Phameas (fl. 2nd Century BC), sometimes also known as Hamilcar or Himilco Phameas, was a Carthaginian officer during the Third Punic War. He is first mentioned in the preliminary hostilities between Rome and Carthage (149 BC), as either a notable cavalry leader or the leader of the Carthaginian cavalry. Greco-Roman historians speak positively of him, with Polybius depicting him as "in the prime of life, of great personal vigor, and - what is most important in a soldier - a good and bold rider". Appian calls him "a man eager for fighting". — Appian, The Punic Wars,
| Attributes | Values |
|---|
| rdfs:label
| - Himilcó Famees (ca)
- Himilcón Fameas (es)
- Himilkon Fameas (eu)
- Himilcon Phaméas (fr)
- Imilcone Fàmea (it)
- Phameas (en)
|
| rdfs:comment
| - Himilcón Fameas (siglo II a. C.) fue un militar cartaginés. Formaba parte del ejército de Aníbal Barca durante la segunda guerra púnica, y durante la tercera guerra púnica (149 - 146 a. C.) luchó como comandante de la caballería cartaginesa. Destacó de manera especial en el año 148 a. C., durante un combate en la última guerra entre las dos potencias enfrentadas por el control del Mar Mediterráneo. Probablemente por la sensación de derrota de los cartagineses en el Sitio de Cartago, Himilcón Fameas se unió a los romanos junto a 2200 caballeros. (es)
- Himilcon Phaméas est un général de cavalerie carthaginois du IIe siècle avant notre ère. Lors de la troisième guerre punique, il se signala par sa brillante intrépidité, causa de grands dommages aux Romains qui assiégeaient Carthage, en les harcelant sans cesse, en détruisant leurs travaux, empêcha Manlius de s'emparer de Néphris, puis, à la suite d'une entrevue avec Scipion, il consentit à trahir les Carthaginois, passa avec ses troupes du côté des Romains et contribua à la destruction de Carthage (147 av. J.-C.). Scipion Émilien l'emmena avec lui à Rome, où il reçut du sénat la récompense de sa trahison. (fr)
- Imilcone Fàmea (... – ...) è stato un condottiero, generale e luogotenente cartaginese. Fu il comandante della cavalleria di Cartagine durante la Terza guerra punica (149 a.C.-146 a.C.). Si segnalò soprattutto nel 148 a.C., proprio durante una battaglia in questa guerra tra le due potenze del Mediterraneo. Passò, avendo probabilmente intuito la disfatta dei Cartaginesi nella Battaglia di Cartagine, con 2,200 cavalieri, dalla parte dei Romani. (it)
- Himilcó Famees (en llatí Himilco Phameas o Phamaeas, en grec antic Ἱμίλκων Φαμαίας o Φαμέας) va ser un general cartaginès que va dirigir la cavalleria cartaginesa a la Tercera Guerra Púnica. Era jove, actiu i agosarat, i amb les seves forces atacava de manera constant als romans i impedia la sortida dels seus homes del campament per buscar provisions o farratge, i sovint tenia èxit en els seus atacs, excepte, es diu, quan Escipió comandava les forces romanes. Els romans li tenien terror i va contribuir en bona part a l'èxit de l'exèrcit cartaginès sota Àsdrubal especialment en l'atac de Marc Manili contra la ciutat de Neferis. (ca)
- Himilkon Fameas (fenizieraz: Chimilkât; antzinako grezieraz: Ἱμίλκων) (K.a. II. mendea) kartagotar militarra zen Hirugarren Gerra Punikoan. Lehen aldiz aipatua da Erromaren eta Kartagoren arteko lehen borroketan (K.a. 149), zalditeriaren buruzagi aipagarri edo kartagotar zalditeriaren buruzagi gisa. Historialari greko-erromatarrek positiboki hitz egiten dute berari buruz; Polibiok zioenez, bizitzaren sasoian, indar pertsonal handikoa eta -soldadu batean garrantzitsuena dena- zaldun ona eta ausarta zela. Apianoren ustez, borrokarako gogoz dagoen gizona zen. (eu)
- Phameas (fl. 2nd Century BC), sometimes also known as Hamilcar or Himilco Phameas, was a Carthaginian officer during the Third Punic War. He is first mentioned in the preliminary hostilities between Rome and Carthage (149 BC), as either a notable cavalry leader or the leader of the Carthaginian cavalry. Greco-Roman historians speak positively of him, with Polybius depicting him as "in the prime of life, of great personal vigor, and - what is most important in a soldier - a good and bold rider". Appian calls him "a man eager for fighting". — Appian, The Punic Wars, (en)
|
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| author
| |
| text
| - a purple robe with gold clasps, a horse with gold trappings, a complete suit of armor, and 10,000 drachmas of silver money, ... 100 minas of silver plate and a tent completely furnished. (en)
|
| title
| |
| has abstract
| - Himilcó Famees (en llatí Himilco Phameas o Phamaeas, en grec antic Ἱμίλκων Φαμαίας o Φαμέας) va ser un general cartaginès que va dirigir la cavalleria cartaginesa a la Tercera Guerra Púnica. Era jove, actiu i agosarat, i amb les seves forces atacava de manera constant als romans i impedia la sortida dels seus homes del campament per buscar provisions o farratge, i sovint tenia èxit en els seus atacs, excepte, es diu, quan Escipió comandava les forces romanes. Els romans li tenien terror i va contribuir en bona part a l'èxit de l'exèrcit cartaginès sota Àsdrubal especialment en l'atac de Marc Manili contra la ciutat de Neferis. En aquesta lluita un dia va caure en mans de Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor que el va convèncer d'abandonar la causa cartaginesa sense esperança i passar al camp romà. Després el va deixar lliure; a la segona expedició de Manili contra Neferis l'any 148 aC es va passar als romans amb la major part dels seus homes. Escipió el va enviar a Roma i el senat el va premiar per la seva traïció, i li va donar una toga de porpra i altres ornaments de distinció i una gran suma de diners. Va tornar a Àfrica abans d'acabar la guerra però no consta que participés en més operacions. En parlen Apià, Joan Zonaràs i Eutropi. (ca)
