rdfs:comment
| - The Dog Letter (Faroese: hundabrævið) is a Faroese document concerning keeping dogs on the isles. It was written between AD 1350–1400. The document mentions several Faroese villages and islands. (en)
- Hundbrevet (färöiska: Hundabrævið, danska: Hundebrevet) är ett brev, skrivet på Färöarna mellan 1350 till 1400. Brevet handlar om hundavel på öarna, men har i modern tid blivit en viktig källa till att fastställa flera färöiska byars åldrar. Byar och samhällen som första gång nämns i Hundbrevet är följande, från norr till söder: Hattarvík, Kirkja, Viðareiði, Múli, Kunoy, Mikladalur, Húsar, Elduvík, Leirvík, Lambi, Nes, Skála, Strendur, Selatrað, Oyri, Eiði, Hvalvík, Kollafjørður, Vestmanna, Saksun, Nólsoy, Koltur, Miðvágur, Sørvágur, Gásadalur, Mykines, Skálavík, Húsavík, Dalur, Skarvanes, Øravík, Porkeri, Vágur och Fámjin. Flera av dessa orter kan vara betydligt äldre, men nämns varken i de tidigare Fårbrevet eller Färingasagan. (sv)
- L'Hundabrævið (en feroès "Carta dels gossos") és un text legal medieval elaborat a les Illes Fèroe a mitjan segle xiv. En ell el Løgting (parlament) estableix les directrius sobre la possessió de gossos a les illes i quants d'aquests animals es permetien a cada poble. Els gossos eren acceptats únicament per a la cura del bestiar i si algun d'ells arribava a ocasionar algun dany o representava un perill per a alguna persona o els seus animals domèstics, es podia demanar davant la justícia l'execució del gos. (ca)
- Hundoletero (feroe Hundabrævið) estas mezepoka feroa dokumento, verkita en ĉ. 1350 kaj simile al la ŝafoletero, ĝi estis aldono de la tiama norvega baza leĝaro, la . Ĝian samepokan kopiaĵon rezervas la nacia arĥivejo en Tórshavn. Ĝin verkis la feroa parlamento kaj ĝi estuis specifa aldono al la Landslóg. Ĝi reguligis la nombron de la bredeblaj hundoj en la vilaĝoj: ne ĉiu rajtis je hundo, la sola akceptita celo de la hundobredado estis la direkta pelado de ŝafoj kaj bovoj. Laŭ la dokumento, iu rajtis peti mortigon de la hundo, se tiu minacis sekurecon de homoj aŭ dombestoj. (eo)
- La Hundabrævið (en feroés "Carta de los perros") es un texto medieval elaborado en las Islas Feroe a mediados del siglo XIV. En él el Løgting (parlamento) establece los lineamientos acerca de la posesión de perros en las islas y cuántos de estos animales se permitían en cada pueblo. Los perros eran aceptados únicamente para el cuidado del ganado y si alguno de ellos llegaba a ocasionar un daño o representar un peligro para alguna persona o sus animales domésticos, ésta podía pedir ante la justicia la ejecución del perro. (es)
- Il termine faroese Hundabrævið (in danese Hundebrevet, in italiano Carta dei cani) indica un documento medievale scritto sulle isole Fær Øer tra il 1350 e il 1400. Si trattava di una legge del Løgting che stabiliva le linee-guida circa il possesso di cani. Tale legge prevedeva che i cani potessero essere accettati soltanto per salvaguardare il bestiame, ma prevedeva anche l'esecuzione di questi animali nel caso avessero arrecati danni a persone o ad altri animali. (it)
|
has abstract
| - L'Hundabrævið (en feroès "Carta dels gossos") és un text legal medieval elaborat a les Illes Fèroe a mitjan segle xiv. En ell el Løgting (parlament) estableix les directrius sobre la possessió de gossos a les illes i quants d'aquests animals es permetien a cada poble. Els gossos eren acceptats únicament per a la cura del bestiar i si algun d'ells arribava a ocasionar algun dany o representava un perill per a alguna persona o els seus animals domèstics, es podia demanar davant la justícia l'execució del gos. Al no existir gaires referències sobre la història medieval de les Illes Fèroe, l'Hundabrævið és el primer document escrit en el qual s'esmenten diversos poblats de l'arxipèlag i serveix, per tant, per a traçar-ne els seus orígens. Els poblats esmentats al Hundabrævið són els següents (de nord a sud): Hattarvík, Kirkja, Viðareiði, Múli, Kunoy, Mikladalur, Húsar, Elduvík, Leirvík, Lamba, Nes, Skála, Strendur, Selatrað, Oyri, Eiði, Hvalvík, Kollafjørður, Vestmanna, Saksun, Nólsoy, Koltur, Miðvágur, Sørvágur, Gásadalur, Mykines, Skálavík, Húsavik, Dalur, Skarvanes, Øravík, Porkeri, Vágur i Fámjin. Se sap que algunes d'aquestes aldees són bastant més antigues, però no són esmentades en documents anteriors, com el Seyðabrævið (Carta de les ovelles) o el Færøyingesaga (Saga dels feroesos). (ca)
