| rdfs:comment
| - La divergència genètica és el procés en el qual dos o més poblacions d'una espècie ancestral acumulen canvis genètics independents (mutacions) a través de temps, sovint després que les poblacions s'hagin convertit en poblacions reproductives aïllades per algun període. Això significa que les poblacions d'espècies viuen de forma independent l'un de l'altre durant tant de temps que ja no poden produir descendència capaç de sobreviure. En alguns casos, les subpoblacions que viuen en entorns perifèrics ecològicament diferents poden exhibir divergència genètica de la resta de la població, especialment en el rang d'una població és molt gran (vegeu l'especiació parapàtrica). Les diferències genètiques entre poblacions divergents poden implicar mutacions silencioses (que no tenen cap efecte sobre (ca)
- Divergenz bezeichnet in der Evolutionsbiologie die Auseinanderentwicklung der Merkmale zwischen verschiedenen Arten oder auch zwischen verschiedenen Populationen derselben Art. Bei den Merkmalen kann es sich um die Ausprägung von Organen, Organsystemen, Körperstrukturen, physiologischen Prozessen oder auch Verhaltensweisen handeln. Je länger die Populationen bzw. die Arten getrennt sind, desto größer werden die Unterschiede (der Grad der Divergenz). Das Gegenteil von Divergenz, also die zunehmende Angleichung der Merkmale bei verschiedenen Arten, wird Konvergenz genannt. (de)
- Genetic divergence is the process in which two or more populations of an ancestral species accumulate independent genetic changes (mutations) through time, often leading to reproductive isolation and continued mutation even after the populations have become reproductively isolated for some period of time, as there isn’t genetic exchange anymore. In some cases, subpopulations living in ecologically distinct peripheral environments can exhibit genetic divergence from the remainder of a population, especially where the range of a population is very large (see parapatric speciation). The genetic differences among divergent populations can involve silent mutations (that have no effect on the phenotype) or give rise to significant morphological and/or physiological changes. Genetic divergence wi (en)
- En biología evolutiva, la divergencia se refiere a la discrepancia de características entre diferentes especies o también entre diferentes poblaciones de la misma especie. Las características pueden ser la expresión de órganos, sistemas de órganos, estructuras corporales, procesos fisiológicos o incluso el comportamiento. Cuanto más tiempo estén separadas las poblaciones o especies, mayores serán las diferencias (el grado de divergencia). Lo contrario de la divergencia, es decir, la creciente coincidencia de características en diferentes especies, se llama convergencia o evolución convergente. (es)
- Divergensi genetis adalah proses ketika dua atau lebih populasi spesies leluhur mengalami sekumpulan perubahan genetis secara mandiri (mutasi) seiring waktu, sering kali setelah populasi yang bersangkutan telah terisolasi secara reproduksi selama periode waktu tertentu. Dalam beberapa kasus, subpopulasi yang tinggal di lingkungan periferal yang berbeda secara ekologi dapat memperlihatkan divergensi genetis, sehingga menjadi berbeda dari sisa populasi lainnya, khususnya jika cakupan populasinya sangat luas. Perbedaan genetis di antara populasi divergen dapat melibatkan (yang tidak berpengaruh terhadap ) atau memunculkan perubahan morfologi dan fisiologi yang signifikan. (in)
- La divergence génétique est le processus par lequel deux ou plusieurs populations d'une même espèce ancestrale accumulent des changements génétiques indépendants (mutations) à travers le temps, souvent après que les populations sont devenues isolées génétiquement pendant un certain temps. Dans certains cas, des sous-populations vivant dans des environnements périphériques écologiquement distincts peuvent présenter une divergence génétique par rapport au reste d'une population, surtout lorsque l'aire de répartition d'une population est très importante (voir spéciation parapatrique). Les différences génétiques entre les populations divergentes peuvent impliquer des mutations silencieuses (qui n'ont aucun effet sur le phénotype) ou donner lieu à d'importants changements morphologiques et phys (fr)
|
| has abstract
