The Dewar–Chatt–Duncanson model is a model in organometallic chemistry that explains the chemical bonding in transition metal alkene complexes. The model is named after Michael J. S. Dewar, Joseph Chatt and . The alkene donates electron density into a π-acid metal d-orbital from a π-symmetry bonding orbital between the carbon atoms. The metal donates electrons back from a (different) filled d-orbital into the empty π* antibonding orbital. Both of these effects tend to reduce the carbon-carbon bond order, leading to an elongated C−C distance and a lowering of its vibrational frequency.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Model de Dewar-Chatt-Duncanson (ca)
- Dewar-Chatt-Duncanson-Modell (de)
- Modelo de Dewar-Chatt-Duncanson (es)
- Dewar–Chatt–Duncanson model (en)
|
| rdfs:comment
| - Das Dewar-Chatt-Duncanson-Modell (DCD-Modell) ist ein Bindungsmodell der Organometallchemie zur Beschreibung von . Das Modell ist nach Michael J. S. Dewar, Joseph Chatt und benannt, die es 1951 (Dewar) bis 1953 (Chatt und Duncanson) entwickelten. Das Modell kann auch auf , und angewendet werden. Mithilfe des DCD-Modells gelang es zum Beispiel, mehr als 100 Jahre nach der Entdeckung des Zeise-Salzes im Jahr 1827, die chemische Bindung darin zu erklären. Das DCD-Modell wurde mit quantenchemischen Rechnungen unter anderem von Roald Hoffmann und Gernot Frenking weiter untersucht. (de)
- El model Dewar–Chatt–Duncanson és un model en química organometàl·lica que explica el tipus d'enllaç químic entre un alquè i un metall (complex π) en certs compostos organometàl·lics. El model és anomenat després que , Joseph Chatt i . En la sal de Zeise, K[PtCl3C2H4)].H2O, la longitud de vincle C-C ha augmentat a 134 picometres de 133 pm en l'etilè. En el compost de níquel Ni(CH2CH2)(PPh3)2, el valor és 143 pm. (ca)
- The Dewar–Chatt–Duncanson model is a model in organometallic chemistry that explains the chemical bonding in transition metal alkene complexes. The model is named after Michael J. S. Dewar, Joseph Chatt and . The alkene donates electron density into a π-acid metal d-orbital from a π-symmetry bonding orbital between the carbon atoms. The metal donates electrons back from a (different) filled d-orbital into the empty π* antibonding orbital. Both of these effects tend to reduce the carbon-carbon bond order, leading to an elongated C−C distance and a lowering of its vibrational frequency. (en)
- El modelo de Dewar-Chatt-Duncanson es un modelo en química organometálica que explica el tipo de enlace químico entre un alqueno y un metal (complejo π) en ciertos compuestos organometálicos. El nombre del modelo es en honor a , y L. A. Duncanson. En la sal de Zeise, K[PtCl3C2H4)].H2O, la longitud de enlace C-C ha aumentado a 134 pm de los 133 pm en el etileno. En el compuesto de níquel Ni(CH2CH2)(PPh3)2, el valor es 143 pm. (es)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - El model Dewar–Chatt–Duncanson és un model en química organometàl·lica que explica el tipus d'enllaç químic entre un alquè i un metall (complex π) en certs compostos organometàl·lics. El model és anomenat després que , Joseph Chatt i . L'alquè àcid π dona densitat electrònica en un orbital "d" del metall a partir de la simetria π de l'Orbital molecular entre els àtoms de carboni. El metall electrons a partir d'un orbital d ple diferent a l'Orbital d'antienllaç. Tots dos efectes tendeixen a reduir l'ordre d'enllaç carboni-carboni, conduint a una distància C-C elongada i la disminució de la seva freqüència vibracional. En la sal de Zeise, K[PtCl3C2H4)].H2O, la longitud de vincle C-C ha augmentat a 134 picometres de 133 pm en l'etilè. En el compost de níquel Ni(CH2CH2)(PPh3)2, el valor és 143 pm. La interacció també causa que els àtoms de carboni es "rehibrideixen", de sp2 a sp3, el que està indicat per la flexió dels àtoms d'hidrogen en l'etilè en direcció oposada al metall. Els càlculs in silico mostren que el 75% de l'energia d'enllaç es deu a la donació directa, i el 25% a la retrodonació. Aquest model és una manifestació específica del model més general de . (ca)
- El modelo de Dewar-Chatt-Duncanson es un modelo en química organometálica que explica el tipo de enlace químico entre un alqueno y un metal (complejo π) en ciertos compuestos organometálicos. El nombre del modelo es en honor a , y L. A. Duncanson. El alqueno ácido π dona densidad electrónica en un orbital d del metal a partir de la simetría π del orbital enlazante entre los átomos de carbono (I). El metal retrodona electrones a partir de un orbital d lleno diferente al orbital antienlazante π* (II). Ambos efectos tienden a reducir el orden de enlace carbono-carbono, conduciendo a una distancia C-C elongada y la disminución de su frecuencia vibracional. En la sal de Zeise, K[PtCl3C2H4)].H2O, la longitud de enlace C-C ha aumentado a 134 pm de los 133 pm en el etileno. En el compuesto de níquel Ni(CH2CH2)(PPh3)2, el valor es 143 pm. La interacción también ocasiona que los átomos de carbono se "rehibridicen", de sp2 a sp3, lo que está indicado por la flexión de los átomos de hidrógeno en el etileno en dirección opuesta al metal. Los cálculos in silico muestran que el 75% de la energía de enlace se debe a la donación directa, y el 25% a la retrodonación. Este modelo es una manifestación específica del modelo más general de retrodonación π. (es)
- Das Dewar-Chatt-Duncanson-Modell (DCD-Modell) ist ein Bindungsmodell der Organometallchemie zur Beschreibung von . Das Modell ist nach Michael J. S. Dewar, Joseph Chatt und benannt, die es 1951 (Dewar) bis 1953 (Chatt und Duncanson) entwickelten. Das Modell kann auch auf , und angewendet werden. Mithilfe des DCD-Modells gelang es zum Beispiel, mehr als 100 Jahre nach der Entdeckung des Zeise-Salzes im Jahr 1827, die chemische Bindung darin zu erklären. Das DCD-Modell wurde mit quantenchemischen Rechnungen unter anderem von Roald Hoffmann und Gernot Frenking weiter untersucht. (de)
- The Dewar–Chatt–Duncanson model is a model in organometallic chemistry that explains the chemical bonding in transition metal alkene complexes. The model is named after Michael J. S. Dewar, Joseph Chatt and . The alkene donates electron density into a π-acid metal d-orbital from a π-symmetry bonding orbital between the carbon atoms. The metal donates electrons back from a (different) filled d-orbital into the empty π* antibonding orbital. Both of these effects tend to reduce the carbon-carbon bond order, leading to an elongated C−C distance and a lowering of its vibrational frequency. In Zeise's salt K[PtCl3(C2H4)].H2O the C−C bond length has increased to 134 picometres from 133 pm for ethylene. In the nickel compound Ni(C2H4)(PPh3)2 the value is 143 pm. The interaction also causes carbon atoms to "rehybridise" from sp2 towards sp3, which is indicated by the bending of the hydrogen atoms on the ethylene back away from the metal. In silico calculations show that 75% of the binding energy is derived from the forward donation and 25% from backdonation. This model is a specific manifestation of the more general π backbonding model. (en)
|
| gold:hypernym
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is Wikipage disambiguates
of | |
| is known for
of | |
| is known for
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