- Hundoletero (feroe Hundabrævið) estas mezepoka feroa dokumento, verkita en ĉ. 1350 kaj simile al la ŝafoletero, ĝi estis aldono de la tiama norvega baza leĝaro, la . Ĝian samepokan kopiaĵon rezervas la nacia arĥivejo en Tórshavn. Ĝin verkis la feroa parlamento kaj ĝi estuis specifa aldono al la Landslóg. Ĝi reguligis la nombron de la bredeblaj hundoj en la vilaĝoj: ne ĉiu rajtis je hundo, la sola akceptita celo de la hundobredado estis la direkta pelado de ŝafoj kaj bovoj. Laŭ la dokumento, iu rajtis peti mortigon de la hundo, se tiu minacis sekurecon de homoj aŭ dombestoj. Multaj feroaj komunumoj estis unuafoje menciitaj en tiu dokumento. (eo)
- The Dog Letter (Faroese: hundabrævið) is a Faroese document concerning keeping dogs on the isles. It was written between AD 1350–1400. The document mentions several Faroese villages and islands. (en)
- La Hundabrævið (en feroés "Carta de los perros") es un texto medieval elaborado en las Islas Feroe a mediados del siglo XIV. En él el Løgting (parlamento) establece los lineamientos acerca de la posesión de perros en las islas y cuántos de estos animales se permitían en cada pueblo. Los perros eran aceptados únicamente para el cuidado del ganado y si alguno de ellos llegaba a ocasionar un daño o representar un peligro para alguna persona o sus animales domésticos, ésta podía pedir ante la justicia la ejecución del perro. Al no haber muchas referencias sobre la historia medieval de las Islas Feroe, la Hundabrævið es el primer documento escrito en el que se mencionan varios poblados del archipiélago, y sirve por lo tanto como una referencia de la edad de los mismos. Los poblados mencionados en la Hundabrævið son los siguientes, de norte a sur: , Kirkja, Viðareiði, , Kunoy, Mikladalur, Húsar, , Leirvík, , Nes, Skáli, Strendur, , , Eiði, Hvalvík, Kollafjørður, Vestmanna, , Nólsoy, Koltur, Miðvágur, Sørvágur, Gásadalur, Mykines, Skálavík, Húsavík, , , , Porkeri, Vágur y Fámjin. Varias de estas aldeas son bastante más anteriores al siglo XIV, pero no son mencionadas en documentos más antiguos, como la Seyðabrævið ("Carta de las ovejas") o la Færøyingesaga ("Saga de los feroeses"). (es)
- Il termine faroese Hundabrævið (in danese Hundebrevet, in italiano Carta dei cani) indica un documento medievale scritto sulle isole Fær Øer tra il 1350 e il 1400. Si trattava di una legge del Løgting che stabiliva le linee-guida circa il possesso di cani. Tale legge prevedeva che i cani potessero essere accettati soltanto per salvaguardare il bestiame, ma prevedeva anche l'esecuzione di questi animali nel caso avessero arrecati danni a persone o ad altri animali. Il documento è di grande importanza non tanto per la legge in esso contenuta, quanto per il fatto che qui per la prima volta sono citati i nomi di diversi villaggi e insediamenti nell'arcipelago, e quindi permette di conoscere il numero di insediamenti umani presenti all'epoca. Gli insediamenti nominati per la prima volta nell'Hundabrævið sono: Hattarvík, Kirkja, Viðareiði, , Kunoy, Mikladalur, Húsar, , Leirvík, , Nes, Skála, Strendur, , , Eiði, , , Vestmanna, , Nólsoy, Koltur, Miðvágur, Sørvágur, , , Skálavík, , , , , Porkeri, Vágur e Fámjin. Probabilmente, molti di questi esistevano già prima del XIV secolo, ma non sono citati in documenti più antichi come il o la Saga dei Faroesi. (it)
- Hundbrevet (färöiska: Hundabrævið, danska: Hundebrevet) är ett brev, skrivet på Färöarna mellan 1350 till 1400. Brevet handlar om hundavel på öarna, men har i modern tid blivit en viktig källa till att fastställa flera färöiska byars åldrar. Byar och samhällen som första gång nämns i Hundbrevet är följande, från norr till söder: Hattarvík, Kirkja, Viðareiði, Múli, Kunoy, Mikladalur, Húsar, Elduvík, Leirvík, Lambi, Nes, Skála, Strendur, Selatrað, Oyri, Eiði, Hvalvík, Kollafjørður, Vestmanna, Saksun, Nólsoy, Koltur, Miðvágur, Sørvágur, Gásadalur, Mykines, Skálavík, Húsavík, Dalur, Skarvanes, Øravík, Porkeri, Vágur och Fámjin. Flera av dessa orter kan vara betydligt äldre, men nämns varken i de tidigare Fårbrevet eller Färingasagan. (sv)
|