- Himilcón Fameas (siglo II a. C.) fue un militar cartaginés. Formaba parte del ejército de Aníbal Barca durante la segunda guerra púnica, y durante la tercera guerra púnica (149 - 146 a. C.) luchó como comandante de la caballería cartaginesa. Destacó de manera especial en el año 148 a. C., durante un combate en la última guerra entre las dos potencias enfrentadas por el control del Mar Mediterráneo. Probablemente por la sensación de derrota de los cartagineses en el Sitio de Cartago, Himilcón Fameas se unió a los romanos junto a 2200 caballeros. (es)
- Himilkon Fameas (fenizieraz: Chimilkât; antzinako grezieraz: Ἱμίλκων) (K.a. II. mendea) kartagotar militarra zen Hirugarren Gerra Punikoan. Lehen aldiz aipatua da Erromaren eta Kartagoren arteko lehen borroketan (K.a. 149), zalditeriaren buruzagi aipagarri edo kartagotar zalditeriaren buruzagi gisa. Historialari greko-erromatarrek positiboki hitz egiten dute berari buruz; Polibiok zioenez, bizitzaren sasoian, indar pertsonal handikoa eta -soldadu batean garrantzitsuena dena- zaldun ona eta ausarta zela. Apianoren ustez, borrokarako gogoz dagoen gizona zen. Bere indarrek hainbat eraso egin zituzten desegituratutako eta sakabanatutako erromatar unitateetan eta talde esploratzailetan, kalte handia eraginez. Bere lorpen ezagunenetako bat izan zen, non kontsulak bidalitako hainbat elikadura-biltzaile talde suntsitu baitzituen eta erromatarren erasoaren kartagotar errefusan rol bat jokatu baitzuen. Hala ere, ezin izan zituen Eszipion Emilianoren ondo antolatutako taldeak hautsi. Erromatarrek, azkenean, bere jarduerak murriztea lortu zuten ezkutuko eraso baseei eraso eginez. Ziurrenik, kartagotarren porrota sentituz, K.a. 148. urtearen hasieran, Fameas Eszipionekin egindako akordio baten ondoren, erromatarren lerroetara aldatu zen bere 2.200 zalditeriarekin batera. Horregatik, sari oparoa jaso zuen. Apianok honela idatzi zuen: Gerra amaitu baino lehen Afrikara itzuli zen baina ez dago argi operazio gehiagotan parte hartu zuen. Baliteke eman ziotela. (eu)
- Himilcon Phaméas est un général de cavalerie carthaginois du IIe siècle avant notre ère. Lors de la troisième guerre punique, il se signala par sa brillante intrépidité, causa de grands dommages aux Romains qui assiégeaient Carthage, en les harcelant sans cesse, en détruisant leurs travaux, empêcha Manlius de s'emparer de Néphris, puis, à la suite d'une entrevue avec Scipion, il consentit à trahir les Carthaginois, passa avec ses troupes du côté des Romains et contribua à la destruction de Carthage (147 av. J.-C.). Scipion Émilien l'emmena avec lui à Rome, où il reçut du sénat la récompense de sa trahison. (fr)
- Phameas (fl. 2nd Century BC), sometimes also known as Hamilcar or Himilco Phameas, was a Carthaginian officer during the Third Punic War. He is first mentioned in the preliminary hostilities between Rome and Carthage (149 BC), as either a notable cavalry leader or the leader of the Carthaginian cavalry. Greco-Roman historians speak positively of him, with Polybius depicting him as "in the prime of life, of great personal vigor, and - what is most important in a soldier - a good and bold rider". Appian calls him "a man eager for fighting". His forces carried out several attacks on disorganised and scattered Roman units and scouting parties, causing much damage among Roman forces. One of his more well-known engagements was the Battle of Lake Tunis, where he annihilated several foraging parties sent by consul Lucius Marcius Censorinus, and playing a role in the Carthaginian repulse of the Roman assault. However, he was unable to break the well-organised groups of Scipio Aemilianus. The Romans eventually managed to curtail his activities by assaulting his hidden raiding bases. In early 148 BC, Scipio and Phameas came to an understanding, and the latter defected to the Romans, along with 2,200 of his cavalry. For this, he was richly rewarded. Appian writes that he was given: a purple robe with gold clasps, a horse with gold trappings, a complete suit of armor, and 10,000 drachmas of silver money, ... 100 minas of silver plate and a tent completely furnished. — Appian, The Punic Wars, After this, he is not mentioned in the sources. It is possible that he was given Roman citizenship. (en)
- Imilcone Fàmea (... – ...) è stato un condottiero, generale e luogotenente cartaginese. Fu il comandante della cavalleria di Cartagine durante la Terza guerra punica (149 a.C.-146 a.C.). Si segnalò soprattutto nel 148 a.C., proprio durante una battaglia in questa guerra tra le due potenze del Mediterraneo. Passò, avendo probabilmente intuito la disfatta dei Cartaginesi nella Battaglia di Cartagine, con 2,200 cavalieri, dalla parte dei Romani. (it)
|
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)