About: Booster dose     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:PopulatedPlace, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FBooster_dose

A booster dose is an extra administration of a vaccine after an earlier (primer) dose. After initial immunization, a booster provides a re-exposure to the immunizing antigen. It is intended to increase immunity against that antigen back to protective levels after memory against that antigen has declined through time. For example, tetanus shot boosters are often recommended every 10 years, by which point memory cells specific against tetanus lose their function or undergo apoptosis.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • جرعة معززة (ar)
  • Dosi de reforç (ca)
  • Posilující dávka (cs)
  • Dosis de refuerzo (es)
  • Booster dose (en)
  • Dose de rappel (fr)
  • Dosis penguat (in)
  • Richiamo vaccinale (it)
  • ブースター効果 (ja)
  • 추가 접종 (ko)
  • Boostervaccinatie (nl)
rdfs:comment
  • Une dose de rappel est une injection de vaccin qui est faite après l'injection d'une dose de départ. Après l'immunisation à la suite de la première dose, une dose de rappel expose à nouveau à l'antigène qui a induit l'immunité. Elle sert à augmenter l'immunité contre l'agent pathogène à un niveau jugé satisfaisant, notamment si la mémoire du corps a perdu avec le temps les mécanismes de protection. Par exemple, une dose de rappel contre le tétanos est souvent recommandée dix ans après la dernière injection de vaccin contre cette maladie ; des cellules ont en effet perdu leur capacité de faire face à cette maladie ou sont entrée en apoptose. (fr)
  • ブースター効果(ブースターこうか、英: booster effect)とは、体内で1度作られた免疫機能が、再度抗原に接触することによってさらに免疫機能が高まることを意味する生物学用語である。日本語名は追加免疫効果。 (ja)
  • من الناحية الطبية، الجرعة المُعَزِّزَة (أو الجرعة المساندة) هي إعطاء لقاح إضافي بعد إعطاء جرعة لقاح مبكرة. بعد التمنيع الأولي، يكون الحقن الداعم، أو الجرعة الداعمة هي إعادة التعرض لمستضد التمنيع. الغرض منه تحسين المناعة ضد هذا المستضد لتصل إلى مستويات قادرة فيها على حماية الجسم من المستضد بعد انخفاض ذاكرة التعرف على هذا المستضد مع مرور الوقت. على سبيل المثال، غالبًا ما يوصى بتعزيز لقاحات الكزاز كل 10 سنوات، بعد أن تفقد الخلايا الذاكرة النوعية ضد الكزاز وظيفتها، أو تخضع لعملية موت الخلايا المبرمج. (ar)
  • En termes mèdics, una dosi de reforç és una administració addicional d'una vacuna després d'una dosi anterior (primària). Després de la inicial, una injecció o una dosi reforçadora és una reexposició a l'antigen immunitzador. Es pretén augmentar la immunitat contra aquest antigen fins als nivells de protecció, després que la memòria contra aquest antigen hagi disminuït al llarg del temps. Per exemple, sovint es recomana augmentar els trets contra el tètanus cada deu o vint-i-cinc anys, abans dels quals les cèl·lules de memòria específiques contra el tètanus han perdut la seva funció o han patit una apoptosi. (ca)
  • Posilující dávka (též posilovací injekce) je dávkou vakcíny po aplikaci dřívější dávky. Po počáteční imunizaci posilovací injekce opětovně vystavuje pacienta imunizačnímu antigenu. Je určena ke zvýšení imunity proti tomuto antigenu a k návratu na ochranné úrovně poté, co imunitní paměť proti tomuto antigenu časem poklesne. Například posilovací dávky proti tetanu jsou doporučovány podávat každých 10 let, protože paměťové buňky s reakcí proti tetanu ztratí svou funkci nebo u nich dojde k buněčné smrti. (cs)
  • A booster dose is an extra administration of a vaccine after an earlier (primer) dose. After initial immunization, a booster provides a re-exposure to the immunizing antigen. It is intended to increase immunity against that antigen back to protective levels after memory against that antigen has declined through time. For example, tetanus shot boosters are often recommended every 10 years, by which point memory cells specific against tetanus lose their function or undergo apoptosis. (en)
