rdfs:comment
| - Enrique Arturo Laguerre Vélez (15 de julio de 1905 – 16 de junio de 2005) fue un novelista, cuentista, maestro, crítico y columnista puertorriqueño. Fue parte de la Generación del Treinta. Nominado al Premio Nobel en el 1999, respaldado por importantes líderes políticos de su país, de diferentes ideologías, que hicieron un paréntesis en sus debates para hacer una atípica alianza en pro de la nominación de Laguerre. Su causa de muerte fue un ataque cardiaco. (es)
- Enrique Arturo Laguerre Vélez (July 15, 1905 – June 16, 2005) was a teacher, novelist, playwright, critic, and newspaper columnist from Moca, Puerto Rico. He is the author of the 1935 novel La Llamarada (lit. 'The blaze'), which has been for many years obligatory reading in many literature courses in Puerto Rico. (en)
- Enrique Laguerre Vélez (Moca, 15 de juliol de 1905 - Carolina, 16 de juny de 2005) fou un professor, novel·lista, dramaturg, crític i columnista porto-riqueny. És autor de la novel·la La Llamarada (1935) en la qual descriu les tribulacions del treballador del canyar i que va rebre un premi de l'Institut de Cultura Porto-riquenya el 1937. Va escriure altres novel·les com El laberinto (1959) i Los amos benévolos (1976). També és autor de llibres de contes, obres de teatre i assajos, com, Polvo de Puerto Rico (1956, Premi de Puerto Rico). Va guanyar el Premi Nacional de Literatura de l'Institut de Cultura, el Premi d'Honor de l'Ateneu Porto-riqueny i quatre premis de l'Institut de Literatura. El 1999 va ser nominat per al Premi Nobel de Literatura. Va ser nomenat acadèmic de número de l'Acadè (ca)
|