| rdfs:comment
| - D̦ (minuscule : d̦), appelé D virgule souscrite, était un graphème utilisé dans l'écriture du roumain ou du nénètse. Il s'agit de la lettre D diacritée d'une virgule souscrite. Il est utilisé en live, mais dans la pratique les caractères codés pour D cédille sont utilisés pour le représenter pour des raisons techniques historiques. Ce dernier a sa cédille remplacée par une virgule souscrite dans plusieurs fontes adaptées au live. (fr)
- D̦, d̦ (D с запятой снизу) — буква расширенной латиницы, ранее использовавшаяся в румынском языке. (ru)
- La D̦ és una lletra que formava part de l'alfabet romanès per representar el so /z/ o /dz/ si es derivava d'una d llatina (per exemple, d̦i, pronunciat /zi/ venia del llatí die , dia). Era l'equivalent de les lletres ciríl·liques З i Ѕ. Aquesta lletra va ser introduïda per primera vegada per al seu llibre de 1819 Ortographia romana sive Latino–Valachica, una cum clavis, qua penetralia originationis vocum reserantur...: " d̦ sicut Latinorum z ac cyrillicum з". El 1844, Ioan Eliade va presentar d̦ de nou, a la seva revista Curierul de ambe sexe, com a substitut de з. (ca)
- D-comma (majuscule: D̦, minuscule: d̦) is a letter that was part of the Romanian alphabet to represent the sound /z/ or /dz/ if it was derived from a Latin d (e.g. d̦i, pronounced /zi/ came from Latin die, day). It was the equivalent of the Cyrillic letters З and Ѕ. This letter was first introduced by Petru Maior in his 1819 book Ortographia romana sive Latino–Valachica, una cum clavis, qua penetralia originationis vocum reserantur...: "d̦ sicut Latinorum z ac cyrillicum з". In 1844, Ioan Eliade introduced d̦ again, in his magazine Curierul de ambe sexe, as a substitute for з. (en)
|
| has abstract
| - La D̦ és una lletra que formava part de l'alfabet romanès per representar el so /z/ o /dz/ si es derivava d'una d llatina (per exemple, d̦i, pronunciat /zi/ venia del llatí die , dia). Era l'equivalent de les lletres ciríl·liques З i Ѕ. Aquesta lletra va ser introduïda per primera vegada per al seu llibre de 1819 Ortographia romana sive Latino–Valachica, una cum clavis, qua penetralia originationis vocum reserantur...: " d̦ sicut Latinorum z ac cyrillicum з". El 1844, Ioan Eliade va presentar d̦ de nou, a la seva revista Curierul de ambe sexe, com a substitut de з. El 23 d'octubre de 1858, l'Eforia Instrucțiunii Publice de Valàquia va emetre un decret en què, entre altres normes, s'adoptava per tercera vegada d̦ en lloc del ciríl·lic з. Tanmateix, la regla no s'adoptarà completament fins més tard. Prenent l'assumpte a les seves mans, el ministre d'Afers Interiors Ion Ghica va declarar el 8 de febrer de 1860 que qui en la seva ordre ignorés el nou alfabet de transició seria acomiadat. A Moldàvia, l'alfabet de transició i la lletra d̦ es van adoptar molt més tard. A la seva gramàtica, publicada a París el 1865, Vasile Alecsandri va adoptar aquest signe en lloc de з, veient la coma sota d com una s petita (d̦ sovint es pronunciava /dz/, /ds/. Aquest va ser també el cas de ș — ss i ț — ts ). Aquesta carta va ser abandonada l'any 1904 i ja no s'utilitza. Ḑ ḑ forma part de l'alfabet livonià, però s'escriu amb una cedilla. (ca)
- D-comma (majuscule: D̦, minuscule: d̦) is a letter that was part of the Romanian alphabet to represent the sound /z/ or /dz/ if it was derived from a Latin d (e.g. d̦i, pronounced /zi/ came from Latin die, day). It was the equivalent of the Cyrillic letters З and Ѕ. This letter was first introduced by Petru Maior in his 1819 book Ortographia romana sive Latino–Valachica, una cum clavis, qua penetralia originationis vocum reserantur...: "d̦ sicut Latinorum z ac cyrillicum з". In 1844, Ioan Eliade introduced d̦ again, in his magazine Curierul de ambe sexe, as a substitute for з. On 23 October 1858, the Eforia Instrucțiunii Publice of Wallachia issued a decree in which, among other rules, d̦ was for the third time adopted instead of Cyrillic з. However, the rule would not be fully adopted until later. Taking the matter in his hands, internal affairs minister Ion Ghica stated on 8 February 1860 that whoever in his order ignored the new transitional alphabet would be fired. In Moldavia, the transitional alphabet and the letter d̦ was adopted much later. In his grammar, published in Paris in 1865, Vasile Alecsandri adopted this sign instead of з, viewing the comma below d as a small s (d̦ was often pronounced /dz/, /ds/. This was also the case with ș—ss and ț—ts). This letter was abandoned in 1904 and is no longer in use. Ḑ ḑ is part of the Livonian alphabet but is written with a cedilla. (en)
- D̦ (minuscule : d̦), appelé D virgule souscrite, était un graphème utilisé dans l'écriture du roumain ou du nénètse. Il s'agit de la lettre D diacritée d'une virgule souscrite. Il est utilisé en live, mais dans la pratique les caractères codés pour D cédille sont utilisés pour le représenter pour des raisons techniques historiques. Ce dernier a sa cédille remplacée par une virgule souscrite dans plusieurs fontes adaptées au live. (fr)
- D̦, d̦ (D с запятой снизу) — буква расширенной латиницы, ранее использовавшаяся в румынском языке. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
