| rdfs:comment
| - الشَمَّاس هو خادم الكنيسة المسيحية. (ar)
- Jáhen či diakon (z řeckého διάκονος diakonos, služebník, nebo také číšník) je v křesťanských církvích označení pro pověřeného člověka, který vykonává službu charitativního a administrativního charakteru, aktivně se podílí na bohoslužbách, předčítá posvátné texty, vyučuje náboženství a podobně. Pro svůj úřad musí být vysvěcen. V katolické, pravoslavné, anglikánské, starokatolické a husitské církvi je jáhenství prvním stupněm svátosti svěcení (jáhen » kněz » biskup), v mnohých jiných tuto funkci zastávají laikové. (cs)
- Ο όρος διάκονος σημαίνει κατά βάση «υπηρέτης». Στην ορολογία των χριστιανικών εκκλησιών μπορεί να σημαίνει είτε τον χριστιανό ως υπηρέτη του Θεού είτε εκκλησιαστικό αξίωμα. (el)
- Diakono (greke: ὁ διάκονος aŭ ἡ διάκονος, servisto aŭ servistino; ἡ διακονία - la servado) indikas en kristanismo homojn, kiuj plenumas certan oficon en la eklezio. (eo)
- A deacon is a member of the diaconate, an office in Christian churches that is generally associated with service of some kind, but which varies among theological and denominational traditions. Major Christian churches, such as the Catholic Church, the Oriental Orthodox Churches, the Eastern Orthodox Church, the Scandinavian Lutheran Churches, the Methodist Churches, the Anglican Communion, and the Free Church of England, view the diaconate as an order of ministry. (en)
- Diakonoa (grezierazko diákonos, διάκονος, hitzetik ekarria, eusk: "zerbitzari" edo "mezulari") eliza katolikoko hierarkiako behe-maila bat da, apaizaren eta apezpikuaren azpian, liturgian lagundu eta sakramentu zenbait ere eman ditzakeena. Eliza protestantean elizaren ministerioan eta gobernuan laguntzen du. (eu)
- Un diácono (del griego διακονος, diakonos, y luego del latín diaconus, «servidor») es considerado un servidor, un clérigo o un ministro eclesiástico, cuyas calificaciones y funciones muestran variaciones según las distintas ramas del cristianismo. En las Iglesias católica apostólica romana, copta y ortodoxa se refiere así a aquel que ha recibido el grado inferior del sacramento del Orden Sagrado por la imposición de las manos del obispo, y por lo tanto se le considera la imagen sacramental de Cristo servidor, en virtud de la Sagrada Escritura que especifica: «Porque el Hijo del Hombre no vino para ser servido, sino para servir, y para dar su vida en rescate por muchos» (Evangelio de Marcos 10, 45). (es)
- 보조자(공동번역성서), 부제(가톨릭, 성공회)(副祭, 영어: deacon)는 기독교에서 사제를 보좌하는 성직자를 말한다. 단, 동방 정교회에서는 보제(輔祭)라고 하는데, 보조자와 어원은 같다. 개신교에서는 평신도직인 집사(執事)이다. (ko)
- 執事（しつじ、ギリシア語: διακονος, ラテン語: diaconus, 英語: deacon）とは、キリスト教会における役職の一つ。また、その役職を担う人を指す。 (ja)
- Het woord diaken komt van het Griekse woord: διακονος, diakonos, dat dienaar betekent. De term komt al voor in de Bijbel: de vroegste christelijke gemeenten hadden diakens (diakenen). (nl)
- Il diacono è il ministro di culto che ha ricevuto il primo grado del sacramento dell'ordine in alcune confessioni cristiane (cattolica, ortodossa e anglicana). Nelle Chiese riformate, il diaconato è un ministero riconosciuto e istituito nella comunità locale. I diaconi e le diaconesse fanno parte del concistoro o consiglio di Chiesa, e generalmente hanno il compito di organizzare le attività di solidarietà e assistenza all'interno e all'esterno della Chiesa locale. (it)
- O termo diácono (do grego antigo διάκονος, "ministro", "servo", "ajudante") é aplicado aos clérigos de igrejas de origem cristãs, nas suas várias denominações. A forma feminina chama-se diaconisa. Dependendo da tradição denominacional, o diácono pode ser permanente ou um estágio para a ordenação presbiterial. (pt)
