| rdfs:comment
| - Το Αμφιλοχικόν Άργος ήταν η πρωτεύουσα στην αρχαία Αμφιλοχία, στο νοτιοανατολικότερο άκρο του Αμβρακικού κόλπου, στις εκβολές του ποταμού Ίναχου, στην αρχαιότητα η περιοχή ονομαζόταν "Αργεία". Οι κάτοικοι στην αρχαιότητα ισχυρίζονταν ότι κατάγονταν από το Άργος στην Πελοπόννησο, ιδρυτής της πόλης ήταν ο Αμφίλοχος γιος του γνωστού Αργείτη μάντη Αμφιάραου. Όταν έληξε ο Τρωικός Πόλεμος ο Αμφίλοχος επέστρεψε στο Άργος, δυσαρεστημένος από την κατάσταση που επικρατούσε στην πατρίδα του έφυγε και ίδρυσε πόλη στα νότια του Αμβρακικού, έδωσε το όνομα του σε ολόκληρη την περιοχή. Σύμφωνα με άλλη παράδοση ιδρυτής ήταν ο αδελφός του Αλκμαίων, πατέρας του Ακαρνάν και έδωσε στο Αμφιλοχικό Άργος το όνομα του αδελφού του. (el)
- Amphilochian Argos (Ancient Greek: Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν, Latin: Argos Amphilochicum) was the chief town of ancient Amphilochia, situated at the eastern extremity of the Ambraciot Gulf, on the river Inachus. Its territory was called Argeia (Ἀργεία). (en)
- Argos Amphilochium, en grec ancien : Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν, est une ville de la Grèce antique en Acarnanie. Elle était située sur le golfe d’Ambracie. Selon la légende, elle fut fondée par Amphiloque fils d'Amphiaraos. (fr)
- Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital d'Amfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac. El seu territori es deia Argèia (Ἀργεία). Poca cosa més se sap de la història de la ciutat. Un temps després de la mort d'Alexandre el Gran, Argos va caure en mans dels etolis junt amb tota l'Ambràcia. El tractat pel qual Etòlia es rendia a Roma es va signar a Argos entre els representants etolis i el general Marc Fulvi Nobílior segons Titus Livi. (ca)
- Argos Anfiloquia fue una ciudad griega de la región de Anfiloquía, en la parte oriental del golfo de Ambracia, a orillas del río Ínaco. Su distrito se llamaba Argeia. La leyenda dice que fue una colonia de Argos de la Argólida y que había sido fundada por Anfíloco, hijo de Anfiarao. Otras leyendas dicen que fue fundada por Alcmeón pero le dio el nombre de Anfíloco, que según algunas fuentes era su hermano y según otras era su hijo. En el 30 a. C., los habitantes fueron trasladados a la ciudad de Nicópolis, fundada por Augusto después de su victoria en Actium, y la ciudad quedó deshabitada. (es)
- Argo anfilochico (in greco antico: Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) è stata un'antica città presso la costa orientale del golfo di Ambracia. Secondo la leggenda la città venne fondata da alcuni Argivi al comando di un certo Anfiloco, figlio di Anfiarao (Tucidide, II, 68). Una seconda versione (Apollodoro, Biblioteca, III, 7, 7) vuole che l'abbia fondata Alcmeone, in onore al fratello Anfiloco. Probabilmente la città, che, dalle fonti, risulta non avere chiare origini elleniche, fu fondata dagli Ambracioti che la chiamarono "Argo" (un nome comune per le città in pianura presso la costa). (it)
|
| has abstract
| - Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital d'Amfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac. El seu territori es deia Argèia (Ἀργεία). els seus habitants deien que el seu origen provenia d'una colònia de la ciutat d'Argos de l'Argòlida. Altres llegendes diuen que la va fundar Amfíloc, fill d'Amfiarau, després de la Guerra de Troia, que no estava satisfet de com anaven les coses a Argos i va emigrar cap aquests territoris, fundant una ciutat amb el mateix nom. Una altra versió diu que va ser fundada per Alcmeó, que la va anomenar així en honor del seu germà Amfíloc, segons diuen Tucídides i Estrabó. Al començament de la guerra del Peloponès els argius amfiloquis eren considerats un poble bàrbar i no hel·lènic, i només una part estava hel·lenitzada. Es van establir allí alguns colons d'Ambràcia, però els ambraciotes van expulsar