About: Dry plate     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FDry_plate

Dry plate, also known as gelatin process, is an improved type of photographic plate. It was invented by Dr. Richard L. Maddox in 1871 and had become so widely adopted by 1879 that the first dry plate factory had been established. With much of the complex chemistry work centralized into a factory, the new process simplified the work of photographers, allowing them to expand their business.

AttributesValues
rdfs:label
  • Gelatinobromur (ca)
  • Suchý želatinový proces (cs)
  • Trockenes Gelatineverfahren (de)
  • Gelatino-bromuro (es)
  • Dry plate (en)
  • Plaque sèche (fr)
  • Technika bromo-żelatynowa (pl)
rdfs:comment
  • Suchý želatinový proces je historický fotografický proces, který vynalezl Richard Leach Maddox v roce 1871. Tento vynález přinesl do fotografického průmyslu lehké bromostříbrné suché želatinové desky. (cs)
  • Dry plate, also known as gelatin process, is an improved type of photographic plate. It was invented by Dr. Richard L. Maddox in 1871 and had become so widely adopted by 1879 that the first dry plate factory had been established. With much of the complex chemistry work centralized into a factory, the new process simplified the work of photographers, allowing them to expand their business. (en)
  • La plaque sèche est un type amélioré de plaque photographique. Elle a été inventée au Royaume-Uni par Richard Leach Maddox en 1871. Adoptée rapidement, sa production industrielle a commencé dès 1879. La grande partie du travail de chimie complexe étant réalisée en usine, ce nouveau processus a simplifié le travail des photographes, leur permettant d'étendre leurs activités. (fr)
  • El gelatinobromur és un preparat de gelatina i bromur d'argent, molt sensible a la llum, que dona nom a un procediment fotogràfic desenvolupat l'any 1871 per Richard Leach Maddox i millorat l'any 1878 per , que va acabar desplaçant al col·lodió humit a partir de l'any 1882. En els seus inicis, aquest procés consistia a emprar una placa de vidre sobre la qual s'estenia una solució de , aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat d'argent. Aquesta placa no calia que es mantingués humida constantment, de manera que es posava fi a un dels grans inconvenients del col·lodió humit. (ca)
  • Das Trockene Gelatineverfahren ist ein Verfahren aus der Frühzeit der Fotografie zur Herstellung fotografischen Negativmaterials. Die erzeugten Gelatine-Trockenplatten waren im Gegensatz zu den zuvor üblichen nassen Kollodiumplatten auch vor Belichtung und Entwicklung lagerfähig. (de)
  • El gelatino-bromuro es un procedimiento fotográfico creado en el año 1871 por R. L. Maddox y mejorado en el año 1878 gracias a los trabajos de Charles Harper Bennett que acabó desplazando al colodión húmedo, a partir del año 1882. Este proceso básicamente supone en sus inicios el empleo de una placa de vidrio sobre la que se extiende una solución de bromuro de cadmio, agua y gelatina sensibilizada con nitrato de plata, que ya no necesita mantener húmeda la placa en todo momento, lo cual pone fin a uno de los grandes inconvenientes del colodión húmedo. (es)
  • Technika bromo-żelatynowa (bromo-srebrowo-żelatynowa, żelatynowo-srebrowa), zw. także suchą płytą – negatywowa technika fotograficzna, w której szklana płyta pokrywana była żelatyną będąca nośnikiem dla substancji światłoczułej. Technikę wynalazł w 1871 roku Richard Leach Maddox. (pl)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Caja_de_placas_secas_al_gelatino-bromuro_de_plata,_marca_Lumière,_hacia_1900,_Fototeca_del_IPCE,_Madrid,_España.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • Suchý želatinový proces je historický fotografický proces, který vynalezl Richard Leach Maddox v roce 1871. Tento vynález přinesl do fotografického průmyslu lehké bromostříbrné suché želatinové desky. (cs)
  • El gelatinobromur és un preparat de gelatina i bromur d'argent, molt sensible a la llum, que dona nom a un procediment fotogràfic desenvolupat l'any 1871 per Richard Leach Maddox i millorat l'any 1878 per , que va acabar desplaçant al col·lodió humit a partir de l'any 1882. En els seus inicis, aquest procés consistia a emprar una placa de vidre sobre la qual s'estenia una solució de , aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat d'argent. Aquesta placa no calia que es mantingués humida constantment, de manera que es posava fi a un dels grans inconvenients del col·lodió humit. Millorant la sensibilitat del gelatinobromur i deixant assecar durant més temps la placa emulsionada, Charles I. Bennett va aconseguir rebaixar el temps d'exposició a centèssimes segon, acostant-se així al concepte d'instantània fotogràfica. Les plaques seques al gelatinobromur d'argent es fabricaven en indústries i es comercialitzaven en caixes. Per carregar-les al xassís de la càmera, s'havien de manipular en una cambra fosca, tan sols il·luminada amb una llum vermella i feble, per a evitar que es velessin. Un cop exposades, es podien revelar sense presses, fins a dies després, en tornar dels viatges. Un dels principals fabricants de plaques seques va ser A. Lumière & ses fils, de Lió (França), que va rebre grans premis entre les dècades de 1889 i 1900. A banda de la societat Lumière, altres destacats fabricants van ser Guilleminot & Cie. i Agfa. A finals del segle xix, es va començar a emprar el bromur d'argent per a sensibilitar el paper, convertint-se en el tipus de paper fotogràfic més utilitzat durant el segle xx. La implantació d'aquest mètode va suposar la culminació de l'invent de la fotografia, quedant bàsicament constituïda fins a l'aparició de la fotografia digital. (ca)
