| rdfs:comment
| - Publicani, eingedeutscht Publikanen, waren allgemein diejenigen im alten Rom, die Staatsaufträge übernahmen. Im engeren Sinne zeichnete sich das Publikanen-Geschäft dadurch aus, dass der Interessent einen Auftrag ersteigerte, also zur Durchführung des Auftrages in Vorleistung ging. Zumeist schlossen sich dafür mehrere Publikanen zu einer Gesellschaft, einer societas publicanorum, zusammen. Im Deutschen unüblich ist die Bezeichnung der Publicani als Publikaner; damit werden vielmehr die Katharer bzw. ihnen nahestehende Gruppen des 12. Jahrhunderts bezeichnet. (de)
- Estis difinita publikano, en la antikva Romo, la adjudikato de impostoj kutime riltae la terkulturistojn. Alivorte li estis, en [Patestino]], dependanto de la registaro kiu tiam okupis la landon. La termino "publikano" devenas de latina publicānus, el la radiko publĭcum kiu signifas: publika trezoro, impostoj. (eo)
- Un publicain (du latin publicanus) était, dans l’administration romaine, un homme d’affaires appartenant généralement à l’ordre équestre, autorisé par contrat avec l’autorité civile à collecter les taxes en son nom. Les publicains formaient des sociétés civiles à but lucratif, qui intervenaient dans les domaines de l'économie et de la fiscalité de la Rome antique, en accord avec des contrats passés avec l'État. (fr)
- Era detto pubblicano, nell'antica Roma, l'appaltatore di tributi. Il termine "pubblicano" deriva dal latino publicānus, dalla radice publĭcum che significa: tesoro pubblico, imposte. (it)
- Publicano era o coletor de impostos nas províncias do Império Romano. Buckland afirma que havia duas espécies de publicanos: 1.
* Os publicanos gerais, que eram responsáveis pela renda do império perante o imperador romano; 2.
* Os publicanos delegados por estes em cada província. (pt)
- Publikan (latin publicanus) kallades en privatperson som arrenderade indrivningen av vissa statsinkomster, främst tullar och skatter, i Roms provinser under antikens Rom. De ersattes i största mån under Augustus med statligt kontrollerade prokuratorer. Publikan har, på grund av förekomsten av termen i Nya testamentet, kommit att bli synonymt med begreppet syndare. (sv)
- Публика́ны (лат. publicani, единственное число публика́н, лат. publicanus)— в римской финансовой системе частные физические лица, бравшие на откуп у государства его имущество (лат. publicum; земли, пастбища, рудники, соляные варницы), а также государственные доходы (налоги — vectigalia, пошлины — portoria) и общественные подряды на постройки и поставки (в частности, хлеба). (ru)
- 稅吏，指徵税的官吏，官府中的“征税者”、“征税人”，现代意义即指代表官方徵税机构（税务机关）向纳税人徵税的人。“稅吏”一词属于文言文词语，在清朝及其以前时期常用此詞，尤其《聖經》時常運用此詞。 (zh)
- Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma. L'Estat romà va començar aviat a cedir els impostos indirectes, despeses i operacions complicades als publicans que per una suma líquida prefixada, realitzaven l'administració pel seu propi compte. Aquest sistema probablement s'utilitzava per al cobrament de les antigues taxes portuàries (vectigàlia) d'Òstia que es cobraven sobre els béns exposats a la venda. (promercale), i sens dubte s'organitzava així el monopoli de la sal, que es va originar l'any 508 aC. A aquest sistema hi accedien els rics i els enriquits, que oferien seguretat a l'Estat. Els publicans van constituir una classe que amb el temps va ser bastant nombrosa. (ca)
- Publicano (en latín, publicanus, pl. publicani), en Roma, era nominado genéricamente así quien obtenía, mediante locatio (arrendamiento), alguna delegación jurisdiccional del estado para efectuar la recaudación de tributos del tipo vectigalia (es decir, los ingresos regulares). Esta práctica de gestión del Aerarium incluía los ámbitos del ager publicus, la administración provincial, afectaba el comercio y por ende toda la economía en la Antigua Roma. Esta concesión representaba un cargo de alto prestigio y responsabilidad. Podían requerir y comisionar auxiliares entre los naturales de la región, dando lugar a una segunda clase de publicanos, que aunque no eran los titulares del contrato público, formaban parte del concepto amplio. (es)
- In antiquity, publicans (Greek τελώνης telōnēs (singular); Latin publicanus (singular); publicani (plural)) were public contractors, in whose official capacity they often supplied the Roman legions and military, managed the collection of port duties, and oversaw public building projects. In addition, they served as tax collectors for the Roman Republic (and later the Roman Empire), farming the taxes of the Roman provinces, and bidding on contracts (from the Senate in Rome) for the collection of various types of taxes. Importantly, this role as tax collectors was not emphasized until late into the history of the Republic (c. 1st century BC). The publicans were usually of the class of equites. (en)
