Collaborative law, also known as collaborative practice, divorce or family law, is a legal process enabling couples who have decided to separate or end their marriage to work with their collaborative professionals including collaboratively trained lawyers, coaches and financial professionals in order to avoid the uncertain outcome of court and to achieve a settlement that best meets the specific needs of both parties and their children without the underlying threat of litigation. The process allows parties to have a fair settlement. The voluntary process is initiated when the couple signs a contract (a "participation agreement") binding each other to the process and disqualifying their respective lawyer's right to represent either one in any future family-related litigation.
| Attributes | Values |
|---|
| rdfs:label
| - قانون الأسرة المشترك (ar)
- Dret col·laboratiu (ca)
- Kooperative Praxis (de)
- Collaborative law (en)
- Droit collaboratif (fr)
|
| rdfs:comment
| - قانون الأسرة المشترك أو القانون التعاوني أو الممارسة التعاونية هو عملية قانونية تمكن الأزواج الذين قرروا الانفصال وإنهاء علاقتهم الزواجية من العمل مع محامي كلا الطرفين وفي بعض الأحيان مع هيئات أخرى من أجل التوصل لتسوية ودية عادلة تفي بالاحتياجات الخاصة للطرفين وأطفالهما بدون اللجوء إلى المحكمة ومواجهة التهديد الكامن في المقاضاة القانونية الطويلة والمساطير المعقدة. تبدأ العملية الإتفاقية بشكل تطوعي عندما يوقع الزوجان على عقد ("اتفاق مشترك") يربط حقوقهما معا ويحرمان المحامين في المستقبل من حقهم في تمثيل أيهما في أي دعوى قضائية تتعلق بحقوقهم العائلية. (ar)
- Die Cooperative Praxis (engl. collaborative law oder collaborative practice, kurz CP) ist ein freiwilliges außergerichtliches Konfliktbearbeitungsverfahren, das bisher überwiegend im Familienrecht angewandt wird und bei dem die Parteien, ihre Anwälte und ggf. weiteren Experten gemeinsam auf eine außergerichtliche Einigung hinarbeiten. (de)
- El dret col·laboratiu és un mètode de resolució alternativa de conflictes (un ), Aquest mètode va sorgir al 1990 als Estats Units de la iniciativa de Stuart Webb, un advocat de família de Minneapolis, que estava fart del sistema de confrontació que presidia els litigis jurisdiccionals amb el referent omnipresent dels jutges, de les construccions tèrboles d'alguns lletrats, i de la presència passiva i sovint estupefacta dels clients, -malgrat que el conflicte els afectava a ells directament-. Webb estava determinat a abandonar la seva professió i tancar el despatx (tot i que li funcionava molt bé) quan va tenir una idea. Calia resoldre els conflictes a quatre bandes, amb la presència constructiva dels clients en tot moment. I calia incorporar un incentiu clar perquè els advocats s'involucre (ca)
- Collaborative law, also known as collaborative practice, divorce or family law, is a legal process enabling couples who have decided to separate or end their marriage to work with their collaborative professionals including collaboratively trained lawyers, coaches and financial professionals in order to avoid the uncertain outcome of court and to achieve a settlement that best meets the specific needs of both parties and their children without the underlying threat of litigation. The process allows parties to have a fair settlement. The voluntary process is initiated when the couple signs a contract (a "participation agreement") binding each other to the process and disqualifying their respective lawyer's right to represent either one in any future family-related litigation. (en)
- Le droit collaboratif est un mode alternatif de résolution des conflits initié aux États-Unis dans les années 1990 par l'avocat qui a défini une méthodologie propre excluant le recours au tribunal et basée sur la recherche de l'entente des parties. Depuis, les attentes individuelles de notre société actuelle ainsi que des critères économiques ont fait évoluer la justice vers des modes participatifs. Cette méthode va redonner une dimension humaine, recentrée sur l'individu, ses besoins et intérêts, plutôt que sur une interprétation rigide de la loi sur laquelle les personnes concernées n'ont pas prise. (fr)
|
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| has abstract
