| rdfs:comment
| - Die Tarka (Quechua, Aymara: tharqa, „raue, heisere Stimme“) ist eine in der andinen Musik gespielte Kernspaltflöte, die vor allem in der Andenregion in Peru und Bolivien verbreitet ist. Heute wird die Tarka in der Regel aus Holz hergestellt. Die Tarka wird in der Regel in Ensembles (tropas, spanisch, „Truppen“) von bis zu 40 Tarkas gespielt. Verwandte der Tarka sind Quena, Panflöte und Blockflöte. (de)
- La tarka (en quechua, tarqa) es un instrumento originario de los andes. Por lo general está hecho de madera y tiene 6 orificios para los dedos y un orificio extra en la parte inferior. (es)
- Тарка (кечуа, аймара tharqa) — музыкальный инструмент, флейта народов Анд (Боливия, Перу, север Аргентины и Чили). Тарка появилась в доколумбовой Америке у народов аймара. (ru)
- Тарка (кеч., айм. tharqa) — індіанський музичний інструмент, тип флейти, поширений в Андах (відомий з часів інків). Зазвичай виробляється з деревини та має 6 дірок, що зажимаються пальцями, отвір для рота і вільний отвір на протилежному кінці. Тарка зазвийчай коротка, угловата за формою, вимагає сильного дихання та має глибокий звук. Існують кілька варіантів тарки: велика, середня і маленька. Зазвичай всі три типи використовуються разом в ансамблі, відтворюючи ту ж саму мелодію трьома голосами з постійним інтервалом і в аккомпанементі ударних інтрументів . (uk)
- La tharqa (en aimara; tarqa en quítxua) és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d'una sola peça amb sis orificis. tots frontals —aquest instrument no té orificis posteriors per al dit polze, de manera que els intèrprets només poden utilitzar la pressió de l'aire bufat per aconseguir els aguts— i una embocadura; la grandària va des dels 20 a gairebé els 60cm. Les afinacions més usades són les de la, do i mi bemoll. (ca)
- La tarka (ou encore : tarca, tarqa, tharka, tar pinkayllu) est une flûte à bec en bois d'origine bolivienne, de section carrée et hémisphérique dans la partie centrale des trous de jeux, d'une seule pièce (sauf pour le sifflet), taillée dans la masse de bois endémiques de couleur blanche ou brune. Elle est munie de six trous de jeu sur la face antérieure, aucun sur l'arrière pour le pouce, et d’une embouchure en forme de bec, avec une languette et un canal d'insufflation interne (comme la flûte à bec européenne, soit 421.22 dans la nomenclature du système Hornbostel-Sachs, code total : 421.221.12 ; voir l'article : Liste des aérophones dans le système Hornbostel-Sachs). Selon les modèles, elle mesure de 20 cm jusqu'à près de 60 cm. Elle est de forme orthoédrique. Entre autres musicologues, (fr)
- The tarka (Quechua, Aymara: tharqa) is an indigenous flute of the Andes. Usually made of wood, it has 6 finger holes, fipple on mouth end and free hole on distant end. The tarka is a blockflute, like a recorder, but is comparatively shorter and quite angular in shape, requires greater breath, and has a darker, more penetrating sound. The flute is made of natural wood and features a whistle-type mouthpiece with a small air hole. The tarka sound and scale are different from any other Andean flute. It sounds very primitive, soft and mellow with a rasp in the low range. (en)
- Tarka (Quechua, Aymara: tharqa) är en andinsk flöjt som vanligtvis är tillverkad av trä. Tarkan är en typ av blockflöjt med 6 hål. Instrumentet har ofta raka former. Ljudet från tarkan är mörkare jämfört med blockflöjt. Instrumentet spelas i , främst i Peru och Bolivia Tarkans ljud och musikskala skiljer sig från andra andiska flöjter. Ljudet är enklare, mjukt med viss raspighet i de lägre tonerna. Det påminner om fågelläten. (sv)
|
| has abstract
| - La tharqa (en aimara; tarqa en quítxua) és una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d'una sola peça amb sis orificis. tots frontals —aquest instrument no té orificis posteriors per al dit polze, de manera que els intèrprets només poden utilitzar la pressió de l'aire bufat per aconseguir els aguts— i una embocadura; la grandària va des dels 20 a gairebé els 60cm. La tharqa és una flauta vertical que en el sector mitjà duu els sis forats per als dits. Els instruments que es construïxen amb fins turístiques, com records, solen tenir bells tallats i pintures rics en colors, i sol també veure's aquest tipus de treballs en els instruments