| has abstract
| - Ákos Rózmann (Budapest, 16 de juliol de 1939 - 12 d'agost de 2005) va ser un compositor i organista hongarès-suec. Rózmann va néixer a Budapest, Hongria, el 16 de juliol de 1939. Va estudiar composició amb Rezsö Sugár a l'Escola Secundària de Música Bartók Béla entre el 1957 i el 1961. A partir del 1961 va assistir a l'Acadèmia de Música Franz Liszt, estudiant composició amb Endre Szervánszky i orgue amb . Es va graduar en ambdues assignatures el 1966. Després d'obtenir els seus diplomes, va treballar com a professor de lectura de partitures al Professorat de la Acadèmia Liszt de Szeged. A finals dels anys seixanta, va compondre música cinematogràfica per a Mafilm (Estudis de Cinema Hongarès). La seva Improvisazione per a flauta i piano va ser publicada el 1971 per "Editio Musica Budapest". El 1971 va marxar a Suècia per fer estudis de postgrau de composició. El seu professor va ser al "Royal College of Music" d'Estocolm. A l'estudi del College, va descobrir les eines per fer música electroacústica. També va començar a treballar a "Elektronmusikstudion" (EMS, l'Estocolm Electroacoustic Music Studio). El primer resultat dels seus experiments va ser Impulsioni, un cicle de peces electròniques curtes de 1974, que va guanyar el tercer premi al Bourges Concours International de Musique Électroacoustique el 1976. Després d'acabar els seus estudis al "Royal College of Music" el 1974, Rózmann es va establir a Estocolm, passant la resta de la seva vida a la capital sueca i prop d'ella. A partir dels anys setanta, va pensar en la música electroacústica gravada com l'únic mitjà adequat per a les seves idees creatives. La seva primera aparició pública com a compositor va ser l'estrena de Bilder inför drömmen och döden (Imatges de somni i mort) el 9 de març de 1978. El concert es va celebrar a Cirkus, una gran sala d'actes d'Estocolm. Des de 1978 durant dinou anys va ser organista a la catedral catòlica d'Estocolm. Aquí va conèixer la líder del cor i musicòloga Viveca Servatius, que més tard es va convertir en la seva parella vitalícia. El 1978 també va començar el seu segon treball a gran escala, Tolv stationer (Dotze estacions), el primer que va utilitzar sons enregistrats d’origen acústic (mentre que els dos anteriors feien servir material totalment sintètic). La seva composició va comprometre Rózmann fins al 2001, cosa que va resultar en una obra amb més de sis hores de reproducció. Les primeres parts es van estrenar a la Casa de Cultura d'Estocolm el 1984. El 2014, Editions Mego registra un set de 7 CD de tota la sèrie de les estacions. A principis dels vuitanta, Rózmann va començar a construir un estudi electroacústic privat que va instal·lar al soterrani de la catedral catòlica. A més, va continuar treballant a EMS, on va romandre com a visitant freqüent fins al final de la seva vida. Entre 1980 i 2005, va compondre una sèrie de vuit obres electroacústiques, cadascuna amb el títol Orgelstycke (Orgue). Els sons del seu instrument principal, l'orgue, eren el seu material bàsic molt apreciat, a més de la veu humana i els sons de la cítara inclinada i el piano preparat. La tercera peça de llarga èpica de Rózmann, Rytmer och melodier (Ritmes i melodies), es va compondre el 1987 i es va estrenar a la sala de concerts de Berwald el 1988. El 1990 es va celebrar al centre d'Estocolm una sèrie de tres nits d'autor dedicades a Rózmann. Fylkingen. Sis de les seves peces es van tocar en aquella ocasió, tres d'elles per primera vegada. Tot i que gairebé totes les seves trenta composicions es van interpretar a Suècia durant la seva vida, només una es va tocar en concert públic al seu país natal, Hongria. Trumpetmusette es va compondre per al Festival de Música Electroacústica de Budapest de la Ràdio Hongaresa i es va estrenar allà el 1994. El 1997 va deixar el servei de la catedral catòlica i es va traslladar amb el seu estudi privat a Skogås, un suburbi d'Estocolm. Va ser el mateix any que va acabar una de les seves obres més concentrades, De två med tre instrument (Dues, amb tres instruments). El gener de 2005 va completar el seu darrer treball, Orgelstycke nr III / a (Orgue Piece Nr. III / a), remuntant-se a una idea concebuda als anys vuitanta. Al febrer encara vivia per veure un dels seus concerts més grans i celebrats. Durant cinc tardes consecutives del festival "Stockholm New Music", es va tocar el seu enorme cicle Gloria precedit per Orgelstycke nr IV (Kyrie eleison), sota el títol col·lectiu Mässa (Missa). El cicle Gloria, un extens escenari musical del text litúrgic corresponent, es va compondre entre el 1989 i el 2004 i requereix unes set hores per actuar. A l'estiu de 2005, Rózmann va ser diagnosticat de càncer de pàncrees i va morir el 12 d'agost. D'acord amb el seu propi desig, les seves cendres es van escampar al vent. La naturalesa intransigent del personatge de Rózmann es pot rastrejar fàcilment tant en els informes sobre el seu comportament com en la seva música. Com a fervent devot de la seva obra, es va tancar durant hores hores als estudis sense finestres, treballant