  • Una dosis de refuerzo es una administración adicional de una vacuna después de una dosis anterior primera. Después de la inmunización inicial, un refuerzo proporciona una nueva exposición al antígeno inmunizante. Su objetivo es aumentar la inmunidad contra ese antígeno a niveles protectores después de que la memoria contra ese antígeno haya disminuido con el tiempo. Por ejemplo, los refuerzos de la vacuna contra el tétanos a menudo se recomiendan cada 10 años, momento en el cual las células de memoria específicas contra el tétanos pierden su función o sufren apoptosis.​ (es)
  • Dalam istilah medis, dosis penguat (booster dose) merupakan pemberian vaksin tambahan setelah dosis vaksin utama (premier). Setelah imunisasi awal, dosis vaksin tambahan merupakan sebuah eksposur ulang kepada antigen imun. Hal ini dimaksudkan untuk meningkatkan imunitas melawan antigen tertentu ke level perlindungan, setelah memori melawan antigen tertentu menurun seiring berjalannya waktu. Sebagai contoh, suntikan tambahan Tetanus direkomendasikan setiap 10 tahun, dimana memori sel spesifik yang melawan tetanus telah kehilangan fungsi mereka atau melalui apoptosis (in)
  • 추가 접종 혹은 추가 주사(영어: booster injection)는 일차 접종 후 백신을 추가로 더 접종하는 것이다. 이를 통해 면역 항원에 다시 노출시킴으로써 항원에 대한 면역 기억력이 쇠퇴하기 전 그 항원에 대한 면역력을 다시 높일 수 있다. 일례로 파상풍 백신은 10년마다 접종할 것이 권장되는데, 이는 10년을 주기로 파상풍에 특화된 기억세포가 기능을 잃거나 세포자살을 하기 때문이다. 1차 접종 이후의 추가 접종 여부는 여러 요소들을 고려해 평가한다. 그중 가장 대표적인 것이 1차 투여로부터 몇 년 후 특정 항체 수준을 측정하는 것이다. 면역계가 이 항원을 정상적으로 기억하고 있다면, 항원을 인식하고 얼마 지나지 않아 항체가 왕성히 생성되어야한다. 만일 이 반응이 정상적으로 이루어진다면 추가 접종은 불필요하다. 이외에도 1차 백신이 투여된 일정 시간이 지난 후 해당 항원에 대한 활성 B세포와 T세포의 활동을 측정하거나, 백신 접종 인구에서의 유병률을 판단할 수도 있다. (ko)
  • In medicina, un richiamo vaccinale è una somministrazione di un vaccino dopo una prima somministrazione. La dose aggiuntiva viene detta "di richiamo", "di rinforzo" o "extra", e, in occasione del vaccino anti COVID-19, è stata spesso citata giornalisticamente con l'anglicismo imprecisato booster. (it)
  • Een boostervaccinatie, boosterinenting, boosterprik of soms kortweg booster is een extra inenting die volgt op een eerdere inenting, en wordt gebruikt om de werking van een eerdere inenting (of serie van inentingen) te verbeteren. De boostervaccinatie wordt gegeven middels de injectie van een vaccin in het lichaam. Door deze extra inenting wordt het lichaam opnieuw gestimuleerd om antistoffen te maken ter voorkoming van een infectieziekte. Afhankelijk van het vaccin kan de dosis van een booster afwijken van de dosis van het voorgaande vaccin. (nl)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/BoosterWellbee7221.jpg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • En termes mèdics, una dosi de reforç és una administració addicional d'una vacuna després d'una dosi anterior (primària). Després de la inicial, una injecció o una dosi reforçadora és una reexposició a l'antigen immunitzador. Es pretén augmentar la immunitat contra aquest antigen fins als nivells de protecció, després que la memòria contra aquest antigen hagi disminuït al llarg del temps. Per exemple, sovint es recomana augmentar els trets contra el tètanus cada deu o vint-i-cinc anys, abans dels quals les cèl·lules de memòria específiques contra el tètanus han perdut la seva funció o han patit una apoptosi. La necessitat d'una dosi de reforç després d'una vacunació primària s'avalua de diverses maneres. Una forma és mesurar el nivell d'anticossos específics contra una malaltia, pocs anys després de la dosi primària. La resposta anamnèstica, la ràpida producció d'anticossos després d'un estímul d'un antigen, és una manera típica de mesurar la necessitat d'una dosi de reforç d'una determinada vacuna. Si la resposta anamnèstica