als habitants originals i van dominar la ciutat i el seu territori. Els expulsats es van posar sota protecció dels acarnanis i ambdós pobles van demanar ajut a Atenes que va enviar una força militar dirigida per Formió que va ocupar Argos, va vendre als ambraciotes com a esclaus, i va retornar la ciutat als amfiloquis potser cap a l'any 432 aC. L'any 430 aC els ambraciotes desitjosos de recuperar la ciutat, van tornar a atacar Argos però no la van poder ocupar i es van retirar després d'assolar el territori. El 426 aC un altre cop van tornar a atacar la ciutat. Havien rebut la promesa d'ajut del cap espartà Euríloc, que era a Etòlia, que va marxar amb 3000 hoplites contra Argos, van ocupar Olpes (Ὄλπαι), un turó fortificat prop del golf d'Ambràcia i a uns 25 estadis (uns 5 km) de la ciutat. Els acarnanis van marxar també en ajut d'Argos i van prendre posició a Crenai, prop d'Argos. Euríloc va passar a Acarnània i es va reunir amb els ambraciotes a Olpes. Va establir la seva posició a la veïna Metròpolis (Μητρόπολις) després de conquerir-la. El general Demòstenes d'Atenes, cridat pels acarnanis, va arribar al golf d'Ambràcia amb 20 naus i va acampar prop d'Olpes, quedant els dos exèrcits separats només per un barranc molt fondo. Demòstenes, veient que el lloc era propici per preparar emboscades, va amagar una part dels seus soldats a la zona boscosa i en lliurar-se batalla els amagats van atacar per sorpresa la rereguarda enemiga i els atenencs van obtenir la victòria. Euríloc va morir en la lluita però mentrestant els ambraciotes havien enviat una força que va entrar a Amfilòquia just el mateix dia que es lliurava la batalla d'Olpes. Demòstenes, després de la seva victòria, va marxar contra els ambraciotes que havien reunit una gran força militar i havien entrat a la comarca. La batalla es va lliurar en un coll estret damunt de la ciutat d'Olpes, en un pas entre dos pics anomenats Idomene (Ἰδομένη). L'Idomene petit sembla que estava a la banda nord del pas, i el gran Idomene era al sud, on els ambraciotes s'havien congregat a passar la nit. Demòstenes va enviar un destacament a ocupar el pic més alt, i després va ocupar el pas durant la nit. Els ambraciotes no sabien res de la derrota dels seus compatriotes, ni van sentir l'arribada de Demòstenes, que els va atacar quan encara dormien i va obtenir una nova victòria sense trobar quasi resistència. Tucídides diu que la quantitat d'ambraciotes morts va ser més gran que la que va patir cap altra ciutat grega abans de la Pau de Nícies. Ambràcia va quedar sense possibilitat de resposta per manca de soldats, però Demòstenes no la va atacar, i Acarnània no va voler ocupar el territori per por que els atenencs fossin encara pitjors veïns. Acarnània i Amfilòquia van signar la pau amb Ambràcia. Poca cosa més se sap de la història de la ciutat. Un temps després de la mort d'Alexandre el Gran, Argos va caure en mans dels etolis junt amb tota l'Ambràcia. El tractat pel qual Etòlia es rendia a Roma es va signar a Argos entre els representants etolis i el general Marc Fulvi Nobílior segons Titus Livi. L'any 30 aC els habitants d'Argos van ser traslladats a la ciutat de Nicòpolis, fundada per August després de la seva victòria a Àccium, i la ciutat va quedar deshabitada, encara que autors posteriors com Plini el vell i Claudi Ptolemeu, la mencionen. Es pensa que pot correspondre a les ruïnes d'una antiga ciutat que es troben a l'actual Neokhori. (ca)
- Το Αμφιλοχικόν Άργος ήταν η πρωτεύουσα στην αρχαία Αμφιλοχία, στο νοτιοανατολικότερο άκρο του Αμβρακικού κόλπου, στις εκβολές του ποταμού Ίναχου, στην αρχαιότητα η περιοχή ονομαζόταν "Αργεία". Οι κάτοικοι στην αρχαιότητα ισχυρίζονταν ότι κατάγονταν από το Άργος στην Πελοπόννησο, ιδρυτής της πόλης ήταν ο Αμφίλοχος γιος του γνωστού Αργείτη μάντη Αμφιάραου. Όταν έληξε ο Τρωικός Πόλεμος ο Αμφίλοχος επέστρεψε στο Άργος, δυσαρεστημένος από την κατάσταση που επικρατούσε στην πατρίδα του έφυγε και ίδρυσε πόλη στα νότια του Αμβρακικού, έδωσε το όνομα του σε ολόκληρη την περιοχή. Σύμφωνα με άλλη παράδοση ιδρυτής ήταν ο αδελφός του Αλκμαίων, πατέρας του Ακαρνάν και έδωσε στο Αμφιλοχικό Άργος το όνομα του αδελφού του. (el)
