| rdfs:comment
| - Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses ) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor . Els autors, utilitzant el pseudònim d'Isidor Mercator, eren probablement un grup de clergues francs que escriviren en el segon quart del segle ix. Per defensar la posició dels bisbes contra els metropolitans i les autoritats seculars, van crear documents suposadament autoritzats pels primers papes i documents conciliars. (ca)
- Falsa dekretaro, aŭ dekretaro de , kvalifikas kolekton de elpensitaj dekretoj, false atribuitaj al iu , siavice laŭlongatempe identigita kun Isidoro de Sevilo, personulo de la reala kristana historio de Hispanio vivinta en la jaroj 560-636. Redaktita en la jaroj tridekaj kaj kvardekaj de la 9-a jarcento, la falsa dekretaro konstituis unu el la plej influaj fontoj de la kanona mezepoka juro. Certe, la kvalifiko “falsa” legitimiĝis nur post la malkovro pri ĝia falsado. (eo)
- Pseudoisidor (oder pseudoisidorische Dekretalen – Decretales Pseudo-Isidorianae) ist der übergreifende Name für die umfangreichste und einflussreichste kirchenrechtliche Fälschung des Mittelalters. Entstanden sind diese Fälschungen im zweiten Viertel des 9. Jahrhunderts im heutigen Ostfrankreich. (de)
- Decretales pseudoisidorianas, Falsas decretales o Pseudo-Isidoro son denominaciones historiográficas de una colección de decretales apócrifas, falsamente atribuidas a un tal Isidorus Mercator, durante mucho tiempo confundido con Isidoro de Sevilla. Las Falsas decretales fueron redactadas entre los años 30 y 40 del siglo IX y constituyeron una de las más importantes fuentes del derecho canónico medieval. (es)
- On appelle Fausses décrétales ou encore Pseudo-Isidoriana une collection de décrétales pseudépigraphes, faussement attribuées à un certain Isidore Mercator, lui-même longtemps confondu avec Isidore de Séville. Il s'agit d'un immense travail de falsification de documents canoniques. Rédigées dans les années 830 et 840, les Fausses décrétales constituent l'une des plus importantes sources de droit canonique médiéval. (fr)
- 가짜 이시도루스(라틴어: Pseudo-Isidorus)는 카롤루스조 시대에 광범위하게 중요 문서의 위조를 수행한 정체불명의 사람(또는 사람들)이다. 가짜 이시도루스가 문서를 위조한 주요한 목적은 주교들에게 재판으로부터의 사실상의 면책특권을 부여하고, 교구 내에서 주교의 자치권을 보장하며, 교회 재산의 완결성을 보호하는 것이었다. 또한 동시에 로마 주교의 법적 관할권을 확대하는 목적도 부분적으로 있었다. 가짜 이시도루스는 다양한 가명을 사용했다. 가장 유명한 위작품은 이시도루스 메르카토르(라틴어: Isidorus Mercator)가 편저했다는 『』이다. 이 책에는 90건 이상의 위조된 교황칙령이 수록되어 있다. 또한 베네딕투스 레비타(라틴어: Benedictus Levita)라는 명의로 카롤루스 1세 마그누스 및 루도비쿠스 1세 피우스가 제정한 법으로 가장한 세속법전을 위조했다. 가짜 이시도루스의 정체가 누구인지에 대해서는 제설이 많지만, 850년 이전에 랭스 대교구에서 일했고, 장서각에서 중요한 연구를 수행했다는 것에는 오늘날 대체로 의견이 일치하고 있다. (ko)
- Pseudo-Isidoro è lo pseudonimo con cui è noto l'autore (o più probabilmente gli autori) di un'estesa e influente raccolta di decretali, lettere ed altri documenti ecclesiastici apocrifi, prodotta intorno all'anno 850, nel nord-est della Francia, sotto il nome, non meglio identificato, di Isidoro Mercator. Una volta accertata la natura spuria dei materiali contenuti, la raccolta di testi giuridici è stata chiamata Decretali dello Pseudo-Isidoro, o Decretali pseudoisidoriane. (it)
- Os Decretos de Pseudo-Isidoro, chamados também de Falsas Decretais, são um conjunto de falsificações, em grande número e muito influentes, escritas por um estudioso ou grupo de estudiosos conhecido coletivamente como Pseudo-Isidoro. Os autores, que assinavam com pseudônimo Isidoro Mercador (em latim: Isidorus Mercator), eram provavelmente parte de um grupo de clérigos francos ativo no segundo quarto do século IX. O objetivo era defender a posição dos bispos contra os metropolitas (arcebispos) e autoridades seculares criando documento falsos supostamente escritos pelos primeiros papas e interpolando-os com documentos conciliares. (pt)
