About: dbr:Courtly_love     Goto   Sponge   Distinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:Saint, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FCourtly_love

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • حب نبيل (ar)
  • Amor cortès (ca)
  • Minne (de)
  • Korteza amo (eo)
  • Amor cortés (es)
  • Cinta bahaduri (in)
  • Amor cortese (it)
  • Amour courtois (fr)
  • 궁정연애 (ko)
  • ミンネ (ja)
  • Hoofse liefde (nl)
  • Куртуазность (ru)
  • Hövisk kärlek (sv)
  • 宫廷爱情 (zh)
  • Куртуазна любов (uk)
rdfs:comment
  • Minne (mittelhochdeutsch für „Liebe“) ist eine spezifisch mittelalterliche Vorstellung von gegenseitiger gesellschaftlicher Verpflichtung, ehrendem Angedenken und Liebe, die die adlige Feudalkultur des Hochmittelalters prägte. Das mittelhochdeutsche Wort minne wird seit dem 19. Jahrhundert als literaturgeschichtlicher und rechtshistorischer Fachbegriff gebraucht. (de)
  • Bahaduri (bahasa Inggris: Courtly love, bahasa Prancis: Amour courtois) adalah sebuah konsepsi harfiah dari kecintaan yang dipegang kaum bangsawan dan kesatria. Sastra abad pertengahan diisi dengan contoh-contoh kesatria yang melakukan petualangan dan menunjukkan berbagai jasa kepada seorang wanita karena "cinta kesatria" mereka. Jenis cinta ini aslinya merupakan fiksi sastra yang dibuat untuk hiburan bangsawan, tetapi seiring berjalannya waktu, gagasan tentang cinta berubah dan meraih audien yang lebih besar. (in)
  • L'amor cortese è un termine creato dal critico francese Gaston Paris nel 1883 per indicare la concezione filosofica, letteraria e sentimentale dell'amore, all'epoca dei trovatori delle corti provenzali, basata sull'idea che solo chi ama possiede un cuore nobile. (it)
  • ミンネ(独:Minne)は、中世ヨーロッパの騎士道精神に基づく恋愛である。ドイツ以外の国々では、仏:Amour courtois, 英:Courtly love(宮廷の愛、宮廷恋愛、宮廷風恋愛)などと呼ばれる。 (ja)
  • De hoofse liefde of hoofse minne was een middeleeuwse culturele vorm van verfijnde liefdesbeleving. (nl)
  • Hövisk kärlek var under medeltiden och tidigmodern tid ett inslag i europeisk litteratur och kultur. Den tog sig uttryck som ett antal gemensamma drag – framför allt uttryckta som manligt begär, även om det även fanns kvinnliga motsvarigheter såsom Gaspara Stampa. Dessa drag innebar ofta att poeten skulle besjunga en musa (i många fall en verklig kvinna), att musan skulle beskrivas som överlägsen mannen och att mannen av någon anledning inte kunde få kvinnan. (sv)
  • 宫廷爱情是中世纪欧洲高贵的骑士向贵族女士表达爱与钦佩的概念。一般来说,宫廷爱情是秘密的,发生在贵族成员之间。它一般没有夫妻关系老练。11世纪末期,宫廷爱情发生于阿基坦、普罗旺斯、香槟、勃艮第公國等地。 (zh)
  • كان الحب النبيل أو الحب البلاطي أو الحب الفروسي أو الحب الكورتوازي (بالفرنسية: amour courtois) مفهومًا أدبيًا للحب في القرون الوسطى في أوروبا يركز على خُلقي النُبل والمروءة. تحفل الأعمال الأدبية في العصور الوسطى بقصص عن فرسان يغامرون ويؤدون أعمالًا أو خدمات متنوعة لسيدات بسبب «حبهم النبيل». كان هذا النوع من الحب في الأصل نوعًا من أنواع الأدب الخيالي الذي أُلِّف لتسلية النبلاء، ولكن -بمرور الوقت- تغير هذا المفهوم واجتذب عددًا أكبر من الناس. تطورت «لعبة الحب» في العصور الوسطى المزدهرة حول هذه المفاهيم باعتبارها مجموعة من الممارسات الاجتماعية. اعتُبرت «المحبة النبيلة» ممارسة تعزز من ثراء وتجمل الفرد. (ar)
  • L'amor cortès o amor cortés, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un "triangle amorós" entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada-, que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen , en masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els , que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicamen (ca)
