| rdfs:comment
| - The Sagrestia Vecchia di San Lorenzo, or Old Sacristy of San Lorenzo, is the older of two sacristies of the Basilica of San Lorenzo in Florence, Italy. It is one of the most important monuments of the early Italian Renaissance architecture. Designed by Filippo Brunelleschi and paid for by the Medici family, who also used it for their tombs, it set the tone for the development of a new style of architecture that was built around proportion, the unity of elements, and the use of the classical orders. The space came to be called the "Old Sacristy" after a new one was begun in 1510 on the other side of S. Lorenzo's transept. (en)
- La Sagrestia Vecchia, nella basilica di San Lorenzo di Firenze, è uno dei capolavori di Filippo Brunelleschi e dell'architettura del primo Rinascimento in generale. Vi ha lavorato con importanti contributi scultorei anche Donatello. Venne completata nell'architettura dal 1419 al 1428, mentre la decorazione scultorea è databile tra il 1428 e il 1443. L'opera, che è l'unica che il grande architetto abbia curato fino al termine dei lavori, è stata ritenuta il paradigma di purezza geometrica ed eleganza lineare del suo percorso di architetto, che contiene in nuce elementi sviluppati in seguito, come la pianta nella Cappella dei Pazzi o le tribune morte del Duomo di Firenze. (it)
- La Sagristia Vella a la Basílica de San Lorenzo a Florència, és una de les obres mestres de Filippo Brunelleschi i de l'arquitectura del Quattrocento. Nascuda com sagristia de l'església avui dia es pot considerar més aviat una capella dedicada a Sant Joan Baptista, mentre que la sagristia té la seva pròpia entrada al costat oest. Va ser denominada vella després de la construcció de la Sagristia Nova de Miquel Ángel. Brunelleschi la va realitzar entre 1421 i 1428, uns anys després d'haver treballat en la sagristia de Santa Trinita, i va ser recolzada en aquesta tasca pels Mèdici, en particular per . Amb ella s'inicià la reforma d'època renaixentista. (ca)
- San Lorentzoko Sakristia Zaharra (italieraz: Sagrestia Vecchia), 1419 eta 1422 bitartean Filippo Brunelleschik, Florentziako San Lorentzo basilikaren eranskin bezala. Zaharra bezala ezagutzen da, berritik ezberdintzeko, urte batzuk beranduago Michelangelok eraikia, Leon X.a aita santuaren babespean. Sakristia, Donatellok eginiko erliebezko eskulturaz apaindua dago. (eu)
- La Sagrestia Vecchia (en français : La Vieille Sacristie) est la plus ancienne des deux sacristies de la basilique San Lorenzo de Florence en Italie, accessible par son transept gauche. C'est l'un des monuments les plus importants de l'architecture de la première Renaissance italienne. Conçue par Filippo Brunelleschi et payée par la famille Médicis qui l'a également utilisée pour ses sépultures, elle a donné le ton pour le développement d'un nouveau style d'architecture qui a été construit autour de la proportion, l'unité des éléments et l'utilisation des ordres classiques. Donatello y a également travaillé, avec d'importantes contributions sculpturales. (fr)
|
| has abstract
| - La Sagristia Vella a la Basílica de San Lorenzo a Florència, és una de les obres mestres de Filippo Brunelleschi i de l'arquitectura del Quattrocento. Nascuda com sagristia de l'església avui dia es pot considerar més aviat una capella dedicada a Sant Joan Baptista, mentre que la sagristia té la seva pròpia entrada al costat oest. Va ser denominada vella després de la construcció de la Sagristia Nova de Miquel Ángel. Brunelleschi la va realitzar entre 1421 i 1428, uns anys després d'haver treballat en la sagristia de Santa Trinita, i va ser recolzada en aquesta tasca pels Mèdici, en particular per . Amb ella s'inicià la reforma d'època renaixentista. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada amb l'altura igual a l'amplada, que forma un cub, rematat per una cúpula semiesfèrica amb llanternó, dividida amb nervis. S'obre un petit absis quadrat rematat per una petita cúpula decorada amb un fresc amb el tema de les constel·lacions. Notable és el joc de colors, a més de l'habitual guix blanc dels nervis en pedra arenisca, també s'enriqueix amb detalls en color ocre (o or), vermell i blau:
* A la cornisa, trobem un fris amb decoració de querubins i els serafins en un motlle fet en terracota vitrificada.
* Els tondos en baix relleu amb la Història de Sant Joan Evangelista (1428-1432) a les petxines de la cúpula, són obra de Donatello a la distància crea la il·lusió de profunditat i perspectiva. La tècnica és la d'estuc pintat en una subtil i elegant combinació de colors blanc, vermell i blau maó.
* Els Tondos dels Evangelistes (1435), també de Donatello, en l'alt mur, en estuc policromat, però amb unenfocament més tradicional, amb un major relleu i dicromat en blau/blanc.