| - El dret col·laboratiu és un mètode de resolució alternativa de conflictes (un ), Aquest mètode va sorgir al 1990 als Estats Units de la iniciativa de Stuart Webb, un advocat de família de Minneapolis, que estava fart del sistema de confrontació que presidia els litigis jurisdiccionals amb el referent omnipresent dels jutges, de les construccions tèrboles d'alguns lletrats, i de la presència passiva i sovint estupefacta dels clients, -malgrat que el conflicte els afectava a ells directament-. Webb estava determinat a abandonar la seva professió i tancar el despatx (tot i que li funcionava molt bé) quan va tenir una idea. Calia resoldre els conflictes a quatre bandes, amb la presència constructiva dels clients en tot moment. I calia incorporar un incentiu clar perquè els advocats s'involucressin en aquest escenari de cooperació: en cas de no arribar als acords necessaris, els advocats s'havien de comprometre a no representar els clients en el procés contenciós sobre l'assumpte. La idea va quallar amb rapidesa i el 2000 es va constituir la International Academy of Collaborative Professionals (IACP). Cal tenir present aquesta associació, perquè els seus integrants han dissenyat els estàndards de funcionament del procediment col·laboratiu i els continguts formatius dels advocats que volen esdevenir “col·laboratius”. Des del primer moment ha existit una obsessió per la formació, com a millor garantia de l'èxit de la figura. (ca)
- قانون الأسرة المشترك أو القانون التعاوني أو الممارسة التعاونية هو عملية قانونية تمكن الأزواج الذين قرروا الانفصال وإنهاء علاقتهم الزواجية من العمل مع محامي كلا الطرفين وفي بعض الأحيان مع هيئات أخرى من أجل التوصل لتسوية ودية عادلة تفي بالاحتياجات الخاصة للطرفين وأطفالهما بدون اللجوء إلى المحكمة ومواجهة التهديد الكامن في المقاضاة القانونية الطويلة والمساطير المعقدة. تبدأ العملية الإتفاقية بشكل تطوعي عندما يوقع الزوجان على عقد ("اتفاق مشترك") يربط حقوقهما معا ويحرمان المحامين في المستقبل من حقهم في تمثيل أيهما في أي دعوى قضائية تتعلق بحقوقهم العائلية. (ar)
- Collaborative law, also known as collaborative practice, divorce or family law, is a legal process enabling couples who have decided to separate or end their marriage to work with their collaborative professionals including collaboratively trained lawyers, coaches and financial professionals in order to avoid the uncertain outcome of court and to achieve a settlement that best meets the specific needs of both parties and their children without the underlying threat of litigation. The process allows parties to have a fair settlement. The voluntary process is initiated when the couple signs a contract (a "participation agreement") binding each other to the process and disqualifying their respective lawyer's right to represent either one in any future family-related litigation. The collaborative process can be used to facilitate a broad range of other family issues, including disputes between parents and the drawing up of pre and post-marital contracts. As the traditional method of drawing up pre-marital contracts is oppositional, many couples prefer to begin their married life with documents drawn up consensually and mutually. Collaborative law processes also have the added benefit of being cost efficient for the involved parties. As the necessary tasks in the collaborative model are assigned to specialist professionals without duplication of effort, cost savings are realized. These cost efficiencies, in addition to other potential benefits, have led parties in other contexts to explore the use of collaborative law to resolve disputes, including M&A transactions. (en)
- Die Cooperative Praxis (engl. collaborative law oder collaborative practice, kurz CP) ist ein freiwilliges außergerichtliches Konfliktbearbeitungsverfahren, das bisher überwiegend im Familienrecht angewandt wird und bei dem die Parteien, ihre Anwälte und ggf. weiteren Experten gemeinsam auf eine außergerichtliche Einigung hinarbeiten. (de)
- Le droit collaboratif est un mode alternatif de résolution des conflits initié aux États-Unis dans les années 1990 par l'avocat qui a défini une méthodologie propre excluant le recours au tribunal et basée sur la recherche de l'entente des parties. Depuis, les attentes individuelles de notre société actuelle ainsi que des critères économiques ont fait évoluer la justice vers des modes participatifs. Cette méthode va redonner une dimension humaine, recentrée sur l'individu, ses besoins et intérêts, plutôt que sur une interprétation rigide de la loi sur laquelle les personnes concernées n'ont pas prise. Le succès du processus collaboratif repose notamment sur l'assistance des avocats et la participation active des personnes concernées alliée à la volonté de parvenir à un accord mutuellement satisfaisant en évitant tout procès. Ceci implique que les professionnels spécialement formés à cette méthode encadrée de négociation se retirent en cas d'échec. Cette obligation, tout comme la confidentialité est une force pour négocier de façon transparente . Le droit collaboratif nécessite de la part des avocats un savoir faire et un savoir être spécifique passant par un apprentissage et une formation continue. (fr)
|
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)