fabricats per ser executats, encara que també és molt comú que no duguin cap adorn. És un important instrument del , sent un dels més utilitzats en aquestes festes pel seu so voluminós i alegre. N'hi ha una versió argentina, molt semblant, anomenada , que sol tocar-se en la zona de Jujuy, encara que en els darreres anys, producte de la important influència cultural que exerceix Bolívia en la música andina de la zona, aquesta va perdent terreny a mans de la més estesa tharqa. Es formen grups per a tocar tarkeadas amb instrumentes de distintes afinacions amb intervals de quartes, quintes i octaves la qual cosa confereix un so molt particular a la tarkeada, car una mateixa digitació és repetida pels normalment dos o tres grups de tharqes. A més, cal sumar el particular estil d'interpretació que té la tharqa (la tharqa ha de "plorar" quan sona), i les xicotetes diferències d'afinació habituals entre els diferents instruments artesanals reunits en qualsevol tarkeada. Les afinacions més usades són les de la, do i mi bemoll. (ca)
- Die Tarka (Quechua, Aymara: tharqa, „raue, heisere Stimme“) ist eine in der andinen Musik gespielte Kernspaltflöte, die vor allem in der Andenregion in Peru und Bolivien verbreitet ist. Heute wird die Tarka in der Regel aus Holz hergestellt. Die Tarka wird in der Regel in Ensembles (tropas, spanisch, „Truppen“) von bis zu 40 Tarkas gespielt. Verwandte der Tarka sind Quena, Panflöte und Blockflöte. (de)
- La tarka (en quechua, tarqa) es un instrumento originario de los andes. Por lo general está hecho de madera y tiene 6 orificios para los dedos y un orificio extra en la parte inferior. (es)
- La tarka (ou encore : tarca, tarqa, tharka, tar pinkayllu) est une flûte à bec en bois d'origine bolivienne, de section carrée et hémisphérique dans la partie centrale des trous de jeux, d'une seule pièce (sauf pour le sifflet), taillée dans la masse de bois endémiques de couleur blanche ou brune. Elle est munie de six trous de jeu sur la face antérieure, aucun sur l'arrière pour le pouce, et d’une embouchure en forme de bec, avec une languette et un canal d'insufflation interne (comme la flûte à bec européenne, soit 421.22 dans la nomenclature du système Hornbostel-Sachs, code total : 421.221.12 ; voir l'article : Liste des aérophones dans le système Hornbostel-Sachs). Selon les modèles, elle mesure de 20 cm jusqu'à près de 60 cm. Elle est de forme orthoédrique. Entre autres musicologues, le musicien Tino Brodard considère que l'origine de la tarka est postérieure à la conquête espagnole, car il estime que celle-ci fut copiée par les Amérindiens sur les flûtes à bec anciennes (Renaissance) puis baroques que les Espagnols apportèrent avec eux au Nouveau Monde. Elle est très utilisée dans l'Altiplano des Andes où des (es) sont données pour les fêtes, les carnavals et les rituels associés aux saisons. Les tarkeadas sont de grands rassemblements de troupes de musiciens qui concourent ensemble, et jouent des tarkas de différentes dimensions (et donc d'accordages différents), ce qui donne lieu à des polyphonies complexes. En effet la tarka est plutôt jouée traditionnellement en groupe dans les communautés indigènes de l'aire andine, au Pérou, en Bolivie, nord-Chili et Argentine du Nord-Ouest. Ces troupes accompagnent une danse autochtone qui est aussi nommée (es), ainsi qu'un autre rituel de combat (et aussi danse) qui est appelé le tinku. Dans l'aire urbaine, ainsi que partout dans le monde, notamment en France et en Europe où le jeu de la tarka est plutôt assimilé à celui des flûtes à bec européennes, la tarka peut aussi être jouée comme un instrument soliste, en exploitant différemment ses possibilités sonores. Les tarkas sont à la quarte ce qui donne des chants qui peuvent paraitre dissonants pour l'oreille occidentale. Le facteur fabrique traditionnellement une douzaine de tarka (une tropa) afin qu'elles soient accordées entre elles, ainsi que les anatas correspondantes pour un ensemble complet. Il y a en effet 3 tailles de tarka :
* la taika, la plus grande (paj pour le peuple Chipaya),
* la malta accordée une quinte au-dessus de la taika (cintalla pour le peuple Chipaya),
* la ch'ili, la plus petite, accordée une octave au-dessus de la taika (qolta pour le peuple Chipaya, ou anata en quechua, ou encore tiple).