- Amphilochian Argos (Ancient Greek: Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν, Latin: Argos Amphilochicum) was the chief town of ancient Amphilochia, situated at the eastern extremity of the Ambraciot Gulf, on the river Inachus. Its territory was called Argeia (Ἀργεία). (en)
- Argos Anfiloquia fue una ciudad griega de la región de Anfiloquía, en la parte oriental del golfo de Ambracia, a orillas del río Ínaco. Su distrito se llamaba Argeia. La leyenda dice que fue una colonia de Argos de la Argólida y que había sido fundada por Anfíloco, hijo de Anfiarao. Otras leyendas dicen que fue fundada por Alcmeón pero le dio el nombre de Anfíloco, que según algunas fuentes era su hermano y según otras era su hijo. Al comienzo de la guerra del Peloponeso los argivos anfiloquios eran vistos como un pueblo bárbaro y sólo una parte estaba helenizado. Se establecieron allí algunos colonos de Ambracia que fueron admitidos en la ciudad, pero los ambraciotas expulsaron a los habitantes originales y dominaron la ciudad y su territorio; entonces los expulsados se pusieron bajo la protección de los acarnianos y ambos pueblos pidieron ayuda a Atenas que envió una fuerza militar dirigida por Formión, que ocupó Argos y vendió a los ambraciotas como esclavos, y devolvió la ciudad a los anfiloquios hacia el 432 a. C. En el 430 a. C., los ambraciotas volvieron a atacar la ciudad, pero fueron rechazados después de asolar el territorio. En 426 a. C. volvieron a atacar la ciudad; habían recibido la promesa de ayuda del jefe espartano Euríloco, que estaba en Etolia, y marcharon con 3.000 soldados contra Argos, ocuparon Olpas, un monte cerca del golfo de Ambracia y a unos 5 km de la ciudad. Los acarnanios marcharon también en ayuda de Argos y tomaron posiciones en Crenas, cerca de Argos; Euríloco pasó a Acarnania y se reunió con los ambraciotas en Olpas y estableció su posición en la vecina Metrópolis; Demóstenes de Atenas, llamado por los acarnanios, llegó al golfo de Ambracia con 20 naves y acampó cerca de Olpas, quedando los dos ejércitos separados solo por un barranco. Demóstenes escondió a una parte de sus soldados en la zona boscosa y al librarse la batalla los escondidos atacaron por sorpresa y los atenienses obtuvieron la victoria y Euríloco murió.Pero, mientras tanto, los ambraciotas habían enviado una fuerza que entró en Anfiloquía justo el mismo día que se libraba la batalla de Olpas. Demóstenes, después de su victoria, marchó contra los ambraciotas y la batalla se libró en el paso de la pequeña Idomene (la gran Diomene era la parte sur del paso y la pequeña la parte norte), donde los ambraciotas se habían concentrado, cuando Demóstenes atacó de noche mientras el enemigo dormía y obtuvo una nueva victoria. Ambracia quedó sin posibilidad de respuesta por falta de soldados, pero Demóstenes no la atacó, y Acarnania no quiso ocupar el territorio por miedo a que los atenienses fueran aún peores vecinos. Acarnania y Anfiloquía firmaron la paz con Ambracia. La ciudad permaneció independiente y hacia el 320 a. C. cayó en manos de los etolios junto con toda Ambracia. El tratado por el cual Etolia se rendía a Roma en el 189 a. C. fue firmado en Argos entre los representantes etolios y el general Marco Fulvio Nobilior. En el 30 a. C., los habitantes fueron trasladados a la ciudad de Nicópolis, fundada por Augusto después de su victoria en Actium, y la ciudad quedó deshabitada. Se piensa que puede corresponder a las ruinas de una antigua ciudad que se hallan en la actual Neokhori. (es)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)