| rdfs:comment
| - Ocne (en grec antic Ὄκνος, Ocnos), va ser, segons la mitologia grega, un personatge simbòlic que es representava, a l'Hades, trenant una corda amb joncs, que una burra s'anava menjant. Ocne va ser en vida un home molt treballador que s'havia casat amb una dona malgastadora, i que es reproduïa la situació de pèrdua de la fortuna o de les possessions al Tàrtar. El veritable sentit de la llegenda se'ns escapa. En les representacions que ens han arribat, es veu a Ocne amb freqüència al costat d'una o més de les Danaides, castigades també a una feina inacabable, omplir una tina sense fons. (ca)
- In Greek and Roman mythology, Ocnus /ˈɒknəs/ (Ancient Greek: Ὄκνος) or Bianor /baɪˈeɪnər/ (Ancient Greek: Βιάνωρ) was a son of Manto and Tiberinus Silvius, king of Alba Longa. He founded modern Mantua in honor of his mother. Alternatively, he was the son or brother of Auletes and founded Felsina (modern Bologna), Perusia or Cesena. Ocnus is thus a character or allegorical deity which personifies hesitation, frustration, delay and the wasting of time, thus symbolising the vicissitudes of human life consumed in unsuccessful efforts. (en)
- Nella mitologia greca e romana, Ocno (in greco Ὄκνος, in latino Ocnus), noto anche con il nome di Bianore, era il figlio del dio Tiberino e dell'indovina Manto. Secondo Virgilio fu il fondatore e primo re di Mantova: egli compare tra gli alleati etruschi di Enea nella guerra contro i Rutuli: (it)
- Oknos var i grekisk mytologi en gestalt i underjorden, som tänktes evigt fläta rep som ett åsnesto, som stod bredvid Oknos, åt upp. Okons arbete, som i antiken blev till ett ordspråk, framställdes i en berömd tavla av Polygnotos. (sv)
- Окн (лат. Ocnus) — 1) син Манто, засновник Мантуї; 2) старий, що хотів ніколи не помирати. В Аїді був покараний тим, що плів линву, яку негайно з’їдав осел. (uk)
- Στην ελληνική και τη ρωμαϊκή μυθολογία με το όνομα `Οκνος είναι γνωστή μία θεότητα ή θνητός (αντιστοίχως) που προσωποποιούσε τη νωθρότητα, τη βραδύτητα και τη ματαιοπονία (πρβλ. τα επίθετα οκνός, οκνηρός). Ο `Οκνος μυθολογείται ως γιος της Μαντώς και του , ή ως γιος ή αδελφός του , ενώ αναφέρεται συχνά σε σχέση με τον `Αδη. Κατά την παράδοση ίδρυσε την πόλη Μάντοβα ή τη Φελσίνα (τη σημερινή Μπολόνια, Βιργίλιος Χ 198). (el)
- Oknos (altgriechisch Ὄκνος Óknos, deutsch ‚der Zauderer‘) ist eine Figur der griechischen Mythologie. Oknos ist der Ehemann einer zügellosen und verschwenderischen Frau. Als Greis gehört Oknos zu den Verdammten des Hades. Im Tartaros muss er auf ewig ein Seil aus Binsen flechten, dessen fertiges Ende jedoch immer wieder von einer Eselin gefressen wird. Oknos soll im Leben ein fleißiger Mann gewesen sein, dessen Vermögen aber von seiner Frau schnell durchgebracht wurde, womit seine Situation im Tartaros der im Leben gleicht. Pausanias berichtet von Oknos in seiner Beschreibung der Lesche der Knidier des Polygnotos in Delphi, auf dem der Mythos wiedergegeben wird. (de)
- En la mitología griega, Ocnos (en griego Ὄκνος, derivado de ὄκνος, “timidez, duda, vacilación”) es un personaje simbólico habitante del Hades, al que se representa trenzando continuamente una cuerda de juncos mientras una burra, a su vez, la va devorando. Aparece mencionado en Pausanias: τὰ οὖν ἐς τοῦ Ὄκνου τὴν γυναῖκα ἐθέλουσιν αἰνίξασθαι τὸν Πολύγνωτον. οἶδα δὲ καὶ ὑπὸ Ἰώνων, ὁπότε ἴδοιέν τινα πονοῦντα ἐπὶ οὐδενὶ ὄνησιν φέροντι, ὑπὸ τούτων εἰρημένον ὡς ὁ ἀνὴρ οὗτος συνάγει τοῦ Ὄκνου τὴν θώμιγγα. Diodoro Sículo: o Propercio: Occidat, immerita qui carpsit ab arbore uallum (es)
- Окн (Аукн, Окнос, др.-греч. Ὄκνος) — персонаж греческой и римской мифологии. Сын Тибра этрусского и Манто. Пришёл на помощь Энею. Основал Мантую, назвав её в честь матери. По другой версии, сын Авлета и основатель Фельзины (Бононии). (ru)
|
| has abstract
| - Ocne (en grec antic Ὄκνος, Ocnos), va ser, segons la mitologia grega, un personatge simbòlic que es representava, a l'Hades, trenant una corda amb joncs, que una burra s'anava menjant. Ocne va ser en vida un home molt treballador que s'havia casat amb una dona malgastadora, i que es reproduïa la situació de pèrdua de la fortuna o de les possessions al Tàrtar. El veritable sentit de la llegenda se'ns escapa. En les representacions que ens han arribat, es veu a Ocne amb freqüència al costat d'una o més de les Danaides, castigades també a una feina inacabable, omplir una tina sense fons. (ca)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