és alta després d'haver rebut una vacuna primària fa molts anys, és probable que no sigui necessària una dosi de reforç. També es pot mesurar l'activitat dels limfòcits B i T contra aquell antigen després d'un cert temps i de manera indirecta determinant la incidència de la malaltia en les poblacions vacunades. Si un pacient rep una dosi de reforç però ja té un alt nivell d'anticossos, es podria desenvolupar una reacció anomenada , una forma localitzada d'hipersensibilitat de tipus III induïda per nivells elevats d'IgG provocant inflamacions. La inflamació es resol amb freqüència al cap d'uns quants dies, però es pot evitar del tot augmentant el temps entre la vacuna primària i la dosi de reforç. Encara no està del tot clar per què algunes vacunes com la de l' i B són efectives de per vida, i algunes com la del necessiten reforç. La teoria predominant és que si el sistema immunitari respon a una vacuna primària ràpidament, el cos no té temps per desenvolupar prou memòria immunològica contra la malaltia i les cèl·lules de memòria no persistiran en un nombre elevat durant tota la vida de l'ésser humà. Després d'una resposta primària del sistema immunitari contra una vacunació, els limfòcits B i de memòria persisteixen a un nivell bastant constant en , sotmetent-se a una divisió cel·lular a un ritme lent o inexistent. Tot i que aquestes cèl·lules tenen una llarga vida, no solen patir mitosi i, eventualment, la taxa de pèrdua d'aquestes cèl·lules serà superior a la taxa de guany. En aquests casos, es requereix una dosi de reforç per "augmentar" la recuperació del recompte de limfòcits B i T de memòria. (ca)
  • من الناحية الطبية، الجرعة المُعَزِّزَة (أو الجرعة المساندة) هي إعطاء لقاح إضافي بعد إعطاء جرعة لقاح مبكرة. بعد التمنيع الأولي، يكون الحقن الداعم، أو الجرعة الداعمة هي إعادة التعرض لمستضد التمنيع. الغرض منه تحسين المناعة ضد هذا المستضد لتصل إلى مستويات قادرة فيها على حماية الجسم من المستضد بعد انخفاض ذاكرة التعرف على هذا المستضد مع مرور الوقت. على سبيل المثال، غالبًا ما يوصى بتعزيز لقاحات الكزاز كل 10 سنوات، بعد أن تفقد الخلايا الذاكرة النوعية ضد الكزاز وظيفتها، أو تخضع لعملية موت الخلايا المبرمج. تُقيّم الحاجة إلى جرعة معززة بعد التمنيع الأولي بعدة طرائق. تكون إحدى الطرق عبر قياس مستوى الأجسام المضادة النوعية ضد المرض بعد بضع سنوات من إعطاء الجرعة الأولية. الاستجابة الادّكارية عبر الإنتاج السريع للأجسام المضادة بعد تحفيز المستضد، هي طريقة نموذجية لقياس الحاجة إلى الجرعة المعززة من لقاح معين. إذا كانت الاستجابة الادّكارية عالية بعد تلقي لقاح أولي منذ عدة سنوات، فالحاجة قليلة، أو لا حاجة أبدًا لجرعة معززة. يمكن أيضًا قياس نشاط الخلايا البائية، والتائية ضد هذا المستضد بعد فترة زمنية معينة من إعطاء اللقاح الأولي، أو تحديد مدى انتشار المرض لدى المجموعات السكنية المُمنّعة. إذا تلقى المريض جرعة معززة وكان لديه بالفعل مستوى عالٍ من الأجسام المضادة، فقد يتطور تفاعل يُسمى بتفاعل آرثوس، وهو شكل موضعي من أشكال فرط الحساسية من النوع الثالث، وينجم عن وجود مستويات عالية من الأجسام المضادة IgG التي تسبب الالتهاب. غالبًا ما ينتهي الالتهاب ذاتيًا خلال عدة أيام، ولكن يمكن تجنب ذلك تمامًا من خلال زيادة طول الفترة الزمنية بين اللقاح الأولي والجرعة المعززة. لم يتضح بعد سبب فعالية بعض اللقاحات مثل الالتهاب الكبدي «أ» و«ب» لمدى الحياة، وبعضها مثل الكزاز بحاجة إلى التعزيز. النظرية السائدة هي أنه إذا استجاب الجهاز المناعي للقاح أولي بسرعة، فلن يكون لدى الجسم وقت لتطوير ذاكرة مناعية كافية ضد المرض، ولن يستمر وجود الخلايا الذاكرة بأعداد كبيرة طوال حياة الإنسان. بعد استجابة الجهاز المناعي الأولية للتمنيع، تبقى الخلايا التائية المساعدة والخلايا البائية الذاكرة عند مستوى ثابت إلى حد ما في العقد اللمفية، وتخضع لانقسام خلوي بمعدل بطيء إلى غير موجود. في حين أن الخلايا التي تبقى طويلاً، فإنها لا تخضع عادةً للانقسام، وفي النهاية سيكون معدل فقدان هذه الخلايا أكبر من معدل الكسب، وفي هذه الحالات سيكون هناك حاجة إلى جرعة معززة لتعزيز «ذاكرة» الخلايا البائية، والتائية مرة أخرى. (ar)