  • La korteza amo estas tipo de amo prikantata de la mezepokaj trobadoroj en lirikaĵoj nomataj mezepokaj amkantoj, kiu ĉefe celis noblan kaj subtilan manieron rilatiĝi al la amo. Ĝi simbolas la strebon al perfekta amo dediĉita al damo ĝenerale edziniĝinta kaj nobela, do ofte neatingebla. Ĝi estas perfektigo kaj plifortigo de la animo kaj de la koro. Oni foje uzas la vorton Fin'amor (elp. [finamur]), kiu en la okcitana lingvo baziĝis sur tri fundamentaj nocioj: "mezura", "joven", "jòi". La korteza amo karakterizas per forto de la deziro, nova maniero ami: "mi amas, do mi kantas"! (eo)
  • El amor cortés es un concepto literario creado en la Europa medieval que expresaba el amor en forma noble, sincera y caballeresca, y que se origina en la poesía lírica en lengua occitana. El trovador, poeta provenzal de condición noble, y más respetado que los juglares plebeyos, era la figura destacada en este tema. La relación que se establecía entre el caballero y la dama era comparable a la relación de vasallaje.​ Generalmente, el amor cortés era secreto y entre los miembros de la nobleza;​ dado que los matrimonios eran arreglados entre las familias y se realizaban por conveniencia, el amor cortés no era un amor bendecido por el sacramento del matrimonio, en el seno de parejas formales; sino, en la gran mayoría de los casos, adúltero o prohibido.​​ (es)
  • L’amour courtois ou fin'amor d'après l'occitan, est une expression désignant au Moyen Âge la façon d'aimer avec courtoisie, respect et honnêteté, sa ou son partenaire, dans le but commun d'atteindre la joie (joï en occitan) et le bonheur. On en trouve les premières traces dans les poésies des troubadours du Midi de la France, le pays d'oc. Les plus anciennes chansons dont on garde la trace sont celles de Guillaume IX d'Aquitaine, grand-père d'Aliénor. Autour d'Aliénor, notamment grâce à Chrétien de Troyes, va s'épanouir cet art de vivre avec sa doctrine et ses règles, strictes comme celles d'une cour, art de vivre qui va donner à l'amour une place primordiale dans les productions des XIIe et XIIIe siècles. Les traces écrites débutant avec les troubadours et les trobairitz, il se poursuivra (fr)
  • 궁정연애(宮庭戀愛, 프랑스어: amour courtois, 오크어: fin'amor)는 중세 유럽 궁정문학의 근간을 이루는 연애관이다. 기사도적 사랑이라고도 하며, 로맨스라는 말이 여기서 비롯되었다. 당대의 명칭은 Fin'amor로, amor은 사랑을, fine은 완미 완벽 등을 뜻한다. 후대에, 궁정 귀족들의 연애관이라 하여 amour courtois(궁정연애)라는 이름으로도 불리게 되었다. 11세기 남부 프랑스의 독특한 사회환경에서 유래한 것으로, 성곽 내의 사회에서 귀부인들을 향한 남자들의 정염이 일종의 이상화, 정신화, 숭고화를 거친 것이다. 남자는 한낱 여성을 사랑하는 것이 아닌 성녀를 섬긴다. 귀부인은 고결하여 쉽게 마음을 허락치 않으며, 변덕스러워 기사에게 무리한 요구를 한다. 이러한 사랑의 고난을 충성스러운 기사는 극복해나가려 한다. 또한 이러한 사랑은 흔히 혼외정사로, 그 은밀함을 특징으로 한다. (ko)
  • Куртуа́зность, куртуа́зия (англ. courtly love; фр. amour courtois от courtois — учтивый, рыцарский) — система правил поведения при дворе или набор качеств, которыми должен был обладать придворный в Средние века — раннее Новое время. (ru)
  • Куртуа́зна любо́в — одна із культурно-історичних форм любові, заснована головним чином на стосунках між чоловіком (молодим лицарем) та жінкою (дамою). Куртуазна любов — це середньовічна європейська концепція лицарського благородства і вираження любові і захоплення. Як правило, стосунки куртуазної любові були таємницею і мали місце тільки серед дворянства. Її також зазвичай не було між чоловіком і дружиною. (uk)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Siege_castle_love_Louvre_OA6933.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Leighton-God_Speed!.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Court_of_Love_in_Provence_in_the_Fourteenth_Century_Manuscript_of_the_National_Library_of_Paris.png
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Courtly_scenes_Louvre_MRR197.jpg