  • Das Trockene Gelatineverfahren ist ein Verfahren aus der Frühzeit der Fotografie zur Herstellung fotografischen Negativmaterials. Die erzeugten Gelatine-Trockenplatten waren im Gegensatz zu den zuvor üblichen nassen Kollodiumplatten auch vor Belichtung und Entwicklung lagerfähig. Das Gelatineverfahren verdrängte aufgrund seiner Vorteile, besonders der gleichbleibenden Herstellungsqualität und Haltbarkeit der Platten vor der Aufnahme und Entwicklung, den älteren Kollodiumprozess zur Herstellung sog. Naßplatten aus dem Jahre 1850 besonders im Amateurbereich weitgehend; aufgrund des bedeutend höheren Herstellungs- und Einkaufspreises blieb das nasse Kollodiumverfahren allerdings besonders in der professionellen Atelierphotographie, wo wesentlich mehr Aufnahmen gefertigt wurden als vom einzelnen Amateur, noch lange verbreitet, so dass im Atelier noch lange die Emulsion unmittelbar vor der Aufnahme durch den Photographen oder seinen Assistenten hergestellt wurde, was bei vielen alten Atelieraufnahmen noch am Daumenabdruck des Assistenten in einer Ecke des Negativs zu sehen ist, wo dieser die Glasplatte beim Auftragen der Emulsion gehalten hat. Das Trockenverfahren wiederum wurde selbst ab etwa 1880 durch den fotografischen Film – zunächst Papier-, dann Zelluloid-, sowie später Sicherheitsfilm – abgelöst. Die Plattenphotographie, ob nass oder trocken, blieb jedoch besonders in der professionellen Photographie noch bis in die 1950er Jahre verbreitet. Vorteile gegenüber Formaten mit flexiblen Emulsionsträgern in dieser Zeit waren eine größere Lichtempfindlichkeit, eine höhere Durchzeichnungsqualität und ein höheres Auflösungsvermögen, da die Glasnegative zumeist auch größer als die meisten Filmnegative waren. (de)
  • Dry plate, also known as gelatin process, is an improved type of photographic plate. It was invented by Dr. Richard L. Maddox in 1871 and had become so widely adopted by 1879 that the first dry plate factory had been established. With much of the complex chemistry work centralized into a factory, the new process simplified the work of photographers, allowing them to expand their business. (en)
  • El gelatino-bromuro es un procedimiento fotográfico creado en el año 1871 por R. L. Maddox y mejorado en el año 1878 gracias a los trabajos de Charles Harper Bennett que acabó desplazando al colodión húmedo, a partir del año 1882. Este proceso básicamente supone en sus inicios el empleo de una placa de vidrio sobre la que se extiende una solución de bromuro de cadmio, agua y gelatina sensibilizada con nitrato de plata, que ya no necesita mantener húmeda la placa en todo momento, lo cual pone fin a uno de los grandes inconvenientes del colodión húmedo. Al conseguir Charles E. Bennett mejorar la sensibilidad del gelatino-bromuro dejando secar durante más tiempo la placa emulsionada, consiguió rebajar el tiempo de exposición a un cuarto de segundo, lo que nos permite acercarnos al concepto de instantánea fotográfica.​​ Las placas secas "al gelatino-bromuro de plata" se fabricaban en industrias. Se compraban en cajas que debían abrirse en un cuarto oscuro, con débil luz roja, para cargar los chasis. Y una vez expuestas, se podían revelar sin prisas, días después, al regresar de los viajes. Uno de los fabricantes de placas secas fue , de Lyon (Francia), que recibió grandes premios entre los años 1889 y 1900. Además de la sociedad Lumière, otros destacados fabricantes fueron: , y Agfa. A finales del siglo XIX comenzó a sensibilizarse el papel mediante este procedimiento empleando el bromuro de plata convirtiéndose en el tipo de papel fotográfico más empleado en el siglo XX.​ La creación de este método supuso la culminación del invento de la fotografía, quedando básicamente constituida hasta la aparición de la fotografía digital. (es)
  • La plaque sèche est un type amélioré de plaque photographique. Elle a été inventée au Royaume-Uni par Richard Leach Maddox en 1871. Adoptée rapidement, sa production industrielle a commencé dès 1879. La grande partie du travail de chimie complexe étant réalisée en usine, ce nouveau processus a simplifié le travail des photographes, leur permettant d'étendre leurs activités. (fr)
  • Technika bromo-żelatynowa (bromo-srebrowo-żelatynowa, żelatynowo-srebrowa), zw. także suchą płytą – negatywowa technika fotograficzna, w której szklana płyta pokrywana była żelatyną będąca nośnikiem dla substancji światłoczułej. Technikę wynalazł w 1871 roku Richard Leach Maddox. W przeciwieństwie do mokrych płyt kolodionowych, kliszami bromo-żelatynowymi nie trzeba było operować natychmiast po ich przygotowaniu, dlatego technikę tę nazwano suchą płytą. Dzięki temu możliwa była fabryczna produkcja takich negatywów. Odbitki wykonywane były stykowo na różnego typu papierach, m.in. żelatynowo-srebrowych (kopiowanych i wywoływanych). Łatwiejsze, niewymagające ciemni, wykonywanie zdjęć, dostępność gotowych klisz w handlu, a także światłoczułość wyższa od negatywów kolodionowych (co pozwalało na skrócenie czasu naświetlania) spowodowały, że technika bromo-żelatynowa wyparła wcześniej stosowany proces kolodionowy. Co więcej, technika ta – jako pierwsza w historii – była na szeroką skalę wykorzystywana przez amatorów, a nie tylko profesjonalne studia. Stosowana była powszechnie od lat 70. do 90. XIX wieku, gdy zaczęła być zastępowana przez negatywy nitrocelulozowe. Zanikła w latach 20. XX wieku. (pl)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 60 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software