- «Лжеисидоровы декреталии» (лат. Decretales Pseudo-Isidorianae) — канонический памятник, созданный в IX веке, который ложно приписывался Исидору Севильскому. В псевдо-Исидоровых декреталиях находятся постановления различных церковных соборов, а также около ста папских посланий, многие из которых подложные. (ru)
- 伪伊西多尔（Pseudo-Isidore）指加洛林帝国时期创作了一系列有影响力的伪造文书作者的通常命名，该创作者假托西班牙百科全书编纂家兼史学家塞维利亚的圣依西多禄之名，为受到当时指控的牧师提供法律上的保护，以使之免受审判并获得教会自治，维护教会财产。17世纪中叶，新教徒历史学家大卫·布隆德尔证实了该文书是伪造的。其真实身份可能是兰斯大主教的亲信。 (zh)
- Pseudoisidorské dekretálie je označení pro středověký podvrh kanonického práva, který je tvořen jak autentickými z Collectio Hispana, tak četnými falsy - celkem jde o asi stovku velmi zdařilých fals, pro jejichž vytvoření bylo použito některých pravých právních sbírek a k zvýšení dojmu jejich autenticity byla do nich včleněna ještě řada dalších pravých textů. Konkrétně zahrnují 115 zcela nepravých dokumentů a 125 původně autentických, zfalšovaných až pozdějšími úpravami. Autor, nebo možná skupina autorů, není znám, sám sebe v díle označuje jako Isidor Mercator, který byl po objevení dekretálů ztotožněn s Isidorem Sevillským, zesnulým roku 636, ovšem opravdový vznik se klade mezi roky 847–852. Tyto dokumenty byly "objeveny" v remešské diecézi a za důvod jejich vzniku bývá označována snaha (cs)
- Pseudo-Isidore is the conventional name for the unknown Carolingian-era author (or authors) behind an extensive corpus of influential forgeries. Pseudo-Isidore's main object was to provide accused bishops with an array of legal protections amounting to de facto immunity from trial and conviction; to secure episcopal autonomy within the diocese; and to defend the integrity of church property. The forgeries accomplished this goal, in part, by aiming to expand the legal jurisdiction of the Bishop of Rome. (en)
- De Pseudo-isidorische decretalen zijn een bundel documenten uit de negende eeuw die door de samenstellers werden toegeschreven aan de fictieve Isidorus Mercator, niet te verwarren met de bisschop Isidorus van Sevilla (560-636). Deze decretalen, pauselijke brieven met beslissingen over kerkelijke en juridische problemen, zijn echter niet vervaardigd door Isidorus, maar zijn vervalsingen of een samenraapsel van citaten uit verschillende bronnen. Een anonieme schrijver uit de negende eeuw, vermoedelijk werkzaam in het bisdom Reims, heeft deze decretalen samengesteld. De Pseudo-isidorische decretalen vervulden een belangrijke rol in de strijd tussen de paus en de wereldlijke overheden. Ze zijn met name ook van belang om zicht te krijgen op het kerkelijke recht van de negende eeuw. (nl)
- Pseudoisidoriska dekretalen (latin Pseudo-Isidorus, av grekiska pseudes, "falsk") är ett samlingsnamn för flera kyrkorättssamlingar med både äkta och förfalskade urkunder, tillkomna i kyrkoprovinsen Reims i Reims kort före 850 i kampen mellan statsmakten och den mäktige metropoliten Hinkmar av Reims å ena sidan och å andra sidan ett framväxande "ungkyrkligt" parti, som ville hävda biskoparnas och klerus frihet och självständighet emot stat och metropolitdöme. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)