sovint fins ben entrada la nit. En els darrers anys no va participar en els esdeveniments de la vida musical oficial, ni tan sols va assistir a les seves pròpies estrenes. En la seva obra, no buscava l'aprovació del professional ni el plaer del públic. L'únic que comptava era la perfecta articulació de la seva visió. Aquesta visió es va inspirar en el so (gravat), originat a partir de moltes fonts diferents. Com que aquesta matèria primera s'havia elaborat i fabricat per ser especialment plàstica, va evolucionar un drama extremadament poderós, especialment en les obres a gran escala de Rózmann. Un drama que reprodueix els conflictes més bàsics de l'existència humana, dona una visió impactant a les seves profunditats més fosques i mostra que el pecat i la puresa, la foscor i la llum caminen un al costat de l'altre, les seves qualitats es pressuposen mútuament. L'obra sovint s'elabora de manera simbòlica i pictòrica amb cites de música litúrgica budista i cristiana per una banda, xocs violents, rialles i rialles diabòliques per l'altra. Posada entre aquestes forces, se sent el crit de l'ànima humana que lluita. (ca)
- Ákos Rózmann [Akoŝ rOzman], laŭ hungarlingve kutima nomordo Rózmann Ákos estis hungara-sveda komponisto, orgenisto. Ákos Rózmann naskiĝis la 16-an de julio 1939 en Budapeŝto, li mortis la 12-an de aŭgusto 2005 en Stokholmo. (eo)
- Ákos Rózmann (16 juillet 1939 - 12 août 2005) est un compositeur hongrois de musique électronique et électro-acoustique expérimentale. (fr)
- Ákos Rózmann (Hungarian: [ˈaːkoʃ ˈroːzmɒnn] 16 July 1939 – 12 August 2005) was a Hungarian-Swedish composer and organist. Rózmann was born in Budapest, Hungary, on 16 July 1939. He studied composition with Rezső Sugár at the Bartók Béla Secondary School of Music between 1957 and 1961. From 1961 on, he attended the Franz Liszt Academy of Music, studying composition with Endre Szervánszky and organ with . He graduated in both subjects in 1966. After gaining his diplomas, he worked as a teacher of score reading at the Teacher's College of the Liszt Academy in Szeged. At the end of the sixties, he composed film music for Mafilm (Hungarian Film Studios). His Improvisazione for flute and piano was published in 1971 by Editio Musica Budapest. In 1971, he went to Sweden for postgraduate studies of composition. His teacher was Ingvar Lidholm at the Royal College of Music in Stockholm. In the college studio, he discovered the tools of electroacoustic music making. He also started to work in Elektronmusikstudion (EMS, the Stockholm Electroacoustic Music Studio). The first result of his experiments was Impulsioni, a cycle of short electronic pieces from 1974, which won third prize at the in 1976. After finishing his studies at the Royal College of Music in 1974, Rózmann settled in Stockholm, spending the rest of his life in and near the Swedish capital. From the seventies on, he thought of recorded electroacoustic music as the only suitable medium for his creative ideas. His first conspicuous public appearance as a composer was the premiere of Bilder inför drömmen och döden (Images of Dream and Death) on 9 March 1978. The concert was held in Cirkus, a large event hall in Stockholm. From 1978 for nineteen years he was organist at the Stockholm Catholic Cathedral. Here he met the choir-leader and musicologist , who later became his life partner. 1978 also saw the beginning of his second large-scale work, Tolv stationer (Twelve Stations), the first one to use recorded sounds of acoustical origin (while the previous two used entirely synthetic material). Its composition engaged Rózmann until as late as 2001, resulting in a work with a playing time of more than six hours. The first parts were premiered in the Stockholm Culture House in 1984. In 2014 Editions Mego records released a 7-CD box set of the entire series of the Stations. In the early eighties, Rózmann started to build a private electroacoustic studio which he installed in the basement of the Catholic Cathedral. Besides, he continued to work in EMS where he remained a frequent visitor until the end of his life. Between 1980 and 2005, he composed a series of eight electroacoustic works, each with the title Orgelstycke (Organ Piece). Sounds from his main instrument, the organ, were his much appreciated basic material, besides the human voice and the sounds of bowed zither and prepared piano. Rózmann's third piece of epic length, Rytmer och melodier (Rhythms and Melodies) was composed in 1987 and premiered in the Berwald Concert Hall in 1988. In 1990, a series of three author's nights dedicated to Rózmann was held in the Stockholm centre for contemporary music, Fylkingen. Six of his pieces were played on that occasion, three of them for the first time. While almost all of his nearly thirty compositions were performed in Sweden in his lifetime, only one was played in public concert in his native country, Hungary. Trumpetmusette was composed for the of the Hungarian Radio, and was premiered there in 1994. In 1997 he left his service of the Catholic Cathedral and