| rdfs:comment
| - La Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a) fou composta entre 1709 i 1715 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta dolça i teclat (clavicèmbal). La sonata també és coneguda com a Opus 1 núm. 9a. En altres catàlegs de música de Händel està referenciada com a HHA iv/18,19,45; no apareix al catàleg Händel-Gesellschaft (HG). Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a traversa o flauta travessera –que és la paraula italiana usada al segle XVIII–, i la van publicar com a Sonata IX (en si menor). (ca)
- The Sonata in D minor (HWV 367a) was composed, circa 1709–15, by George Frideric Handel for recorder and basso continuo. The work is also referred to as Opus 1 No. 9a. Another catalogue of Handel's music refers to the work as HHA iv/18,19,45 (there is no HG designation for the work). Both the Walsh edition and the Chrysander edition indicate that the work is for traversa (the Italian word customarily used in the 18th century for the transverse flute), and published it as Sonata IX (in B minor). A typical performance of the work takes about fourteen-and-a-half minutes. (en)
|
| has abstract
| - La Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a) fou composta entre 1709 i 1715 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta dolça i teclat (clavicèmbal). La sonata també és coneguda com a Opus 1 núm. 9a. En altres catàlegs de música de Händel està referenciada com a HHA iv/18,19,45; no apareix al catàleg Händel-Gesellschaft (HG). El manuscrit autògraf està escrit en un paper italià, material adquirit per Händel durant els seus viatges a Itàlia entre finals de 1706 i finals de 1709. Tot i que continuà fent-lo servir fins a 1715, és més probable que la partitura autògrafa fos aproximadament de 1712. La cal·ligrafia de Händel en aquest manuscrit (i també en el de la Sonata en si♭major) és menys polida que la de les còpies en el mateix període de les quatre sonates en sol menor, la menor, do major i fa major. La sonata va ser publicada per Walsh cap al 1730, en una edició "increïblement matusera" que pretenia ser de l'editora d'Amsterdam, Jeanne Roger. Fou arranjada per una mà desconeguda com a Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b), que tallà el tercer i quart moviments i fou designada com a "0p. 1, núm. 9". Walsh la va tornar a publicar en el mateix format i ja com una edició seva el 1731 o 1732. Tot i que en el manuscrit autògraf de Händel no s'indica una instrumentació, la tonalitat i la tessitura és compatible amb una flauta dolça. En un manuscrit autògraf anterior del sisè moviment i en un manuscrit no autògraf contemporani de la sonata sencera hi ha l'encapçalament de "Sonata a Flauto e Cembalo". Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a traversa o flauta travessera –que és la paraula italiana usada al segle XVIII–, i la van publicar com a Sonata IX (en si menor). Els cinc primers moviments de la sonata aparegueren publicats com a "Fitzwilliam Sonata ñúm. III", edició de Thurston Dart. Una interpretació típica dura aproximadament catorze minut i mig. (ca)
- The Sonata in D minor (HWV 367a) was composed, circa 1709–15, by George Frideric Handel for recorder and basso continuo. The work is also referred to as Opus 1 No. 9a. Another catalogue of Handel's music refers to the work as HHA iv/18,19,45 (there is no HG designation for the work). The autograph manuscript of the sonata is written on Italian paper, which was acquired by Handel during his travels in Italy between the end of 1706 and the end of 1709. Although he continued to use this paper until 1715, it is most likely that the autograph was written in about 1712. Handel's handwriting in this manuscript (and the one for the B♭ major recorder sonata) is much less careful than in the fair copies he made at about the same time as the four sonatas in G minor, A minor, C major, and F major. The sonata was published by Walsh circa 1730, in an "incredibly botched" edition purporting to be from the Amsterdam publisher Jean Roger, arranged by an unknown hand as a flute sonata in B minor (HWV 367b), shorn of its third and fourth movements and designated "op. 1, no. 9". The Walsh firm reissued it in the same form and under their own imprint in 1731 or 1732. Although the Handel autograph manuscript does not indicate an instrumentation, the key and range are consistent with the recorder, and both an earlier autograph of the sixth movement and a contemporary non-autograph manuscript of the entire sonata are headed "Sonata a Flauto e Cembalo". Both the Walsh edition and the Chrysander edition indicate that the work is for traversa (the Italian word customarily used in the 18th century for the transverse flute), and published it as Sonata IX (in B minor). Movements 1 to 5 of the work were published as the "Fitzwilliam Sonata No. III" edited by Thurston Dart. A typical performance of the work takes about fourteen-and-a-half minutes. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)