  • Posilující dávka (též posilovací injekce) je dávkou vakcíny po aplikaci dřívější dávky. Po počáteční imunizaci posilovací injekce opětovně vystavuje pacienta imunizačnímu antigenu. Je určena ke zvýšení imunity proti tomuto antigenu a k návratu na ochranné úrovně poté, co imunitní paměť proti tomuto antigenu časem poklesne. Například posilovací dávky proti tetanu jsou doporučovány podávat každých 10 let, protože paměťové buňky s reakcí proti tetanu ztratí svou funkci nebo u nich dojde k buněčné smrti. Potřeba přeočkování po základní vakcinaci se hodnotí několika způsoby. Jedním ze způsobů je měření hladiny protilátek specifických proti onemocnění několik let po podání primární dávky. , rychlá tvorba protilátek po stimulu antigenem, je typickým způsobem měření potřeby posilovací dávky určité vakcíny. Pokud je změřena vysoká anamnestická odpověď je s největší pravděpodobností malá nebo žádná potřeba posilující dávky. Dalším způsobem je měření aktivity B a T buněk proti určitému antigenu po jisté době od podání vakcíny nebo určení prevalence onemocnění u očkované populace. Pokud pacient dostane posilující dávku, ale již má vysokou hladinu protilátek, může se vyvinout reakce zvaná – typu III vyvolaná vysokými hladinami protilátek IgG způsobujících zánět. Zánět často sám vymizí v průběhu několika dnů, ale lze se mu zcela vyhnout prodloužením doby mezi podáním primární a posilující dávky. Dosud není zcela jasné, proč jsou některé vakcíny, jako je hepatitida A a B, celoživotně účinné a některé, jako je tetanus, potřebují přeočkování. Převládá teorie, že pokud imunitní systém zareaguje na primární vakcínu rychle, tělo si nestihne dostatečně vyvinout imunologickou paměť proti onemocnění a paměťové buňky tak nepřetrvají ve vysokém počtu po celý život člověka. Po primární reakci imunitního systému na vakcinaci přetrvávají paměťové T pomocné buňky a B buňky na poměrně konstantní úrovni v zárodečných centrech, přičemž dochází k dělení buněk pomalým až žádným tempem. Protože tyto buňky mají dlouhou životnost, tak typicky neprocházejí mitózou a v důsledku toho je rychlost ztráty těchto buněk vyšší než rychlost dělení. V těchto případech je pak nutná posilující dávka, aby znovu došlo ke zvýšení počtu paměťových B a T buněk. (cs)
  • A booster dose is an extra administration of a vaccine after an earlier (primer) dose. After initial immunization, a booster provides a re-exposure to the immunizing antigen. It is intended to increase immunity against that antigen back to protective levels after memory against that antigen has declined through time. For example, tetanus shot boosters are often recommended every 10 years, by which point memory cells specific against tetanus lose their function or undergo apoptosis. The need for a booster dose following a primary vaccination is evaluated in several ways. One way is to measure the level of antibodies specific against a disease a few years after the primary dose is given. Anamnestic response, the rapid production of antibodies after a stimulus of an antigen, is a typical way to measure the need for a booster dose of a certain vaccine. If the anamnestic response is high after receiving a primary vaccine many years ago, there is most likely little to no need for a booster dose. People can also measure the active B and T cell activity against that antigen after a certain amount of time that the primary vaccine was administered or determine the prevalence of the disease in vaccinated populations. If a patient receives a booster dose but already has a high level of antibody, then a reaction called an Arthus reaction could develop, a localized form of Type III hypersensitivity induced by high levels of IgG antibodies causing inflammation. The inflammation is often self-resolved