| rdfs:comment
| - Il pensiero unico (dal francese pensée unique) descrive, con accezione negativa, l'assenza di differenziazione nell’ambito delle concezioni e delle idee politiche, economiche e sociali. (it)
- La fórmula "pensament únic" fou popularitzada en 1996 per la publicació del llibre El Pensament Únic escrit per Ignacio Ramonet conjuntament amb i , precedida per l'article editorial, La Pensée unique de Ramonet a Le Monde diplomatique. S'hi denuncia l'acceptació acrítica i cada vegada més majoritària de la doctrina que sosté la primacia de l'economia i la ideologia neoliberal sobre tota la resta de dominis socials. (ca)
- El concepto de «pensamiento único» fue descrito por primera vez por el filósofo alemán Arthur Schopenhauer, en 1819, como aquel pensamiento que se sostiene a sí mismo, de modo que constituye una unidad lógica independiente —por más amplio y complejo que sea— sin tener que hacer referencia a otras componentes de un . En 1964, el filósofo Herbert Marcuse, freudomarxista y miembro de la corriente crítica conocida como «escuela de Frankfurt», describió un concepto similar que denominó «pensamiento unidimensional» (one-dimensional thinking), en el contexto de la crítica de la ideología de la sociedad tecnológica avanzada. Para Marcuse, este tipo de pensamiento resulta del «cierre del universo del discurso» que imponen la clase política dominante y los medios suministradores de información de ma (es)
- "Pensée unique" (French for "single thought") is a pejorative expression for mainstream ideological conformism of any kind, almost always opposed to that of the speaker. Originally, it is a French expression and referred to claims that neoliberalism is the only correct way to structure society. The phrase implies that mainstream discussion is limited by ideological assumptions of what is possible. One example of pensée unique given by critics was the motto of Margaret Thatcher (former Prime Minister of the United Kingdom): TINA ("There is no alternative"). (en)
- L'expression « pensée unique » est généralement utilisée dans le monde politico-médiatique européen pour accuser de conformisme les idées considérées comme majoritaires dans leurs pays respectifs et dans l'Europe communautaire, surtout depuis le dernier quart du XXe siècle. Elle vise à dénoncer : Des groupes ayant chacun une pensée déterminée peuvent s'accuser mutuellement d'avoir une « pensée unique ». Il s'agit alors en fait d'une pensée de groupe. (fr)
- Pensée unique of eenheidsdenken is een pejoratieve uitdrukking uit de politiek en media die verwijst naar de idee dat een kwestie, meestal een politiek/maatschappelijk probleem, slechts op één manier kan benaderd worden. De oorsprong van de uitdrukking wordt toegeschreven aan de linkse journalist Ignacio Ramonet, die het in 1995 gebruikte in een editoriaal van Le Monde Diplomatique. Twee jaar eerder echter introduceerde de nieuwrechtse filosoof Alain de Benoist het begrip al in het magazine Elements. (nl)
- Pensamento único é uma expressão cunhada pelo filósofo alemão Arthur Schopenhauer, em 1819 para definir o pensamento que se sustenta a si mesmo, constituindo uma unidade lógica independente, sem ter que se referir a outros componentes de um sistema de pensamento. Em 1964, Herbert Marcuse, filósofo Freudiano-Marxista e membro da corrente crítica denominada Escola de Frankfurt, descreveu um conceito similar que chamou de "pensamento unidimensional", dentro do contexto da crítica à ideologia da sociedade tecnológica avançada. Para Marcuse, este tipo de pensamento é resultante de "fechamento do universo do discurso" imposto pela classe política dominante e pelos meios de comunicação de massa. Mais recentemente, num sentido similar, o jornalista franco-espanhol Ignacio Ramonet cunhou o termo pe (pt)
|
| has abstract
| - La fórmula "pensament únic" fou popularitzada en 1996 per la publicació del llibre El Pensament Únic escrit per Ignacio Ramonet conjuntament amb i , precedida per l'article editorial, La Pensée unique de Ramonet a Le Monde diplomatique. S'hi denuncia l'acceptació acrítica i cada vegada més majoritària de la doctrina que sosté la primacia de l'economia i la ideologia neoliberal sobre tota la resta de dominis socials. La idea de pensament únic també es desenvolupa el 2000 per la publicació del llibre Sapiens escrit per Josep Corbella juntament amb Eudald Carbonell, Salvador Moyà i Robert Sala. En un dels capítols parla d'una possible futura societat única. Eudald Carbonell explica que en un futur es pot arribar a un pensament únic perquè amb l'homogeneïtzació i el declivi de la diversitat tendim cap a un funcionament de la Terra com una xarxa neuronal. Els humans evolucionem cap a una intel·ligència mundial, cap a una consciència única, però crítica. Robert Sala diu que si tothom al món està interconnectat, s'eliminen les diferències culturals i de comportament entre les persones, de manera que es tendeix a l'homogeneïtzació, a la consciència única. Deixa d'haver-hi variabilitat cultural perquè s'eliminen les diferències entre societats. Serà un món on no hi haurà contraposició entre diferents maneres de veure les coses. No hi haurà ideologies diferents. Podrà haver-hi idees noves i la tècnica seguirà desenvolupant-se, però sempre en el marc d'aquest pensament únic.* (ca)
