About: Royal manor     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : owl:Thing, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FRoyal_manor&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org&graph=http%3A%2F%2Fdbpedia.org

AttributesValues
rdfs:label
  • Vila reial (ca)
  • Errege herri (eu)
  • Realengo (es)
  • Royal manor (en)
  • Reguengo (pt)
rdfs:comment
  • Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia. Aquest títol també oferia una sèrie de privilegis i beneficis a la localitat. Entre aquests privilegis es troben les autoritzacions de mercat i de fira, i el dret que el rei es pogués allotjar a la localitat. Aquest fet també comportava que la vila passés a dependre directament del rei i no de cap altre noble. (ca)
  • Realengo es la calificación jurisdiccional que tienen los lugares dependientes directamente del rey, es decir, cuyo señor jurisdiccional es el mismo rey. Se utiliza como término opuesto a señorío. Es propia del Antiguo Régimen en España, pero similar a la situación del resto de Europa Occidental.​​ (es)
  • Errege herria zuzenean erregearen mende dauden tokiek duten izendapen jurisdikzionala da, hau da, jaun jurisdikzionaltzat erregea bera zutena. Jaurerri terminoari kontrajartzen zaio. Errege herria izateak ez du esan nahi erregea bera denik lur horien jabea; bere alodio jabeak ditu, erregeari dagozkien zergak ordaintzera behartuta daudenak. Erregeak badu, ordea, noble bati edo elizakoren bati toki hori jaurerritzat emateko ahalmena (salmenta edo bidez). (eu)
  • Reguengo ou realengo (do latim tardio regalengu) era a qualificação jurisdicional que possuíam os lugares dependentes diretamente da autoridade do rei, ou seja, terras cujo senhor era o próprio rei. É uma figura típica do Antigo Regime em Portugal e Espanha. Situações semelhantes ocorrem em toda Europa Ocidental. As terras sob o regime do reguengo eram chamadas terras reguengueiras. Todos eles, na década de 1760, foram a apreciados pela Junta das Confirmações Gerais. (pt)
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Wikipage redirect
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • Vila reial era un títol que el rei de la Corona d'Aragó concedia a certes poblacions de tot el regne que permetien que aquestes tinguessin representació i dret a vot a les Corts Catalanes pel braç reial a través d'un síndic o més representants, depenent de la població o influència que tenia. Aquest títol també oferia una sèrie de privilegis i beneficis a la localitat. Entre aquests privilegis es troben les autoritzacions de mercat i de fira, i el dret que el rei es pogués allotjar a la localitat. Aquest fet també comportava que la vila passés a dependre directament del rei i no de cap altre noble. (ca)
  • Errege herria zuzenean erregearen mende dauden tokiek duten izendapen jurisdikzionala da, hau da, jaun jurisdikzionaltzat erregea bera zutena. Jaurerri terminoari kontrajartzen zaio. Errege herria izateak ez du esan nahi erregea bera denik lur horien jabea; bere alodio jabeak ditu, erregeari dagozkien zergak ordaintzera behartuta daudenak. Erregeak badu, ordea, noble bati edo elizakoren bati toki hori jaurerritzat emateko ahalmena (salmenta edo bidez). Jaurerriaren zatirik nagusiena, hiri askeak ziren, bere alfozekiko jaun kolektibo bezala funtzionatzen zutenak. Horietatik gehienak, gorteetan boto zuten hamazazpiak ziren, gehienak, . , berriz, presentziak, asko mugatu zuen errege herrien presentzia, Mantxa aldean erregearen zuzeneko jurisdikziopean zegoen tokiari Villa Real (ondoren Ciudad Real) deitzea eragin zuena. Izendapena, Erdi Aroko Gaztelan agertu zen arren, Hispaniar monarkiako erreinu guztiei ematen zitzaien Antzinako Erregimenean. Kontzeptu honek, bere zentzua galtzen du XIX. mendearen hasieran, jaurerrien ezabaketarekin, Cadizko Gorteek batasun jurisdikzionala ezartzen dutenetik. (eu)
  • Realengo es la calificación jurisdiccional que tienen los lugares dependientes directamente del rey, es decir, cuyo señor jurisdiccional es el mismo rey. Se utiliza como término opuesto a señorío. Es propia del Antiguo Régimen en España, pero similar a la situación del resto de Europa Occidental.​​ El uso del término realengo no implica que el rey sea el propietario de las tierras, que tienen sus propietarios alodiales, obligados a pagar al rey los impuestos y cargas que correspondan. Lo que sí tiene el rey es la potestad de dar en señorío (por merced o venta) ese lugar a un noble o eclesiástico. La parte principal del realengo eran las ciudades libres, que de hecho actuaban como señores colectivos sobre sus alfoces (comunidad de villa y tierra). La mayor parte de ellas eran las diecisiete que tenían voto en Cortes, casi todas ellas de la Meseta Norte. En la Meseta Sur la presencia de las órdenes militares restringió mucho la presencia de realengo, lo que hizo nombrar Villa Real (luego Ciudad Real) al principal enclave de jurisdicción directa del rey en la Mancha. Aunque la denominación apareció originalmente en la Castilla medieval, se aplicaba a todos los reinos de la Monarquía Hispánica durante el Antiguo Régimen. El concepto deja de tener sentido a comienzos del siglo XIX con la supresión de los señoríos, desde que las Cortes de Cádiz implantan la unidad jurisdiccional. (es)
  • Reguengo ou realengo (do latim tardio regalengu) era a qualificação jurisdicional que possuíam os lugares dependentes diretamente da autoridade do rei, ou seja, terras cujo senhor era o próprio rei. É uma figura típica do Antigo Regime em Portugal e Espanha. Situações semelhantes ocorrem em toda Europa Ocidental. As terras sob o regime do reguengo eram chamadas terras reguengueiras. Todos eles, na década de 1760, foram a apreciados pela Junta das Confirmações Gerais. A extinção dos reguengos deve-se sobretudo às leis de Mouzinho da Silveira em 1834. Os reguengos pertenciam ao rei e para seu usufruto era necessário pagar-lhe direitos e foros. Eram obtidos por presúria, leia-se a ocupação de um território deixado vago pela expulsão dos muçulmanos, e com o tempo viram-se reduzidos devidos a grandes doações ao clero e à nobreza. (pt)
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is status of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (61 GB total memory, 43 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software