over the course of a few days but could be avoided altogether by increasing the length of time between the primary vaccine and the booster dose. It is not yet fully clear why some vaccines such as hepatitis A and B are effective for life, and some such as tetanus need boosters. The prevailing theory is that if the immune system responds to a primary vaccine rapidly, the body does not have time to sufficiently develop immunological memory against the disease, and memory cells will not persist in high numbers for the lifetime of the human. After a primary response of the immune system against a vaccination, memory T helper cells and B cells persist at a fairly constant level in germinal centers, undergoing cell division at a slow to nonexistent rate. While these cells are long-lived, they do not typically undergo mitosis, and eventually, the rate of loss of these cells will be greater than the rate of gain. In these cases, a booster dose is required to "boost" the memory B and T cell count back up again. (en)
  • Una dosis de refuerzo es una administración adicional de una vacuna después de una dosis anterior primera. Después de la inmunización inicial, un refuerzo proporciona una nueva exposición al antígeno inmunizante. Su objetivo es aumentar la inmunidad contra ese antígeno a niveles protectores después de que la memoria contra ese antígeno haya disminuido con el tiempo. Por ejemplo, los refuerzos de la vacuna contra el tétanos a menudo se recomiendan cada 10 años, momento en el cual las células de memoria específicas contra el tétanos pierden su función o sufren apoptosis.​ La necesidad de una dosis de refuerzo después de una vacunación primaria se evalúa de varias formas. Una forma es medir el nivel de anticuerpos específicos contra una enfermedad unos años después de administrar la dosis principal. La respuesta anamnésica, la producción rápida de anticuerpos después de un estímulo de un antígeno, es una forma típica de medir la necesidad de una dosis de refuerzo de una determinada vacuna. Si la respuesta anamnésica es alta después de recibir una vacuna primaria hace muchos años, lo más probable es que haya poca o ninguna necesidad de una dosis de refuerzo.​ Las personas también pueden medir la actividad activa de los linfocitos B y T contra ese antígeno después de un cierto período de tiempo después de que se administró la vacuna primaria o determinar la prevalencia de la enfermedad en las poblaciones vacunadas.​ Si un paciente recibe una dosis de refuerzo pero ya tiene un alto nivel de anticuerpos, podría desarrollarse una reacción llamada reacción de Arthus, una forma localizada de hipersensibilidad de tipo III inducida por altos niveles de anticuerpos IgG que causan inflamación.​ La inflamación a menudo se resuelve por sí sola en el transcurso de unos pocos días, pero podría evitarse por completo aumentando el tiempo entre la vacuna primaria y la dosis de refuerzo.​ Todavía no está del todo claro por qué algunas vacunas, como la de la hepatitis A y la B, son eficaces de por vida, y algunas, como la del tétanos, necesitan refuerzos. La teoría prevaleciente es que si el sistema inmunitario responde rápidamente a una vacuna primaria, el cuerpo no tiene tiempo para desarrollar suficientemente la memoria inmunológica contra la enfermedad, y las células de memoria no persistirán en grandes cantidades durante toda la vida del ser humano.​ Después de una respuesta primaria del sistema inmunitario contra una vacuna, las células T auxiliares de memoria y las células B persisten a un nivel bastante constante en los centros germinales, experimentando una división celular a un ritmo lento o inexistente. Si bien estas células tienen una vida prolongada, normalmente no sufren mitosis y, eventualmente, la tasa de pérdida de estas células será mayor que la tasa de ganancia. En estos casos, se requiere una dosis de refuerzo para «impulsar» el recuento de linfocitos B de memoria y linfocitos T de memoria nuevamente.​ (es)