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Sir_Launcelot_greets_Queen_Guinevere.png
sameAs
thumbnail
has abstract
  • كان الحب النبيل أو الحب البلاطي أو الحب الفروسي أو الحب الكورتوازي (بالفرنسية: amour courtois) مفهومًا أدبيًا للحب في القرون الوسطى في أوروبا يركز على خُلقي النُبل والمروءة. تحفل الأعمال الأدبية في العصور الوسطى بقصص عن فرسان يغامرون ويؤدون أعمالًا أو خدمات متنوعة لسيدات بسبب «حبهم النبيل». كان هذا النوع من الحب في الأصل نوعًا من أنواع الأدب الخيالي الذي أُلِّف لتسلية النبلاء، ولكن -بمرور الوقت- تغير هذا المفهوم واجتذب عددًا أكبر من الناس. تطورت «لعبة الحب» في العصور الوسطى المزدهرة حول هذه المفاهيم باعتبارها مجموعة من الممارسات الاجتماعية. اعتُبرت «المحبة النبيلة» ممارسة تعزز من ثراء وتجمل الفرد. ظهر الحب النبيل في نهاية القرن الحادي عشر في البلاطات الدوقية والأميرية، مثل: أقطانية، وبروفانس، وشامبانيا، ودوقية بورغونيا، ومملكة صقلية النورماندية. إن الحب النبيل -في جوهره- تجربة تتراوح بين الرغبة الجنسية والتواصل الروحي، «حب مُحرَّم ولكنه رفيع أخلاقيًا، عاطفي ولكنه منضبط، مُذل ومُمَجِد، بشري ومتسامي في آنٍ واحد». بدأ مصطلح «حب نبيل» في الانتشار في الأوساط الشعبية على يد غاستون باريس ليصير منذ ذلك الحين خاضعًا لعدد كبير من التعريفات والاستخدامات. (ar)
  • L'amor cortès o amor cortés, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un "triangle amorós" entre amant – dama – marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada-, que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen , en masculí, com és el cas de Bernat de Ventadorn. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els , que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser un , és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el . A partir d'ací, apareix tota una temàtica que ve acompanyada per tot un vocabulari específic que contribueix a la riquesa de la trobadoresca. Tal amor passava per diverses etapes: * Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista. * Culte de la dama de lluny (amor de lonh). * Declaració de la devoció apassionada. * Rebuig per part de la virtuosa dama. * Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna. * Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d'amor). * Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama. * Consumació de l'amor secret. * Un munt d'aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció. (ca)
  • La korteza amo estas tipo de amo prikantata de la mezepokaj trobadoroj en lirikaĵoj nomataj mezepokaj amkantoj, kiu ĉefe celis noblan kaj subtilan manieron rilatiĝi al la amo. Ĝi simbolas la strebon al perfekta amo dediĉita al damo ĝenerale edziniĝinta kaj nobela, do ofte neatingebla. Ĝi estas perfektigo kaj plifortigo de la animo kaj de la koro. Oni foje uzas la vorton Fin'amor (elp. [finamur]), kiu en la okcitana lingvo baziĝis sur tri fundamentaj nocioj: "mezura", "joven", "jòi". * La Mezura [mezüro] (= mezuro) kontrolas la rilatojn inter la homoj kaj la sentoj, kaj ordigas la mondon kaj socion. * La Joven [ĝuben] (= juneco) estas aro da valoroj partigita de la sama socia grupo, precipe la junaj fraŭloj kiuj serĉas amon. * La Jòi [ĝoj] (~= ĝojo) povas esti la ekstazo de la amoremulo, kaj la (eĉ fizika) ĝuo post atingo de tiu ĉi amo. Ni ne forgesu la erotikan aspekton de la trobadora literaturo ! La korteza amo karakterizas per forto de la deziro, nova maniero ami: "mi amas, do mi kantas"! (eo)
  • Minne (mittelhochdeutsch für „Liebe“) ist eine spezifisch mittelalterliche Vorstellung von gegenseitiger gesellschaftlicher Verpflichtung, ehrendem Angedenken und Liebe, die die adlige Feudalkultur des Hochmittelalters prägte. Das mittelhochdeutsche Wort minne wird seit dem 19. Jahrhundert als literaturgeschichtlicher und rechtshistorischer Fachbegriff gebraucht. (de)
