Climate: Long range Investigation, Mapping, and Prediction, known as CLIMAP, was a major research project of the 1970s and 80s to produce a map of climate conditions during the Last Glacial Maximum. The project was funded by the National Science Foundation as part of the (1970s) and is based in large part of the collection and analysis of a very large number of sediment cores to create a snapshot of conditions across the oceans. The CLIMAP project also resulted in maps of vegetative zones across the continents and the estimated extent of glaciation at the time. Most CLIMAP results aim to describe the Earth as it was 18 thousand years ago, but there was also an analysis to look at conditions during the previous interglacial—120 thousand years ago (CLIMAP 1981).
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - CLIMAP (ca)
- Climate: Long range Investigation, Mapping, and Prediction (en)
|
| rdfs:comment
| - CLIMAP és un acrònim de l'anglès Climate: Long range Investigation, Mapping, and Prediction, i traduït al català vol dir Clima: Investigació, mapatge i Predicció a Llarg Abast, de va ser un important projecte de recerca dels anys 70 i 80 per produir un mapa de les condicions climàtiques durant l'Últim màxim glacial. El projecte va ser finançat per la National Science Foundation com a part de la (1970) i es basa en gran part de la recol·lecció i anàlisi d'un gran nombre de nuclis de sediments per crear una instantània de les condicions a través dels oceans. El projecte CLIMAP també va donar lloc a mapes de zones vegetatives a través dels continents i l'extensió estimada de la glaciació en aquell moment. La majoria dels resultats de CLIMAP tracten de descriure la Terra com fa 18 mil anys, p (ca)
- Climate: Long range Investigation, Mapping, and Prediction, known as CLIMAP, was a major research project of the 1970s and 80s to produce a map of climate conditions during the Last Glacial Maximum. The project was funded by the National Science Foundation as part of the (1970s) and is based in large part of the collection and analysis of a very large number of sediment cores to create a snapshot of conditions across the oceans. The CLIMAP project also resulted in maps of vegetative zones across the continents and the estimated extent of glaciation at the time. Most CLIMAP results aim to describe the Earth as it was 18 thousand years ago, but there was also an analysis to look at conditions during the previous interglacial—120 thousand years ago (CLIMAP 1981). (en)
|
| foaf:depiction
| |
| dct:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - CLIMAP és un acrònim de l'anglès Climate: Long range Investigation, Mapping, and Prediction, i traduït al català vol dir Clima: Investigació, mapatge i Predicció a Llarg Abast, de va ser un important projecte de recerca dels anys 70 i 80 per produir un mapa de les condicions climàtiques durant l'Últim màxim glacial. El projecte va ser finançat per la National Science Foundation com a part de la (1970) i es basa en gran part de la recol·lecció i anàlisi d'un gran nombre de nuclis de sediments per crear una instantània de les condicions a través dels oceans. El projecte CLIMAP també va donar lloc a mapes de zones vegetatives a través dels continents i l'extensió estimada de la glaciació en aquell moment. La majoria dels resultats de CLIMAP tracten de descriure la Terra com fa 18 mil anys, però també es va analitzar la situació durant la interglacial anterior -fa 120 mil anys (CLIMAP 1981). CLIMAP ha estat una pedra angular de la recerca paleoclimàtica i segueix sent la reconstrucció de la temperatura superficial de l'oceà global durant l'últim màxim glacial (Yin i Battisti 2001), però també ha estat persistentment controvertit. CLIMAP va resultar en estimacions de refredament global de només 3.0 ± 0.6 °C en relació amb l'actualitat (Hoffert i Covey 1992). Es creu que el canvi climàtic durant una edat glacial que es produeix lluny de les mateixes plaques de gel continentals està controlat principalment pels canvis en els gasos d'efecte d'hivernacle, de manera que les condicions durant l'últim màxim glacial proporcionen un experiment natural per mesurar l'impacte de canvis en els gasos d'efecte d'hivernacle en el clima. Les estimacions citades de 3,0 °C impliquen una sensibilitat climàtica als canvis de diòxid de carboni a l'extrem inferior del rang proposat pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic.[1] Arxivat 2016-12-27 a Wayback Machine. Tanmateix, CLIMAP també suggerit que alguns dels tròpics i en particular molt de l'Oceà Pacífic era més tebi que són avui. Per datar, cap model de clima ha estat capaç de reproduir l'escalfament proposat en l'Oceà Pacífic (Yin i Battisti 2001), amb més preferint un diversos refredament de grau. També, apareix que models de clima que són forçats per aparellar el CLIMAP mides de superfície del mar són massa tèbies d'aparellar estimacions per canvis a ubicacions continentals (Pinot et al. 1999). Això suggereix que qualsevol disseny de model del clima falta algun factor desconegut important, o CLIMAP sistemàticament sobrevalorat les temperatures en els oceans tropicals durant el durar glacial, encara que hi ha actualment cap explicació compatible de per què o com això hauria d'haver-hi passat. Malauradament, el cost i la dificultat de recol·lecció de nuclis de sediments del Pacífic obert ha limitat la disponibilitat de mostres que podrien ajudar a confirmar o refutar aquestes observacions. Si se suposa que la reconstrucció del Pacífic és errònia, donaria lloc a una major sensibilitat climàtica als canvis en els gasos amb efecte d'hivernacle. (ca)
- Climate: Long range Investigation, Mapping, and Prediction, known as CLIMAP, was a major research project of the 1970s and 80s to produce a map of climate conditions during the Last Glacial Maximum. The project was funded by the National Science Foundation as part of the (1970s) and is based in large part of the collection and analysis of a very large number of sediment cores to create a snapshot of conditions across the oceans. The CLIMAP project also resulted in maps of vegetative zones across the continents and the estimated extent of glaciation at the time. Most CLIMAP results aim to describe the Earth as it was 18 thousand years ago, but there was also an analysis to look at conditions during the previous interglacial—120 thousand years ago (CLIMAP 1981). CLIMAP has been a cornerstone of paleoclimate research and remains the most used sea surface temperature reconstruction of the global ocean during the last glacial maximum (Yin and Battisti 2001), but it has also been persistently controversial. CLIMAP resulted in estimates of global cooling of only 3.0 ± 0.6 °C relative to the modern day (Hoffert and Covey 1992). The climate change during an ice age that occurs far from the continental ice sheets themselves is believed to be primarily controlled by changes in greenhouse gases, hence the conditions during the last glacial maximum provide a natural experiment for measuring the impact of changes in greenhouse gases on climate. The cited estimates of 3.0 °C implies a climate sensitivity to carbon dioxide changes at the low end of the range proposed by the Intergovernmental Panel on Climate Change. However, CLIMAP also suggested that some of the tropics and in particular much of the Pacific Ocean were warmer than they are today. To date, no climate model has been able to reproduce the proposed warming in the Pacific (Yin and Battisti 2001), with most preferring a several degree cooling. Also, it appears that climate models which are forced to match the CLIMAP sea surface measurements are too warm to match estimates for changes at continental locations (Pinot et al. 1999). This suggests that either climate model design is missing some important unknown factor, or CLIMAP systematically overestimated the temperatures in the tropical oceans during the last glacial, though there is at present no consistent explanation for why or how this should have happened. Unfortunately cost and difficulty of collecting sediment cores from the open Pacific has limited the availability of samples that might help to confirm or disprove these observations. If the Pacific reconstruction is assumed to be in error, it would result in a larger climate sensitivity to changes in greenhouse gases. (en)
|
| gold:hypernym
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is Wikipage redirect
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