  • Dalam istilah medis, dosis penguat (booster dose) merupakan pemberian vaksin tambahan setelah dosis vaksin utama (premier). Setelah imunisasi awal, dosis vaksin tambahan merupakan sebuah eksposur ulang kepada antigen imun. Hal ini dimaksudkan untuk meningkatkan imunitas melawan antigen tertentu ke level perlindungan, setelah memori melawan antigen tertentu menurun seiring berjalannya waktu. Sebagai contoh, suntikan tambahan Tetanus direkomendasikan setiap 10 tahun, dimana memori sel spesifik yang melawan tetanus telah kehilangan fungsi mereka atau melalui apoptosis Kebutuhan dosis vaksin tambahan setelah vaksinasi utama bisa dievaluasi melalui beragam cara. Salah satunya adalah dengan mengukur level antibodi tertentu melawan penyakit, beberapa waktu setelah dosis vaksin utama diberikan. Respon anamnestik, produksi cepat dari antibodi setelah antigen dirangsang, merupakan perhitungan umum yang dibutuhkan untuk vaksin tambahan untuk beberapa jenis vaksin. Jika respon anamnestik tinggi setelah menerima vaksinasi utama beberapa tahun sebelumnya, kecil kemungkinan mereka membutuhkan dosis vaksin tambahan. Individu juga bisa mengukur aktivitas dari sel B dan sel T aktif terhadap antigen setelah beberap waktu vaksinasi utama diberikan atau atau menentukan prevalensi penyakit pada populasi yang divaksinasi. Jika pasien menerima vaksin tambahan tetapi memiliki antibodi dengan level tinggi, sebuah reaksi bisa muncul yaitu reaksi artus, suatu bentuk hipersensitivitas tipe III yang terlokalisasi termasuk tingginya level antibodi G yang menyebabkan radang. Peradangan ini biasanya sembuh sendiri dalam hitungan hari, tetapi bisa dihindari dengan memperpanjang waktu antara vaksinasi utama dan vaksinasi tambahan. Belum diketahui pasti mengenai mengapa beberapa vaksin seperti vaksin hepatitis A dan hepatitis B efektif untuk seumur hidup dan beberapa vaksin lain seperti tetanus membutuhkan vaksinasi tambahan. Teori yang berlaku jika imun sistem merespon vaksinasi utama secara cepat, tubuh tidak memiliki waktu untuk mengembangkan memori imunitas secara cukup terhadap suatau penyakit dan sel memori tidak akan bertahan lama untuk seumur hidup manusia. Setelah respon utama dari sistem imunisasi melawan vaksinasi, memori penolong sel T dan sel B berada dalam level yang konstan di pusat germinal, menjalani pembelahan sel dalam tingkat yang lambat atau tidak ada sama sekali. Walaupun sel ini hidup lama, mereka tidak biasa melakukan mitosis dan akhirnya, tingkat kehilangan sel ini lebih besar dari pada tingkat kemunculannya. Dala kasus ini, vaksinasi tambahan dibutuhkan untuk "meningkatkan" jumlah Sel B memori dan Sel T memori. (in)
  • In medicina, un richiamo vaccinale è una somministrazione di un vaccino dopo una prima somministrazione. La dose aggiuntiva viene detta "di richiamo", "di rinforzo" o "extra", e, in occasione del vaccino anti COVID-19, è stata spesso citata giornalisticamente con l'anglicismo imprecisato booster. Dopo l'immunizzazione iniziale, un'iniezione di una dose extra è una riesposizione all'antigene immunizzante e ha lo scopo di aumentare l'immunità contro quell'antigene di nuovo a livelli protettivi, dopo che la memoria contro quell'antigene è diminuita nel tempo. Ad esempio, le dosi di richiamo antitetaniche sono spesso raccomandate ogni 10 anni, poiché a quel punto le cellule di memoria specifiche contro il tetano perdono la loro funzione o vanno incontro ad un apoptosi. La necessità di una dose di richiamo dopo una vaccinazione primaria viene valutata in diversi modi. Un modo è misurare il livello di anticorpi specifici contro una