  • El amor cortés es un concepto literario creado en la Europa medieval que expresaba el amor en forma noble, sincera y caballeresca, y que se origina en la poesía lírica en lengua occitana. El trovador, poeta provenzal de condición noble, y más respetado que los juglares plebeyos, era la figura destacada en este tema. La relación que se establecía entre el caballero y la dama era comparable a la relación de vasallaje.​ Generalmente, el amor cortés era secreto y entre los miembros de la nobleza;​ dado que los matrimonios eran arreglados entre las familias y se realizaban por conveniencia, el amor cortés no era un amor bendecido por el sacramento del matrimonio, en el seno de parejas formales; sino, en la gran mayoría de los casos, adúltero o prohibido.​​ ... q'ieu e midonz jassam / en la chambra on amdui nos mandem / uns rics convens don tan gran joi atendi, / qe.l seu bel cors baisan rizen descobra / e qe.l remir contra.l lum de la lampa ... que yo y mi señora yazcamos en la cámara en la que ambos fijemos una preciosa cita, de la que espero tanto placer que descubra su hermoso cuerpo, besando y riendo, y que lo contemple contra la luz de la lámpara​ Iniciado como una ​ creada para el entretenimiento de la nobleza y la justificación ideológica de su posición social,​ su capacidad atractiva lo transformó en un vehículo de "educación sentimental" que influyó en los comportamientos reales, siendo considerado una práctica enriquecedora y sofisticada;​​ una experiencia intermedia entre el deseo erótico y el espiritual, que aunque pueda parecer contradictorio, era vivido como "un amor a la vez ilícito y moralmente elevador, apasionado y disciplinado, humillante y exaltante, humano y trascendente".​ Aunque sus precedentes se han rastreado en la poesía árabe (Ibn Dawud, Ibn Hazm),​ o entre la literatura de los cátaros,​ o en la prosodia eclesiástica; sus comienzos pueden localizarse a finales del siglo XI en las cortes condales, ducales o principescas de Aquitania, Provenza, Champaña, Borgoña y la Sicilia normanda.​ Se extendió durante el siglo XII, en buena parte por la protección de poderosas damas, como Leonor de Aquitania (nieta de Guillermo IX de Aquitania, vinculado al comienzo del movimiento —quizá el primer trovador en occitano, tras volver de las Cruzadas—) y María de Francia, condesa de Champaña y mecenas de Chrétien de Troyes (Lancelot ou le Chevalier de la charrette). Continuó en los siglos finales de la Edad Media (Leys d'amors o Flors del Gay Saber "de los siete trovadores de Tolosa", siglo XIV), extendiéndose por los reinos cristianos de Europa Occidental (la lírica catalana -Guilhem de Berguedan-, la lírica galaico-portuguesa -Martín Codax-, el minnesang alemán -Gottfried von Strassburg- o el dolce stil nuovo italiano de la época de Dante, autores ingleses como Geoffrey Chaucer, John Gower o Thomas Malory), y entroncando con el pre-Renacimiento y con otros temas y géneros (particularmente, los libros de caballerías). Entre los más destacados cultivadores del tema poético del amor cortés estuvieron Marcabrú, Bernart de Ventadorn, Giraut de Bornelh​ o Peire Vidal. También lo hicieron destacados personajes de la época, como los reyes Alfonso II de Aragón (llamado "el Casto") y Ricardo I de Inglaterra (llamado "Corazón de León"), el duque Guillermo de Aquitania (llamado "el Trovador"), el conde,​ o , .