moved with his private studio to Skogås, a suburb of Stockholm. It was in the same year that he finished one of his most concentrated works, De två med tre instrument (Two, with Three Instruments).In January 2005 he completed his last work, Orgelstycke nr III/a (Organ Piece Nr. III/a), going back to an idea conceived in the eighties. In February he still lived to see one of his biggest and most celebrated concerts. During five consecutive afternoons of the Stockholm New Music festival, were played his huge Gloria cycle preceded by Orgelstycke nr IV (Kyrie eleison), under the collective title Mässa (Mass). The Gloria cycle, an extensive musical setting of the corresponding liturgical text, was composed between 1989 and 2004, and requires some seven hours to perform. In summer 2005 Rózmann was diagnosed with pancreatic cancer and died on 12 of August. In accordance with his own wish his ashes were scattered to the wind. The uncompromising nature of Rózmann's character can easily be traced both in the reports about his behaviour and in his music. As a fervent devotee of his work, he shut himself up in windowless studios for hours, often working until late in the night. In his late years he did not participate in the events of official musical life, he did not even attend his own premieres. In his work, he looked neither for the approval of the professional, nor for the pleasure of the audience. The only thing that counted was the perfect articulation of his vision. This vision was inspired by the (recorded) sound itself, originating from many different sources. As this raw material had been worked out and made to be specially plastic, an extremely powerful drama evolved, especially in Rózmann's large-scale works. A drama that reproduces the most basic conflicts of human existence, gives a shocking insight to its darkest depths, and shows that sin and purity, darkness and light walk side by side, their qualities mutually presupposing each other. The play is often elaborated in a symbolical and pictorial way with quotations from Buddhist and Christian liturgical music on one side, violent clashing, snarling and devilish laughter on the other. Put between these forces, the cry of the struggling human soul is heard. (en)
- Ákos Rózmann, född 16 juli 1939 i Budapest, död 12 augusti 2005 i Stockholm, var en ungersk-svensk tonsättare och organist. Mellan 1957 och 1961 studerade Ákos Rózmann komposition för Rezső Sugár vid Béla Bartók-konservatoriet. År 1961 antogs han som elev vid Liszt-akademien, där han studerade komposition för Endre Szervánszky och orgelspel för Sebestyén Pécsi. Därefter arbetade han som lärare i partiturläsning vid Liszts-akademiens lärarhögskola i Szeged. Vid slutet av 1960-talet komponerade han filmmusik för Mafilm. År 1971 publicerades hans Improvvisazione för flöjt och piano hos Editio Musica Budapest. År 1971 fick han genom ett stipendium möjlighet att resa till Sverige för fortsatta kompositionsstudier för Ingvar Lidholm vid Kungliga Musikhögskolan i Stockholm. Det var här som han kom i kontakt med den elektroakustiska musikens möjligheter, vilket öppnade en ny värld för honom. I Musikhögskolans studio och Elektronmusikstudion (EMS) började han nu experimentera och det första resultatet var Impulsioni 1974, en cykel av korta elektroniska stycken, som två år senare (1976) vann tredje pris vid Concours International de Musique Electroacoustique i Bourges i Frankrike. Hans första uppmärksammade offentliga framträdande som tonsättare var Bilder inför drömmen och döden, som uruppfördes den 9 mars 1978 på Cirkus i Stockholm. Under 1978 fick han fast anställning som domkyrkoorganist vid Stockholms katolska domkyrka. Samma år började han också arbeta på sitt andra storskaliga verk, Tolv stationer, det första verk där han använde sig av inspelade akustiska ljud, i motsats till tidigare kompositioner som var baserade på syntetiskt ljudmaterial. Denna komposition, som omfattar en speltid på sex timmar, avslutades först 2001, men redan 1984 uruppfördes de första delarna i Kulturhuset i Stockholm. Mellan 1980 och 2005 komponerade han en serie av åtta elektroakustiska verk, vart och ett med titeln Orgelstycke, baserade framförallt på ljud från hans huvudinstrument orgeln jämte bland annat röster, cittra och preparerat piano. Rózmanns tredje komposition av episk längd, Rytmer och melodier, avslutades 1987 och uruppfördes i Berwaldhallen 1988. År 1997 avslutade han ett av sina mest koncentrerade verk, De två, med tre instrument. I januari 2005 fullbordade han sitt sista verk, Det gråa blocket, Orgelstycke nr III/a, som går tillbaka på idéer från 1980-talet. I februari 2005 fick han uppleva ett av sina största konsertframföranden. Under fem på varandra följande eftermiddagar i Tyska kyrkan framfördes i samband med Stockholm New Music Festival hans väldiga Gloria-cykel, komponerad 1989–2004. Den inleddes av Orgelstycke nr IV (Kyrie eleison), allt under samlingsnamnet Mässa. Hela verket tog sammanlagt ungefär sju timmar att framföra. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