- Pemungut Cukai (bahasa Latin: publicanus) adalah istilah yang digunakan bagi orang yang bertugas mengumpulkan pajak dari masyarakat Yahudi untuk diserahkan kepada pemerintah Romawi di Palestina sekitar abad pertama. Dengan demikian, pemungut cukai adalah petugas pajak, dan merupakan salah satu jenis pekerjaan di masyarakat Yahudi waktu itu. Akan tetapi, profesi pemungut cukai dipandang buruk oleh masyarakat Yahudi di sekitar mereka, bahkan cenderung dibenci oleh rakyat. Alasan dibencinya para pemungut cukai setidaknya ada tiga: (in)
- Publikanie (łac. publicani, stgr. τελώνης telones, celnik) – w starożytnym Rzymie dzierżawcy publicznych dochodów, z których najznaczniejsi i najzamożniejsi pochodzili ze stanu ekwickiego (łac. ordo equestris). W okresie późnego cesarstwa zastąpieni przez służby państwowe. (pl)
- Publicanus (mv. publicani) was in het Romeinse Rijk de algemene benaming voor een particulier persoon die, krachtens een zakelijke overeenkomst met de Staat, bepaalde taken voor deze uitvoerde. De functies van publicani werden door de censores ter gelegenheid van het lustrum aan de meestbiedende verpacht en konden onder meer de volgende sectoren betreffen:
* aanleg van bouwwerken
* voedsel- en andere leveranties
* aanbesteding van werk in de staatsmijnen
* inning van portoria en andere staatsinkomsten (nl)
- Публікани (лат. publi cani) — в римській фінансовій системі особи, які брали на відкуп у держави його майно — publicum (землі — , пасовища — , рудник і — , соляні варниці — salinae), а також державні доходи (податки — vectigalia, мита — portoria) і громадські підряди (на споруди) і поставки (наприклад, хліба). (uk)
|
| has abstract
| - Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma. L'Estat romà va començar aviat a cedir els impostos indirectes, despeses i operacions complicades als publicans que per una suma líquida prefixada, realitzaven l'administració pel seu propi compte. Aquest sistema probablement s'utilitzava per al cobrament de les antigues taxes portuàries (vectigàlia) d'Òstia que es cobraven sobre els béns exposats a la venda. (promercale), i sens dubte s'organitzava així el monopoli de la sal, que es va originar l'any 508 aC. A aquest sistema hi accedien els rics i els enriquits, que oferien seguretat a l'Estat. Els publicans van constituir una classe que amb el temps va ser bastant nombrosa. Els publicans o les seves associacions, van tenir el monopoli dels diners i del poder econòmic: la renda del sòl d'Itàlia, i del millor sòl de les províncies; la renda dels préstecs; els guanys comercials en tot el territori romà; i (quan ho tenien arrendat) la part corresponent de les rendes del Tresor públic. Alguns publicans van acumular capitals immensos, de fins a cent milions de sestercis, quan una fortuna senatorial mitjana era d'uns tres milions de sestercis, i la d'un cavaller mitjà de dos milions de sestercis.Els mercaders italians eren milers en totes les províncies, però, com a excepció, en la Hispània Citerior i en l'Ulterior eren poc nombrosos. L'explicació de l'existència d'aquesta classe d'intermediaris es troba en la incapacitat del govern romà, tal com estava constituït, per recaptar els tributs per si mateix. La ràpida successió de magistrats i l'absència de funcionaris permanents a Roma expliquen el fet de posar aquestes fonts de riquesa en mans dels publicans, cosa que perjudicava tant als petits propietaris com a l'estat. Abans de què es consolidessin els poders del senat i fossin reconeguts per tothom, no hi havia cap òrgan administratiu permanent a Roma, i quan es van establir els poders del senat, ja hi havia establert aquest sistema d'intermediaris. (ca)
- Publicani, eingedeutscht Publikanen, waren allgemein diejenigen im alten Rom, die Staatsaufträge übernahmen. Im engeren Sinne zeichnete sich das Publikanen-Geschäft dadurch aus, dass der Interessent einen Auftrag ersteigerte, also zur Durchführung des Auftrages in Vorleistung ging. Zumeist schlossen sich dafür mehrere Publikanen zu einer Gesellschaft, einer societas publicanorum, zusammen. Im Deutschen unüblich ist die Bezeichnung der Publicani als Publikaner; damit werden vielmehr die Katharer bzw. ihnen nahestehende Gruppen des 12. Jahrhunderts bezeichnet. (de)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)