* Tarkeadas
* Une "tarkeada" (troupe de musiciens jouant de la flûte "tarka") au Carnaval d'Oruro en 2010.
* Elèves du Collège "Padre Luis Gallardo" ("Nayra Inti"), interprétant avec leurs tarkas une tarkeada (dirigée par le professeur Pablo Vásquez, 2006). Elle a été utilisée en concert par le groupe chilien los Jaivas sur le morceau "tarka y ocarina" (fr)
- The tarka (Quechua, Aymara: tharqa) is an indigenous flute of the Andes. Usually made of wood, it has 6 finger holes, fipple on mouth end and free hole on distant end. The tarka is a blockflute, like a recorder, but is comparatively shorter and quite angular in shape, requires greater breath, and has a darker, more penetrating sound. The tarka has three variants: big, medium (tuned by fifth above) and small (tuned by octave above). Usually all three kinds of tarka are used together in a big ensemble, all playing the same melody on three voices at fixed intervals and accompanied by percussion instruments (tinya, wankar). This traditional genre is called tarqueada. The tarka is a unique flute of the Andes made by artisans from the western region of Bolivia and Peru Sierra region. Artisans create a delightful sounding instrument which is also a beautifully intricate piece of art rich in detail and (sometimes) color. Versions are also marketed from Bolivia and other South American regions. The flute is made of natural wood and features a whistle-type mouthpiece with a small air hole. The tarka sound and scale are different from any other Andean flute. It sounds very primitive, soft and mellow with a rasp in the low range. Artisans still build this instrument that their ancestors used in tribal ceremonies to mimic bird sounds. (en)
- Тарка (кечуа, аймара tharqa) — музыкальный инструмент, флейта народов Анд (Боливия, Перу, север Аргентины и Чили). Тарка появилась в доколумбовой Америке у народов аймара. (ru)
- Tarka (Quechua, Aymara: tharqa) är en andinsk flöjt som vanligtvis är tillverkad av trä. Tarkan är en typ av blockflöjt med 6 hål. Instrumentet har ofta raka former. Ljudet från tarkan är mörkare jämfört med blockflöjt. Instrumentet spelas i , främst i Peru och Bolivia Det finns tre varianter av instrumentet, stor, medium och liten. Dessa är stämda i olika oktaver. Det är vanligt att alla tre varianter spelas tillsammans i orkestrar, i så kallade vid olika ceremonier och festivaler. I tarqueada-orkester spelar flöjtspelarna samma melodi. Orkestern kompletteras ofta av trummor och andra slaginstrument. Tarkans ljud och musikskala skiljer sig från andra andiska flöjter. Ljudet är enklare, mjukt med viss raspighet i de lägre tonerna. Det påminner om fågelläten. (sv)
- Тарка (кеч., айм. tharqa) — індіанський музичний інструмент, тип флейти, поширений в Андах (відомий з часів інків). Зазвичай виробляється з деревини та має 6 дірок, що зажимаються пальцями, отвір для рота і вільний отвір на протилежному кінці. Тарка зазвийчай коротка, угловата за формою, вимагає сильного дихання та має глибокий звук. Існують кілька варіантів тарки: велика, середня і маленька. Зазвичай всі три типи використовуються разом в ансамблі, відтворюючи ту ж саму мелодію трьома голосами з постійним інтервалом і в аккомпанементі ударних інтрументів . (uk)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
