About: Georg Baresch     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatAlchemists, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FGeorg_Baresch

Georg Baresch, Czech: Jiří Bareš (1585–1662), was a Czech antique collector and alchemist from Prague known for his connection to the Voynich manuscript.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Georgius Barschius (ca)
  • Georg Baresch (de)
  • Georgius Barschius (es)
  • Georg Baresch (en)
rdfs:comment
  • Georg Baresch, Czech: Jiří Bareš (1585–1662), was a Czech antique collector and alchemist from Prague known for his connection to the Voynich manuscript. (en)
  • Georg Baresch (1585 - 1662), també conegut com a Georgius Barschius, va ser un alquimista txec que va treballar a la cort de Rodolf II de Praga. A la mort de Jacobus Sinapius (1622), responsable de la biblioteca de l'emperador, va quedar com a únic propietari del Manuscrit Voynich el qual va tractar de traduir en va. (ca)
  • Georg Baresch, latinisiert Georgius Barschius, tschechisch Jiří Bareš, (* wahrscheinlich zwischen 1580 und 1585 in Synkov bei Častolovice; † wahrscheinlich zwischen 1650 und 1655) war ein böhmischer Gelehrter, Alchemist und Jurist in Prag, der erste sicher dokumentierte Besitzer des Voynich-Manuskripts. (de)
  • Georgius Barschius (1585-1662), también conocido como Georg Baresch (checo: Jiří Bareš), fue un alquimista checo que trabajó en la corte de Rodolfo II de Praga. A la muerte de Jacobus Sinapius (1622), responsable de la biblioteca del emperador, quedó como único propietario del Manuscrito Voynich, el cual trató de traducir en vano. (es)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
date
url
has abstract
  • Georg Baresch (1585 - 1662), també conegut com a Georgius Barschius, va ser un alquimista txec que va treballar a la cort de Rodolf II de Praga. A la mort de Jacobus Sinapius (1622), responsable de la biblioteca de l'emperador, va quedar com a únic propietari del Manuscrit Voynich el qual va tractar de traduir en va. El 1636 Athanasius Kircher va publicar el seu Prodromus Coptus sive Aegyptiacus de manera que Baresch va pensar que l'alemany seria l'únic capaç d'interpretar els seus estranys signes i contingut: li va escriure una carta (1637), en la qual li demanava que estudiés el text i tractés de trobar una solució al problema adjuntant-li còpies d'alguna de les seves pàgines; aquesta primera carta s'ha perdut però no hi ha constància que Kircher s'interessés en la qüestió o que aconseguís algun resultat. En una segona carta (datada a l'abril de 1639) es va interessar per la traducció de les còpies de diverses pàgines que li havia enviat temps enrere (obra que defineix com un llibre que conté "dibuixos de plantes, imatges d'estels i altres coses que feien pensar en secrets químics"), alhora que s'oferia a remetre-li el manuscrit original aprofitant el viatge d'alguns amics seus des de Praga fins a Roma. Tampoc va haver-hi resposta a aquesta segona carta, pel que Baresch va continuar amb els seus estèrils intents de traducció fins al dia de la seva mort, moment en el qual va llegar el llibre al seu amic . Aquest contactaria també amb Kircher el 1665 o 1666, i finalment li remetria el manuscrit perquè intentés traduir-lo: no es coneix el resultat i Kircher mai va esmentar res sobre el tema, per la qual cosa cal suposar que no va tenir èxit o que ho va considerar com una simple estafa. (ca)
  • Georg Baresch, latinisiert Georgius Barschius, tschechisch Jiří Bareš, (* wahrscheinlich zwischen 1580 und 1585 in Synkov bei Častolovice; † wahrscheinlich zwischen 1650 und 1655) war ein böhmischer Gelehrter, Alchemist und Jurist in Prag, der erste sicher dokumentierte Besitzer des Voynich-Manuskripts. Bareschs wahrscheinliches Geburtsdatum ergibt sich aus den wenigen Nachrichten, die es von ihm gibt, insbesondere der Zeit seines Studienabschlusses und der Nachricht, das er 70 Jahre alt wurde. Er starb zwischen 1646 und 1662, wahrscheinlich zwischen 1650 und 1655. Marci schreibt in seinem Buch Philosophia vetus restituta 1662, dass er die Bibliothek von Baresch geerbt habe. Er studierte am Jesuitenkolleg des Clementinum in Prag mit dem Bachelor in freien Künsten und Philosophie am 9. Mai 1602 und dem Magister artium am 15. Mai 1603. Ab April 1605 studierte er an der Sapienza in Rom. Wie lange er dort war, ist unbekannt, spätestens 1616 war er wieder in Prag. Er hatte anscheinend keinen Doktorgrad erworben. Ab 1624 war er als Bürger in Prag registriert. Von 1630 bis 1646 war er ein hoher Jurist am obersten burggräflichen Gericht von Prag. Er heiratete nie und taucht in den Steuerverzeichnissen von 1654 (Berni Rula) nicht auf (entweder war er schon tot oder er hatte kein zu versteuerndes Eigentum, also auch kein Haus). Er war seit den 1620er Jahren mit dem Gelehrten Johannes Marcus Marci befreundet und hatte Interesse an Alchemie wie viele Gelehrte in Prag. Marci bescheinigte ihm in seinem Brief an Kircher 1640 großes Geschick in der Chemie. 