About: Metal-organic compound     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FMetal-organic_compound

Metal-organic compounds (jargon: metalorganics, metallo-organics) are a class of chemical compounds that contain metals and organic ligands, which confer solubility in organic solvents or volatility. Compounds with these properties find applications in materials science for metal organic vapor deposition (MOCVD) or sol-gel processing. The distinct term "metal organic compound" refers to metal-containing compounds lacking direct metal-carbon bonds but which contain organic ligands. Metal β-diketonates, alkoxides, dialkylamides, and metal phosphine complexes are representative members of this class. Precise definitions may vary, however the term may describe:

AttributesValues
rdfs:label
  • Compost organometàl·lic (ca)
  • Konposatu organometaliko (eu)
  • Compuesto organometálico (es)
  • Composé organométallique (fr)
  • Metal-organic compound (en)
  • Związki metaloorganiczne (pl)
  • Composto organometálico (pt)
  • Металлоорганические соединения (ru)
  • Металоорганічні сполуки (uk)
rdfs:comment
  • Металлоорганические соединения (МОС) — органические соединения, в молекулах которых существует связь атома металла с атомом/атомами углерода. (ru)
  • Мета́лооргані́чні сполу́ки (англ. organometallic compounds) — органічні сполуки, в яких реалізується безпосередній зв'язок атома металу з вуглецем. Зважаючи на незначну поширеність металоорганічних сполук у живій природі, цей тип речовин можна розглядати як поєднувальну ланку між неорганічною та органічною галузями хімії. (uk)
  • Un compost organometàl·lic és un compost orgànic en el qual els àtoms de carboni formen enllaços covalents, és a dir, comparteixen electrons, amb un àtom metàl·lic. No es consideren organometàl·lics aquells compostos en els quals un metall s'uneix a una molècula o fragment per un àtom diferent del carboni. Tenen propietats molt diverses i el seu estudi està entre la Química Orgànica i la Química inorgànica. Es consideren organometàl·lics els compostos amb semi-metalls com el bor i el silici. (ca)
  • Konposatu organometaliko esaten zaie metal-karbono lotura bat gutxienez duen konposatu organikoei. Metalen artean alkalinoak, lurralkalinoak eta trantsiziozkoak daude. Konposatu organometalikoen artean sartzen dira ere horren metaliko ez diren elementu batzuk eratzen dituztenak hala nola boroa, silizioa, artsenikoa, selenioa edo eztainua. Grignarden erreaktiboak edo dira klase honetako konposatu adierazgarrienetako batzuk. Konposatu organometalikoak sailkatzeko metalaren izenari organo- aurrizkia ipintzen zaio, adibidez, organopaladio edo organolitio konposatuak. (eu)
  • Metal-organic compounds (jargon: metalorganics, metallo-organics) are a class of chemical compounds that contain metals and organic ligands, which confer solubility in organic solvents or volatility. Compounds with these properties find applications in materials science for metal organic vapor deposition (MOCVD) or sol-gel processing. The distinct term "metal organic compound" refers to metal-containing compounds lacking direct metal-carbon bonds but which contain organic ligands. Metal β-diketonates, alkoxides, dialkylamides, and metal phosphine complexes are representative members of this class. Precise definitions may vary, however the term may describe: (en)
  • Un compuesto organometálico es un compuesto en el que los átomos de carbono de un ligando orgánico forman enlaces covalentes con un átomo metálico. Los compuestos basados en cadenas y anillos de átomos de carbono se llaman orgánicos, y este es el fundamento del nombre organometálicos. La característica de estos compuestos es la presencia de enlaces entre átomos de metal y de carbono (que pueden ser sencillos, dobles o triples) y por tanto no se consideran organometálicos aquellos compuestos en que un metal se une a una molécula o fragmento por un átomo distinto del carbono, como ocurre en algunos compuestos de coordinación. Este grupo incluye un elevado número de compuestos y algunos químicos lo consideran un grupo distinto al de los compuestos orgánicos e inorgánicos. (es)
  • Un composé organométallique est un composé chimique comportant au moins une liaison covalente entre un atome de carbone et un métal (métal de transition y compris). L'atome de carbone peut appartenir à un composé inorganique, tel le monoxyde de carbone (CO), qui forme les « carbonyles métalliques », considérés comme des organométalliques. Plus souvent, l'atome de carbone lié au métal appartient à un groupe hydrocarbure, tel les groupements éthyle, propyle et butyle. (fr)
