Classical Otomi is the name used for the Otomi language as spoken in the early centuries of Spanish colonial rule in Mexico and documented by Spanish friars who learned the language in order to catechize the Otomi peoples. During the colonial period, many Otomis learned to write their language in Roman letters. As a consequence, a significant number of documents in Otomi, both secular and religious, exist from the period, and the most well-known documents are the Codices of Huichapan and Jilotepec. Text in classical Otomi is not easily accessible since the Spanish speaking friars failed to differentiate the varied vowel and consonant sounds of the Otomi language.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Otomí clàssic (ca)
- Otomí clásico (es)
- Classical Otomi (en)
|
| rdfs:comment
| - Otomí clàssic és el nom utilitzat per a l'otomí com era parlat en els primers segles de domini colonial espanyol a Mèxic i documentat pels frares espanyols que van aprendre l'idioma per tal de catequitzar als pobles otomís. Durant el període colonial molts otomís van aprendre a escriure la seva llengua en alfabet llatí. A conseqüència d'això d'aquell període hi ha un nombre important de documents en otomí tant seculars com religiosos, i els documents més coneguts són els còdexs de Huichapan i Jilotepec. El text en otomí clàssic no era fàcilment accessible des que els frares espanyols Otomi fracasssaren en diferenciar les vocals variades i els sons consonàntics de la llengua otomí. (ca)
- Classical Otomi is the name used for the Otomi language as spoken in the early centuries of Spanish colonial rule in Mexico and documented by Spanish friars who learned the language in order to catechize the Otomi peoples. During the colonial period, many Otomis learned to write their language in Roman letters. As a consequence, a significant number of documents in Otomi, both secular and religious, exist from the period, and the most well-known documents are the Codices of Huichapan and Jilotepec. Text in classical Otomi is not easily accessible since the Spanish speaking friars failed to differentiate the varied vowel and consonant sounds of the Otomi language. (en)
- Otomí clásico es el nombre utilizado para referirse al idioma otomí tal como se hablaba en los primeros siglos del dominio español en México y documentado por frailes españoles que aprendieron el idioma para catequizar a los pueblos otomíes. Los frailes escribieron varias gramáticas. La más antigua documentada fue el Arte de la lengua othomí [sic] de Pedro de Cárceres en 1580 (pero no publicada hasta 1907). En 1605, Alonso de Urbano escribió un diccionario trilingüe español-náhuatl-otomí, que también incluía un pequeño conjunto de notas gramaticales sobre otomí. (es)
|
| dct:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| has abstract
| - Otomí clàssic és el nom utilitzat per a l'otomí com era parlat en els primers segles de domini colonial espanyol a Mèxic i documentat pels frares espanyols que van aprendre l'idioma per tal de catequitzar als pobles otomís. Durant el període colonial molts otomís van aprendre a escriure la seva llengua en alfabet llatí. A conseqüència d'això d'aquell període hi ha un nombre important de documents en otomí tant seculars com religiosos, i els documents més coneguts són els còdexs de Huichapan i Jilotepec. El text en otomí clàssic no era fàcilment accessible des que els frares espanyols Otomi fracasssaren en diferenciar les vocals variades i els sons consonàntics de la llengua otomí. El frares en van escriure nombroses gramàtiques, la més antigament documentada de les quals era l'Arte de la lengua otomí de Pedro de Cárceres en 1580 (però no fou publicada fins al 1907). En 1605 Alonso de Urbano va escriure un diccionari trilingüe espanyol-nàhuatl-Otomi, que també inclou un petit esbós de notes gramaticals sobre l'otomí. Se sap que el gramàtic del nàhuatl Horacio Carochi va escriure una gramàtica de l'otomí, però dissortadament no ens en ha arribat còpies. En la segona meitat del segle xviii un religiós jesuïta anònim va escriure la gramàtica Luces del Otomi, i Neve y Molina va compondre un diccionari i una gramàtica. (ca)
- Classical Otomi is the name used for the Otomi language as spoken in the early centuries of Spanish colonial rule in Mexico and documented by Spanish friars who learned the language in order to catechize the Otomi peoples. During the colonial period, many Otomis learned to write their language in Roman letters. As a consequence, a significant number of documents in Otomi, both secular and religious, exist from the period, and the most well-known documents are the Codices of Huichapan and Jilotepec. Text in classical Otomi is not easily accessible since the Spanish speaking friars failed to differentiate the varied vowel and consonant sounds of the Otomi language. Friars wrote several grammars, the earliest documented of which was the Arte de la lengua othomí [sic] of Pedro de Cárceres in 1580 (but not published until 1907). In 1605, Alonso de Urbano wrote a trilingual Spanish-Nahuatl-Otomi dictionary, which also included a small set of grammatical notes about Otomi. The grammarian of Nahuatl, Horacio Carochi, is known to have written a grammar of Otomi, but no copies have survived. In the latter half of the eighteenth century, an anonymous Jesuit cleric wrote the grammar Luces del Otomi, and Neve y Molina wrote a dictionary and a grammar. (en)
- Otomí clásico es el nombre utilizado para referirse al idioma otomí tal como se hablaba en los primeros siglos del dominio español en México y documentado por frailes españoles que aprendieron el idioma para catequizar a los pueblos otomíes. Durante el período virreinal, muchos otomíes aprendieron a escribir su idioma en alfabeto latino. Como consecuencia, existe un número significativo de documentos en otomí, tanto laicos como religiosos, de la época, y los documentos más conocidos son los Códices de Huichapan y Jilotepec. Los textos en otomí clásico no son de fácil acceso, ya que los frailes hispanohablantes no lograron diferenciar los sonidos variados de las vocales y consonantes del idioma otomí. Los frailes escribieron varias gramáticas. La más antigua documentada fue el Arte de la lengua othomí [sic] de Pedro de Cárceres en 1580 (pero no publicada hasta 1907). En 1605, Alonso de Urbano escribió un diccionario trilingüe español-náhuatl-otomí, que también incluía un pequeño conjunto de notas gramaticales sobre otomí. Se sabe que el gramático del náhuatl, Horacio Carochi, escribió una gramática del otomí, pero lamentablemente no se han conservado copias. En la segunda mitad del siglo XVIII, un clérigo jesuita anónimo escribió la gramática Luces del Otomi, y Neve y Molina escribió un diccionario y una gramática. (es)
|
| gold:hypernym
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| page length (characters) of wiki page
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is Link from a Wikipage to another Wikipage
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)