| - La divergència genètica és el procés en el qual dos o més poblacions d'una espècie ancestral acumulen canvis genètics independents (mutacions) a través de temps, sovint després que les poblacions s'hagin convertit en poblacions reproductives aïllades per algun període. Això significa que les poblacions d'espècies viuen de forma independent l'un de l'altre durant tant de temps que ja no poden produir descendència capaç de sobreviure. En alguns casos, les subpoblacions que viuen en entorns perifèrics ecològicament diferents poden exhibir divergència genètica de la resta de la població, especialment en el rang d'una població és molt gran (vegeu l'especiació parapàtrica). Les diferències genètiques entre poblacions divergents poden implicar mutacions silencioses (que no tenen cap efecte sobre el fenotip) o donar lloc a una significativa morfològia i/o canvis fisiològics. En un nivell de genètica molecular, la divergència genètica és a causa de canvis en un petit nombre de gens en una espècie, cosa que resulta en l'especiació. Tanmateix, els investigadors argumenten que probablement no pot ser que la divergència sigui d'un resultat significatiu, únic, dominant en un locus genètic, perquè si fos així, l'individu amb aquesta mutació tindria l'aptitud zero. En conseqüència, no es podien reproduir i transmetre la mutació a noves generacions. Per tant, és més probable que la divergència, i el posterior aïllament reproductiu, són el resultat de múltiples modificacions petites en el temps evolutiu. La divergència genètica sempre acompanyarà l'aïllament reproductiu, ja sigui a causa de noves adaptacions a través de la i / o causa de la deriva genètica, i és el principal mecanisme d'especiació subjacent. (ca)
- Divergenz bezeichnet in der Evolutionsbiologie die Auseinanderentwicklung der Merkmale zwischen verschiedenen Arten oder auch zwischen verschiedenen Populationen derselben Art. Bei den Merkmalen kann es sich um die Ausprägung von Organen, Organsystemen, Körperstrukturen, physiologischen Prozessen oder auch Verhaltensweisen handeln. Je länger die Populationen bzw. die Arten getrennt sind, desto größer werden die Unterschiede (der Grad der Divergenz). Divergenz kann durch starke Konkurrenz ausgelöst werden. In der Folge spalten sich Populationen auf oder konkurrierende Arten weichen in verschiedene ökologische Nischen aus. Die Anpassung an die neuen Lebensräume führt zur Herausbildung veränderter Merkmale. Im Fall von getrennten Populationen führt zunehmende Divergenz zur Aufspaltung der Art in Schwesterarten und damit zur Bildung neuer Arten, die am Ausgangspunkt neuer evolutionärer Zweige stehen können (Kladogenese). Trotz der divergenten Entwicklungen bleiben Merkmale aufgrund der gemeinsamen Abstammung vergleichbar. Diese grundsätzliche Übereinstimmung wird als Homologie bezeichnet. Ein Beispiel ist der Knochenbau bei Säugetieren. So sind die Mittelhandknochen eines Pferdes nach oben gebogen, das Pferd läuft auf den mittleren drei Fingern, kleiner Finger und Daumen sind zurückgebildet. Dennoch lässt sich auch beim Pferd die Grundstruktur des Knochenbaus der Säugetiere (Oberarm, Unterarm, Handwurzel, Mittelhandknochen, Finger) nachvollziehen. Das Gegenteil von Divergenz, also die zunehmende Angleichung der Merkmale bei verschiedenen Arten, wird Konvergenz genannt. (de)
- En biología evolutiva, la divergencia se refiere a la discrepancia de características entre diferentes especies o también entre diferentes poblaciones de la misma especie. Las características pueden ser la expresión de órganos, sistemas de órganos, estructuras corporales, procesos fisiológicos o incluso el comportamiento. Cuanto más tiempo estén separadas las poblaciones o especies, mayores serán las diferencias (el grado de divergencia). La divergencia puede ser provocada por una fuerte competencia. Como resultado, las poblaciones se dividen o las especies competidoras se desplazan a nichos ecológicos diferentes. La adaptación a los nuevos hábitats conduce a la aparición de rasgos modificados. En el caso de las poblaciones separadas, el aumento de la divergencia conduce a la división de las especies en grupos hermanos y, por tanto, a la especiación o formación de nuevas especies, que pueden estar en el punto de partida de nuevas ramas evolutivas (cladogénesis). A pesar de los desarrollos divergentes, las características siguen siendo comparables debido a la ascendencia común. Esta similitud fundamental se llama homología. Un ejemplo son los huesos de los mamíferos. Los huesos metacarpianos de un caballo, por ejemplo, están doblados hacia arriba, el caballo camina sobre los tres dedos centrales, el meñique y el pulgar están deformados. No obstante, la estructura básica de los huesos de los mamíferos (parte superior del brazo, antebrazo, carpo, metacarpianos, dedos) también puede encontrarse en el caballo. Lo contrario de la divergencia, es decir, la creciente coincidencia de características en diferentes especies, se llama convergencia o evolución convergente. (es)