- Diakonat (gr. διάκονος diákonos „sługa”) – pierwszy z trzech stopni święceń sakramentalnych w katolicyzmie i prawosławiu oraz trzecia posługa urzędu duchownego w Kościołach protestanckich. (pl)
- En diakon (grek. διάκονος (diákonos), "tjänare") är en yrkestitel (vigningstjänst) inom flera kristna samfund. (sv)
- 執事（英語：deacon），天主教會、正教會又稱爲助祭，天主教會舊稱六品，新教會又稱会吏，是基督教的一個神職，传统的三级聖品制中最低的一級，在主教、司铎之下。 (zh)
- Дия́кон (грец. διάκονος — «служитель») — клірик в християнстві, духовна особа. Це перший ступінь святого Таїнства Священства із трьох можливих (диякон, пресвітер, єпископ) в ієрархії Церкви. У його обов'язки входить співслужіння єпископам і пресвітерам при уділенні ними святих Таїнств, здійсненні богослужінь. (uk)
- Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe. Pròpiament els diaques no són sacerdots, no reben el sacerdoci ministerial, tot i pertànyer a l'orde sagrat, segons el catecisme de l'Església Catòlica.La funció del diaca és assistir i ajudar els bisbes. La seva missió és col·laborar amb el presbiteri diocesà. En aquest sentit serveixen l'altar, proclamen l'evangeli i ajuden els preveres en les funcions pròpies del diaca que els han estat encomanades. Poden exhortar el poble fidel (predicació), poden administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni així com repartir la sagrada eucaristia, presidir els funerals i dur a terme els sagramentals establerts en el ri (ca)
- Der Diakon (altgriechisch διάκονος diákonos „Diener, Helfer, Bote“) bekleidet ein geistliches Amt innerhalb der Kirche, den Diakonat. Seine Aufgaben beschränken sich nicht auf die Diakonie, sondern umfassen wie die der anderen geistlichen Ämter auch Verkündigung (μαρτυρία martyría „Zeugnis“) und Gottesdienst (Liturgie, λειτουργία leiturgía „Gemeindedienst“). Diakone waren ursprünglich Gehilfen der Apostel zur Verwaltung des gemeinsamen Vermögens und zur Leitung der gemeinsamen Mahlzeiten – und wohl damit verbunden auch der Eucharistie. (de)
- Diaken (bahasa Belanda: diaken) atau Diakon (bahasa Yunani: διάκονος, diakonos; bahasa Latin: diaconus) adalah anggota diakonat, yakni jawatan pelayanan dalam Gereja. Wujud pelayanan diakon berbeda-beda menurut masing-masing aliran teologi dan denominasi yang ada dalam agama Kristen. Dalam beberapa aliran, diakonat adalah jawatan rohaniwan (tertahbis); sementara dalam aliran lain, diakonat adalah jawatan awam (tidak tertahbis). Di beberapa Gereja, misalnya Gereja Katolik, Gereja Ortodoks Timur, dan gereja Anglikan, diakonat dipandang sebagai bagian dari kaum rohaniwan. (in)
- Le diacre ou la diaconesse (du grec διάκονος / diakonos, « serviteur, assistant ») est une personne qui assiste le dirigeant d'une église locale chrétienne et a la responsabilité de certaines activités. Les diacres étaient à l'origine les assistants des apôtres dans la gestion des biens et des repas communs. Alors que le prêtre est le signe du Christ rassembleur, le diacre est signe du Christ serviteur. Au sein de sa communauté, le diacre a un rôle spirituel qui peut comprendre la prédication (μαρτυρία, marturía, « témoignage ») et le culte (λειτουργία, leitourgía, « liturgie »). (fr)
- Диа́кон (разговорная форма дья́кон; др.-греч. διάκονος — «служитель; официант») — лицо, проходящее церковное служение на первой, низшей степени священства. Ниже их по чину — иподиаконы. Диаконы помогают епископам и священникам в богослужении, но самостоятельно предстоять на христианском собрании и совершать таинства не могут. Совершение литургии и богослужений суточного круга возможно осуществлять без диакона, поскольку епископ или священник может возглавлять богослужения в одиночку. (ru)
|
.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)