  • Compostos ou complexos organometálicos são compostos que contêm pelo menos uma ligação carbono-metal (C-M) sendo que, nesse contexto, o sufixo "metal" inclui os metaloides como boro, silício, e arsênio. A química organometálica pode ser vista como uma ponte entre a química orgânica e a inorgânica. A importância dos compostos organometálicos está relacionada com a catálise homogênea, desde a simples catálise ácido-base até a extremamente complexa catálise metalo-enzimática. (pt)
  • Związki metaloorganiczne – organiczne związki chemiczne, zawierające przynajmniej jedno wiązanie kowalencyjne pomiędzy atomem metalu i atomem węgla grupy organicznej. Do związków metaloorganicznych nie zalicza się związków zawierających wyłącznie ligandy nieorganiczne (np. CO i CN), ani związków, w których nie występuje wyraźne wiązanie metal-węgiel. Np. tetraetyloołów Pb(C2H5)4 i dimetylortęć Hg(CH3)2 są związkami metaloorganicznymi, natomiast nie są nimi np. etanolan sodu C2H5ONa (brak wiązania Na−C), hem (zawiera wiązanie Fe−N, a nie Fe−C) i pentakarbonylek żelaza Fe(CO)5 (brak grupy organicznej). Do pierwiastków tworzących związki metaloorganiczne zalicza się oprócz typowych metali także półmetale i niemetale o niskiej elektroujemności (np. bor, krzem, arsen itp.). (pl)
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Un compost organometàl·lic és un compost orgànic en el qual els àtoms de carboni formen enllaços covalents, és a dir, comparteixen electrons, amb un àtom metàl·lic. No es consideren organometàl·lics aquells compostos en els quals un metall s'uneix a una molècula o fragment per un àtom diferent del carboni. Tenen propietats molt diverses i el seu estudi està entre la Química Orgànica i la Química inorgànica. Es consideren organometàl·lics els compostos amb semi-metalls com el bor i el silici. És a dir un compost és considerat organometàl·lic si com a mínim té un enllaç carboni-metall. En aquest context el sufix "metàl·lic" és interpretat àmpliament per a incloure tant alguns no metalls (como el fòsfor) i metal·loids tals como B, Si i As així come els metalls veritables. En tots els casos es tracta d'elements menys electronegatius que el carboni. Des del punt de vista de la Química Orgànica els compostos organometàl·lics són molt útils en síntesi orgànica per aconseguir treballar amb un carboni nucleofílic molt o poc reactiu segons el metall que es faci servir, utilitzant-se principalment com a catalitzadors en la síntesi industrial i de laboratori. Des del punt de vista de la química inorgànica s'estudia, principalment, els compostos organometàl·lics dels metalls de transició, els quals es comporten segons la química de coordinació però amb lligands orgànics. (ca)
  • Un compuesto organometálico es un compuesto en el que los átomos de carbono de un ligando orgánico forman enlaces covalentes con un átomo metálico. Los compuestos basados en cadenas y anillos de átomos de carbono se llaman orgánicos, y este es el fundamento del nombre organometálicos. La característica de estos compuestos es la presencia de enlaces entre átomos de metal y de carbono (que pueden ser sencillos, dobles o triples) y por tanto no se consideran organometálicos aquellos compuestos en que un metal se une a una molécula o fragmento por un átomo distinto del carbono, como ocurre en algunos compuestos de coordinación. Este grupo incluye un elevado número de compuestos y algunos químicos lo consideran un grupo distinto al de los compuestos orgánicos e inorgánicos. Formalmente, los compuestos organometálicos son aquellos que poseen, de forma directa, enlaces entre átomos de metal (o metaloides) y átomos de carbono, M+δ–C-δ, de mayor o menor polaridad.​ Es decir, un compuesto es considerado como organometálico si este contiene al menos un enlace carbono-metal. En este contexto el sufijo “metálico” es interpretado ampliamente para incluir tanto a algunos no metales (como el fósforo) y metaloides tales como B, Si y As así como a metales verdaderos. Esto es debido a que en muchos casos la química de los elementos B, Si, P y As se asemeja a la química de los metales homólogos respectivos. Por lo tanto, el término de compuestos organometálicos es también usado ocasionalmente para incluir dentro a los ya mencionados no metales y semimetales. En todos los casos se trata de elementos menos electronegativos que el carbono. (es)
  • Konposatu organometaliko esaten zaie metal-karbono lotura bat gutxienez duen konposatu organikoei. Metalen artean alkalinoak, lurralkalinoak eta trantsiziozkoak daude. Konposatu organometalikoen artean sartzen dira ere horren metaliko ez diren elementu batzuk eratzen dituztenak hala nola boroa, silizioa, artsenikoa, selenioa edo eztainua. Grignarden erreaktiboak edo dira klase honetako konposatu adierazgarrienetako batzuk. Konposatu organometalikoak sailkatzeko metalaren izenari organo- aurrizkia ipintzen zaio, adibidez, organopaladio edo organolitio konposatuak. Konposatu organometalikoak asko erabiltzen dira laborategian zein industrian erreakzioetan substratu legez zein katalizatzaile gisa. (eu)