​ La expresión "amor cortés" (amour courtois), fue acuñada por Gaston Paris en 1883;​ mientras que en la época de los trovadores se usaban expresiones como fin'amor ("fino amor", "amor puro", "amor verdadero" en occitano). Su interpretación, orígenes e influencias continúan siendo todavía un asunto debatido; aunque como puntos centrales de la teoría del amor cortés se suelen señalar su concepción idealizada, platónica y mística del amor. Según Georges Duby,​ no hay que ver en el amor cortés una promoción de la mujer, sino un juego masculino, educativo para la formación de los jóvenes (como Enrique el Joven), que encauza sus pulsiones y sentimientos al igual que los ejercicios militares y los torneos entrenan sus cuerpos. La idealización de la dama no es obstáculo para dar libre curso a la libido con mujeres de rango inferior, como muestran las ​ o las serranillas del Marqués de Santillana. La mujer objeto del amor cortés es una prueba; suele ser la esposa del señor, inalcanzable, pero a la que se galantea y se intenta seducir para mejor complacer al propio señor, que se presta al juego. La alta posición social de damas y caballeros sirve para diferenciarse del pueblo vulgar y de los burgueses que, aunque puedan incluso competir con su dinero, no pueden competir con ellos culturalmente.​ (es)
  • L’amour courtois ou fin'amor d'après l'occitan, est une expression désignant au Moyen Âge la façon d'aimer avec courtoisie, respect et honnêteté, sa ou son partenaire, dans le but commun d'atteindre la joie (joï en occitan) et le bonheur. On en trouve les premières traces dans les poésies des troubadours du Midi de la France, le pays d'oc. Les plus anciennes chansons dont on garde la trace sont celles de Guillaume IX d'Aquitaine, grand-père d'Aliénor. Autour d'Aliénor, notamment grâce à Chrétien de Troyes, va s'épanouir cet art de vivre avec sa doctrine et ses règles, strictes comme celles d'une cour, art de vivre qui va donner à l'amour une place primordiale dans les productions des XIIe et XIIIe siècles. Les traces écrites débutant avec les troubadours et les trobairitz, il se poursuivra également dans les romans et dans les chansons de toile. Cet art de vivre se propage rapidement dans toute l'Europe, dans les créations allemandes, grâce aux Minnesänger, italiennes, dont Dante fait l'éloge, anglaises, espagnoles, portugaises. Il va marquer durablement les productions des poètes des époques suivantes. Léon Gautier décrit ce qu'est la courtoisie en ces termes : « L'enseignement moral tombait aussi [non pas uniquement des prêtres et du clergé] des lèvres de tous ceux qui entouraient le jeune baron, et il se confondait avec l'enseignement de la politesse, du maintien, des bonnes manières. Un mot résumait toute cette pédagogie élevée, un mot qui est un des plus beaux de notre langue et qui rend le même son que chevalerie et honneur : Courtoisie. » (fr)
  • Bahaduri (bahasa Inggris: Courtly love, bahasa Prancis: Amour courtois) adalah sebuah konsepsi harfiah dari kecintaan yang dipegang kaum bangsawan dan kesatria. Sastra abad pertengahan diisi dengan contoh-contoh kesatria yang melakukan petualangan dan menunjukkan berbagai jasa kepada seorang wanita karena "cinta kesatria" mereka. Jenis cinta ini aslinya merupakan fiksi sastra yang dibuat untuk hiburan bangsawan, tetapi seiring berjalannya waktu, gagasan tentang cinta berubah dan meraih audien yang lebih besar. (in)
  • L'amor cortese è un termine creato dal critico francese Gaston Paris nel 1883 per indicare la concezione filosofica, letteraria e sentimentale dell'amore, all'epoca dei trovatori delle corti provenzali, basata sull'idea che solo chi ama possiede un cuore nobile. (it)
  • ミンネ(独:Minne)は、中世ヨーロッパの騎士道精神に基づく恋愛である。ドイツ以外の国々では、仏:Amour courtois, 英:Courtly love(宮廷の愛、宮廷恋愛、宮廷風恋愛)などと呼ばれる。 (ja)
