| rdfs:comment
| - Die drei Gesichter der Furcht ist ein 1963 entstandener italienisch-französischer Horrorfilm von Mario Bava, bestehend aus drei voneinander unabhängigen Episoden. In den Hauptrollen sind Michèle Mercier (erste Episode „Das Telefon“), Mark Damon und Boris Karloff (zweite Episode „Der Wurdalak“) und (dritte Episode „Der Wassertropfen“) zu sehen. Den Geschichten liegen literarische Vorlagen von Guy de Maupassant, Alexei Tolstoi und Anton Tschechow zugrunde. (de)
- Les Trois Visages de la peur (I tre volti della paura) est un film franco-italien en trois volets de Mario Bava sorti en 1963. (fr)
- 《블랙 사바스》(이탈리아어: I tre volti della paura)는 1963년 개봉한 이탈리아의 공포 옴니버스 영화이다. 안톤 체호프와 알렉세이 콘스탄티노비치 톨스토이의 작품을 바탕으로 제작되었다. 마리오 바바가 감독과 공동각본을 맡았다. (ko)
- I tre volti della paura (pubblicato all'estero con il titolo Black Sabbath) è un film a episodi del 1963, diretto da Mario Bava con lo pseudonimo di John Old. (it)
- I Tre volti della paura (Brasil: As Três Máscaras do Terror ), lançado em inglês como Black Sabbath, refere-se ao filme de horror italiano de 1963, do diretor Mario Bava. O filme compreende três histórias de horror: "The Wurdalak", "The Drop of Water" e "The Telephone". De acordo com Quentin Tarantino e Roger Avary, I Tre volti della paura foi a principal inspiração para o roteiro de Pulp Fiction, vencedor do Oscar de melhor roteiro original em 1994. Também serviu de inspiração de nome para a banda Black Sabbath. (pt)
- I tre volti della paura (estrenada en anglès com a Black Sabbath) és una pel·lícula de terror en episodis del 1963 dirigida per Mario Bava. La pel·lícula consta de tres contes diferents que són introduïts per Boris Karloff. L'ordre en què es presenten les històries varia entre les diferents versions en què s'ha estrenat la pel·lícula. A l'original italià, la primera història, titulada "El telèfon", implica la Rosy que rep contínuament trucades telefòniques amenaçadores d'un assetjador invisible. El segon és "Els Wurdulak", on un home anomenat Gorca (Karloff) torna a la seva família després d'afirmar haver matat un , una criatura no morta que ataca els que abans havia estimat. La tercera història, "La gota d'aigua", se centra en Helen Corey, una infermera que roba un anell d'un cadàve (ca)
- Black Sabbath (Italian: I tre volti della paura, lit. 'The Three Faces of Fear') is a 1963 horror anthology film directed by Mario Bava. The film consists of three separate tales that are introduced by Boris Karloff. The order in which the stories are presented varies among the different versions in which the film has been released. In the original, Italian print, the first story, titled "The Telephone", involves Rosy (Michèle Mercier) who continually receives threatening telephone calls from an unseen stalker. The second is "The Wurdulak", where a man named Gorca (Karloff) returns to his family after claiming to have slain a Wurdulak, an undead creature who attacks those that it had once loved. The third story, "The Drop of Water", is centered on Helen Corey (Jacqueline Pierreux), a nurse (en)
- La película Black Sabbath, (I tre volti della paura) es una película italiana de terror dirigida por Mario Bava en 1963. Su título en inglés es el equivalente del término español aquelarre. Boris Karloff, además de aparecer en los pasajes entre las historias, tiene un papel en el episodio de «Los wurdalak» (basada en la historia La familia del vurdalak, de Aleksey Konstantinovich Tolstoy). La película consta de tres historias de terror; las otras son «La Gota de Agua» y «El teléfono». La versión italiana original es considerablemente diferente de la versión estadounidense. Lanzado por American International Pictures, se utiliza una secuencia diferente de episodios (iniciándose con «El teléfono», seguida de «Los wurdalak» y finalizando con «La gota de agua»), cuenta además con una música d (es)
- «Три лика страха» (итал. I Tre Volti della Paura) — альманах ужасов итальянского режиссёра Марио Бава. Премьера фильма состоялась 17 августа 1963 года. Как и другие киноальманахи шестидесятых, фильм состоит из трёх частей с самостоятельным сюжетом: «Телефон», «Вурдалак», «Капли воды». Каждая из них, как заявлено в титрах, имеет в основе классическое произведение: первая — рассказ А. П. Чехова, вторая — повесть А. К. Толстого «Семья вурдалака» (1839), третья — новеллу Ги де Мопассана. При этом экранизацией можно назвать только эпизод «Вурдалак», тогда как остальные не имеют никакого отношения к творчеству Чехова или Мопассана. (ru)
|
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)