malattia, alcuni anni dopo la somministrazione della dose primaria. La risposta anamnestica, la rapida produzione di anticorpi dopo uno stimolo di un antigene, è un modo tipico per misurare la necessità di una dose di richiamo di un determinato vaccino. Se la risposta anamnestica è elevata dopo aver ricevuto un vaccino primario molti anni prima, molto probabilmente c'è poco o nessun bisogno di una dose di richiamo. Se un paziente riceve una dose di richiamo ma ha già un alto livello di anticorpi, potrebbe svilupparsi una reazione nota come reazione di Arthus, una forma localizzata di ipersensibilità di terzo tipo indotta da degli alti livelli di anticorpi IgG che causano un'infiammazione. L'infiammazione è spesso auto-risolta nel corso di pochi giorni, ma potrebbe essere evitata del tutto aumentando il periodo di tempo tra il vaccino primario e la dose di richiamo. Non è ancora del tutto chiaro perché alcuni vaccini come l'epatite A e B siano efficaci per la vita e alcuni come il tetano abbiano bisogno di richiami. La teoria prevalente è che se il sistema immunitario risponde rapidamente a un vaccino primario, il corpo non ha il tempo di sviluppare sufficientemente la memoria immunologica contro la malattia e le cellule della memoria non persisteranno in numero elevato per tutta la vita dell'essere umano. Dopo una risposta primaria del sistema immunitario contro una vaccinazione, i linfociti T helper della memoria e i linfociti B persistono a un livello abbastanza costante nei , subendo la divisione cellulare a un ritmo lento o inesistente. Sebbene queste cellule siano longeve, in genere non subiscono la mitosi e, alla fine, il tasso di perdita di queste cellule sarà maggiore del tasso di guadagno. In questi casi, è necessaria una dose di richiamo per "potenziare" nuovamente il conteggio dei linfociti B e T della memoria immunologica. (it)
  • Une dose de rappel est une injection de vaccin qui est faite après l'injection d'une dose de départ. Après l'immunisation à la suite de la première dose, une dose de rappel expose à nouveau à l'antigène qui a induit l'immunité. Elle sert à augmenter l'immunité contre l'agent pathogène à un niveau jugé satisfaisant, notamment si la mémoire du corps a perdu avec le temps les mécanismes de protection. Par exemple, une dose de rappel contre le tétanos est souvent recommandée dix ans après la dernière injection de vaccin contre cette maladie ; des cellules ont en effet perdu leur capacité de faire face à cette maladie ou sont entrée en apoptose. (fr)
  • ブースター効果(ブースターこうか、英: booster effect)とは、体内で1度作られた免疫機能が、再度抗原に接触することによってさらに免疫機能が高まることを意味する生物学用語である。日本語名は追加免疫効果。 (ja)
  • 추가 접종 혹은 추가 주사(영어: booster injection)는 일차 접종 후 백신을 추가로 더 접종하는 것이다. 이를 통해 면역 항원에 다시 노출시킴으로써 항원에 대한 면역 기억력이 쇠퇴하기 전 그 항원에 대한 면역력을 다시 높일 수 있다. 일례로 파상풍 백신은 10년마다 접종할 것이 권장되는데, 이는 10년을 주기로 파상풍에 특화된 기억세포가 기능을 잃거나 세포자살을 하기 때문이다. 1차 접종 이후의 추가 접종 여부는 여러 요소들을 고려해 평가한다. 그중 가장 대표적인 것이 1차 투여로부터 몇 년 후 특정 항체 수준을 측정하는 것이다. 면역계가 이 항원을 정상적으로 기억하고 있다면, 항원을 인식하고 얼마 지나지 않아 항체가 왕성히 생성되어야한다. 만일 이 반응이 정상적으로 이루어진다면 추가 접종은 불필요하다. 이외에도 1차 백신이 투여된 일정 시간이 지난 후 해당 항원에 대한 활성 B세포와 T세포의 활동을 측정하거나, 백신 접종 인구에서의 유병률을 판단할 수도 있다. 만일 항체 형성에 이상이 없는 환자가 추가 접종을 맞는다면 이 일어날 수 있다. 이는 높은 농도의 IgG 항체에 의해 유발된 국소적 IgG 과민반응으로, 염증이 발생할 수도 있다. 이렇게 발생한 염증은 일반적으로 며칠 안에 자연스레 사라지긴 하지만, 1차 접종에서 추가 접종 사이에 기간을 조금 더 두면 예방할 수 있다. 왜 A, B형 간염 백신처럼 어떤 백신은 평생동안 효과가 지속되는 반면, 파상풍 백신처럼 어떤 백신들은 추가 접종이 필요한지는 아직 명확하게 밝혀지지 않았다. 가설 중 하나는 신체가 1차 접종을 통해 면역체계를 굉장히 빠른 속도로 형성시킨 경우에는 면역기억이 충분히 발달될 시간을 갖지 못하기 때문에 기억세포가 평생동안 유지되지 못한다는 것이다. 접종 후 면역계의 초기 형성 이후 기억 보조 T세포와 B세포는 에서 세포 분열을 거의 하지 않기 때문에 일정한 수준으로 유지된다. 결국 기억세포의 수는 천천히 줄어들기 때문에 그 수를 다시 늘려주기 위해 추가 접종을 접종하는 것이다. (ko)
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (62 GB total memory, 60 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software