- Genetic divergence is the process in which two or more populations of an ancestral species accumulate independent genetic changes (mutations) through time, often leading to reproductive isolation and continued mutation even after the populations have become reproductively isolated for some period of time, as there isn’t genetic exchange anymore. In some cases, subpopulations living in ecologically distinct peripheral environments can exhibit genetic divergence from the remainder of a population, especially where the range of a population is very large (see parapatric speciation). The genetic differences among divergent populations can involve silent mutations (that have no effect on the phenotype) or give rise to significant morphological and/or physiological changes. Genetic divergence will always accompany reproductive isolation, either due to novel adaptations via selection and/or due to genetic drift, and is the principal mechanism underlying speciation. On a molecular genetics level, genetic divergence is due to changes in a small number of genes in a species, resulting in speciation. However, researchers argue that it is unlikely that divergence is a result of a significant, single, dominant mutation in a genetic locus because if that were so, the individual with that mutation would have zero fitness. Consequently, they could not reproduce and pass the mutation on to further generations. Hence, it is more likely that divergence, and subsequently reproductive isolation, are the outcomes of multiple small mutations over evolutionary time accumulating in a population isolated from gene flow. (en)
- Divergensi genetis adalah proses ketika dua atau lebih populasi spesies leluhur mengalami sekumpulan perubahan genetis secara mandiri (mutasi) seiring waktu, sering kali setelah populasi yang bersangkutan telah terisolasi secara reproduksi selama periode waktu tertentu. Dalam beberapa kasus, subpopulasi yang tinggal di lingkungan periferal yang berbeda secara ekologi dapat memperlihatkan divergensi genetis, sehingga menjadi berbeda dari sisa populasi lainnya, khususnya jika cakupan populasinya sangat luas. Perbedaan genetis di antara populasi divergen dapat melibatkan (yang tidak berpengaruh terhadap ) atau memunculkan perubahan morfologi dan fisiologi yang signifikan. Divergensi genetis akan selalu menyertai isolasi reproduksi, mungkin karena adaptasi luar biasa melalui seleksi dan/atau karena hanyutan genetik, dan merupakan mekanisme penting yang mendasari spesiasi. (in)
- La divergence génétique est le processus par lequel deux ou plusieurs populations d'une même espèce ancestrale accumulent des changements génétiques indépendants (mutations) à travers le temps, souvent après que les populations sont devenues isolées génétiquement pendant un certain temps. Dans certains cas, des sous-populations vivant dans des environnements périphériques écologiquement distincts peuvent présenter une divergence génétique par rapport au reste d'une population, surtout lorsque l'aire de répartition d'une population est très importante (voir spéciation parapatrique). Les différences génétiques entre les populations divergentes peuvent impliquer des mutations silencieuses (qui n'ont aucun effet sur le phénotype) ou donner lieu à d'importants changements morphologiques et physiologiques. La divergence génétique accompagnera toujours l'isolement reproductif, soit en raison de nouvelles adaptations par sélection naturelle, soit en raison de la dérive génétique, et est le mécanisme principal sous-jacent à la spéciation. Sur le plan de la génétique moléculaire, la divergence génétique est due à des changements dans un petit nombre de gènes chez une espèce, entraînant une spéciation. Cependant, les chercheurs soutiennent qu'il est peu probable que la divergence soit le résultat d'une mutation significative, unique et dominante dans un locus génétique, car si tel était le cas, l'individu présentant cette mutation n'aurait pas de valeur sélective ; par conséquent, il ne pourrait pas se reproduire et transmettre la mutation à d'autres générations. Il est donc plus probable que la divergence, et par la suite l'isolement reproductif, sont les résultats de plusieurs petites mutations au cours de l'évolution. (fr)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