  • Un composé organométallique est un composé chimique comportant au moins une liaison covalente entre un atome de carbone et un métal (métal de transition y compris). L'atome de carbone peut appartenir à un composé inorganique, tel le monoxyde de carbone (CO), qui forme les « carbonyles métalliques », considérés comme des organométalliques. Plus souvent, l'atome de carbone lié au métal appartient à un groupe hydrocarbure, tel les groupements éthyle, propyle et butyle. Parmi les composés organométalliques, on compte aussi les métallocènes (tels les ferrocènes) de formule (C5R5)2M. Ces derniers sont par exemple utilisés dans certaines synthèses (méthodes CVD) des nanotubes de carbone. (fr)
  • Metal-organic compounds (jargon: metalorganics, metallo-organics) are a class of chemical compounds that contain metals and organic ligands, which confer solubility in organic solvents or volatility. Compounds with these properties find applications in materials science for metal organic vapor deposition (MOCVD) or sol-gel processing. The distinct term "metal organic compound" refers to metal-containing compounds lacking direct metal-carbon bonds but which contain organic ligands. Metal β-diketonates, alkoxides, dialkylamides, and metal phosphine complexes are representative members of this class. Precise definitions may vary, however the term may describe: * Organometallic chemistry * Metal coordination complexes of organic ligands, e.g., metal acetylacetonates, alkoxides.This set index page lists chemical compounds articles associated with the same name. If an internal link led you here, you may wish to change the link to point directly to the intended article. (en)
  • Związki metaloorganiczne – organiczne związki chemiczne, zawierające przynajmniej jedno wiązanie kowalencyjne pomiędzy atomem metalu i atomem węgla grupy organicznej. Do związków metaloorganicznych nie zalicza się związków zawierających wyłącznie ligandy nieorganiczne (np. CO i CN), ani związków, w których nie występuje wyraźne wiązanie metal-węgiel. Np. tetraetyloołów Pb(C2H5)4 i dimetylortęć Hg(CH3)2 są związkami metaloorganicznymi, natomiast nie są nimi np. etanolan sodu C2H5ONa (brak wiązania Na−C), hem (zawiera wiązanie Fe−N, a nie Fe−C) i pentakarbonylek żelaza Fe(CO)5 (brak grupy organicznej). Do pierwiastków tworzących związki metaloorganiczne zalicza się oprócz typowych metali także półmetale i niemetale o niskiej elektroujemności (np. bor, krzem, arsen itp.). Związki metaloorganiczne składają się z centrum metalicznego, którym może być jeden bądź kilka atomów metalu, oraz z otaczających to centrum ligandów, którymi mogą być pojedyncze atomy niemetalu oraz rozmaite grupy organiczne i nieorganiczne. Związki metaloorganiczne niezwykle rzadko występują w naturze. Jedyny związek metaloorganiczny występujący w organizmie człowieka to pochodna witaminy B12, metylokobalamina (MeCbl) zawierająca wiązanie Co−CH3. Związki metaloorganiczne są wykorzystywane jako efektywne katalizatory wielu reakcji organicznych – ich szczególna geometria i struktura elektronowa umożliwia m.in. syntezę związków o pożądanej konfiguracji stereochemicznej i jest podstawą syntezy asymetrycznej. Najważniejsze grupy związków metaloorganicznych * związki pierwiastków : silany, , , związki litoorganiczne, związki Grignarda; * związki metali przejściowych: * σ-kompleksy: karbonylki, kompleksy alkilowe, karbeny; * π-kompleksy: kompleksy alkenowe, kompleksy acetylenowe, kompleksy arenowe, metaloceny i inne cyklopentadienylowe. (pl)
  • Металлоорганические соединения (МОС) — органические соединения, в молекулах которых существует связь атома металла с атомом/атомами углерода. (ru)
  • Compostos ou complexos organometálicos são compostos que contêm pelo menos uma ligação carbono-metal (C-M) sendo que, nesse contexto, o sufixo "metal" inclui os metaloides como boro, silício, e arsênio. A química organometálica pode ser vista como uma ponte entre a química orgânica e a inorgânica. A importância dos compostos organometálicos está relacionada com a catálise homogênea, desde a simples catálise ácido-base até a extremamente complexa catálise metalo-enzimática. Os complexos organometálicos são constituídos por átomos ou íons metálicos ligados a átomos ou grupos chamados ligantes. Os ligantes são dispostos ao redor de um ou mais metais formando um poliedro centrado no metal. (pt)
  • Мета́лооргані́чні сполу́ки (англ. organometallic compounds) — органічні сполуки, в яких реалізується безпосередній зв'язок атома металу з вуглецем. Зважаючи на незначну поширеність металоорганічних сполук у живій природі, цей тип речовин можна розглядати як поєднувальну ланку між неорганічною та органічною галузями хімії. (uk)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 53 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software