- El concepto de «pensamiento único» fue descrito por primera vez por el filósofo alemán Arthur Schopenhauer, en 1819, como aquel pensamiento que se sostiene a sí mismo, de modo que constituye una unidad lógica independiente —por más amplio y complejo que sea— sin tener que hacer referencia a otras componentes de un . En 1964, el filósofo Herbert Marcuse, freudomarxista y miembro de la corriente crítica conocida como «escuela de Frankfurt», describió un concepto similar que denominó «pensamiento unidimensional» (one-dimensional thinking), en el contexto de la crítica de la ideología de la sociedad tecnológica avanzada. Para Marcuse, este tipo de pensamiento resulta del «cierre del universo del discurso» que imponen la clase política dominante y los medios suministradores de información de masas: Su universo del discurso está poblado de hipótesis que se autovalidan y que, repetidas incesante y monopolísticamente, se tornan en definiciones hipnóticas o dictados. Con un significado similar al de Marcuse, pero volviendo al adjetivo de original de «único», el concepto lo reintrodujo en la última década el periodista español Ignacio Ramonet, quien lo define partiendo de una idea de izquierda anticapitalista: ¿Qué es el pensamiento único? La traducción a términos ideológicos de pretensión universal de los intereses de un conjunto de fuerzas económicas, en especial las del capital internacional. Su uso se ha extendido posteriormente como fórmula retórica para descalificar las ideas del oponente ideológico, con independencia de su orientación; sugiere que el así tachado es «cerrado de espíritu», frente a la «apertura» de quien aplica el calificativo. (es)
- "Pensée unique" (French for "single thought") is a pejorative expression for mainstream ideological conformism of any kind, almost always opposed to that of the speaker. Originally, it is a French expression and referred to claims that neoliberalism is the only correct way to structure society. The phrase implies that mainstream discussion is limited by ideological assumptions of what is possible. One example of pensée unique given by critics was the motto of Margaret Thatcher (former Prime Minister of the United Kingdom): TINA ("There is no alternative"). The expression was coined by Jean-François Kahn, editor-in-chief of L'Événement du Jeudi, in an editorial in January 1992. The phrase pensée unique is often used by political parties and organisations and in criticism. The term has been used regarding prohibitionism of marijuana, with some commenters saying that pensée unique is a barrier to legalization. (en)
- L'expression « pensée unique » est généralement utilisée dans le monde politico-médiatique européen pour accuser de conformisme les idées considérées comme majoritaires dans leurs pays respectifs et dans l'Europe communautaire, surtout depuis le dernier quart du XXe siècle. Elle vise à dénoncer :
* pour les uns ce qu'ils considèrent comme une domination idéologique qui promeut certains choix de société, présentés comme seuls légitimes, concernant l'économie, l'intégration européenne, la libéralisation des mœurs, l'immigration, etc.
* pour les autres ce qu'ils voient comme la permanence d'un esprit étatique, collectiviste, centralisateur et nationaliste promu comme seule voie respectable pour servir l'intérêt général et devant primer les libertés et responsabilités individuelles ainsi que l'ouverture sur le monde. Des groupes ayant chacun une pensée déterminée peuvent s'accuser mutuellement d'avoir une « pensée unique ». Il s'agit alors en fait d'une pensée de groupe. (fr)
- Pensée unique of eenheidsdenken is een pejoratieve uitdrukking uit de politiek en media die verwijst naar de idee dat een kwestie, meestal een politiek/maatschappelijk probleem, slechts op één manier kan benaderd worden. Leidende opiniemakers, zoals journalisten, politici en intellectuelen zouden het publiek de indruk geven dat voor het aanpakken van bepaalde maatschappelijke problemen slechts één manier bestaat en dat alternatieven uitgesloten zijn. Indien die er toch al zouden zijn, worden zij als onethisch of zelfs misdadig bestempeld. Aanhangers van alternatieve opvattingen zouden uit het maatschappelijk debat geweerd worden door hen dood te zwijgen of in een kwaad daglicht te stellen. Meestal wordt de term gebruikt door personen of groepen die zich tegen de heersende opvattingen van het establishment afzetten. De oorsprong van de uitdrukking wordt toegeschreven aan de linkse journalist Ignacio Ramonet, die het in 1995 gebruikte in een editoriaal van Le Monde Diplomatique. Twee jaar eerder echter introduceerde de nieuwrechtse filosoof Alain de Benoist het begrip al in het magazine Elements. (nl)
- Il pensiero unico (dal francese pensée unique) descrive, con accezione negativa, l'assenza di differenziazione nell’ambito delle concezioni e delle idee politiche, economiche e sociali. (it)
- Pensamento único é uma expressão cunhada pelo filósofo alemão Arthur Schopenhauer, em 1819 para definir o pensamento que se sustenta a si mesmo, constituindo uma unidade lógica independente, sem ter que se referir a outros componentes de um sistema de pensamento. Em 1964, Herbert Marcuse, filósofo Freudiano-Marxista e membro da corrente crítica denominada Escola de Frankfurt, descreveu um conceito similar que chamou de "pensamento unidimensional", dentro do contexto da crítica à ideologia da sociedade tecnológica avançada. Para Marcuse, este tipo de pensamento é resultante de "fechamento do universo do discurso" imposto pela classe política dominante e pelos meios de comunicação de massa. Mais recentemente, num sentido similar, o jornalista franco-espanhol Ignacio Ramonet cunhou o termo pensée unique para descrever a supremacia do neoliberalismo enquanto ideologia dominante na última década do século XX. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)