* Els batients de les dues portes de bronze decorats amb els Sants, els Màrtirs, els Apòstols i els Pares de l'Església (1440-1443) sempre de Donatello.
* Per sobre de la porta dos fornicules en estuc policromat amb les estàtues de Sant Llorenç i Sant Esteve a l'esquerra i de Sant Cosme i Sant Damià, a la dreta, del mateix autor. La decoració està perfectament incorpora en l'estructura arquitectònica com per formar un tot harmoniós. Els nombres que es repeteixen en les proporcions de l'estructura són els quatre i els tres amb les seves combinacions matemàtiques, en una proporció que la tradició judeocristiana identifica amb la perfecció. Els frescos de la volta de la cúpula en l'absis cosmològic descriuen la situació del Sol i les constel·lacions, tal com va aparèixer a Florència en la nit del 4 de juliol de 1442. Se suposa que el cel estava pintat per l'eclèctic pintor-decorador Giuliano d'Arrigo, anomenat Pesello. Obra signada de Verrocchio és el monument funerari a i Piero de Mèdici, els fills de Cosme el Vell, encarregat en 1472 pels fills del mateix Piero, Llorenç el Magnífic i Julià de Mèdici. També hi ha la tomba de de Mèdici, el pare de Cosme, sota l'altar major. Aquests monuments estan dissenyats per ser complement de l'arquitectura. (ca)
- San Lorentzoko Sakristia Zaharra (italieraz: Sagrestia Vecchia), 1419 eta 1422 bitartean Filippo Brunelleschik, Florentziako San Lorentzo basilikaren eranskin bezala. Zaharra bezala ezagutzen da, berritik ezberdintzeko, urte batzuk beranduago Michelangelok eraikia, Leon X.a aita santuaren babespean. Eraikin hau, Brunelleschiren adibiderik espresiboenetakotzat hartua da, oinplano zentraleko ondorengo beste eraikin batzuetan eragin handia izan zuelarik. Petxinen gainean nerbiotutako kupula batek estalitako gune kubiko bat da, hondoan, oinplano karratuko antzerako beste gune bat eransten zaiolarik, abside bezala funtzionatzen duena. Sakristia, bertikalki banatuta geratzen da tamaina bereko hiru guneren bidez: behealdea, konfigurazio orokor laukiluzekoa, erdikoa, petxinek eta kupula esferikoak inguratutako arku faltsuekin, bere erradioa, bi gune euskarri horietako bakoitzaren tamainaren berdina dena. Sakristia hau, Pizkundeko oinplano zentraleko lehen gunetzat hartzen da. Arkitektoak, beste behin, bere egitasmoa, bi irudi geometriko sinpleren bidez pentsatu zuen: zirkulua, esferarekin lotutakoa, eta karratua, kuboarekin lotutakoa. Sakristia honen diseinuak, bere jatorria, martyria paleokristauetan duela ere uste da, eta, bereziki, Jerusalemgo Hilobi Santuaren oinplanoaren zati batean. Sakristia, Donatellok eginiko erliebezko eskulturaz apaindua dago. (eu)
- La Sagrestia Vecchia (en français : La Vieille Sacristie) est la plus ancienne des deux sacristies de la basilique San Lorenzo de Florence en Italie, accessible par son transept gauche. C'est l'un des monuments les plus importants de l'architecture de la première Renaissance italienne. Conçue par Filippo Brunelleschi et payée par la famille Médicis qui l'a également utilisée pour ses sépultures, elle a donné le ton pour le développement d'un nouveau style d'architecture qui a été construit autour de la proportion, l'unité des éléments et l'utilisation des ordres classiques. Donatello y a également travaillé, avec d'importantes contributions sculpturales. L'architecture a été réalisée de 1419 à 1428, tandis que la décoration sculpturale peut être datée entre 1428 et 1443. L'œuvre, qui est la seule dont le grand architecte s'est occupé jusqu'à la fin des travaux, était considérée comme le paradigme de la pureté géométrique et de l'élégance linéaire de son parcours d'architecte, qui contient des éléments développés plus tard à la chapelle des Pazzi ou dans les tribunes de la cathédrale Santa Maria del Fiore. (fr)
- The Sagrestia Vecchia di San Lorenzo, or Old Sacristy of San Lorenzo, is the older of two sacristies of the Basilica of San Lorenzo in Florence, Italy. It is one of the most important monuments of the early Italian Renaissance architecture. Designed by Filippo Brunelleschi and paid for by the Medici family, who also used it for their tombs, it set the tone for the development of a new style of architecture that was built around proportion, the unity of elements, and the use of the classical orders. The space came to be called the "Old Sacristy" after a new one was begun in 1510 on the other side of S. Lorenzo's transept. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