  • 궁정연애(宮庭戀愛, 프랑스어: amour courtois, 오크어: fin'amor)는 중세 유럽 궁정문학의 근간을 이루는 연애관이다. 기사도적 사랑이라고도 하며, 로맨스라는 말이 여기서 비롯되었다. 당대의 명칭은 Fin'amor로, amor은 사랑을, fine은 완미 완벽 등을 뜻한다. 후대에, 궁정 귀족들의 연애관이라 하여 amour courtois(궁정연애)라는 이름으로도 불리게 되었다. 11세기 남부 프랑스의 독특한 사회환경에서 유래한 것으로, 성곽 내의 사회에서 귀부인들을 향한 남자들의 정염이 일종의 이상화, 정신화, 숭고화를 거친 것이다. 남자는 한낱 여성을 사랑하는 것이 아닌 성녀를 섬긴다. 귀부인은 고결하여 쉽게 마음을 허락치 않으며, 변덕스러워 기사에게 무리한 요구를 한다. 이러한 사랑의 고난을 충성스러운 기사는 극복해나가려 한다. 또한 이러한 사랑은 흔히 혼외정사로, 그 은밀함을 특징으로 한다. 이러한 연애담은 라틴어가 아닌 로망스어(즉 오일어나 오크어)로 쓰여졌으므로 로망스라 불렸으며, 로맨스(Romance)라는 말의 어원이 되는데, 이러한 헌신적인 사랑을 오늘날에도 로맨틱하다 부르는 것으로 봐도 알 수 있듯이 궁정연애는 단지 중세의 사고관에만 그치지 않고 현대 서구의 낭만적인 연애관에까지 지대한 영향을 미쳤다. (ko)
  • De hoofse liefde of hoofse minne was een middeleeuwse culturele vorm van verfijnde liefdesbeleving. (nl)
  • Куртуа́зна любо́в — одна із культурно-історичних форм любові, заснована головним чином на стосунках між чоловіком (молодим лицарем) та жінкою (дамою). Куртуазна любов — це середньовічна європейська концепція лицарського благородства і вираження любові і захоплення. Як правило, стосунки куртуазної любові були таємницею і мали місце тільки серед дворянства. Її також зазвичай не було між чоловіком і дружиною. Куртуазна любов почалася з герцогських і князівських дворів Аквітанії, Провансу, Шампань, Бургундії, герцогства Норман та Королівства Сицилії наприкінці одинадцятого століття. По суті, ця любов була придворним досвідом, що межував між еротичним бажанням і духовним вдосконаленням, що зараз здається надто суперечливим, як «любов, що водночас незаконна і така, що сприяє моральному самовдосконаленню, поєднує в собі пристрасть і дисципліну, принизливе і піднесене, людське і трансцендентне». (uk)
  • Hövisk kärlek var under medeltiden och tidigmodern tid ett inslag i europeisk litteratur och kultur. Den tog sig uttryck som ett antal gemensamma drag – framför allt uttryckta som manligt begär, även om det även fanns kvinnliga motsvarigheter såsom Gaspara Stampa. Dessa drag innebar ofta att poeten skulle besjunga en musa (i många fall en verklig kvinna), att musan skulle beskrivas som överlägsen mannen och att mannen av någon anledning inte kunde få kvinnan. (sv)
  • Куртуа́зность, куртуа́зия (англ. courtly love; фр. amour courtois от courtois — учтивый, рыцарский) — система правил поведения при дворе или набор качеств, которыми должен был обладать придворный в Средние века — раннее Новое время. В Средние века куртуазность касалась, прежде всего, правил поведения по отношению к женщине и выражалась в (эта средневековая концепция любви, согласно которой отношения между влюблённым и его Дамой подобны отношениям между вассалом и его господином, оказала значительное влияние на всю европейскую культуру вплоть до настоящего времени). Впервые понятие «куртуазная любовь» встречается в конце XI века в поэзии трубадуров при дворе владетельных синьоров Аквитании и Прованса. Однако к началу раннего Нового времени, к моменту появления «профессиональных» придворных понятие куртуазность стало включать в себя «вежливость», «» и правила их выражения по отношению как к женщинам, так и мужчинам. Сюда входили правила приветствия, обращения к даме или кавалеру, ведения разговора, приглашения на танец, поведения в танце, прощания. Владение собой, своими поступками, словами — один из признаков куртуазности. (ru)
  • 宫廷爱情是中世纪欧洲高贵的骑士向贵族女士表达爱与钦佩的概念。一般来说,宫廷爱情是秘密的,发生在贵族成员之间。它一般没有夫妻关系老练。11世纪末期,宫廷爱情发生于阿基坦、普罗旺斯、香槟、勃艮第公國等地。 (zh)
gold:hypernym
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (62 GB total memory, 54 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software