1637 kontaktierte er das erste Mal Athanasius Kircher und übersandte ihm eine Abschrift von Seiten der Voynich-Handschrift, die damals schon in seinem Besitz war. Wahrscheinlich hatte er es aus der Bibliothek vom kaiserlichen Chemiker und Arzneilieferanten Jakub Horčický z Tepence, die nach dessen Tod 1622 an das Clementinum kam (sein Name steht auf dem Manuskript). Kircher war ein berühmter Jesuitengelehrter in Rom und bekannt als vorgeblicher Entzifferer der ägyptischen Hieroglyphen, seinen Kenntnissen in Kryptographie und seine Grammatik des Koptischen. Von ihm erhoffte sich Baresch Hinweise auf die Entzifferung der Voynich-Handschrift, die er für in Geheimschrift übertragene ägyptische Medizin hielt. Da er keine Antwort erhielt kontaktierte er Kircher erneut 1639 und 1640 über Marci, der mit Kircher befreundet war. In dem Brief schreibt Marci, dass Baresch einige der als Kopie beigelegten Zeichnungen der Handschrift verstehen würde. Er betonte dabei Bareschs Interesse an Medizin (die ablehnende Haltung von Kircher zur Alchemie im Sinne von Transmutation von Metallen oder Goldherstellung war bekannt). Aus diesen (erhaltenen) Briefen ist das meiste über Baresch bekannt. Kircher selbst gab keine Antwort (obwohl Marci weiter mit ihm korrespondierte). Baresch befasste sich weiter erfolglos mit der Entzifferung und vermachte das Voynich-Manuskript mit anderem Nachlass bei seinem Tod seinem Freund Marci, der das Manuskript Kircher in Rom überließ, da er an dessen Entzifferung kein Interesse hatte. In einem Begleitbrief, der dem an Kircher gesandten Manuskript beigegeben war, schrieb Marci 1666, dass er von Rafael Mišovský, dem Privatlehrer von Ferdinand III. und einem Juristenkollegen von Baresch, gehört habe, dass Kaiser Rudolf II. das Manuskript seinerzeit für 600 Golddukaten gekauft habe und dass es (entweder vom Kaiser oder Mnisovsky) Roger Bacon zugeschrieben wurde. (de)
  • Georg Baresch, Czech: Jiří Bareš (1585–1662), was a Czech antique collector and alchemist from Prague known for his connection to the Voynich manuscript. (en)
  • Georgius Barschius (1585-1662), también conocido como Georg Baresch (checo: Jiří Bareš), fue un alquimista checo que trabajó en la corte de Rodolfo II de Praga. A la muerte de Jacobus Sinapius (1622), responsable de la biblioteca del emperador, quedó como único propietario del Manuscrito Voynich, el cual trató de traducir en vano. Luego de que Athanasius Kircher publicara su Prodromus Coptus sive Aegyptiacus (1636), Baresch pensó que el alemán sería el único capaz de interpretar sus extraños signos y contenido, por lo que le escribió una carta en 1637, en la que le pedía encarecidamente que estudiara el texto y tratara de hallar una solución al problema adjuntándole copias de alguna de sus páginas. Esta primera carta se ha perdido, pero no hay constancia de que Kircher se interesase en la cuestión o de que lograse algún resultado. En una segunda carta (fechada en abril de 1639), se interesó por la traducción de las copias de varias páginas que le había enviado tiempo atrás (obra que define como un libro que contiene "dibujos de plantas, imágenes de estrellas y otras cosas que hacían pensar en secretos químicos"), a la vez que se ofrecía a remitirle el manuscrito original aprovechando el viaje de algunos amigos suyos desde Praga hasta Roma. Tampoco hubo respuesta a esta segunda misiva. Baresch continuó con sus estériles intentos de traducción hasta el día de su muerte, cuando legó el libro a su amigo Johannes Marcus Marci. Este se contactaría también con Kircher, en 1665 o 1666, y finalmente le remitiría el manuscrito para que intentase traducirlo. Sin embargo, tampoco se conoce el resultado, y Kircher jamás mencionó nada sobre el tema, por lo que cabe suponer que no tuvo éxito alguno o que lo consideró como una simple estafa de la cual no merecía la pena ni escribir una crítica. (es)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 53 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software