Sembat III, Aixot Msaker, es va refugiar a les seves terres, a les fonts de l'Araxes, prop de la frontera romana d'Orient, a la fortalesa de Bagaran. Vasak de Taron (germà petit de Sembat III), va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjètia (regió d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominat el seu fill Adarnases i el seu net Aixot). A l'Armènia pròpia només la regió de Moxoene (Mokq) en poder d'una branca dels Bagratuní que no va participar en la revolta, va quedar en poder de la família. (ca)
- Ο Σμπατ Ζ΄, αρμενικά: Սմբատ Է Բագրատունի Smbat VII Bagratuni, (απεβ. στις 25 Απριλίου 775) από τον Οίκο των Βαγρατιδών ήταν Αρμένιος ευγενής. (el)
- Smbat VII Bagratouni (en arménien Սմբատ Է Բագրատունի ; mort en 775) est un prince arménien de la famille des Bagratides, prince d'Arménie de 761 à 772. (fr)
- Smbat VII Bagratuni (Armenian: Սմբատ Է Բագրատունի; died 25 April 775) was an Armenian noble of the Bagratuni (Bagratid) family. He and his brother Vasak were the sons of Ashot III Bagratuni. He served as presiding prince of Armenia in 761–775, playing a leading role in the Armenian rebellion of 774–775 against the Abbasid Caliphate. He was killed in the Battle of Bagrevand. He was the father of Ashot Msaker, who restored the family's fortunes in the early 9th century.
* v
* t
* e (en)
- Смбат VII Багратуні (вірм. Սմբատ Է Բագրատունի; д/н —775) — 13-й гахерец ішхан (головуючий князь) в 770—775 роках. За переліком Багратуні-правителів рахується як Смбат III. (uk)
|